L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 2.992
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES:
69.360

dimecres, 31 d’agost de 2011

El govern municipal informarà els ciutadans sobre les festes locals d’enguany


El govern municipal anuncia per al divendres, dia 2 de setembre, una roda de premsa per presentar i explicar la programació de les Festes Locals d'enguany. L’acte tindrà lloc al Saló de Plens de l'Ajuntament a les 19 h de la vesprada i estan convidats, a més dels mitjans de comunicació, els veïnes i veïnes que hi vulguen anar per tal de conéixer de primera mà els actes festius.
 
La roda de premsa comptarà amb la presencia de l’alcalde Jordi Juan i de la regidora de Festes, Pilar Altur. Servirà per a informar i presentar als ciutadans vallers la programació de les festes de la localitat, alhora que es donarà a conéixer les novetats que el govern municipal ha imtroduït en la nostra setmana festiva. Es preveu un torn de preguntes obert als assistents.

L'alcalde ha assenyalat que “la celebració de les nostres Festes Local està pròxim, i davant la polèmica sorgida les últimes setmanes amb moltes inexactituds sobre els actes de festes, pensem que cal efectuar la roda de premsa amb l’objectiu de mantindre informats als ciutadans de Tavernes i a l’hora descartar qualsevol informació falsa sobre les activitats que es duran a cap  en festes”.

- Segons la nota oficial de l'Ajuntament
-

Demà s'inicia un nou curs escolar.... amb 900 barracons



Demà s'inicia el curs encara que el 8 de setembre (A Tavernes el 7?) serà quan els alumnes valencians d'Infantil i Primària tornen a ocupar els seus pupitres. Però 19.000 ho faran en aules prefabricades ja que el curs  s’iniciarà amb prop de 900 instal.lacions provisionals, segons estima el secretari general d'Ensenyament d'UGT-PV, Guillermo Martí.

La Conselleria d'Educació admet l'existència d'aquestes infraestructures però diferencia entre les cròniques i les provisionals i diu que l'objectiu és poder acabar amb tots les construccions eventuals i que en els últims quatre anys s'han muntat en 400 escoles. Al nostre poble hi ha una instal·alció al Col·legi Alfàndec que podem considerar com a crònica atés el temps que funciona.

Alguns pares d'alumnes que es veuen obligats a estudiar en classes provisionals ja han elevat les seues queixes al Síndic de Greuges. I el defensor del poble valencià alerta que el que hauria de ser una situació “excepcional i transitòria” com és la instal lació d'aules docents prefabricades per ser un estat que es perllonga durant anys  no pot rebre “la consideració d'una actuació pública regular”.

José Cholbi, Sindic de Greuges,  en  resposta a una queixa de l'AMPA d’un col.legi demana que s'adopten les mesures necessàries perquè els alumnes tinguen l'opció de rebre un ensenyament de qualitat on “és innegable l'evident protagonisme que han de jugar les instal.lacions” en què es desenvolupa la funció docent.

El president de la Confederació Gonzalo Anaya, Luis Deltell, considera que l'aposta pel sistema educatiu públic passa “per assegurar les condicions educatives, tant recursos docents com materials”.  La Gonzalo Anaya, que representa més de 1.200 AMPA de la Comunitat, també critica la retallada de les plantilles docents (es parla d'una xifra que oscil.la entre els 900 i els 1.200 mestres) i això repercuteix “negativament en l'atenció educativa als nostres fills per la qual cosa demanem que es revisen els equips docents per evitar aules massificades”.

Fonts de CCOO-PV alerten que la política de retallades de l'administració implicarà “moltes deficiències”. Una d'elles serà la reducció de grups i l'augment d'estudiants per classe. Hi ha preocupació perquè “es sobrepassen les ràtios d'alumnes per aula en la majoria de nivells educatius” i s’exigeix ​​un nou Mapa Escolar així com una planificació global per als propers quatre anys. 

-  

ARTICLE D'OPINIÓ: De l'assassinat considerat com una de les belles arts

 
Aquests dies hem pogut llegir a la premsa –no direm consternats, que ja ens coneixem, però si una mica al·lucinats– que una de les primeres coses que ha fet el nou govern municipal del PP de Gandia ha sigut organitzar una correguda de bous.
Feia 25 anys que no se'n celebrava cap en aquesta població.

