Les tisores del PP continuen funcionant en sanitat

Les tisores que té el PP per a retallar, sobre tot en sanitat i demés serveis bàsics, són molt fortes, ben llargues i no es trenquen ni paren mai.

Una de les últimes mesures “retalladores” ha estat aprovar recentment el retard en l’hora en que entren a funcionar els serveis d’urgència, que serà a les 5 de la vesprada i no a les 3 com era habitual. Conseqüències: la urgència passa a ser atesa pels  metges d'atenció primària, unes hores en que estan en consulta. Igualment afectarà a les urgències domiciliaries, i cal pensar que molts afectats preferiran davant un hipotètic retard en l’atenció, dirigir-se directament als hospitals amb la qual cosa es produïran derivacions en molts cassos innecessàries en les urgències hospitalàries.

Aquesta situació se suma al fet que el PP porta un any amb mesures de tancament de les urgències, cosa que s’ha produït en poblacions com Pedreguer, Gata de Gorgos, Ondara, El Verger o Bigastre. I no cal dir que, en casos com aquests, a qui afecta majorment afecten les mesures retalladores són a persones majors, malalts crònics o discapacitats, o siga persones que tenen més dificultats per desplaçar-se fora de les seues poblacions.

-

Conselleria d'Educació rebaixa el nombre de beques de menjador a l'ensenyament públic i posa més difícil la seua obtenció.

La Confederació Gonzalo Anaya d’AMPAs ha exigit a la Conselleria d’Educació transparència en les xifres de les beques de menjador escolar i saber quantes es destinen als escolars de la pública i quantes als de la concertada.

L’any passat la Conselleria va concedir 80.000 beques de menjador i enguany n’ha augmentat 3.030, però... la novetat d’enguany és que el PP ha incorporat la concertada, i les beques s’han de repartir. No cal calfar-se massa el cap per deduir que hi haurà menys beques per a l’escola  pública, perquè moltes les han de passar a la concertada.

A tot això, dins de la campanya de retalls del PP, la Conselleria ha rebaixat el límit de renda per obtindre beca de menjador, i moltes famílies que l’any passat en tenien, voran com els redueixen la quantia o no en tindran. O siga, s’ha de ser molt més pobre que l’any passat per obtindre una beca de manjador. Igual passa per obtindre la beca incompleta del 70%: s’ha de tindre una renda molt més baixa que el curs passat.
Per obtindre una beca de menjador del 100%  la renda anual per càpita no pot superar el 786 euros,  quan el curs passat per a obtindre-la calia una renda familiar per càpita inferior a 1.407,26 euros.

Tot aquest panorama s’uneix a la retallada i falta de pagament de les ajudes de llibres per banda de la Generalitat del PP. ¿I que està passant per tot arreu? Doncs que a molts pobles, com s'observa a Tavernes,  molta gent pren com a solució anar cara als ajuntaments i demanar les ajudes per menjador o per llibres, potser perquè no saben que els ajuntaments no tenen competència en educació i eixa obligació no els correspon. 

També es dóna el cas que en molts pobles són els col·lectius locals del PP els primers en exigir-les al seu Ajuntament– ¿se’n recordeu el cas de les ajudes de la Diputació el passat estiu? – i envien allí els pares afectats a reclamar, quan els haurien d’explicar qui té la culpa i ajudar-los a reclamar al govern valencià, l’únic que té competències en educació i per tant, l’únic culpable. 

-

Recital poètico-musical "Versos d'arrel andalusina" per commemorar el Dia Internacional de la Traducció

Tavernes celebrarà el Dia Internacional de la Traducció, data que reconeix la importància de les persones que es dediquen a traslladar el contingut d’una llengua a una altra, el diumenge 29 de setembre amb un recital de poesia bilingüe i una lectura col·lectiva de textos traduïts al valencià de diferents idiomes. L’acte a les 12 del migdia al Molí del Pla.

