EL NOSTRE LLIBRE DE FESTES 2025 PÀGINA 2: Els senders de Tavernes i la Valldigna, una oportunitat ¿perduda? per al turisme

Tavernes des de les Creus

 

Les muntanyes de la Valldigna constitueixen un imponent balcó sobre la costa del Mediterrani que s'estén des de València fins el Cap de la Nau, a Dénia. Però a més a més, podem endinsar la nostra mirada tant cap a l 'interior com cap a la mar i albirar, en dies clars, des de les serralades d'Enguera fins a l'illa d'Eivissa.

Aquestes muntanyes (Creus, Ombria. Toro, mas­sís del Mondúver, el Buixcarró...) estan travessades per infinitat de sendes. Són més de de 50 quilòmetres de camins que delimiten un territori de gran bellesa paisatgística, cultural i artística.

Les sendes són un patrimoni cultural heretat dels nostres avantpassats. En un temps on no hi havia carreteres ni autovies, eren el millor mitjà per unir els nuclis de població i econòmics de les nostres comarques.

Tavernes des del sender fontetes Cantus

Senda dels Amoladors

 
Les sendes són els camins que s'usaven quan encara teníem pinedes i carrascars per tot arreu de les nostres muntanyes, quan es conreaven les zones planes dels cims i quan s'hi transitava per anar a fer llenya per als forns o pasturar el bestiar. Encara hi podem trobar cases menudes de pedra d'una sola planta on deixar les ferramentes de conreu, pous d'aigua, aljubs, forns de cals i sendes, moltes empedrades, d'una singular bellesa.

Les construccions i assentaments dispersos són el millor testimoni del pas de l'home per les muntanyes de la Valldigna i clar exponent de la importància que en altres temps tingueren aquests paratges. També hi trobem restes d'habitatges de dues plantes, algunes habitades fa només 50/60 anys, i que dominen grans extensions de terrenys principalment al Pla del Barber, la Sangonera, les Foies o el Pla de Corrals.

 

Senda de les Creus

Senda de les Creus

 
ELS PRV DE LA VALLDIGNA. 

El Centre Excursionista de Tavernes va començar fa uns anys la recuperació de aquest patrimoni cultural. A hores d'ara podem dir que s'han restaurat quasi totes les sendes i han estat perfectament senyalitzades per l'entitat. A més a més, s’editaren fa uns anys tríptics amb plànols del territori i una completa informació sobre la localització d'aquestes vies, la durada del recorregut i els llocs d'interés que podem trobar-hi a les rodalies. Unes edicions que foren i són de gran ajuda per als amants del senderisme i de les persones que el practiquen.

Les sendes de la Valldigna estan tipificades com a PR, és a dir, sendes de curt recorregut en la nomenclatura internacional i, assignada per la Federació Territorial Valenciana de Muntanya, corresponen  als números PR-V38, 39, 50, 51 i 60.

Puntal del Massalari

Molló (època abacial) que ens separa d'Alzira

Aquestes cinc sendes ofereixen rutes i camins alternatius amb desviaments cap a indrets i llocs concrets. Els trajectes són de durada variable: entre l'hora i mitja, cas del sender Tavernes-Alt de les Creus, o les tres hores i mitja de Barx a Pla de Corrals per la pista fores­ tal de Pinet. Tots els recorreguts estan senyalitzats amb les dues línies paral·leles, blanca i groga, homologades internacionalment.

Les sendes duran  l'excursionista entre carrasques,  pins, romer,  timor,  savines... restes del  que seria en altres temps el  típic  bosc mediterrani que conservem  a zones del  Picaio o Penya  Blanca  de  Barx i de   l'Ombria de Tavernes,  entre altres.  I   si  hi ha sort,  podran veure solcar als  aires l'àguila  reial   i  el  falcó, espècies  que conviuen junt a les aus  i mamífers   típics de  la fauna  del  Mediterrani.

Mirador de la Cadira

Abrics mossén Ricard

L'excursionista  farà camí seguint  la senda,  amunt  i avall,  per gaudir els matisos del paisatge,  dominar els abruptes pendents  i   bancals i, al final de  la jornada, tindrà la satisfacció de conéixer més i millor la nostra Valldigna i haver-la gaudit plenament. 

A tota aquesta realitat, només li cal que es pose en marxa d'una vegada aquell projecte de convertir el Molí del Pla en un centre d’acollida per excursionistes i senderistes, anunciat per la regidora i Regidoria de Turisme i actual alcaldessa en la passada legislatura, que deixe de dormir en un calaix i esdevinga una realitat. 

El nostre agraïment a Vicent Felis, president del CETV, per les fotografies

 

Podeu rellegir i recordar la pàgina 2 d'"El nostre Llibre de Festes 2024" clicant aquest enllaç

Els inicis del Festival Sete Sóis, Sete Luas

 

PROGRAMA DE FESTES DEL DIVENDRES DIA 12

 

Us informem dels actes oficials anunciats per al dia d'avui, divendres 12. 

Al mateix temps indicar-vos que publiquem la segona pàgina del nostre particular "Llibre de Festes 2025" digital, que com ja hem dit, constarà d'un article diari, un total de 11 pàgines,  sobre un tema de cultura, història o tradicions de Tavernes majorment i de la Valldigna. 

Tot seguit,  us oferim un article sobre els senders a la Valldigna i on parlem d'allò que poden oferir als visitants muntanyencs sobre paisatge, flora i fauna del nostre territori. I és que les coses si no es publiquen, sense constància, es desconeixen i fins i tot s'obliden. Com s'ha oblidat en un calaix convertir el molí d'El Pla en un centre de senderisme i muntanyisme per potenciar el turisme de muntanya.  

EL NOSTRE LLIBRE DE FESTES 2025 PÀGINA 1: 25 anys de la celebració a Tavernes del "III Campionat Mundial de Pilota"

  

Tavernes va ser l’any 2000 una de les seus del “III Campionat Mundial de Pilota” – ara s’acompleixen 25 anys-, esdeveniment esportiu celebrat entre el 4 i el 8 de setembre en les terres valencianes. Tavernes va tindre l’honor de ser una de les seus del campionat, al costat de ciutats com Benidorm, Almassora i el cap-i-casal València.

Aquell campionat va comptar amb la participació de les seleccions d’Argentina, Colòmbia, Bèlgica, Mèxic, Equador, Holanda, Uruguai, França, Itàlia i el País Valencià.  

 

A més de ser una de les seus, Tavernes havia acollit també dies abans, el 29 d’agost, l’acte de presentació del Mundial, celebrat en l’Escola de Música, amb la presència de José Luís López, president del Comité Organitzador, i de Ramón Sereño, que era el vicepresident de la Federació de Pilota Valenciana i també coordinador general del Muncial, a més de l’alcalde Eugenio Pérez, el regidor d’Esports, Juanjo Espí i el president del club de pilota local, Juanjo Sala.

Modalitat Joc Internacional

 

A més a més, va ser Tavernes la seu l’elegida per a albergar el 7 de setembre les semifinals i la final de la modalitat de pilota coneguda com a “Joc Internacional”, que iniciava aleshores el seu caminar en els campionats de pilota. Les partides es jugaren el dia 7 de setembre pel matí en el terreny de joc del Camp de Futbol i l’equip del País Valencià va ser el campió d’aquesta modalitat que només  es juga en les competicions internacionals.

Les partides enfronten dos equips de cinc jugadors i es juga a 6 jocs, amb una manera de contar igual que en las modalitats valencianes 15-30-Val i Joc. La pilota és de goma raspada.

 

.

 

 

 

El terreny de joc és rectangular, amb una longitud de 70 metres i una amplitud entre els 15 i 20 metres, amb un quadre per a traure de 8×8 metres i a distància de 24 metres entre el quadre de traure i el de restar. Aquest modalitat intenta ser un compendi de les diferents formes que hi ha de jugar en les nacions participants històricament en els campionats mundials.

El joc comença en el traure, i l’altre equip ha de restar la pilota sempre de bo (a l’aire o després d’un primer bot a terra) i s’ha de superar la línia central. El joc continua fins que algun dels dos equips perda el quinze o faça falta.

Modalitat de Llargues

 

A Tavernes, per la popularitat que tenia, la modalitat que més va cridar l'atenció i més interés va alçar va serr les partides de la modalitat de llargues, amb les semifinals que es van jugar el dia 7 de setembre, per la vesprada, a la Plaça del Prado. Els vallers i valleres poguérem aplaudir la selecció valenciana que es va imposar a la francesa, i per tant va jugar l’endemà la final a València ciutat. 

 

Selecció valenciana i francesa en la semifinal de Tavernes

  

Aquell campionat va ser d’una gran superioritat en totes les partides del combinat valencià, amb Viñes de seleccionador, i amb jugadors com Martínez, Jan, Sarasol II i Grau, formant un equip immillorable en la modalitat reina de la competició. Les autoritats i responsables del mundial acudiren a Tavernes i presenciaren les semifinals, partides que com es pot vore en les fotografies van ser seguides per molt de públic.

 

 

 

L'endemà, dia 8 l'escenari del campionat es va traslladar a València ciutat, en concret a la plaça de l’Ajuntament on es va jugar la final davant unes 1.500 persones. La nostra selecció es va imposar a l’holandesa, vencedora de l'altra semifinal a Tavernes, i es va proclamar campiona mundial per un resultat de 10 a 1.  

No van ser aquests els única triomfs valencians, car eixe mateix any també es va proclamar campiona la selecció de la modalitat frontó valencià, amb la qual cosa van aconseguir el triplet del campionat. D’això en fa ara 25 anys.

Les fotografies a color són nostres. Es poden reproduir, però citeu-ne la procedència 

 

Podeu rellegir i recordar la pàgina 1 d'"El nostre Llibre de Festes 2024" clicant aquest enllaç  

El pregó de les Festes del Poble al llarg del temps

  

PROGRAMA DE FESTES DEL DIJOUS DIA 11

 

Us informem dels actes oficials anunciats per al dia d'avui, dijous 11. 

Al mateix temps indicar-vos que iniciem la publicació del nostre particular "Llibre de Festes 2025" digital, que constarà d'un article diari, un total de 11 pàgines,  d'investigació, informació, cada dia sobre un tema de cultura, història o tradicions de Tavernes, majorment, i de la Valldigna, seleccionats perquè puguen interessar al lector/a i servesquen, a més, per reforçar i ampliar la memòria històrica en esdeveniments del nostre poble i comarca.

L'encetem avui amb un article sobre el 25 aniversari del "Campionat Mundial de Pilota" que va tindre a Tavernes, una de les seus, i on es van celebrar diferents partides. I és que les coses després de 25 anys, si no es publiquen, sense constància, s'obliden. Esperem us agrade. 

 

 

 

RECORD ESPECIAL A L'11 DE SETEMBRE DEL 1996: Avui fa 29 anys que el desbordament del Vaca va inundar Tavernes

Una imatge del Passeig Colon front la plaça del futbol sobre les 3 de la vesprada

 

11 de setembre. 29 anys de la inundació de Tavernes pel desbordament del riu Vaca. Era dimecres. L'11 de setembre és una data que s'ha fet molt coneguda també per ser la Diada de Catalunya, el colp d’Estat del dictador Pinochet contra el president Allende a Chile l'any 1973, o l'atac de les Torres Bessones als Estats Units fa 21 anys i, fins i tot a ca nostra, l'atemptat amb bomba a Joan Fuster el 1981 (per cert, mai no es van saber o no es van voler saber els autors)

Sembla ahir i ja han passat 29 anys. Uns fets que segurament, molts dels vallers i valleres que ara estan en la trentena o menys anys no recorden perquè eren molt menuts. Avui és el moment de recordar aquell episodi de la història col·lectiva vallera i, sobre tot, perquè tot el que es va dir i parlar de solucions que hi arribarien des de l'Estat, no se n'ha complert cap.