  Males ganes tenien! Els han faltat mans als polítics conservadors per afanyar-se a què Gandia recupere la "normalitat" hispànica amb aquest bàrbar costum que, des del meu punt de vista, ens emparenta directament amb els homes de les cavernes. Però potser exagere i sóc injust; al capdavall, els nostres avantpassats del Neolític i el Paleolític, només solien matar animals per alimentar-se, i no, per a divertir-se.

 Matar bous per a fomentar el turisme? Això té sentit en ple segle XXI? Que potser els nostres polítics no han sentit parlar mai de l'ètica i la moral? O de l'aspiració de la nostra societat al progrés i a intentar millorar la humanitat? I no sols econòmicament, compte!

 També hem pogut llegir aquests dies que un grup de ciutadans va convocar una manifestació per tal de protestar davant de la plaça del Grau aquella nit. La resposta de la policia, com calia esperar, va ser contundent i brutal; tot i que, paradoxalment, va ser d'això, precisament, del que van acusar després als antitaurins. Fantàstic! La vida, ja ho sabem massa bé, és plena de sorpreses, cinisme i hipocresies... i també, és clar, d'interessos econòmics i polítics.

 Tot parlant d'açò, he sentit comentar persones que deien que ad elles no és que els agraden els bous, però que cadascú faça el que vulga i que no obligue ningú a fer res que no desitge. És a dir, si no t'agraden els bous, no hi vages. Davant de la qual cosa jo sempre he contestat que aquest relativisme moral no és bo ni aplicable a casos com l'esmentat. Que no han sentit parlar mai del dret dels animals? O que és injust fer-los patir innecessàriament? Això és un art? I una guitza! Això és torturar i assassinar. 

Ningú no té dret a divertir-se fent mal. Això és una salvatjada de la mateixa manera que també ho és apallissar captaires sense sostre, prostitutes o emigrants per tal de combatre el tedi d'una nit de dissabte avorrida. Exagere? Tal volta. Però de tota manera, com que nosaltres no som ni captaires sense sostre, ni prostitutes, ni emigrants, i ni bous, ningú no es divertirà fent de la nostra mort un espectacle lamentable. Que bé! Com diuen al meu poble: mentre no em toquen a mi la pell, tira avant, germà. Ja s'apanyaran!

Sico Fons 
-

dimarts, 30 d’agost de 2011

L’alcalde de Tavernes, Jordi Juan, elegit per unanimitat president de la Mancomunitat de la Valldigna



Jordi Juan, com a nou president de la Mancomunitat de la Valldigna, ha convidat a tots a treballar perquè assegurava “és el repte més important de la Mancomunitat: dotar de competències per mancomunar serveis en matèria de turisme, benestar social, medi ambient i polítiques de foment d’ocupació i desenvolupament local”.

L’alcalde valler va apostar com a objectiu de l’ens comarcal “dur una política territorial i estratègica comuna i difondre els valors històrics i culturals de la Valldigna a través del premis Valldigna i les diferents publicacions editorials”.

El nou president confirmava en el primer discurs institucional que serà una legislatura de pressupostos austers,  amb retallada de les despeses i va destacar la bona sintonia existent entre els municipis per treballar conjuntament pel progrés de la Valldigna. Aquesta bona sintonia, afirmava,  ha fet possibilitat un acord fàcil entre Benifairó, Simat i Tavernes per a gestionar la Mancomunitat així com decidir que la presidència serà en torn rotatori: Tavernes assumirà els dos primers anys, Simats els dos últims i Benifairó la vicepresidència els quatre anys.

Jordi Juan destaca que “el consens ha de ser l’eix vertebrador perquè les mancomunitats no poden ser entitats on càpiguen les guerres polítiques i menys encara en els temps de crisi que malauradament estem patint”. Segons indicava s’ha decidit seguir el model dels últims anys de la Mancomunitat de la Safor perquè li havia donat una gran estabilitat i prosperitat. 
El nou president va tindre unes paraules d’agraïment a la tasca duta a cap pel seu antecessor, José Luís Ferrando, i agraia el recolzament rebut dels alcaldes de Benifairó i Simat per ser nomenat President.  