La primera part de l’acte l’ocuparà un recital, titulat "Versos d'arrel andalusina": una selecció de poemes del llibre “Perles de la nit. Poetes andalusines”, on posarà la veu en àrab Ratiba Zami  i en català la vallera Encarna Sant-Celoni. La música és de Ximo Caffarena.

La segona part consistirà a triar un text, dels que hi haurà a l’entrada, i llegir-lo en veu alta amb la resta de participants, tot indicant el nom de qui l’ha escrit, la llengua de la qual s’ha traduït i el nom de la persona que n’ha fet la traducció. Cada persona disposarà d’1 minut, com a màxim.

-

El BOP de la província publicava ahir l’aprovament del Pla d'Ocupació que, a e Tavernes, permetrà contractar 80 desocupats a partir del 31 de desembre.

La relació de pobles per als quals la Diputació destinarà ajudes per a finançar aquest Pla d’Ocupació, inclou Tavernes al qual se li destina una ajuda-subvenció de 30.000 euros. És la mateixa quantitat que va aprovar destinar Tavernes en un passat plenari, i la mateixa quantitat que ha de destinar la Generalitat (esperem), donat que el Pla d’Ocupació es paga a parts iguals entre les tres entitats. 

En el cas de Tavernes, la previsió és que les empreses local puguen contractar 80 desocupats en unes condicions avantatjoses per a elles, en ser un pla subvencionat. En el nostre cas, serien 90.000 euros en total els destinats al pla. 

Fins ací, tot sembla clar i sense cap problema. El problema potser vinga– com ja vam avançar en un article ací mateix fa prou mesos- en que no hi haja prou empreses locals perquè puguen o vulguen contractar eixos 80 desocupats, ajudes institucionals incloses. Però això serà un tema que ja vindrà.

Si que ens ha estranyat i també preocupat - si no ho interpretem malament- comprovar com la Diputació de València, al contrari de la d’Alacant, en el BOP d’ahir no ha aprovat ni ha publicat les bases reguladores de les ajudes a la contractació del Pla d’Ocupació Conjunt de les Administracions Públiques Valencianes (¡Per nom que no es quede. Els fets ja els vorem!). 

En altres paraules, la diputació d’Alacant -si no ho interpretem malament- ho ha publicat com a cosa pròpia i durà a cap la gestió els pobles d’aquella “província”. La de València no, i cada poble ha d’establir com una espècie d’ordenança, aprovar-la en el plenari (el pròxim del dia 7?), remetre-ho al BOP i que es publique cosa que tarda un temps; exposició publica per al·legacions; tornar a publicar en el BOP el text definitiu i començar la contractació que ha d’estar feta abans del 31 de desembre. ¿Hi ha temps per tot això? En teoria sí, apretadet i de pressa i corregudes, i després que els ajuntaments de la “província” de València assumesquen tota la gestió.

CONFLICTES INTERNS

I tot això perquè? Pensem si la Diputació de València no hauria pogut aprovar i publicar en el maeix BOP eixes bases i que els ajuntament les feren seues i evitar-se tota la tramitació que ara els ve damunt. 

Com tot el món sap, el president “provincial” del PP, el senyor Alfonso Rus alcalde de Xàtiva i president de la Diputació, no està per la tasca del Pla d’Ocupació i va manifestar que no anava a participar-hi i culpava a la Generalitat perquè no pagava. De fet, Xàtiva no apareix en la relació de pobles que tenen aprovada ajuda i de Vinalesa es passa a Xeraco i es bota eixa localitat. 

En el fons... ¿no serà tot les lluites internes del PP – tot el món sap que entre Fabra i Rus no hi ha molta sintònia, per no dir-ne gens? Unes lluites que van eixint a la llum tal com avança la legislatura i les enquestes són cada volta més catastròfiques. 

-

XXV aniversari de Bolomor: Un debat entre els millors especialistes tancava ahir els dos dies dedicats a estudiar i difondre el patrimoni del jaciment.