 
L’11 de setembre del 1996 els mars del cel es van precipitar sobre Tavernes de manera com mai no ho havien fet. Hi ha constància històrica, tradició oral majorment, de grans avingudes sobre el casc urbà des de Les Creues, i per evitar-los es va construir el mur de defensa, però una inundació com aquella no tenia cap antecedent històric.

Una vista aèria (amb més 1 metre d'aigua) de la fira de festes

Aquell dia era dimecres, Tavernes estava en festes majors i estaven resultant molt deslluïdes perquè des del diumenge que plovia. El concent de les bandes de Música de diumenge ja es va haver de suspendre, de fet, tot es va suspendre pel fort ruixat que va continuar dilluns i dimarts, i que es va acréixer com mai no s’havia vist durant la nit i la matinada del dimarts i el dimecres.

I quant va ploure? Realment no se sap. Es calcula que les pluges podrien haver superat els 900 litres, tot i que a Tavernes s'acumularen 520 litres la matinada i matí eixe 11 de setembre. Era una DANA (aleshores només s'usava l'expressió gota freta) centrada damunt de la Valldigna, i plovent a bots i barrals sobre la conca del Vaca. El Vaca, el Malet, el Vadell, l’Ull del Bou, el Clot de la Font, la Fontarda, Bolomor... duien aigua com ningú no recordava.

 

Adossats del final del Passeig Colom

Voltants del CEIP Alfàndec

 

Eren les 11 del mati quan l’aigua saltava per damunt del pont de l’Ombria i començava a desbordar en els llindars del poble. Tot i això, el riu ja havia desbordat abans del nucli urbà, per la zona d'Envasos Grau, i l’aigua corria pel Passeig Lepanto i en poques hores, el casc urbà comprés entre la carretera i el riu era.... com un riu més!.

Tota la part baixa del poble era un riu de color marró, amb aigües que arrossegaven fang, canyes, bidons, i en el poble els turismes, sobre tot els aparcats al final del Passeig Colom, eren arrossegats pel corrent. Va ser la zona mes castigada i el nivell va arribar als 1’80 metres.

Eren Festes del Poble però les escoles, amb un horari diferent de l'actual, no havien iniciat encara les classes. I això va ser molta sort, perquè amb les aules plenes de xiquets i xiquetes s'haurien viscut amb seguretat moment d’angoixa i de gran complicació, car és normal que els pares haguessen volgut entrar per dins del corrent per endur-se els fills. I no sabem que hauria pogut passar..

 

Final del Passeig Colom

 

Al CEIP Alfàndec , el més afectat per la ubicació, només hi havia el professorat, molts dels quals es trobaren rodejats d'aigua a les classes i els seus vehicles, com tants de veïns aparcats al carrer o les cotxeres, completament anegats i molts per a ferralla.

L’aigua, com se sol dir, corria cavallera fins l’AP-7 que va tindre efecte barrera i hi va formar com una mena de reclosa gegantina d’aigua que va inundar la carretera de Borderia i El Teularet, afectant les fàbriques. Fins i tot Tavernes va quedar incomunicada unes hores i envoltada per una mar d’aigua fangosa.

Tot això esdevenia a la zona plana, mentre des de les Crues es precipitaven els barrancs plens a vessar, com a grans cataractes, cap a la ciutat, saltant el mur de defensa i arribant les pedres arrossegades dins de les cases, mentre en alguns carrers (Sant Josep) els antics barrancs canalitzats que corrien per davall rebentaven i omplien d’aigua les cases.

Plaça del futbol i destrosses en la fira

 

Va ser només unes hores. A les cinc de la vesprada, la mar d’aigua procedent del Vaca havia creuat Tavernes en sentit oest-est omplint de destrucció i fang, sobre tot molt de fang, les cases i baixos.