La sessió de constitució de la nova mancomunitat es va iniciar amb la formació de la mesa d’edat, integrada per Agustí Pascual i Jordi Juan, alcaldes de Benifairó i Tavernes, com a membre de més edat i més jove respectivament. Després de la prometença o jurament del carrec, es va elegir el president, càrrec que ostentarà l’alcalde de Tavernes els dos primers anys.

- Segons la nota de premsa oficial
-

La Mancomunitat de la Valldigna, amb la col·laboració del GMValldigna, realitza treballs de neteja i manteniment dels senders de la Valldigna.




La Mancomunitat de la Valldigna aprofita les ajudes concedides pel Servei Valencià d'Ocupació i Formació (SERVEF) i manté les rutes senderistes de la Valldigna. Els treballs consisteixen en la neteja de males herbes del recorregut i la reparació dels marges laterals de les sendes construïts amb  pedra seca. El treball compta amb la col·laboració i coordinació dels membres Grup Muntanya Valldigna, bons coneixedors de les rutes.

Enguany les actuacions van encarades especialment en la reparació de la senda del Castell de la Reina Mora, una de les rutes més utilitzades últimament en la Valldigna pels excursionistes i per la gent de la comarca que visita este monument en una situació privilegiada i de gran interès històric. 

La Mancomunitat de la Valldigna  durant l’any passat va reparar les sendes de la Cova de Patricio i començaren la del Barranc de les Cases a Simat així com en anys anteriors també es feren actuacions en el pla de la Sangonera a Tavernes i al Pla del Barber a Benifairó Cal ressaltar el compromís de la Mancomunitat Valldigna de potenciar i mantindre les rutes històriques de la nostra comarca, així com, tot el que siga promocionar la comarca i difondre el nostre patrimoni cultural, històric i mediambiental. 

El GMValldigna  ha manifestat que enguany està fent-se una bona tasca quant al manteniment de les sendes, tant per part de la Mancomunitat com dels Ajuntaments i l'entitat hi col·labora.

- Remés pel GMValldigna
 -

dilluns, 29 d’agost de 2011

L’ajuntament de Tavernes organitzarà i patrocinarà la festa de “bous al carrer” en les Festes Locals del pròxim setembre.




La incògnita s’ha desvetllat i la polèmica queda tallada: Tavernes tindrà bous, però bous com sempre, bous al carrer com hi havia tota la vida abans que es tragueren de la màniga l’invent de la plaça de bous, no pels bous sinó pel negoci. Enguany, sembla ser que el negoci no era clar en haver d’invertit més en seguretat i.... ningú no ha presentat cap proposta per a fer bous. Si, si, el que esteu llegint: no s’ha presentat cap proposta ni petició per escrit a l’Ajuntament. Quasi tot el que s’ha dit pel poble i s’ha escrit per les xarxes socials., sense fonament. Vorem ara quines són les reaccions.

Hem dit adalt que la polèmica queda tallada. Realment ¿hi ha hagut polèmica? Sembla ser que ha sigut més un intent de posar contra les cordes al nou equip de govern. Un equip de govern que fa un any, quan era oposició, encara que veia que faltaven dues setmanes per a les festes i el PP no tenia ningú per fer bous, van mantindre un silenci exquisit i va deixar-los treballar.

Per a l’alcalde Jordi Juan anunciar que les Festes del Poble tindran bous “és una demostració de que, per damunt de les opcions polítiques partidistes i fins i tot personals, som un Govern Municipal que escolta a la població i que governem per a tots”.

L’alcalde ha reiterat en un comunicat oficial que: “Els vallers i valleres deuen saber que cap empresa ha presentat a l’Ajuntament un projecte per fer bous. Hem estat esperant fins l’últim moment que alguna iniciativa privada, de Tavernes o de fora, presentara una proposta que no s’ha produït. Conscients de que molts vallers consideren els bous un acte important per a les Festes de Tavernes, el Govern Municipal fa dies que es va posar mans a l’obra i després d’una setmana de discretes gestions hem aconseguit organitzar “bous al carrer” de la manera en què tradicionalment s’han celebrat a Tavernes i en el mateix lloc del Carrer Major”.