Un moment del debat

Les jornades científiques dedicades a commemorar el XXV aniversari d’excavacions a Bolomor van continuar ahir divendres amb una sèrie de tres conferències dels màxims coneixedors de la cova. Bona presencia de públic, ahir majorment del món de l'educació i científic, assistència de membres del govern de Tavernes recolzant les jornades i, de nou i un dia més, l'oposició vallera va brillar per l'absència.

Va ser un goig escoltar aquests investigadors en un debat obert a preguntes dels presents. El tema principal “La cova del Bolomor en el Paleolític mitjà europeu” va ser moderat per Valentín Villaverde (Universitat de València, UV) i la participació de Jordi Rosell (Universitat Rovira i Virgili, URV), Manuel Vaquero (Universitat Rovira i Virgili, URV), Manuel Santonja (CENIEH), Emili Aura (UV) i Josep Fernández (director de les excavacions).

Bona presència de public i regidors del govern de Tavernes

El debat tancava les jornades i va servir com una espècie de conclusió-recapitulació dels grans temes parlats al llarg de dos dies. Així, el moderador va anant introduint temes ja tractats, però que ara eren novament considerats des del punt de vista d’investigadors que treballen en altres jaciments on es donen semblants elements: elements comuns que presenten les llars, la seua disposició, el temps d’encesa dels focs, la seua utilitat, si van units a funcions de nutrició o també de defensa, com es distribueixen en l’espai físic del jaciment. Una llàstima és que s’haja perdut el 70% dels sediments pels treballs de mineria dels anys 30 ja que segurament hi haurien molts més.

La troballa en la cova de restes de preses petites com aus, conills i tortugues, es reconeixia que va ser una sorpresa a nivell mundial ja que no es tenia constància que els neandertals caçaren animals tan menuts. La possibilitat que usaren aquest recurs alimentari no era considerat i era rebutjat fins aquell moment per la comunitat científica. Josep Fernández recordà la seua sorpresa en trobar restes de 8 ànecs en una llar i com se’n feia creus que les hagueren pogut caçar.

Josep Fernández, director de les excavacions, va parlar del foc

El tema que va suscitar una major controversia fou la complexitat de datació de  la cronologia absoluta dels nivells dels jaciments. Conéixer exactament l’edat de cada període, cada capa estratigràfica, és fonamental per comparar les troballes de les diverses coves així com els possibles fenòmens de simultaneïtat entre les tecnologies lítiques. Segons vam entendre, perquè en alguns moments el nivell de la conversa esdevingué molt tècnic, una bona cronologia requereix unes tècniques físiques i químiques que s’apliquen en laboratoris especialitzats. Però encara que les diverses tècniques donen quasi sempre valors semblants per un estrat, hi ha vegades que els valors són molt dispars. Així el nivell d’un jaciment datat fa 200.000 anys pot tindre un error de 20.000 anys i així és molt difícil fer afirmacions de moviment de les poblacions, per exemple.

Els ponents en un moment del debat van mostrar postures enfrontades sobre la millor manera de datar un jaciment i la problemàtica que gira al voltant, cosa que va ser una sorpresa no per la controvèrsia en si, sinó per la complexitat d’uns temes que no acabaven d’entendre i s’escapen fins i tot de molt estudiosos presents a la sala. Però no s’ha d’oblidar que la ciència és discrepància i el provar contínuament les teues hipòtesis fins que s’arribe a la teoria acceptada. I en aquest cas, potser els mètodes actuals no seràn definitius perquè tal com avance la ciència, se’n trobarà una altra que encara ho explique millor.

Ruth Blasco va disertar sobre l'alimentacio de l'home de Bolomor

En resum, ha estat un plaer escoltar les ponències dels millors especialistes de Bolomor i sobre tot constatar un fet que avui ja es conegut: el jaciment és un referent en el món científic mundial, com confirmaven els ponents, i han posat de manifest els centenars i centenars de publicacions, moltes de les quals es poden trobar amb una simple recerca en google.

