L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Tots els nostres camins cap a Europa passen per Catalunya

No cal entrar massa en detalls: l’AP-7, coneguda com Autopista del Mediterrani, és l’única via ràpida, segura i amb perfectes condicions que uneix el País Valencià amb Catalunya per la costa. Té una alternativa, la N-340, que tampoc cal entrar massa en detalls que és una de les més perilloses d’Espanya pel nombre de vehicles que suporta, per la gran quantitat de camions que hi circulen i pels conductors que no estan disposats a pagar peatge. Això sense oblidar que té molts trams sense desdoblar. 

Res a vore la N-340 amb les autovies y carreteres que veiem en la resta d’Espanya quan ens desplacem a altres comunitats, i on de vegades es dona la paradoxa de que pràcticament no hi circula ningú. Però les carreteres que hi tenen, bones i ben bones, sí que són!  Res a vore amb les nostres.

I per què patim els valencians i catalans eixa situació? Per que la concessió de l’AP-7 s’ha anat perllongant anys i anys? No volem ser mal pensats, però... ¿tàctica dels governs centrals del PPSOE per posar impediments a una relació fluïda entre Catalunya i el País Valencià? No ho sabem, no ho sabem...

No ho sabem, però si pensem en la situació del ferrocarril València-Barcelona, la connexió entre la segona i tercera ciutat de l’Estat, no hi ha millora tampoc. Tres hores i mitja o més de tren, tram de via única entre Vandellós i Tarragona, i res d’alta velocitat, etc. 

No volem ser mal pensats, però la lògica i el que hauria de ser la millora de les comunicacions amb Europa – Corredor Mediterrani- per tot el que comporta a l’economia i l’exportació, hauria d’haver estat prioritari per als governs PPSOE, però sembla que les preocupacions al respecte anaven per altre camí. 

I es cerquen solucions provisionals, com adaptar les actuals vies a l’ample europeu com ha fet el PP després que el PSOE anul·lés els contractes de la nova plataforma d’alta velocitat, però ni això arranca. Les obres van al ralentí i sembla ser que l’única cosa acabada serà la conexió València-Castelló a cap d’any o principi del 2016, mentre la continuació fins Catalunya… el 2017? el 2018? O mai, segons siga l’evolució política catalana?

En conclusió, el Corredor Mediterrani, que és el més rendible de tota la xarxa viària, continua condemnat al no res dins del disseny ferroviari de l’Estat. I d’això la culpa la tenen els governs que han dirigit Espanya – el PP i PSOE, d’ençà que estrenàrem democràcia. 

I que passarà amb el peatge de l’AP-7? El Govern de Rajoy va dir que no renovaria la concessió en el 2019 que acaba -¿serà possible?- després de 50 anys de pagar peatge, i després de molts anys i anys de renovar la concessió quan acabava, i així des del 1971 que és quan Aumar la va obtindre. I no oblidem que els usuaris han de pagar la bonica quantitat d’uns 50 euros pels 350 km. de l’AP-7, més que de combustible del vehicle. 

L'Estat de la Qüestió expressa només l'opinió de l'equip de la Cotorra de la Vall

-

Estàs interessat a aprendre idiomes? Oberta la matrícula en l'EOI Gandia

L'Escola Oficial d'Idiomes de Gandia disposa de vacants de francés, alemany, italià, valencià i espanyol per a estrangers de pràcticament tots els nivells, i en alguns grups d'anglès. S'ha ampliat el període de matrícula, des del 28 de setembre al 16 d'octubre, matí i vesprada. Es pot matricular qualsevol persona interessada i en quasi qualsevol idioma, nivell i horari, però tal volta siga necessari que realitzeu una prova de nivell. Per un preu molt assequible (al voltant de 80€) hi ha tot un any d'ensenyament públic i de qualitat.

Teniu tota la info a:

http://mestreacasa.gva.es/web/eoigandia

Aprendre idiomes, sobre tot anglès i, com a mínim, un altre idioma, és obrir-te les portes a més possibilitats laborals.

Jornada de portes obertes a Bolomor

 
Avui ha tingut lloc la tradicional jornada de portes obertes en el jaciment paleolític de Bolomor, una jornada que ve essent organitzada des de fa anys per l'equip investigador que dirigeix Josep Fernández aprofitant els treballs ordinaris que s'hi duen a cap tots els anys.

L'Ajuntament de Tavernes ha col·laborat en la jornada fent la inscripció de persones interessades per tal que cada grup fora el més homogeni possible quan a nombre de visitants. 

En total, sobre les 250 persones de la Valldigna i la Safor han pogut avui gaudir d'una visita guiada al jaciment, on han escoltat atentament les explicacions sobre la història i evolució històrica del mateix, així com altres referents als primers pobladors (vida, costums, alimentació, la caça, les llars de foc...) i han pogut també contemplar la construcció d'eines de pedra i l'obtenció del foc per fricció en els tallers pràctics sobre indústria lítica  i foc que s'ha preparat en la cova.

L'equip de Bolomor va iniciar les excavacions ordinàries del 2015 el passat dia 7 i les previsions són acabar la campanya els primers dies d'octubre. Enguany, els treballs s'estan desenvolupant en el nivell XIII (Fase Bolomor II, entre els 250.000 i 150.000 anys d’antiguitat), corresponent el nivell XIII als 150.000 anys aproximadament.

Tavernes rep un premi en transparència municipal

Tavernes ha rebut avui el diploma que serveix de testimoni que la nostra ciutat és la tercera en transparència del País Valencià. Tal com ha manifestat l'alcalde, Jordi Joan, en rebre la distinció en l'Ajuntament "hui rebem un premi pel nostre treball en l'Ajuntament en matèria de transparència. De moment som el tercer municipi valencià més transparent, però volem anar millorant poc a poc per aconseguir que els veïns coneguen com es prenen les decisions dins l'activitat pública municipal"

Tal com ací en la Cotorra vam informar el passat juliol, Tavernes, després de Gandia i Torrent, és l'Ajuntament més transparents del País Valencià, segons el primer Estudi de Transparència Pública presentat per l’Associació Transparència Pública i Escola Governantia. 

 

L'estudi avalua els ajuntaments de més de 15.000 habitants en base a 143 indicadors de transparència que comprenen aspectes institucionals, accés a la informació i publicitat activa, participació i col·laboració ciutadana i transparència econòmico-financera en les contractacions, serveis i altres. 

 

Gandia, amb 118; Torrent, amb 115 i Tavernes amb 95 són les poblacions millor puntuades i darrere Vila-real (86), Oriola (83), Almassora (81), Torrevella (77), Alcoi (77) o Benicàssim (75).

Sobre aquest punt, cal indicar aixi mateix , tal com en el seu dia també va informar la Cotorra, que l’Ajuntament de Tavernes es va avançar més d'un any als terminis que donava la Llei 19/2013 de transparència i ho va fer en base als propis recursos i sense cap despesa extra per a l’Ajuntament.

Xerrada sobre "Nutrició per a les persones grans" el dia 30

 

L’Ajuntament de Tavernes organitza una xarrada sobre nutrició per a les persones grans a celebrar el pròxim dimecres, 30 de setembre en el Centre Social Dolores Rojas, del carrer de Gabriel Hernández, 51 a les 17'30 de la vesprada. 

 

La xerrada s'emmarca dins del programa d'activitats per a les persones majors que du a cap la Diputació de València i està organitzada per la Regidoria de Serveis Socials amb el títol “Hàbits de vida saludables. La nutrició en els majors”. Comptarà amb la intervenció de Belén Liñán, infermera, i l'acte estarà presidit per Noèlia Alberola, regidora de Serveis Socials de l’Ajuntament.

El dia 14 d’octubre està prevista una nova conferència sobre “Noves tecnologies i tercera edat”.

Tots els dies un nou escàndol del PP: Ara un altre amb la Volvo Ocean Race d'Alacant

El Consell del PP va pagar 6,7 milions d'euros pel vaixell i l'equip espanyol de l'última edició de la Volvo Ocean Race. Compromís ho ha qualificat de «balafiament» i ha criticat amb duresa que la Generalitat que va presidir Alberto Fabra (PP) es gastara, en plena crisi econòmica, 6’7 milions per incomplir el contracte signat amb Volvo Ocean que incloïa l'adquisició de l'embarcació i de l'equip espanyol de l'última regata que va partir d'Alacant. 

Compromís en les Corts Valencianes registrarà una pregunta i demanarà la compareixença del conseller d'Hisenda, Vicent Soler, perquè done llum i explique els detalls del polèmic contracte subscrit entre la Generalitat i Volvo Ocean Race. Fuentes de l'organització de la prova van rebutjar fer declaracions sobre aquest cas per raons de confidencialitat contractual.

Alacant té signada l'eixida de la pròxima edició de la Volvo en 2017, però el Consell ja ha avisat que si hi ha finançament suficient procedent de patrocinis. En cas contrari, la capital de la província s'acomiadarà de la Volvo. 

El PP sota els Governs de Francisco Camps i Alberto Fabra, del PP, sempre va defensar que la Volvo venia a cost zero. Compromís opina que “és una mostra més de l'obscurantisme de la gestió del PP al capdavant de la Generalitat. Ens van dir que la Volvo venia a cost zero i que suposava beneficis i ha costada molts diners”

Tavernes celebrarà el dia 27 el Dia Internacional de la Traducció

Tavernes celebrarà el Dia Internacional de la Traducció amb un acte a celebrar el diumenge 27 de setembre, a les 12.00 h, a la Casa de la Cultura. 

La diada enguany estarà dedicada a la traducció de llengües europees continentals i actuaran, com a convidats, Quim Sanç i L’Ajunt de la Bóta, els quals oferiran una mostra dels seus repertoris. 

En el transcurs de l'acte, tindrà lloc l'habitual lectura col·lectiva de poemes traduïts –conduïda per l'escriptora i traductora vallera Encarna Sant-Celoni i Verger on podreu participar totes i tots vosaltres. 

Encarna Sant-Celoni i Verger organitza tres actes en tres localitats del País Valencià conjuntament amb un munt de gent implicada, sobretot professionals de la translació, per tal de commemorar el Dia Internacional de la Traducció, al llarg dels quals conduirà sengles lectures col·lectives.  

Des de 1991 i gràcies a una iniciativa de la Federació Internacional de Traductors celebrem el Dia Internacional de la Traducció el 30 de setembre, dia del decés de Sant Jeroni (Eusebi Jeroni Sofroni d’Estridó), traductor de la Bíblia i patró dels traductors.

-

Avui s'ha iniciat el III Cicle d'Economia i Territori amb una xerrada sobre el banc de temps

La primera sessió del III Cicle d’Economia i Territori que ha tingut lloc a la Casa de la Cultura ha tractat sobre el projecte “Els bancs de temps: una experiència d’economia social i cooperativa”, una iniciativa impulsada per la regidora de Serveis Socials i Cooperació, Noèlia Alberola, en col·laboració amb la regidoria de Foment Local, de Josep LLácer, i que  compta amb l’ajut de la Coordinadora del Banc de Temps de Gandia i del Cercle Euram de la Safor.

Els bancs de temps es basa en una filosofia novedosa que, per dir un exemple aproximatiu, tindria molt a vore amb les relacions que s'establien abans a nivell de veïnat i l'ajuda que es donaven els uns als altres: jo cride al veí, que sap canviar la soleta de l'aixeta i jo li puc anar a fer la compra a la seua dona que camina malament.

Com s'ha dit, els diners no intervenen sinó les hores i només s'aplica a coses puntuals i que no entren en conflicte ni en competència amb professionals. Un exemple que podria explicar-ho: no demanes que et pinten tota la casa, pots demanar ajut per repassar una paret o arreglar uns desconxats i a canvi rebre per exemple, una ajuda a un tema concret escolar del teu fill, no ser el professor particular a canvi de pintar la casa. És una de les coses que més s'ha remarcat i de fet en localitats on ja està en pràctica, cas de Gandia, o Bilbao, no s'ha donat cap conflicte.

En resum,  són serveis fets a canvi d'uns altres serveis i s'intercanvia el temps dedicat perquè siga tornat amb un altre temps. No hi ha moneda per a fer pagament, són les hores,  el temps de dedicació que s’intercanvia entre les persones.

La regidora de Serveis Socials, Noèlia Alberola, manifestava que “es tracta d’un projecte que vol donar resposta a les necessitats de les persones a partir de l’ajuda mútua. És una forma de fomentar la cooperació i la solidaritat, i que millora la qualitat de vida d’estes persones. Tot, sense crear cap impacte negatiu en el comerç local”.

L'experiència molt escampada a Bilbao, va ser importada per Gandia, de la qual Tavernes rebrà ajuda i col·laboració per impulsar el banc de temps de la nostra ciutat.

En quines mans estava l'administració valenciana fa uns mesos?

Sense obrir per no poder-se usar.

El govern del PP d’Alberto Fabra va comprar en novembre del 2001 un total de 3.200 ordinadors per renovar els jutjats valencians. Van costar 2’5 milions i no s’han posat en funcionament i estan emmagatzemats a una nau de Riba-roja (València). 