 El govern municipal considera que, sense cap dubte, amb la reinstauració de la festa tal com se celebrava als segles XIX i XX, es recupera una tradició vallera de sempre. Per tant, el govern municipal considera que les Festes Locals del 2011 tenen un nou atractiu per als vallers. I qui més poden valorar-lo és la gent més jove donat que no ha conegut l’essència d’aquesta festa popular de Tavernes, desapareguda fa unes dècades en haver estat substituïda per un acte totalment comercial i de negoci com és  la festa en plaça de bous. A la fotografia podeu vore una imatge de com eren els bous al carrer sobre els anys 1950-1960. De qualsevol cosa es feia una barrera per protegir la casa i sempre la diversió estava garantida.

L’alcalde fa una crida al sentit cívic dels vallers i valleres i remarca que el deure que tenim de respectar els animals, així com el compromís amb l’empresari de que les vaquetes no seran maltractades i vol que eixe compromís el prenguem  tots els veïns participants. Un altre punt que ha remarcat l’alcalde : no participarà i se li exigirà l’eixida del recinte tauri a tota persona que asistesca sota els efectes de l’alcohol. Un advertiment que no caldria ni dir-lo, i més quan recordem alguns succeïts recents, però sempre va bé recordar les coses. 

L’empresa que facilitarà els bous, així com tota la infraestructura material i humana (barreres, ambulància, metge...) per fer possible els festejos és Vicente Morell de Cullera. Enguany seran quatre els dies de bous a carrer – l’economia municipal sembla ser que no està per a  massa despesses – i  s’han triat dies forts de festa i amb un horari de mig dia de manera que no solape altres actes i activitats. Els dies, si finalment no li cau la loteria a l’ajuntament, i els augmenta seran el diumenge, dia 11, i el dimecres, el dijous i el divendres de la setmana festiva.

La regidora de festes, Pilar Altur, ha recordat també que el nou govern municipal està fent un esforç perquè les Festes Locals tornen a il·lusionar als nostres veïns i veïnes, recuperant tradicions què molts joves no han conegut.

En resum, bous al carrer el 2011 a Tavernes. I debades. Sense pagar ningú entrada. Que ho passeu bé!
-

Jordi Juan, nou president de la Mancomunitat de la Valldigna



 L'alcalde de Tavernes, Jordi Juan, de la formació política Bloc-Compromís, serà elegit nou president de la Mancomunitat de la Valldigna en el ple anunciat per avui dilluns a migdia.

Jordi Juan ostentarà la presidència de l'ens comarcal durant dos anys, i li correspondrà a l'alcalde de Simat, Sebastián Mahiques, del PP, ser el president els dos darrers anys de legislatura. L'alcalde de Benifairó, Agustí Pascual, serà el vicepresident els quatre anys. 

La formula, a semblança de la que s'usa en la Mancomunitat de la Safor, ha estat consensuada pels tres alcaldes. Cal indicar que la norma legal de les mancomunitats ha canviat i la direcció de l'entitat comarcal recau sobre els alcaldes dels municipis que la formen, de manera que cada alcalde a l'hora de votar té els mateixos vots que el nombre de regidors del seu municipi. A més dels alcaldes, cada municipi pot nomenar un representant a la Mancomunitat que en el cas de Tavernes és Karina Vercher.

-

diumenge, 28 d’agost de 2011

ARTICLE D'OPINIO: La identitat com a valor i el valor de la identitat



No podem viure humanament sense identitat, és la forma més simplificada d'expressar-ho. En la mesura que som uns sers simbòlics, -  és a dir, amb possessió d'un llenguatge, adopció d'una forma cultural i unes normes socials- veiem que la identitat juga en tots els casos, un paper fonamental d'intermediació en les activitats humanes. Superposant-se en el filtre entre el món de la realitat, i els fenòmens humans on s'hi desenvolupen. La identitat tracta de l'acompanyament en tots els actes, d'unes maneres pròpies característiques impreses en uns trets, que estan sempre presents en la forma com es duu a terme unes determinades activitats. De mode, que la identitat és un valor intrínsec a les formes que desenvolupem en els nostres actes quotidians. És per tant una forma, que portem indestriablement lligada a les nostres pautes, i continuament estem realitzant-la en qualsevol moment.

