El 3% del PP valencià

El jutge de l'Operació Taula investiga al PP (de la ciutat de València, provincial i autonòmic) per suposat finançament il·legal i blanqueig. La investigació arriba fins a mitjan dècada passada, amb cobrament suposadament de comissions del 3% que es dedicava en part al partit procedents de centenars de contractes públics.

 
El jutjat d'Instrucció número 18 cridara com investigats (nom actual dels imputats) a 50 membres del Grup Popular de l'Ajuntament de València, tots els regidors i assessors de la passada legislatura, una mesura que ningú dubta tendrà greus conseqüències polítiques.
Es lliura ara com ara l’exalcaldesa Rita Barberá que no està per la seua condició de senadora i aforada davant el Tribunal Suprem, l'únic tribunal que pot dirigir accions penals contra ella.

 
La recerca és de pagaments de “mordidas” per part d'empreses que contractaven amb l'Administració valenciana, però també mercantils que prestaven serveis al PP, cas del transport de militants en autobusos a la plaça de Bous de València. En el muntatge d'aquests actes intervenien l'estructura provincial i l'autonòmica del partit. 

 
Per la seua banda la Fiscalia Anticorrupció analitza increments en el patrimoni de responsables de la direcció del partit. Juan José Medina, director de diverses campanyes dels populars i sotssecretari d'Organització del PP, va adquirir un cotxe Jaguar després d'una campanya electoral i temps després un xalet. Medina va ser un dels 24 detinguts el dimarts per la Guàrdia Civil i a més de ser número dos en la Diputació de València.

 
L'Operació Taula investiga presumptes irregularitats en la construcció de col·legis per part de Ciegsa, empresa pública que va incórrer en sobrecostos superiors a mil milions d'euros, segons càlculs de l'actual Govern autonòmic. Al capdavant de Ciegsa, com a conseller delegat, va estar un dels detinguts, Màximo Caturla, secretari autonòmic d'Educació i vicepresident de la Diputació de València.

 
Caturla i Medina, entre altres, haurien participat segons fonts de la investigació en el cobrament de comissions del 3% a empreses que rebien adjudicacions. Part d'aquests fons van finançar de forma irregular al PP provincial i regional.

 
Operació Taula investiga la compra de bitllets de loteria per import de milers d'euros. El excap de gabinet de Rus, Emilio Llopis, detingut el dimarts, va demanar a un subordinat que revisara els seus bitllets, i un altre vicepresident de la Diputació de València i responsable de la secció de Carreteres i molt proper a Rus, Enrique Crespo, va guanyar 12 milions d'euros en la Loteria de Nadal del 2011 i després va intentar ocultar-ho, segons el jutge instructor del cas Emarsa. 

 

Els investigadors creuen que la compra massiva de bitllets de loteria va ser utilitzada com una altra forma de blanquejar diners procedents de comissions irregulars a canvi d'adjudicacions.

La Generalitat presenta recurs d'insconstitucionalitat als pressupostos de l'Estat

Cinc milions de valencians estan discriminats per una llei i d’això que la Generalitat Valenciana haja decidit presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional contra els Pressupostos Generals de l’Estat d’enguany aprovats en solitari pel PP.

El president Puig ha explicat que la presentació del recurs d’inconstitucionalitat arriba després d’esgotar les vies del diàleg amb el president de l’Estat, Mariano Rajoy, i el seu ministre d’Hisenda, Sr. Montoro ( ambdós càrrecs en funcions) i després de demanar una reunió que mai no s’ha produït.

El bo i millor de tot es que els mitjans de comunicació que esperaven a les portes del Constitucional han preguntat majorment pel pel proper govern a l’Estat espanyol i la reunió del Comitè Federal del PSOE: L’infrafinançament del País Valencià no pareixia interessar molt.

El recurs presentat es basa en l’aplicació, des de l’any 2009, del Fondo de Suficiencia Global, creat per a garantir serveis bàsics i que en el cas del País Valencià contempla una pèrdua en el 2016 de 1.329 milions d’euros i eixos diners són els que farien que s’arribés a una despesa per valencià igual a la mitjana espanyola.

Un altre argument rau en el fet que els tres anys darrers no s’ha produït la renovació del finançament autonòmic, que per llei s’havia d’haver produït l’1 de gener de 2014 i en base a això es demana al Constitucional que anul·le 1.329 milions d’euros de l’aportació que el País Valencià fa a l’Estat. 

La Generalitat marca un nou finançament per al País Valencià com una línia roja en el futur govern de l’Estat i ha remarcat que el problema del País Valencià és la suma del mal finançament, de la corrupció i el despropòsit en la gestió dels anteriors governs.

