L’expedició formada per Lluis Ferrando , Javier “Malagueño”, Vicent Tuso i Paco Cuñat han assolit el cim del Canigó (2.785 m) situat entre les comarques nord-catalanes del Conflent i el Vallespir (ja en el Rosselló francés) i el Puigmal (2.910 m) en la comarca de la Cerdanya (Girona) en el parc natural de les capçaleres del Ter i del Freser.
Els dos pics tenen característiques molt diferent. El primer presenta una ascensió mées curta però amb un final de roca molt complicada, mentre el segon té més altura però una ascensió mes llarga i constant amb una ruta de sendes per praderes
El grup es va desplaçar a França el dilluns 13 de juny per a preparar l’ascensió al Canigó des del Col de Jou i pernoctar al Refugi de Marielles situat a 1.718 m. El dimarts 14 eixiren a les 7'30 del matí per encarar la pujada per la vall del Cadi , amb una primera part que no comporta molta dificultat encara que hagueren de travessar barrancs que amb el desgel anaven molt plens i, en algun cas, fer-ho descalços. Després de dos hores de caminada arribaren al refugi d’Aragó on comença una ascensió constant i de gran desnivell per arribar a l’anomenada “xemeneia”, la part mes complicada, quasi en vertical i molt rocosa. Amb una última trepa, coronaren el Canigó després de quatre hores i mitja.
Dalt del Canigó les vistes que gaudiren són espectaculars, amb meravelloses vistes dels Pirineus que conviden a les fotos per al record abans de mamprendre la ruta de tornada pel mateix camí. Un total de 9 hores amb vistes excel·lents i un trajecte no exempt de dificultat pels desnivells, amb zones on encara queda neu i barrancs que baixen amb molta aigua .
El dimecres es desplaçaren a la part espanyola, concretament a Ribes de Freser (la Cerdanya) on pernoctaren. El dijous 14 amb el Tren Cremallera (inaugurat l’any 1931 és un dels dos últims ferrocarrils de cremallera en servei a la península Ibèrica) pujaren a la vall de Núria on s’inicia l’ascensió. Un total de 3 hores de camí per ascendir des del santuari de la vall de Núria al pic del Puigmal de 2.910 m. Una pujada constant amb unes praderes molt boniques i unes vistes meravelloses que impressionen als muntanyencs que les visiten.
Els muntanyencs de Tavernes tornaren a casa amb els objectius aconseguits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada