L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 982
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:13.305

dimecres, 26 de gener del 2011

Carlos Revert Espí afronta el futur immediat de la Banda Simfònica de la SIUM de Tavernes amb plenes garanties




Carlos Revert Espí és nascut a Agullent (La Vall d’Albaida) i va realitzar els estudis de saxòfon en el Conservatori Superior de Música de València, on va obtindre el títol Superior en l’especialitat, ampliant-los posteriorment en el Conservatori de Lió. Així mateix ha realitzat estudis d'harmonia, contrapunt, Anàlisi i Orquestració. Estudià direcció amb Eduardo Cifre, Enrique García Asensio, Manuel Hernández Silva (director de l'orquestra Mozart de Salzburg) i Denise Ham (professora del Conservatori de Birmingham).

El seu camí com a director va començar en la Coral "Eduardo Torres" d'Albaida, però posteriorment la tasca ha estat principalment bandística, sent director titular de les bandes: Primitiva Albaidense, Banda de Xella, Lira Carcaixentina, Associació Musical Canalense, Lira Castellonenca de Castelló de la Ribera, Banda Simfònica Unió de Carlet i Agrupació Musical d'Agullent, amb les quals ha obtingut diversos premis en certàmens internacionals. Ha dirigit les orquestres "Ciutat d'Elx", "Ciutat de Novelda" i “la Valldigna”, i en diverses ocasions ha sigut invitat per a dirigir la Banda Simfònica Municipal de Madrid.

Ha gravat diversos CDs de música per a banda i ha col·laborat amb el C.D.M.C. en l'estrena de música contemporània per a saxo.

Al llarg de la seua trajectòria professional ha compaginat el seu treball com a director amb el de professor de saxo, activitat que ha realitzat en els conservatoris  d'Ontinyent, Elda, Elx i Utiel,  participant com a professor de l’especialitat en diversos cursos.

Ara, després de ser el director titular de la Banda Simfònica i l'Orquestra de la Societat Musical Santa Cecília de Requena, el seu treball se centra en la direcció de la Banda Simfònica de la SIUM de Tavernes.

-

dimarts, 25 de gener del 2011

LA MIRADA DE LA COTORRA: Ordenances municipals



No está en el centre de Tavernes. Potser allí seria un solar net i ben tancat, i així no es voria el fem que emmagatzema. Mentrestant, al costat del pavelló, les tanques trencades i per terra, ple de brossegal, s'ompli de deixalles i fem a poc a poc, i  com que està obert, fins i tot  hi ha xiquet que hi entra per jugar, com un intrèpit Indiana Jones ¿Ordenança municipal de solars i l'obligació de neteja i tancat? ¿Per a què? Per a qui?
-

INFORME: La Nova Fe o sobre el sistema de sanitat pública valenciana,


Inaugurat el passat mes de maig, però les tasques iniciades el passat mes de novembre, el complex hospitalari de la nova Fe i les seues set enormes torres il·luminen des de fa setmanes les nits valencianes. No obstant açò, fins avui no ofereix més servei que el de les consultes externes i tots els trasllats de malalts des de les velles instal·lacions es retarden reiteradament des de fa setmanes. ¿Una manera més de potenciar i de deixar en bon lloc els hospitals de gestió privada davant els públics? No ho sabem. Si que el president Camps va lloar i posar com a model el sistema de gestió de l'Hospital de la Ribera (gestió privada) en la seua intervencio fa uns dies al congres del PP de Sevilla.

Les instal·lacions es van estrenar amb l'obertura d'algunes consultes externes el passat 29 de novembre i el trasllat de pacients amb els seus tan publicitats assajos es preveia en principi per a finals de 2010, però encara no s'ha produït. Al contrari, els terminis s'ha anat postergant i el trasllat de la unitat Matern Infantil, que anava a ser la primera, ha passar del primer ajornamanent al 30 de gener al 6 de febrer. El retard desencadenarà successius ajornaments per a la resta d'unitats. I entre els empleats circulen rumors que encara es retardarà més.

"Falten moltíssimes màquines. Com s'ha de realitzar el trasllat si no s'han fet encara les proves a les incubadores? No seria possible, parlem de vides humanes" han apuntat a L'Informatiu una empleada que no vol desvetlar la seua identitat. Però des de la Conselleria de Sanitat que comanda Manuel Cervera s'hi apunten altres motius. L'últim, oferit fa quinze dies, és que el fred actual podria desencadenar una ona de grip. 

Segons apunta la delegada d'Intersindical Salut en la Fe, Sonia Santarrufina, el trasllat parcial està desencadenant situacions esperpèntiques i incòmodes: "El traumatòleg, per exemple està en el nou edifici, però si necessites una radiografia t'envien al vell, i després el pacient ha de tornar amb ella al nou. I el mateix passa amb les anàlisis, o, fins fa poc, amb les ecografies". Açò, segons la delegada sindical d'UGT, María Ángeles Pérez Guillamón, és una cosa que justificaria el fet que no tota la maquinària de la nova Fe serà nova, sinó que se seguirà emprant el material que estiga en bones condicions, que tampoc ha sigut encara traslladat. Tanmateix, la delegada d'UGT no nega que la inauguració i el trasllat s'haja planificat amb certa precipitació. 

Els professionals de la medicina també recorden que " sempre advocàrem per no fer el nou edifici ,sinó adequar l'actual, i vam fer nombrosos aturs perquè així fóra", a propòsit d'una decisió que consideraven innecessària, que deixarà mancances sanitàries en la zona de Campanar, i que va a suposar a més, una pèrdua de llits (de les 1.400 de l'actual Fe es va a passar a les 900 de la nova). 

Els sindicats coincideixen a dir que tot el procés s'està realitzant amb "obscurantisme" per part de la direcció, que proporciona la informació "amb comptagotes". Avui mateix hi ha programada una reunió per a comunicar al personal si es mantenen les dates de trasllat o s'ajornen de nou. En el primer cas, el trasllat total es precipitaria, perquè unes unitats depenen d'unes altres i una vegada començada hauria de concloure. En cas contrari, les molèsties actuals generades per la inauguració, segurament forçada políticament, continuarien, ajornant al seu torn les inevitables que genere el procés d'adaptació. 

Però mentre tot açò arribe, siga més tard o més d'hora, la nova Fe continuarà funcionant solament als matins en l'horari de consultes externes, i romanent inactiu la resta del dia. No obstant açò, les set torres de l'edifici il·luminaran encara el no-res, però brillant en el skyline de la capital de Túria, com un enorme anunci del que és a dia de hui la sanitat pública valenciana. Encara que la majoria de la ciutadania, pensant que ja està funcionant a ple rendiment, no se n'adone.

- Text basat en L'Informatiu. Foto: L'informatiu
-

dilluns, 24 de gener del 2011

LA MIRADA DELS AMICS DE LA COTORRA: Voreres


Ho vàrem dir fa uns mesos i la veritat no volíem insistir, però com que en ho haveu demanat...
Hi ha alguns llocs en les voreres de l'Avinguda de Malta que tenen els taulells trencats i, com que el nostre ajuntament no ho va arreglar quan començáren a fer-se malbé, cada dia que passa estan pitjors i més desfets. Al final passarà igual que en Els Sequers.
Perquè ja sabeu que això de taulells solts en les voreres, hi ha molt pel poble. I que ha passat als Sequers? Coneixem un parell de casos que les enganxades i ensopegades en les vores alçades de taulells trencats i solts han provocat caigudes i fins i tot, alguns dies de baixa. Ara si els afectats no ho denuncien....
Amic comunicant, ho tornem a dir. ¡Que hi haja sort!
- 

INFORME: Al sistema educatiu valencià cada día més catecisme i menys llengües.


El País Valencià ocupa l'últim lloc de les autonomies de l'Estat en percentatge d'alumnes que cursa llengües estrangeres. Hi ha un 71,9% del total de l'alumnat que estudia anglès i un 6,2% que tria francès, cosa que suposa gairebé 13 punts per sota de la mitjana nacional, situada en el 84,6%, segons les últimes estadístiques publicades el 2010 pel Ministeri d'Educació.

El baix percentatge de llengües estrangeres entre la població escolar valenciana fluctua segons els nivells educatius. Les dates del curs 2007-2008 (és l'últim tabulat) indiquen que en el segon cicle d'Infantil, de 3 a 6 anys, només el 4,1% de la població escolaritzada va estudiar anglès en el sistema reglat; en Primària ho van fer el 95,4% i en ESO l'anglès s'estén al 98,1%. La mitjana nacional és d'un punt més i la majoria d'autonomies oscil.len entre el 99% i el 100%.

Tanmateix, el País Valencià ascendeix llocs en la classificació nacional d'alumnat que cursa Religió, una assignatura que amb la nova Llei Orgànica d'Educació (LOE), va quedar fora del currículum puntuable per selectivitat. El 74,6% dels alumnes valencians de Primària estudia religió catòlica dins de l'horari lectiu, el 65,1% en Secundària i el 54,6% en Batxillerat. Això situa el sistema educatiu valencià prop de la mitjana nacional que està en el 76,4%. El percentatge de religió puja en tots els centres concertats i privats d'Espanya fins a arribar a nivells superiors al 83%.

El pes del catecisme en el currículum valencià d'ESO i Batxillerat es deu al fet que la Generalitat assigna en els decrets el doble de temps a la religió catòlica que la resta d'Espanya. Així es dóna dues hores setmanals, enfront de l'hora que s'imparteix en la resta d'autonomies.