Ara bé, una altra cosa és proposar la identitat com a valor. Entrem dins una nova vertent diferenciada emergida de l'anterior. Dins un marc de singularització on la identitat adquireix concreció segons formes expressives culturals socialment adoptades, la seua incidència s'hi adhereix formant part de la reflexió, amb una major o menor profunditat de qui som, què es el que volem fer, i cap a on projectem les nostres accions. En el primer cas, en la mesura que la identitat és reflexiva, és just quan comprovem té capacitat per a tornar-se conscient sobre sí mateixa. La disponibilitat d'actuar sobre el seu propi concepte. De igual manera, en el segon cas allò que volem fer, i ens adonem que tenim una noció amb una mínima forma configurada de previsió, hem de saber, és com una ombra persistent que s'amotlla sobre les nostres inquietuds. Correspon ,doncs, al que aproximadament ens plantegem com a idees i/o ideals, i és una valoració subjectiva de què és desitjable i/o anhelat. De mode que la identitat és un valor, que actua de forma efectiva i es fa patent, quan s'interposa en el procés que traduïm les nostres accions a unes formes concretes d'interactivitat. La seua incidència es fa visible, quan som capaços de detectar una espècie de motivació en les coses sobre les quals ens guiem, alhora que ens serveixen d'orientació entre el bosc de les relacions humanes. També ens percatem pot ser inculcat socialment, o culturalment pre-dissenyat, i arriba a posseir una força de penetració subjectiva fins a cotes inimaginables. Per últim, en el tercer cas de les accions que anem realitzant, apreciem des d'una base material d'una statu quo present, la disponibilitat d'uns recursos a l'ús, i una articulació social històrica amb tals tipus de relacions interpersonals pre-establertes. La cruïlla de circumstàncies que envolten el que en les nostres accions realitzem, poden ser diverses, planificacions divergents més o menys realitzatives, però tot correspon a la tasca de descodificar l'àmbit de disseny més bé teòric, que passa ara a plasmar-se dins el camp de la realització esdevinguda socialment. La seua efectivitat és la presa de decisions, que tenen efectes empírics concretitzables.

Si proseguim intel.lectualment en la tasca d'aïllar quina és la forma adosada per a resoldre les circumstàncies quotidianes, és aleshores quan ens percatem de la mediació que posseeix la nostra identitat. Podríem per tant, incorporar la conveniència d'esbrinar quina és la natura d'aquests tipus de valors. i que juguen un tipus de determinació sobre les nostres vides. Aquest darrer cas, és quan correspon a paradigmatizar la identitat com a valor. Així, comprenem la identitat és un actiu, que si és emprada amb solvència dins l'àmbit de les nostres tasques rutinàries, pot convertir-se en un indicador de la nostra qualitat. Seria com una espècie de facilitador, i donar cabuda a un increment de capital ideològic. Si la identitat està ben usada, pot ser emprada per a una major destresa social, i ens pogam manejar d'una manera genuïna per la vida. La identitat per a construir-nos la nostra pròpia vida, la nostra existència. Seria el valor de crear uns nous tipus d'enllaços entre persones, i vincular-nos socialment d'una manera particularitzada entre subjectes, que comparteixen uns atributs no necessàriament coincidents. Una espècie de model de vida. Si el resultat és socialment òptim i personalment favorable, aconseguirem caracteritzar així la nostra autenticitat. Aflorar amb orgull quins són els nostres trets propis, i que ens en són de manera inseparables, a les pautes inherents que portem en les nostres conductes. El plantejament és esbrinar quin és tipus de tarannà insert en allò que duguem en el que realitzem. Serà just en aqueix moment, quan ens posem en situació de saber què és el que fem, opinem, comuniquem i invertim,... tot dut a terme amb el valor afegit (no agregat si no més bé estructurat) de la nostra identitat. El cas és el següent: El fet de saber utilitzar la identitat com a reclam personal, comercial, com a poble, com a persones i com a ciutadans. A partir d'ací, ara és on pertoca crear les adients plataformes a l'efecte, per a així intercanviar inquietuds com a ciutadans, formació com a persones, i postures polítiques com a poble.

Que és en definitiva el que volem unir en les nostres diverses actuacions personals la nostra identitat dins de l’autenticitat com a ciutadans. Eixa reflexió ja comporta integrar noves formes assimilables, o no, a les diferents propostes que interactuen en la nostra forma de ser quotidiana. El seu fruit pot crear uns nous tipus de societats per a una major convivència. Així, la identitat ha de servir-nos per a l'enriquiment d'experiències que ens brinda la relació entre persones, i val tant com a categoria per a sondejar el pols d'un poble, com per a donar color a la subjectivitat dels seus habitants.


    El tio Cento.

-