¿Vol ser assessor del govern de Rajoy? No cal tindre títol acadèmic, ni tan sols el graduat escolar.

Qui els assessorarà en Hisenda? ¿O en política laboral?

El govern ha declarat que té 578 “assessors eventuals” que treballen per l'executiu de Mariano Rajoy, cinquanta menys dels que tenia Zapatero, i reconeix que no exigeixen cap tipus de títol acadèmic, ni tan sols el graduat escolar.

És la resposta que la Moncloa ha donat a una pregunta  d’UPyD que s’interessava per la promesa electoral de Rajoy de reduir dràsticament el número d'assessors  del govern. La  reducció del 8% respecte l'anterior govern és la “reducció significativa'.

Respecte als criteris de selecció, el govern del PP diu que “el seu nomenament i el cessament són lliures' i reconeix que “no s'exigeix cap requisit d'estar en possessió de cap titulació acadèmica”. La pregunta d’ UPyD ha permés identificar que 68 dels assessors del govern espanyol no tenen el graduat escolar.

-

Quan creus que ja s’acaba, torna a començar....

Sant Gatxo en la presentació del disc "Llum"

Quan creus que ja s’acaba, torna a començar
I torna el temps, dels monstres que no són morts
I el silenci fa niu en la vida, fa niu en les coses...

Són uns versos de la cançó de Raimon “Quan creus que ja s’acaba”. Foren escrits fa anys, molts anys, en plena època del franquisme, un temps que sembla havíem d’haver oblidat un 20 de novembre del 1975, però que hi ha institucions, gent, “personajes y personajillos” que s’entesten a què no ho oblidem. I volen que tinguem clar que ells, els hereus, els seus fills ideològics, continuen manant, fent i desfent, no gràcies a Déu com el “Caudillo”, sinó gràcies a una democràcia en la qual no creuen i de la qual - aquests dies els diaris en parlen prou- se’n serveixen i se n’aprofiten pels seus assumptes particulars.

I ara una notícia que ho és només per això: perquè fetes com aquests no haurien de ser notícia i no produir-se mai més. Ahir, sobre les 17.30 de la vesprada, els integrants dels grups de música en valencià Sant Gatxo i 121 dB estaven assajant en el Centre Cultural Octubre d’ACPV i va entrar la Policia Local de Valencia ciutat amb una diligència gens habitual i els deia que el concert no podia celebrar-s’hi al·legant problemes amb els permisos. A la sala, se celebren concerts habitualment i només cal preguntar-ho als vallers de “Lacasacalba” perquè ens ho confirmen. Tot seguit van fer demanar als musics que desmuntaren i se n’anaren, o si no, advertien que tornaria.

El concert començava a les 18.30 organitzat pel Centre Octubre en col·laboració amb el Servei de Política Lingüistica de la Universitat de València. "Açò és un episodi més de censura continguda" deia unes hores després Ramón Marrades, membre de “121 dB”. Els músics confirmaven que hi havia prop de 250 assistents, per les entrades venudes, que es van quedar sense concert. A l'Ajuntament de València i en la Policia Local ningú ha donat explicacions del succés.

No han pogut enfonsar ACPV ni tancar per sempre TV3. Han fet el ridícul judicialmente parlant i ara ve la venjança, les traves.... la vendetta.

Estem segur que si el Centre Octubre hagués organitzat una conferència sobre els miracles de la Mare de Déu i després un concret de música sacra mariana per a cloenda, cap problema. 

-

Es presenta Compromís de la Safor-Valldigna, la nova formació que suma al Bloc, Iniciativa i Els Verts, a més d’un conjunt de persones fins ara independents i que s’integren en la nova formació política.

Mesa de l'assemblea de Compromís. Al centre, Vanessa Martí

Avui, al Teatre del Raval de la ciutat de Gandia, ha tingut lloc l’acte de presentació de Compromís de la Safor-Valldigna i, a més, s’ha presentat la nova executiva de la nova formació integrada pels col·lectius del Bloc, Iniciativa i Els Verds. 

L’acte ha servit per a presentar igualment l’executiva comarcal, una executiva de consens on s’han integrat representants del Bloc, d’Iniciativa i de les persones que s’incorporen a la nova formació directament, sense haver militat en cap partit dels inicialment constituents.