La Conselleria incloura l'IES Jaume II el Just entre els centres a millorar quan conega la valoració de les obres a fer

La Generalitat inclourà l’IES Jaume II el Just en la relació de centres que gaudiran d’obres de millora i remodelació en la present legislatura una vegada sàpiga exactament les necessitats i tinga la valoració econòmica del cost. 

 
Això ho ha confirmat l’alcalde de Tavernes, Jordi Joan, que va ser informat des de la mateixa Conselleria abans de que es donarà a conèixer el dimarts el llistat inicial de centres que entren en el Pla d’Infraestructures preparat per la Generalitat. La Conselleria va informar a l’alcalde, que com a diputat forma part de la Comissió d’Educació de les Corts Valencianes, perquè no tinguera una decepció en conéixer el primer llistat i vore que no s’havia inclós l’IES valler. 

 
¿I per què l’institut de Tavernes no es va incloure en eixa primera relació? Doncs, com hem informat ja en diverses ocasions perquè l’anterior govern del PP no havia deixat preparat cap expedient, cap previsió respecte a l’IES Jaume II el Just malgrat les promeses d’iniciar les obres. I com no hi havia cap document preparat, res previst pels tècnics es desconeixia que calia fer i quin era el seu cost 

 
Com ací en la Cotorra vam informar, va ser a finals de desembre quan en el transcurs de la visita que l’alcalde va mantenir amb el secretari autonòmic Miguel Solera per conéixer la previsió d’obres, que va saber que l’institut no es podria incloure en eixa primera relació del Pla d’Infraestructures perquè el govern anterior del PP no havia previst ni preparat res per a iniciar un expedient que determinara les possibles obres a executar i on poder basar-se per a fer una mínima previsió de costos. 

 
En aquella reunió es va acordar que seria els primers mesos de l’any nou quan els tècnics visitarien el centre, i ara cal esperar eixa visita per dur a cap una anàlisi i estudi integral d’un centre que te vora 50 anys sense cap obra de millora, i segons el resultat de l’estudi es determinara les obres a realitzar i quin és el cost de les mateixes, amb la qual cosa es podrà determinar una possible data per iniciar-les.

Més informació:

 http://lacotorradelavall.blogspot.com.es/2015/12/educacio-confirma-que-lanterior-govern.html

Declaracions davant del jutje dels detesos en "Operació Taula"

El Jutjat d'Instrucció número 18 de València ha deixat en llibertat als set detinguts de la denominada “Operació Taula”. El jutge manté la condició d'investigats --nova denominació per als imputats-- per a tots ells per delictes de suborn, malversació, blanqueig i tràfic influencies. A quatre d'ells els ha imposat fiança per a assegurar la responsabilitat civil en cas de condemna.

Set dels detinguts en l’”Operació Taula” han passat a disposició judicial cas de l'exsecretari autonòmic d'Esports i exdiputat en les Corts David Serra; la secretària del grup municipal del PP en l'Ajuntament de València, María del Carmen García Fuster, i l’exgerent de la Fundació Jaume II El Just, Vicente Burgos, exmarit de María José Alcón, que precisament va ser també detinguda i la primera a prestar declaració davant el jutge.

Ahir a les 18.44 hores arribaren a la Ciutat de la Justícia de València set cotxes de la Guàrdia Civil on viatjaven set dels detinguts en la part posterior i acatxats. Els arrestats han passat a disposició judicial a les 19.30, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJ).

El jutjat prendrà declaració en total a 23 persones i va ser la primera, la nit del dimarts, l’exregidora de Cultura de l'Ajuntament de València María José Alcón, que va quedar en llibertat sota fiança de 150.000 euros encara que quda en qualitat d'investigada -la nova denominació dels imputats- per diversos delictes i es va decretar l'embargament dels seus béns com a mesura cautelar. 

Detinguts 

Per part de l'empresa pública Imelsa, dependent de la Diputació de València figuren els arquitectes Joan Vergara i Elena Bosque, qui va estar vinculada a eixa empresa entre 2008 i 2012.

Per la part empresarial van ser detinguts José Adolfo Vedri, empresari d'Engloba (empresa dedicada a la publicitat) i José Mariano López Sancho, Francisco Javier Luján, Salvador Sansano Pitarch, Enrique Aleixandre Chumillas, Vicente Francés Habita (dedicat a la construcció) i Carlos Vicente Gil.

