L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 982
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:13.305

dimecres, 27 de setembre del 2023

El Club Ciclista La Valldigna (CCLV) ret un merescut homenatge a la seua ciclista Rosa Sansaloni

 

El Club Ciclista la Valldigna (CCLV) ha retut un emotiu homenatge a l’esportista de Tavernes, Rosa Sansaloni Vercher, sense dubtes la millor atleta femenina que ha donat Tavernes fins el moment actual. El club valler ha volgut homenatjar Rosa Sansaloni i felicitar-li la proesa d'haver-se proclamat recentment campiona d'Espanya Paralímpica en la categoria W5C.  

L'Ajuntament de Tavernes ha col·laborat en l'homenatge que s'ha celebrat en el Saló de Plens de la Casa Consistorial amb la presencia de l'alcaldessa i regidor d'Esports, Lara Romero i Josep Llacer, i membres del CCLV encapçalat pel seu president Ismael Plancha.

 

El club ciclista ha fet lliurament de dos jerseis de campiona d'Espanya a Rosa Sansaloni, que ha donat les gràcies i molt emocionada i agraïda, ha recordat alguns passatges de la seua vida esportiva de la qual podriem definir en una sola frase: "sempre damunt d'una bicicleta", i sobre tot en un valor afegit, practicar el ciclisme en un temps, ja fa dècades, quan ninguna dona el practicava. 

La  vallera Rosa Sansaloni ha estat sempre una ambaixadora de Tavernes en tots els punts de la geografia valenciana i espanyola, a més d'un exemple en vèncer totes les dificultats, amb l'esforç sempre per continuar i superar els clixés d'una societat molt masclista, fins fa uns anys. Quantes voltes haurà sentit Rosa Sansaloni com de manera dissimulada alguns comentaven: "Dona i damunt esportista? Posar-se el maillot o el xandal, agafar la bicicleta, nadar… duatló, triatló… Per què no es dedica a la faena de casa i a cuidar els fills! 

I com a vallers, nosaltres et diem: Gràcies, Rosa, per no haver fet cas i haver donat un exemple de superació, de dignitat, d'empoderament de la dona a tots els teus veïns i veïns. Tens el nostre recolzament, apreci i agraïment.

 

 

I cal també parlar dels èxits esportius, com els recordava el regidor d'Esports, Josep Llàcer, de Compromís, encara que siga només els més importants: primera en establir el record de l’hora femení, cosa que va fer en març del 1995, en el Velòdrom Lluís Puig de València, amb una marca de 37.884 metros recorreguts, campiona Absoluta de la Copa Federació de Duatlo i de la Veterana de la Lliga de Clubs, medalla d’or en campionat d’Espanya per autonomies, medalla d’or en el Campionat Autonòmic de Duatló de BTT, medalla d’or en el campionat per equips de triatló BTT, i últimament, i superant els problemes físics, campiona d'Espanya Paralímpica en la categoria W5C. 

Enhorabona Rosa.  

Compromís organitza la "Festellés" per al divendres, dia 29

 

Compromís per Tavernes organitza la "Festelles 2023" oberta als afiliats i simpatitzants, als amics i amigues en general, per al pròxim dia 29, amb un sopar al restaurant del Club de Tenis. 

Compromís vol anunciar amb aquest homenatge a la figura de Vicent Andrés Estellés, el principal poeta valencià d'ençà Ausiàs March, la pròxima celebració del centenari del seu naixement que els valencians i valencianes festejarem l'any 2024.

L'acte, que vol ser també una potenciació i posada en valor de la figura del poeta, comptarà amb la lectura de versos a més d'altres sorpresos.

 

dimarts, 26 de setembre del 2023

L’Institut Geogràfic Nacional (IGN) vol instal·lar un accelerògraf (informació sobre terratrèmols) a Tavernes


L’Institut Geogràfic Nacional (IGN) ha expressat el seu interés que Tavernes instal·le un accelerògraf a la localitat per a obtindre informació de terratrèmols en llocs pròxims.  El director regional de l'IGN, Ángel Requena, director regional de l’IGN, ha visitat el municipi i s’ha reunit amb els responsables polítics i tècnics municipals per parlar-ne de la ubicació de l'accelerògraf, desenvolupat per l’IGN que obté informació sobre terratrémols a través de l’acceleració del sòl.

El primer tinent d’alcalde i responsable d'Obres, Josep Llàcer, de Compromís, és una de les persones reunides amb Angel Requena ha remarcat com a positiu l’interés de l’IGN  per a ubicar un accelerògraf a la localitat. “L’Ajuntament treballarà de manera coordinada amb l’Institut Geogràfic Nacional, al qual ja hem proposat i mostrat una ubicació que podria ser del seu interés per a col·locar aquest aparell, que serà fonamental per a la prevenció de riscos”.

Josep Llàcer ha afegit que, a més, aquest accelerògraf “servirà per a tindre una millor prevenció per a afrontar possibles actuacions d’emergència”. 

L'accelerògraf

L’accelerògraf genera mapes de sacseig que denominen shake maps, amb una tecnologia de sistemes de microelectrònica gràcies a una targeta dissenyada a l’Observatori Astronòmic de Yebes (Guadalajara) i que envia la informació al Centre de Recepció de Dades de Madrid. Allí s’encarreguen de rebre les dades, fer un càlcul automàtic de l’acceleració i la intensitat dels moviments sísmics i elaborar una representació en temps real del mapa de sacseig.

En l’actualitat, l’Institut Geogràfic Nacional té instal·lats al voltant de 100 aparells i estan buscant noves ubicacions en zones de major risc de perillositat sísmica. A hores d’ara n’hi ha quatre a València, a la presa de Tous i a les localitats de Xàtiva, Ontinyent i Crevillent.

L'interes del IGN per Tavernes naix del fet que Tavernes està en una zona de risc sísmic i ací va tindre lloc, l'any 1396,  un dels grans terratrèmols registrat a la península Ibèrica.  A partir del llibre de la història del monestir de Santa Maria de Valldigna, la “Història Cronològica” del pare Esteve Gil, es fixa la data del 16 de desembre en comptes del 18 de desembre per al terratrèmol principal, que va destruir gran part del monestir i sobre les 200 cases de veïns de la Valldigna, amb danys en infraestructures per tort arreu.  El llibre del pare Gil  esmenta altres dos terratrèmols en els anys 1724 i 1748.
 

dilluns, 25 de setembre del 2023

Treballs de pintura i manteniment del Taller d'Ocupació en "La Llar dels Jubilats".



L’alumnat de l’especialitat d’Obra/Pintura del Taller d'Ocupació "Millorem Tavernes V", dependent de l'àrea de Foment que presideix el regidor Josep Llàcer, de Compromís, ha començat a actuar a l’edifici "Dolores Rojas Almel·la", on es troba la seu de la "Llar dels Jubilats", amb obres de manteniment i millora.
 
Entre les dependències que allotja l'edifici, s'estan duent a cap treballs de pintura i manteniment en la planta baixa, una actuació que serà continuada a llarg termini i els resultats i les millores aniran veient-se a mesura que avancen els treballs.

 

dissabte, 23 de setembre del 2023

Tavernes va celebrar anit la Pujà del Crist: reportatge fotogràfic

Entrada del Crist a l'ermita del Calvari

Tavernes va celebrar ahir la "Puja" del Santíssim Crist de la Sang a l'ermita del Calvari, una setmana més tard del que estava programat per la pluja del passat diumenge i que va obligar a traslladar-la a ahir dissabte  acababa la missa de les 19'30 hores en la parroquial de Sant Pere.
 

 


El canvi de data s'ha notat bastant i, tot i el bon oratge que ha lluït en tot el dia, hem contemplat una processó amb menys participació del que sempre és habitual en aquest acte dedicat al patró de Tavernes.

 

 

 

 Com a  exemple, indicar que dins del  primer tram del carrer Sant Roc cabia tota la processó i quan la creu que obria la comitiva estava ja a punt d'enfilar la Pujada al Calvari, el Crist i les autoritats eren a l'altre cantó, a l'encreuament del carrer Barranc. És en aquest tram on estan fetes majorment les fotografies que publiquem.


 



 

Després de seguir la processó el carreró de la Pujada al Calvari,  el Santíssim Crist ha entrat dins del Calvari i després ha efectuat l'entrada a l'ermita, on ocuparà el seu setial fins l'any que ve,  acompanyat del tradicional revol de campanes.

 



 

Els marxadors de la Valldigna triomfen en la tercera prova de la Copa Federació de Marxa Nòrdica


Gran èxit de resultats i participació de l’equip "Alpesa Gaseles Nòrdiques" i els esportistes del Centre Excursionista de Tavernes que han participat avui dissabte en la tercera prova "Copa de la Federació Valenciana" de marxa nòrdica a la ciutat d'Alacant. 
 
Els marxadors han recorregut en total la distància de 12,76 Kms. en un circuit de 3.190 metres amb un desnivell de +240 que havien de recórrer 4 vegades.  Aquest circuit ha estat molt dur pel gran desnivells, però malgrat això els esportistes de la Valldigna han obtingut  uns resultats històrics posat que tres dels nostres marxadors s'han situat entre els sis  primers classificats de la general, Ramon Àlvarez (1r), Jordi Moreno (2n) i Josep Clar (6é)  i una marxadora  Magda Mahiques Morant, sisena en la general, amb una carrera memorable de tots i totes les participants.
 
Els resultats d'avui, sumats als obtinguts pels esportistes de la Valldigna, palesen sense dubte que la marxa nòrdica a la Valldigna està convertint-se en un dels esports amb millors resultats, tant a nivell autonòmic com nacional i internacional.
 