En la pràctica significa que a partir d’ara, i en un procés que té lloc també en totes les comarques del territori valencià, els tres partits comencen la confluència en una única formació, amb una única direcció, una sola política general per a tot el nostre territori basada en les persones i amb una forma de fer política des de baixa cap dalt, posant les persones al davant de tots els interessos d’actuació. 

Intervenció de E. Morera davant l'executiva comarcal de Compromís

El teatre del Raval ha acollit l’assemblea fundacional de Compromís a la comarca, en un acte que ha servit de posada de llarg de coalició, formalment constituïda, a la Safor. L’assemblea ha constat de dues parts: la primera, ha estat dirigida als militants dels diferents partits de la coalició (BLOC, Iniciativa i Verds) i a les persones adherides directament a Compromís, en el transcurs de la qual s’ha triat l’executiva comarcal i la persona portaveu de la coalició. La mesa de l’assemblea ha estat dirigida per la regidora de Tavernes, Vanessa Martí, i cal indicar que en la nova executiva hi ha tres persones representants dels col·lectius de la Valldigna: de Tavernes, Marcel·li Adsuara, secretari de materials i Encar Mifsud, secretària de Consum i de Simat, Anna Company, secretària de Moviments Cívics. 

L’assemblea, després de l’elecció de l’executiva, ha iniciat un acte obert al públic on a més de presentar aquesta executiva s’han exposat les principals línies de treball en la comarca i al territori valencià, i que ha comptat amb la presència de Mireia Molla i Enric Morera, diputats a Les Corts Valencianes per Compromís. 

La nova formació, Compromís, ha convidat a les persones que vulguen sumar-s’hi, a les que estiguen interessades en escoltar i aportar idees per construir un territori valencià sobirà més sostenible i just. 

Una vegada constituïda la formació a nivell comarcal, durant el mes de setembre tindran lloc els congressos locals que esdevindran el vertader instrument per a sumar els partits i les persones independents que s’hi integren, de manera que es formarà una única formació política amb el nom genèric de Compromís. 

La Moixeranga tanca l'assemblea constituent de Compromís

“El futur cal construir-lo amb la gent; i, per això, estem segures i segurs que el nou procés que encetem ara ens donarà una nova oportunitat per fer-lo cada vegada amb més gent i amb noves maneres” deia Pepa Izquierdo, la secretaria comarcal del Bloc i que ha estat elegida com a portaveu comarcal de la Coalició Compromís. 

-

Compromís acusa al PP de fer “el joc del triler” en assumptes com l’Hospital de Gandia i altres de la sanitat pública.

Les previsions i promeses fetes pel Govern del PP en la Generalitat Valenciana no s’han complit. Del que estava previst en el pressupost del 2012 no s’ha complert pràcticament res, i damunt s’han retallat 45 milions dels anunciats. 

Compromís ha assenyalat que un dels fets més palpables de malbaratament en la sanitat valenciana s'ha visualitzat quan el PP ha eliminat obres bàsiques previstes des de fa anys algunes de les quals, cas dels hospitals de Llíria i Gandia, estaven a punt d’acabar. I que queden sense data d’acabament o d’inici de servei als ciutadans, en el cas del nou hospital gandià, dels veïns i veïnes de Tavernes i de la Valldigna, entre altres. 

La diputada de Compromís, Mònica Oltra, ha afirmat que ʺla retallada de més de 45 milions d’euros del PP en els pressupostos que estaven destinats a noves obres de construcció de centres de salut, ha deixat a moltes poblacions en una situació de col·lapse i precarietat sense justificació algunaʺ. 

Oltra ha qualificat la situació com “el joc del triler, usat pel PP, venent i anunciant infraestructures sanitàries quan ha d'aprovar els comptes públics, i després les fa desaparèixer amb modificacions de crèdit. Això deixa en evidència els enganys i mentides als quals la partitocràcia del Govern Valencià del PP vol sotmetre al poble valenciàʺ. 

Aquesta actuació, segons Compromís, respon a la intenció de continuar pagant els deutes als bancs, mentre les persones queden relegades a patir sofriment i no disposar dels centres i l'atenció que han pagat amb els seus impostos. 