En la relació d'empresaris hi ha dos vinculats a càrrecs directius de Cleop (Compañía Levantina de Edificación y Obras Públicas). Es tracta de Carlos Turró i Alejandro Serra Nogues. Completen els empresaris Javier Marchesí i Jaime Cabot Ivars. També hi és Jaime Úbeda, persona vinculada al gerent d’Imelsa Marcos Benavent.

El finançament il·legal del PP de València

Les línies d'investigació de l'operació Taula aborden el finançament il·legal de partit i el blanqueig de capitals, on tornen a aparèixer els famosos “sobres” usant un mètode senzill: ingressos d'1.000 euros per cap en un compte que eren retornats al ingressant en metàl·lic, en dos bitllets de 500 per persona. I açò a menys d'un mes de les passades eleccions municipals.

Segons València-Plaza la secretària del Grup Municipal del PP de València, Mari Carmen García-Fuster, mà dreta de la exalcaldesa Rita Barberá, és la principal acusada del presumpte blanqueig de capitals del PP en el cap i casal, i que pretenia ocultar el presumpte finançament il·legal del partit. 

Al seu costat estan imputats el número u del PP en l'ajuntament, Alfonso Novo, l'assessor Luis Salom; el exassessor Pedro Aracil i la secretària de García-Fuster.

València-Plaza explica el “modus operanti” citant que la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil porta mesos investigant a García-Fuster i com aquesta demanava a assessors i regidors que ingressaren 1.000 euros en un compte per a automàticament retornar-los eixe ingrés en dos bitllets de 500, que presumptament eren lliurats dins de sobres.

Només una condició de García-Fuster a cada persona que realitzaven el pagament: els dos bitllets de 500 no s'havien d'ingressar en cap compte bancari per a no alçar sospites.

La imputada intentava que tots passaren per la pedra del blanqueig, però no tots en van accedir i ara la Guàrdia Civil ha començat a citar als implicats per a corroborar qui va ingressar els diners voluntàriament i qui ho van fer “per por de possibles represàlies”. Fins va haver-hi gent que ho va ingressar i després no va arreplegar els dos bitllets de 500.

La investigació remarca que una vegada rebut els diners, no hi havia cap dissimul d'aquells que havien fet els ingressos i fins i tot algun va eixir de l'ajuntament amb els bitllets en la mà i preguntant-se com se'ls gastava.

València-Plaza indica que les formes de gastar els dos bitllets rebuts en metàl·lic van ser molt diferents assenyalant des de despeses en empreses pròpies fins a la visita a un centre comercial per a comprar productes electrònics demanant en la tendisca “bitllets xicotets”, i així infinitat de trucs i ardits perquè no es notara.

Els bisbes gasten deu milions a l'any a finançar 13TV i sis en Càrites

Abans del començament de la campanya electoral, una de les sis noves llicències en obert de la Televisió Digital Terrestre (TDT) va parar a les mans de la cadena de la Conferència Episcopal per a 13TV. 

La Conferència Episcopal posseeix el 64,68% de la cadena, i des del seu naixement -novembre de 2010, quan va sorgir de les cendres de projectes fallits, com a Popular TV o TMT deguts al capritx del cardenal Rouco Varela, es calcula que ha invertit en la mateixa al voltant de 50 milions d'euros.

Malgrat els mals resultats econòmics de la televisió, els bisbes han mantingut sempre la seua voluntat de "mantenir la propietat d'un canal de televisió de caràcter generalista ", tal com va assenyalar recentment el secretari de la Conferència Episcopal, José María Gil Tamayo. 

La Memòria Anual d'Activitats 2013, un text d'obligada presentació al Govern per a justificar les seues partides via IRPF, els bisbes van incloure dins de l'apartat de "Activitats Pastorals Nacionals" una "aportació en capital de 5,9 milions per al projecte de televisió 13TV solament en aqueix any.

Anualment, la CEE hauria invertit al voltant de 10 milions d'euros i més de la meitat, com ja s'ha dit, prové dels pressupostos de la pròpia Conferència, mentre que els quatre milions restants procedeixen d'aportacions de les diòcesis.

Deu milions que suposen una quantitat molt superior a la que la Conferència Episcopal aporta a Càrites amb sis milions d'euros. En el cas de la televisió, les aportacions cauen en sac trencat donat que cada any 13TV perd quasi la mateixa quantitat que li inverteixen els bisbes.

Els actuals dirigents volen continuar amb la presència en ràdio i televisió, però amb un projecte, en paraules de diversos bisbes, "que seguisca el model del Papa Francisco". O siga una cadena generalista marcada per la proposta de l'Evangeli i no per la crispació política, l'insult i les desqualificacions constants. 

Una cosa que, tal com s'ha vist en l'última campanya electoral -i continua observant-se després del 20D en programes com El Cascavell o La Marimorena- no s'ha aconseguit.