Prèviament, al llarg de la vesprada, s'impartiren tres conferències. Josep Fernández, director de les excavacions, va parlar de l’origen del foc, a quins nivells estratigràfics s’han trobat i en quina zona concreta de la cova, quina funció tenia i va deixar palés com d’important és la seua presència en el que és per ara el jaciment més rellevant, quant al foc, d’Europa.

Ruth Blasco, del Museu de Gibraltar, especialista en la dieta neandertal, ens ha parlat del que menjaven els habitants de la cova, però sobre tot en un fet que trenca motlles del neandertal respecte a altres jaciment: el consum de peces menudes (aus, tortugues...) a l’home de Bolomor.

Manuel Santonja ens va explicar la indústria litica

 En la tercera i última xerrada, Manuel Santonja, del Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH), ens ha contat com la indústria lítica, la construcció de les eines tallades, va vindre d’Àfrica i es va estendre per l’Europa occidental. Una de les vies d’entrada d’aquesta tecnologia,  almenys la que afectaria a la península Ibèrica, serà l’estret de Gibraltar en una època de baixada del nivell del mar.

La nostra felicitació a l’organització, Ajuntament de Tavernes i equip de Bolomor principalment, per unes jornades científiques que han permés conèixer millor el nostre patrimoni i com eren els primers habitants de la Valldigna.

-

TEMA DEL DIA: Els dirigents empresarials i el finançament estatal dels valencians.

Compromís ha qualificat de “totalment injustes” les manifestacions dels dirigents empresarials valencians que, davant la falta de pagament i consens del deute de finançament de l’Estat a la nostra terra, han estat capaços de culpar a tots els partits de la situació.

Davant eixes manifestacions, el sindic de Compromís Enric Morera ha dit als empresaris que si consideren que el president de la Generalitat, Alberto Fabra "no aprofita per a representar al Consell Valencià, li han de dir que se’n vaja i convoque eleccions” i continuava "si el PP discrimina als valencians amb els pressupostos i el finançament, els empresaris que demanen publicament que ningú els vote”. 

Enric Morera ha afirmat que els dirigents empresarials “no poden ficar a tots els partits dins del mateix sac que al PP o PSOE, uns partits que són els qui han proposat sistemes de finançament en contra dels nostres interessos”. Respecte a Compromís ha recordat que el seu partit té una trajectòria impecable en la reclamació d’un finançament just per als valencians, cosa que no han fet mai els partits que ens han governat.

Segons Morera el que passa ara és que , hi ha dissenyada una operació per salvar-li la cara a Fabra i la imatge del PP i es busca neutralitzar els partits de l’oposició que, com Compromís, sempre han defensat un finançament just per als valencians  i culpar a tots del dany social que fa l’austericidi del PP. “Per ací no passarem: el PP és culpable de generar un deute il·legítim, que no ha de pagar el poble llevant de la seua educació, dels malalts amb una sanitat pagada o els treballadors públics". 

Morera s'ha referit als dirigents empresarials i afirmava que Compromís “no acceptarà lliçons dels qui apadrinen les retallades i tenen amnèsia per a totes les malifetes que s’han comès en aquesta terra. Ni dels qui els sembla bé que als bancs arriben 230.000 milions de diners públics i no es planten davant els 13.000 milions que ens deuen per un finançament injust”.

Morera considera que al PP “se li ha donat total cobertura des del món empresarial i ara paguem les conseqüències. Que no demanen més ‘paripés’ i consensos que no serveixen per res. Ja no és moment per a més paraules. És l’hora de passar a l’acció”.

I queda clar que la millor acció per als empresaris, si com han dit no estan d’acord en el tractament financer que ens dóna el PP i Rajoy, es demanar públicament als valencians i valencianes que no els voten, que deixen de governar-nos els dirigents del partit que des del 1995 només ha fet que arruïnar l'economia, la sanitat, l'educació i fer desaparéixer entitats que com Bancaixa i la CAM ara podrien estar prestant un gran servei al nostre poble.

-