Les retallades en sanitat, juntament amb les noves taxes sanitàries, la previsible eliminació de serveis d'urgències i oficines de farmàcies 24 hores i la retallada de personal sanitari, només te com a objectiu seguir el pla preconcebut pel PP de privatitzar la sanitat pública i convertir-la així, en un negoci d'empreses afins, segons Compromís.

 

-

La reunió d'AVA confirma que un jubilat pot treballar les seues terres. Les forces de seguretat donen pautes per evitar robatoris.

Un jubilat treballant a l'hortet

La reunió convocada per AVA a la Casa de la Cultura va estar molt concorreguda donat l’interés dels agricultors per conéixer tant la situació de seguretat i altres temes derivats de la venta de taronja i dels robatoris al camp com les solucions a la problemàtica dels jubilats si treballen al seu camp.

El responsable del departament laboral d’AVA va deixar clar que “Un agricultor es sempre l’amo del seu camp, estiga o no jubilat” i per tant no té problemes per a treballar les seues terres. També va deixar clar el que ací en la Cotorra ja vam dir temps arrere, arreplegant l’opinió de l’altre sindicat, la Unió de Llauradors i Ramaders: tota persona que no siga propietària del camp i no estiga jubilat pot treballar si està donada d’alta a la Seguretat Social.

En aquest punt es va comentar també la situació del jubilat si no treballa en un camp seu, i es va recodar que abans podien treballar fins a 90 jornals, però ara eixa limitació no existia però també s’indicava que no hi ha res legislat i per tant es podia caure en un buit legal.

Sobre la taronja i la seua venta, AVA es de l’opinió que quan es ven a resultes, es demane al comerç la taxació de preus i comprove que es paga allò que correspon. També es va parlar sobre l’assegurança que permeta cobrar els costos si finalment no es ven la taronja, una reivindicació del sindicat.

La reunió va comptar amb la presència de la regidora d’agricultura, Carmen Canet, i dels representants de les forces de seguretat, Policia Local i Guardia Civil, que aconsellaren telefonar al 112 o directament si es coneix el número si veuen alguna cosa sospitosa als camps.
 
Un dels consells que es van escoltar és fuguir d’enfrontaments i baralles amb els presumptes lladres i prendre dades com matricules, marca i model de cotxe i colors i característiques de la gent estranya que veuen. Igualment es va insistir en l’ús de la Guia Conduce on estan les dades del camp i propietarisls i van informar del muntatge de llocs de control en llocs concrets, entre els quals indicaven “les pelaores”.

Durant la reunió es va confirmar que un jubilat de Tavernes havia estat sancionat per la inspecció, però finalment al igual que amb els de Xeraco la denuncia no havia anat endavant. 

Més informació:

http://lacotorradelavall.blogspot.com.es/2013/01/els-agricultors-jubilats-poden.html
-


 

Si en vols més.... para el cabàs! El govern valencià del PP vol continuar la política

Per ara, entre altres, ja tenim aquests:
 

1. Un aeroport a Castelló (sense avions) que ha costat 152 milions d’euros 

2. Centre de convencions de Castelló no executat però Santiago Calatrava ha cobrat 2,7 milions d’euros per l’avantprojecte i la maqueta. 

3. Ciutat de les Arts i les Ciències amb un cost sobre els 1.300 milions d’euros.

4. Un Àgora, obra de Calatrava, que ha costat 90 milions quan es va adjudicar per 41 i que ha acollit uns quants torneigs de tenis i desfilades de moda com a usos significatius 

5.Les torrres de Calatrava no executades però on la Generalitat ha pagat 15,2 milions per l’avantprojecte i la maqueta. A més el pressupost dels tres edificis és de 335 milions i la Generalitat vol vendre el terreny però una clausula del contracte amb Calatrava obliga al comprador a executar el projecte sota la seua direcció

6. Hospital de Llíria. Camps va prometre un hospital com a mínim per comarca i s’han gastat 30 milions però no s’obri per no contractar personal i mantindre’l. Mentre a 25 Km. de Llíria, s’han gastat més de 300 milions en el macrocentro de La Fe, on sobren llits. La construcció dels hospitals comarcals de Torrent, Ontinyent i la Vall d’Uixo s'han ajornat “sine die” i el nou de Gandia està sense acabar i sense data. 

7.La Ciutat de les Arts Escèniques a Sagunt amb La Nau (tallers dels antics Altos Hornos del Mediterráneo) coma seu principal. Més de 30 milions. Tancada i sense ús. 