Usen com a SO base Windows7, totalment incompatible en el sistema que usa Justícia molt antiquada per a aquests ordinadors. Ara, el nou govern ha de treballar per modernitzar la xarxa informàtica i així donar-los una utilitat, uns treballs que duraran un mínim de sis mesos. 

Però.... en quines mans estava el govern valencià?

L’Ajuntament dóna a conéixer les propostes d’inversions a la Diputació de València

 

L'Ajuntament de Tavernes ha presentat a la Diputació de València un conjunt de propostes d'inversions, on destaquen les obres de pavimentació dels camins rurals més deteriorats, la reposició del clavegueram del carrer de Sant Pere i del passeig del País Valencià, aquests per resoldre els problemes derivats de fortes pluges.

Igualment s'ha inclós una partida per a engegar la ràdio municipal i així restablir el servei d’informació local per als veïns, tal com es va comprometre el govern de Compromís en la passada campanya electoral. 

Aquestes obres s'inclouen dins del Pla d’Inversions Financerament Sostenibles (IFS) que la Diputació de València va anunciar fa unes setmanes per valor de 71,2 milions d’euros, dels quals 639.453,24 euros corresponen a Tavernes per a invertir en obres.

El pressupost del pla és íntegrament per a inversió i no per a despeses corrents, i l’objectiu és millorar la qualitat de vida dels ciutadans i crear llocs de treball. Els projectes s’han d’adjudicar abans del final d’any.

L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Pacte a les generals amb Podemos, sí o no

El Bloc ha celebrat un referèndum amb l'objectiu de definir-se davant l’hipotètic i discutit pacte amb Podemos en les eleccions Generals de desembre.

La majoria de la militància ha votat en contra del pacte electoral amb Podemos amb un posicionament clar: Compromís representa en el País Valencià l'espai polític de ruptura que es demanda a nivell estatal. I ho ha demostrat amb un bon treball parlamentari en Les Corts Valencianes i en el Congrés de Diputats, i sempre en clau valenciana.

La política des d'ací i per a la gent d'ací sense lligams amb Madrid ha fet créixer a la coalició, consolidant l'espai propi de Compromís, cooperativa on cohabiten el Bloc, Iniciativa i Els Verds, a més de persones que s'han sumat com adherits o Gent de Compromís. L'èxit rau: en la transversalitat d'un projecte integrador, de valencianisme progressista, amb la política feta des d'ací i sense submissions als partits de cort estatal . I de defensa dels interessos valencians: millor finançament autonòmic, lluita contra la corrupció i les xarxes clientelars del PP, posar-se al costat de les víctimes de l'accident del metre, de les persones depenents....

El projecte s’apuntala amb la política en clau valenciana. Acudir amb Podemos comporta risc, perquè és improbable una suma de vots, com és improbable que el partit de Madrid atenga les peculiaritats, problemàtiques i prioritats presents i futures dels valencians. 

Compromís té el marc polític a el País Valencià i molts pensen que no és viable lligar el futur amb el d'una formació estatal, la protegida per les televisions i que té com a fi col·locar al seu líder en la Moncloa. La independència i la valencianitat del projecte són valors de Compromís per a la consolidació del projecte a llarg termini, que es veu improbable en un pacte amb Podemos, partit que cerca esmorteir la seua caiguda amb pactes territorials en llocs, com el País Valencià, on amb prou faenes té base.

D'altra banda alguns sectors defensen el pacte amb Podemos i argumenten que és necessari perquè es té l'obligació de superar al PSOE i al PP, i fins i tot que és un risc que Podemos aconseguesca millors resultats que Compromís, girant el resultat autonòmic del passat mes de maig, o fins i tot que un PSOE vingut a menys et torne a prendre distància.

La denominada opció B – perdedora en el referèndum- implica una sèrie de condicionants a favor de Compromís en el pacte amb Podem: entre elles un grup parlamentari propi per a Compromís en el Congrés de Diputats, al costat de la preeminència de la coalició valenciana en les llistes electorals, que es veu de dubtosa – per no dir impossible- acceptació per Podem. 

Un tema que donarà que parlar i que, cal suposar, entrarà en la seua recta final a partir del dia 27, una vegada siguen coneguts els resultats catalans i quin resultat ha obtingut la coalició formada per Podemos-IU en aquella autonomia. 

L'Estat de la Qüestió expressa només l'opinió de la gent de la Cotorra de la Vall

-