La fira instal·lada als voltants del Passeig Colom, majorment on ara hi ha el pavelló cobert, va ser completament arrasada. La força de l'aigua va ser tal que fins i tots els cotxets de xoc foren arrossegats fins al Camí Gandia.

 

 

  

Han passat 29 anys i tot està igual

Fa 29 anys. Governava la Generalitat el PP i a Madrid governava el Sr. Aznar, també del PP, i el govern municipal de Tavernes estava presidit també pel PP. Però de res va servir. Totes les promeses fetes eixos dies i que resumim per no cansar al lector/a (la permeabilització de l’AP7, canalització del Vaca, millores en el llit del riu.....), res de res es va dur a cap i el riu Vaca continua igual que abans, amb l’afegit que ara tenim el Vergeret construït en zona inundable, i en constant perill si hi ha un desbordament.

 

 

 

29 anys i les promeses de canalització i millora del Vaca entre Simat i Xeraco s’han quedat en un no res perquè el projecte que havia d'executar l'entitat estatal ACUAMED va ser primer paralitzat en la fase d'adjudicació a finals del 2011 pel govern del PP de Rajoy i després finalment (any 2015) totalment descartat. I damunt en els motius: renuncia per sempre al projecte "atendiendo a interés público" (sic). La  defensa de tota la Valldigna i part de Xeraco contra les avingudes del Vaca no era "d'interés públic" per a Madrid, tot i les constants inundacions que any rere any produeix el riu.  La Valldigna totalment discriminada pel govern del PP a Madrid.

 

 

 

29 anys i Tavernes continua en perill per la cabuderia del grup del PP del Congrés de Diputats de negar i votar durant anys i anys (diputats valencians inclosos) sempre en contra de la proposta que tots els anys presentava Compromís per incloure en els pressupostos de l’Estat els 47 milions del valor total estimat (amb Fons Europeus) i així recuperar i executar el projecte.

I la història és la que és... i no n'hi ha d'altra!!! Per molts que alguns tanquen ulls i orelles per no llegir-la o escoltar-la. Els 47 milions del projecte global del Vaca van volar i no es va executar, tot i ser de caràcter urgent i estar finançat per Europa.

Més informació:

https://lacotorradelavall.blogspot.com/2018/11/informe-historia-duna-discriminacio.html

Però... realment, va haver una placa per a dedicar-la a V. Andrés Estellés? On està la placa?

 

Doncs sí: va haver una placa dedicada a Vicent Andrés Entellés per celebrar l'any passat el centenari del seu naixement, però finalment ni es va col·locar on estava projectat, ni va servir per a cobrir cap càpsula del temps que s'obriria en el 2124.

Que existia una "presumpta" placa ho sabíem. Només calia una font fefaent que confirmara allò que l'exregidor Juan Bautista Talens (PSOE) va anunciar el projecte en el Levante-EMV.  Hem pogut recopilar detalls i fets, entre ells el número i valor de l'expedient del contracte menor que ja hem publicat: 1984713X:CM Pedra Marbre Estellés per valor de 1.271 euros, IVA inclós. Fins i fins i tot ens feren arribar una fotografia de la gran llosa rectangular de marbre d'on s'anava a traure la placa estellesiana ( a mode de Passeig de la Fama de Hollywood) que taparia el forat on s'enterraria la càpsula del temps.

 

 

Després dels desacords polítics Romero-Talens - això ara no importa- i després de la dimissió de Talens i del seu abandó del govern municipal, la responsabilitat de Política Lingüística que ostentava va estar assumida per un altre tinent alcalde i és a partir d'ací quan el projecte d'homenatge a V. Andrés Estellés es va esfumar. Fins i tot, que sapiguem, la placeta que s'havia de retolar amb el seu nom, continua sense batejar. 

La gestió de Política Lingüista en l'anunciat homenatge a Estellés després de la dimissió de Talens és fàcil d'imaginar. Més encara quan lliges el comentari que obri aquesta publicació i que el mateix  exregidor ha publicat en Facebook: "La llosa es va fer, es va pagar i es va recollir del "marmolista" (sic)". També afig "Jo no la tinc a casa" i deixa un clar missatge "això no ho poden dir tots", però sense més aclariments. O siga que la placa existeix i en algun lloc deu estar. 