8.La Ciutat de la Llum d’Alacant , a punt de tancar-se perquè la Comissió Europea els ha declarat il·legals i obliga a tornar les ayudes de 265 milions a la Generalitat 

9.Terra Mítica a Benidorm, amb un cost com a mínim de 377 milions. La Generalitat, la CAM i Bancaixa, els tres socis, la van vendre a Aqualandia per 65 milions. 

10. Tramvia d’Alacant, una inversió de 100 milions, obres acabades fa un any i sense funcionament.
 

Tenim aquests 10, entre altres, i  si en vols més, para el cabàs i ompli’l més amb un nou projecte:

La Generalitat ha confirmat avui que invertirà 1.475 milions d'euros! Es tracta del projecte 'Port Mediterrani', un macrocomplex comercial i d'oci al voltant del centre Ikea a Paterna (Horta).

Comunicat del govern valencià

El govern valencià del PP no escarmenta i continua la política de les grans obres o esdeveniments. El seu portaveu, José Císcar, diu que serà uns dels centres comercials i d'oci més grans d'Europa i tindrà:un complex terciari d'ús comercial, esportiu, oficines i activitats lúdiques i espectacles; un altre d’equipament hostaler tematitzat i de joc, així com un centre de negocis; i un tercer amb espais lliures, zones verdes i altres usos no lucratius.

No volem fer cap comentari. Això us ho deixem per a vosaltres.

-

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic Safor Valldigna denuncia la pèrdua de professorat en els centres d’infantil i primària

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic Safor Valldigna vol denunciar la nova proposta de plantilles i arranjament escolar de la Conselleria per al proper curs escolar 2013-2014.

 

L'aplicació produirà per una banda un augment de la ràtio en les aules on passarem en el segon cicle d’educació infantil de 20 alumnes a 30 i en educació primària de 25 a 30 produint una massificació en les aules i la pèrdua de professorat a les escoles de la Safor Valldigna propostes que dificultaran l’atenció a la diversitat a l’aula i que produirà una pèrdua aproximada de 1400 mestres a tot el País Valencià.

La Plataforma ha acordat convocar assemblees de tota la comunitat educativa en els centres educatius i sopars de germanor la setmana del 28 al 31 de gener i la primera setmana de febrer per a debatre el nou avantprojecte de llei, la LOMQE i les retallades al sistema i per convidar a tota la ciutadania a participar de manera massiva a la manifestació dissabte 9 de febrer a València: “Defensem l’Escola Pública i en valencià’".

La Plataforma vol felicitar a tot el professorat i centres educatius que amb el seu projecte educatiu de centre i totes les retallades que està patint l’escola pública estan oferint els millors aprenentatges per a l’alumnat.

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic Safor Valldigna, està integrada per Associacions i col·lectius (Escola d'Estiu Marina Safor, ACPV, Col·lectiu de Mestres de la Safor, AMPES Gandia, Escola Valenciana, , Grup de Danses Roda i Volta, 15M, Consell de Joves de Gandia, Joves de Xeraco, Independence Gay , CLGS Safor, Fundació Casal Jaume I la Safor Valldigna, Plataforma pels Pobles de la Safor) els Sindicats (STEPV, CGT PV, CCOO PV, UGT) i els Grups Polítics (EUPV, Els Verds del PV, PSPV-PSOE, Bloc Jove, BLOC-Compromís, Independentistes de la Safor, Nacionalistes de la Valldigna, ERPV,Iniciativa del Poble Valencià, Nuevo Espacio Ciudadano, Joves Socialistes de Gandia)

- Remés per la Plataforma 

Els diputats de Compromís presenten quasi el doble d’iniciativas que els d’EU i el triple que els del PSOE.

Els diputats de Compromís agranen en productivitat als de la resta de grups i són els més rendibles per als seus votants quan a activitat en Les Corts Valencianes. Això ho assegura un informe sobre les dades de l'activitat dels grups i dels parlamentaris donat a conéixer quan ja ha transcorregut l'any i mitjà de legislatura.