 
 
 
Resultats obtingues en homes

➡️ Ramon Alvarez Borràs 1r Absolut i 1r VAM.
➡️ Jordi Moreno Català. 2n Absolut i 1r Junior M
➡️ Josep Clar Mahiques 6° Absolut i 1r Promesa M
➡️ Fran Lledó 4t VBM
➡️ Jordi Talens 5é VAM
➡️ Jordi Moreno Llopis 8é VBM
➡️ Juan Carlos Clar Hernández 2n VCM
➡️ Alfredo Jorge 4t VCM 
 
Resultats obtinguts en dones

➡️ Magda Mahiques Morant 6a Absoluta i 1a VBF
➡️ Merche Carbonell 2a VCF
➡️ Marga Grau 7a VAF
➡️ Victoria Ascó 2a Junior F
➡️ Vicen Mifsud 9a VAF 
 
 


Categoria Pre-Benjami amb un recorregut d’1,34Kms 

➡️ Sergi Alvarez Ferrando 1r Classificat
➡️ Aitana Felis Hernandez 1a Classificada
➡️ Carles Felis Hernandez 2n Classificat

Categoria Aleví amb un recorregut de 3,19kms 

➡️ Ximo Talens Mifsud 2n Classificat
➡️Marc Felis Hdez 3r Classificat

Categoria Infantil, amb un recorregut de 6,38Kms 

➡️ Joan Talens Mifsud 1r Classificat

Promocional amb un recorregut de 6,38kms 
S’han estrenat dos futurs marxadors més i amb molt bon resultat
 
➡️Evan Mansanet
➡️ Àngels Peiró

 

Ahir dissabte, dia 23, va començar la primavera d'hivern - la tardor: estació de pluges, fruits secs i canvis en l'oratge

 

Avui hem entrat oficialment en una nova estació de l’any: ha estat exactament a les 8’50 hores i durarà oficialment fins el 22 de desembre,  quan entrarem a l’hivern. Un total de 89 dies i 21 hores. En astronomia és el moment en que la Terra passa per un punt de la seua òrbita on el centre del Sol creua just l'equador del cel en el seu "moviment" cap al sud. És l'anomenat equinocci de tardor (del llatí aequinoctium (aequus nocte) la nit igual), i el dia i la nit duren pràcticament el mateix.  A l'hemisferi sud és al revés: els hi arriba la primavera.

 

És temps de pluges, de grans pluges al nostres territori, d'abaixades de temperatura, de dies que es van escurçant i de nit més llargues, de grans canvis en els arbres, sobre tot els caducifolis, que perden la clorofil·la i les fulles guanyen colors gros, taronges i rojos, abans de la caiguda. També és el temps d'arreplegada de fruits, molts d'ells secs.

 

Usem actualment la paraula “tardor” (del llatí tardatio: acció de tardar) i cap altra llengua romànica no la fa servir ni un mot semblant. Llevat del nostre idioma, en totes les seues variants dialectals, les altres empren un mot derivat de la forma llatina “autumnu”. El portuguès, outono; el castellà, otoño; el francès, automne; l’italià, autunno; el romanès, toamnă. Amb tot, en català medieval la forma corrent era autumne (o autumpne).




 

L’ús de “tardor” és recent, abans es parlava de la primavera d’hivern. “Tardor” va començar a emprar-se en el català parlat a principis del segle XX, es va difondre ràpid empès per la literatura i es va consolidar a tot el domini lingüístic i en tots els registres.  Antoni M. Alcover i Francesc de Borja Moll, amb la col·laboració de Sanchis Guarner, van elaborar el “Diccionari català-valencià-balear” i van constatar que el mot “tardor” només era present en la la parla de la gent de pocs indrets, tots del nord,  a un costat i l’altre del Pirineu. 

 

Tot i això, en poc de temps, durant el segle XX s’escampa per totes les comarques, fins i tot al País Valencià i a les Balears, tot i que el nom popular d’aquesta estació de l’any és primavera d’hivern (en valencià) o primavera de s’hivern (balears.), no cal dir que són noms l'ús dels quals hem de reivindicar. 

 

 

 

 

La locució primavera d’hivern la podem trobar també en molts texts del segle XX, i és molt popular aquest vers de la segona estrofa del poema “Res no és mesquí” de Joan Salvat-Papasseit, i que han musicat molts cantautors:

 

“Res no és mesquí,

i tot ric com el vi i la galta colrada.

I l’onada del mar sempre riu,

Primavera d’hivern – Primavera d’estiu.

I tot és Primavera,

i tota fulla verda eternament.”

 

 

 


 

L’eminent filòleg Germà Colon (Castelló de la Plana, 1928 – Barcelona, 2020) va dir que en arribar a Barcelona s’havia enamorat de “tardor”, un mot que al País Valencià no feia servir ningú, i confirmava que, estudiant-lo, va descobrir que a Barcelona la gent normal i corrent  l’havia començat a emprar pocs anys de la seua arribada.  Ell comentava que al País Valencià es parlava de "les dues primaveres", la primavera i la primavera de l’hivern.

 

El catedràtic de Meteorologia de la Universitat de Barcelona, Eduard Fontserè, en una carta de l’any 1982, escriu G. Colon que “el mot tardor s’usava poc quan jo era noi; tots dèiem aleshores primavera d’hivern; el català literari l’introduí al llenguatge usual, ara ningú no diu altra cosa que tardor”. D’altres mots locals per designar aquesta estació “darrevera” i “tardavera”  o “rerevera”, un mot empordanès, ens parla també Fontserè, però com a localismes i sense difusió.