En conjunt, l'alumne valencià que s'inicia en el sistema educatiu en 1r curs de Primària amb sis anys i acaba els seus estudis obligatoris als 16 anys haurà cursat 405 hores de religió. El doble que la mitjana nacional. Mentre, la injuriada assignatura de drets humans "Educació per a la Ciutadania", que el PP veta en les seues comunitats autònomes, només haurà tingut 122,5 hores. És a dir, quatre vegades menys que l'assignatura de Religió.
-

diumenge, 23 de gener del 2011

ARTICLE D'OPINIÓ: LA POR DEL PODER

Supose que hi ha a qui li convé. Al cap i a la fi, la major part de les societats s'han organitzat d'eixa manera: el poder sol imposar-se per mitjà de la por. La por a les feres, a les tempestes, a les fams canines. La por de les pestes, a la guerra, a l'infern. La por d'aquells mateixos que tenen el poder: encara moltes gents d'Àfrica creuen que els seus dictadors estan protegits pels esperits contra tot atac. I ací, sense anar més lluny, Franco dominà durant 40 anys la vida de molts milions de sers per mig del terror.

Però també en aquesta democràcia dictatorial el recurs funciona. Al cap i a la fi, la por manté les gents submises i dòcils. I al poder li agraden els obedients, no els crítics ni els rebels. Com a xiquets menuts, tots ens apinyem entorn dels que poden protegir-nos dels molts mals que ens assolarien si els poderosos ens abandonaren a la nostra sort. Temorosos i fràgils, acceptem tot el que ens diuen i ens pleguem a les seues exigències, a les seues ordres, a les seues lleis. Mentrestant, deixem de qüestionar, de protestar, de reclamar. Només volem ja que ens abriguen i ens deixen dormir tranquils, sense insomni ni malsons.


Així que ens espanten i ens espanten. Amb el càncer de pulmó i l'obesitat. Amb els accidents de tràfic i el terrorisme. Amb el canvi climàtic i la bomba nuclear. Amb la crisi i la desocupació. I ara també  amb el tabac... I mentres tots ens sentim temorosos i acovardits, arraconats contra la tanca com a ovelles en presència del llop, este, disfressat de corder, triarà lliurement les seues preses. No ho dubte.No. 



Lluís Alberola i Ferrando.
-

dissabte, 22 de gener del 2011

La Banda del Centre Professional “Mestre Arnau” i la Jove Orquetra de la SIUM de Tavernes presenten els seus nous membres



 
Tretze nous músics han passat a formar part de la Banda del Centre Professional “Mestre Arnau” i dos de la Jove Orquestra de la SIUM de Tavernes de la Valldigna en el present curs.

Pel que fa a la Banda de Centre Professional “Mestre Arnau” els nous components són: Maria Serra Sansaloni, Mireia Company Langa, Júlia Gascón Grau i Jordi Lledó Palomares, a l’oboé; a la flauta, Paula Escrihuela Grau i Cintia Herrera Escrihuela; Aroa Grau Cañamás i Lucía Espí Fons, al clarinet; Melissa Herrera Escrihuela i Juan Sancho Herrera, al saxofó, i Miguel Giner Magraner, Antoni Mestre Gascón i Ginés Ortega Savall, a la percussió. Pel que fa a les noves incorporacions a la Jove Orquestra aquestes han estat: Mélani Ferrús Pons i Neus Palomares Sifres, ambdues amb la viola.

Fotografies: Els nous components de la Banda Jove de la SIUM (Esquerra)  i les dues noves incorporacions de la Jove Orquestra de la SIUM (dreta).
-

¿Quina cooficiliatat en les terres valencianes?

Què pot esperar la llengua d'uns senadors, el partit dels quals governa a València i fins i tot ací, a València, són incapaços d'emprar el valencià en llocs de comunicació oficial? La resposta és òbvia. No podem esperar res. I és que fins i tot el Consell Valencià publica les notes de premsa en castellà també en la secció de valencià del web de la Generalitat. ¿La llei d'Ús del Valencià, existeix ens preguntem nosaltres des de La Cotorra.

La situació ha estat denunciada pel diputat de Compromis i secretari general del Bloc, Enric Morera, que ha afirmat que “amb tot el debat sobre l’ús de les llengües en el Senat per culpa dels senadors del PP i entre ells els valencians, resulta que la Generalitat Valenciana és la que millor complix les directives “antillengües que no siguen el castellà”, perquè si entres en l’apartat de notícies del web de la Generalitat i punxes a l’opció de vore el web en valencià, trobareu que les notícies estan en castellà i sols està en valencià el nom de les seccions”.




El menyspreu cap a la llengua que manifesta dia a dia el Consell també es fa patent en les notes de premsa que envia el govern valencià, sent pràcticament totes en castellà. I no podem oblidar que el menyspreu cap el valencià no és sols un gest d’uns senadors  sinó que la marginació del PP cap el valencià la patim dia a dia, amb la reducció de línies en valencià en escoles i instituts, en la castellanització total de Canal 9, la manca de suport al doblatge en valencià i també la marginació als cantants i grups que fan la seua música en la nostra llengua, recordava Morera. 

El diputat del Bloc s'ha referit també "a la caça de bruixes que practica la conselleria contra associacions que promouen el valencià i organitzen actes lúdics i culturals per afavorir l’aproximació a la nostra llengua dels més joves i també dels nouvinguts”.

- Informació extreta de la nota del Bloc
-