L’informe va ser remés ahir per Les Corts a totes les formacions polítiques i revela que cadascun dels 6 integrants de Compromís ha registrat una mitjana de 944 iniciatives, quasi el doble que els 5 diputats d'Esquerra Unida, que ixen a 560,40 accions parlamentàries per escó. També serien prop del triple que els 33 diputats del PSOE, amb una taxa de 353,73 actuacions de mitjana per escó i dues-centes vegades més que els 55 del PP que només presenten 4,64 iniciatives per diputat.

-Font: Levante-EMV

-

.

INFORME: L'última Enquesta de Població Activa (EPA) registra 700.200 aturats a les terres valencianes i una taxa d'atur del 28,10%. La taxa d'atur entre els joves arriba al 55%.

Evolució de l'atur segons El País. Hem pintat de groc l'etapa de govern de Rajoy

L'Enquesta de Població Activa (EPA) del quart trimestre de 2012, publicada aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), ha registrat 700.200 aturats en el territori valencià, la qual cosa situa la taxa de desocupació en un 28,10 per cent. L'any 2012 es va tancar amb 58.800 aturats més que el 2011 i la taxa anual ha sigut negativa en un 6,64 %.

Mentres tant, Les Corts Valencianes tancades i sense treballar a la recerca de solucions perquè el PP amb la seua majoria absoluta ha mantingut festiu el mes de gener i el seu govern, en comptes de buscar solucions, es dedica a vore com assumirà els deutes dels clubs de futbol valencians, o a pagar el cànon de Formula 1, entre altres coses d’un llarg etcetera per tots coneguts.

La desocupació a Espanya va arribar el darrer trimestre de 2012 a la xifra de 5.965.400 aturats, un 26,02% de la població activa, la pitjor dada mai registrada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Fa un any, a la fi de 2011, la xifra era de 5,2 milions d'aturats, un 22,8%.

Aqueixes dades són un clar exponent del fracàs de la política de Rajoy y de les polítiques laborals del PP. Caldria ara que explicaren allò de què amb Rajoy en poc de temps es tornaria a crear treball i abaixaria l'atur. A pesar de les xifres,  el secretari d'Estat d'Economia i Suport a l'Empresa, Fernando Jiménez Latorre, afirma que la reforma laboral "era necessària" i "idealment calia haver-la adoptat abans de la crisi".

El primer any de la reforma laboral s'han perdut 850.400 llocs de treball, i segons totes les dades, si no s'han superat els 6 milions d'aturats ha estat gràcies a que 175.600 estrangers han tornat a sa casa davant la impossibilitat de trobar treball a Espanya i també al fet que molts espanyols han emigrat a nacions europees i desapareixen de les xifres de l’EPA.

La destrucció d'ocupació ha afectat als sectors privat i públic. El nombre d'assalariats de l'administració pública s'ha reduït en 218.900 persones des de 2011, un 6,98% menys i es podria explicar per les mesures de la reforma laboral: habilitar ERE per a les empreses públiques. Quant als assalariats del sector privat, s'han reduït en 684.800, un 5’8% menys que el 2011. 

Les pitjors xifres de l'atur i un gran drama familiar
La EPA reflecteix que hi ha 1,83 milions de llars amb tots els seus membres en atur, 258.700 més que en 2011, la qual cosa suposa un increment del 16,43% en l'últim any.

Un altre drama de la desocupació colpeja als menors de 25 anys. La taxa d'atur en aquest col·lectiu va aconseguir el 55% en 2012, una de les majors de l'Eurozona, en explicar-se fins a 930.200 joves en atur.

L'atur per regions
Quatre comunitats autònomes, Andalusia (35,8%), Canàries (32,9%), Castella-la Manxa (30%) i Extremadura (34%), tenen més d'un 30% d'atur. Murcia (29,5%) està a prop i les ciutats de Ceuta (37,8%) i Melilla (28,3%) també tenen unes de les majors taxes de desocupació del país.  Li segueixen la Valenciana (28,1%), Illes Balears (24,3%), Catalunya (23,9%), Astúries (23,7%), Galícia (21,2%) i Castella i Lleó (20,7%).

Per sota del 20% d'atur es troben la majoria de les comunitats del nord i Madrid (19,8%). Entre elles estan Cantàbria (19,2%), Navarra (17,1%), País Basc (15,9%), Aragó (18,5%) i La Rioja (18,7%).

Font: Europa Press, El Mundo, El País 
-