Font: eldiario.es

RESUM DE PREMSA: l'operació contra la corrupció del PP de València afecta a ajuntaments, la Generalitat i la Diputació provincial.

Batejada com a Operació Taula s'han produït 24 detencions (vuit polítics del PP, 12 empresaris, dos arquitectes, un funcionari i un exassessor del PP en l'Ajuntament de València) i 36 registres, ordenats pel jutjat d'Instrucció número 18 de València, la Fiscalia Especial contra la Corrupció i la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil. 

Existeixen 29 imputats per una suposada xarxa de pagament de comissions, que practicava mossegades a contractes públics i que segons els investigadors poden afectar a milions d'euros.

El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de València ha confirmat que s'investiguen delictes com a prevaricació administrativa, malversació de cabals públics, tràfic d'influències, suborn i blanqueig de capitals. 

El cas està sota secret de sumari, però segons la premsa que cita fonts pròximes a la recerca ha sigut arrestat l'exalcalde de Xàtiva i expresident de la Diputació de València Alfonso Rus; David Serra, exvicesecretari del PP a la Comunitat Valenciana i imputat pel cas Gürtel;  Emilio Llopis, exalcalde del Genovés i mà dreta de Rus com a cap de Gabinet; María del Carmen García Fuster, exsecretaria del grup del PP en l'Ajuntament de València, assessora del PP, persona de confiança de Rita Barberá i germana del exsenador popular José Rafael García Fuster. 

Una altra de les arrestades és María José Alcón, exassessora de Rita Barberá i exregidora de Cultura de l'Ajuntament, partícip en projectes sota sospita com la Mostra de Cinema o l'adjudicació de La Rambleta, que també ha sigut registrada. Un dels assessors del PP que treballaven per a Alcón, Pedro Aracil, també està entre els arrestats

Dos exvicepresidents de la Diputació de València, Màximo Caturla i Juan José Medina, molt lligats a Rus, també han sigut arrestats, així com Vicente Burgos, que va ser gerent de la Fundació Jaume II el Just i que ja va estar implicat en un assumpte sobre balafiament en aqueixa entitat. 

L'únic treballador públic detingut és Salvador Deusa, excap de secció d'Avaluaciació i Planificació de la Diputació de València

33 registres

El TSJ ha informat que els 33 registres s'han fet a València (12 en la capital i 17 en altres municipis), Alacant, Castelló, Dénia i Muro d'Alcoi. 14 han sigut en domicilis particulars i 19 en seus socials. 

Els llocs dels registres són el domicili d'Alfonso Rus, una empresa de mobles propietat de Rus; la seu de l'Olímpic de Xàtiva; Ciegsa, l'empresa de la Generalitat encarregada de construir col·legis i que està sota sospita de corrupció; les oficines del grup popular en l'Ajuntament de València; la Fundació Jaume II el Just, que va ser dirigida per Burgos; Engloba, una agència de publicitat que sol contractar el PP; Benigrass, una empresa amb seu a Benigànim (València) que va ser adjudicatària de diversos contractes de la Diputació i que és propietat de Vicente Cuquerella, copropietari de la seu central del PP a la Comunitat Valenciana.

Els investigats

La macrooperació també investiga a Rita Barberá, i a altres dirigents del PP de València: Alfonso Novo, número 1 del partit en l'Ajuntament de València, i Luis Salom, l'assessor que va fer xantatge a Guanyem en registrar la seua marca. Un altre dels investigats és el diputat nacional del PP i exconseller valencià Gerardo Camps, segons El Mundo.

Marcos Benavent, testimoni clau

En la recerca col·labora el exgerente de Imelsa i comisionista Marcos Benavent, que ha aportat documentació i informació a canvi d'una reducció de condemna.

Benavent va ser citat al maig de 2015 pel jutjat per a declarar com imputat per les presumptes irregularitats en aqueixa entitat i a la seua eixida, en declaracions als mitjans de comunicació, va reconèixer que es va dur "de tot" de la Diputació -encara que pensava retornar-ho, segons va dir- i va advertir que anava a col·laborar amb la justícia i que anava a fer mal "a molta gent" explicant la veritat. "Va a eixir merda a punta pala", va expressar.

Benavent ha hagut d'acudir en algunes ocasions a Fiscalia Anticorrupció per a col·laborar amb la recerca, en una causa que s'ha dividit en diferents peces i en la qual s'han estudiat contractes amb diferents empreses relacionats, entre uns altres, amb plans d'inversió de camps i gespa artificial, de piscines cobertes i camps de pàdel.