 

La foto que ens enviaren de la gran llosa d'on s'extrauria la placa Estellés  

 

El que no ens queda gens clar - i esperem que per informar no ens acusen de perjudicar i voler fer mal a Compromís- és el que escriu Talens "Tot el govern n'estava al corrent i hi havia acord". Una situació que no s'adiu amb el que diuen regidors dels altres partits del govern on es recorda subtilment la frase de "nosaltres no entrem en les temes de gestió dels altres". 

Si que coneixien el projecte per la publicació en premsa i ja res més: ni més detalls, ni quan ni com s'executaria el projecte. Diuen i asseguren que no han parlat mai de la llosa, que desconeixen on puga estar perquè tampoc mai no han preguntat. 

Era un bon projecte, cridaner que posava a Tavernes capdavanter en el  reconeixement del nostre poeta. No calen ara justificacions, ni excuses... El que cal és redreçar el projecte, que es faça una realitat. I ho deixem ací, però amb el desig que es duga a cap.

Una bona notícia per a Tavernes? El temps dirà si la visita del president de RENFE a l'estació agilitarà les obres

Foto de Vicente Jiménez (Renfe) publicada en Facebook Ajuntament

 

La visita del president de RENFE Alvaro Fernández, tal com ací vam dir en el seu dia, seria a setembre, i a setembre "ha visitat  la localitat i l’estació de tren i ha mostrat la seua predisposició a seguir treballant per a fer passos significatius que solucionen els problemes de mobilitat dels usuaris", segons publica l'Ajuntament de Tavernes en el seu Facebook.

 

La notícia l'arreplega també el diari Levante-EMV que diu textualment: "Aunque no han trascendido imágenes de la visita, la compañía asegura, a través de un comunicado, que Fernández estuvo en el recinto, algo que confirman fuentes municipales".

 

 

Imatge real que voria el president de l'estació

   

 

Una visita molt ràpida i  que, a pesar de la seua importància per a Tavernes, els mitjans oficials municipals no informaren de bestreta, igual ni ho sabien, cosa que fa pensar degué ser molt ràpida, només del president i tècnics de RENFE, i sense presència de cap responsable municipal ni cap tècnic municipal. El màxim responsable de RENFE va perdre una bona ocasió perquè, in situ, li explicaren  el calvari que passem - i no d'ara, de fa dècades- amb el tren tots/totes els/les usuaris de la Valldigna, més agreujat de fa tres anys amb la paralització de les obres.

 

Després el president de RENFE es va reunir amb l'alcaldessa Romero i tot l'equip de govern per parlar de la situació del projecte de l'estació, cosa ja massa sabuda pels documents de les licitacions, explicar la situació creada amb la fallida de l'empresa adjudicatària, també sabuda i patida,  i demanar disculpes per totes les molèsties creades. Segons el diari: "Fernández, que acudió acompañado de técnicos y otros representantes de la compañía, demostró tener un profundo conocimiento sobre la situación de la terminal vallera". 

 

Totes i tots esperem que el "profundo conocimiento" servesca per comprendre d'una vegada que cal agilitar unes obres paralitzades ¡ja passa de dos anys i mig!, situació que seria impensable en altres localitats que no cal ni dir noms. 

 

Imatge virtual de la nova estació

 

 

I una nova licitació de 5 milions per acabar-la 

I un dels temes, la nova licitació de les obres de l'estació que, tal com nosaltres vam publicar, RENFE va publicar en la Plataforma de Contractació del Sector Público amb un valor base de 5.017.937,57 euros amb impostos inclosos. El pròxim 15 de setembre, dilluns, acaba el termini per presentar ofertes d'unes obres que tindran un termini per executar-les de 12 mesos a partir de la firma i replanteig de l'obra.

Si se'ns permet fer un càlcul, pensant el procés de revisió d'ofertes i propostes de millora que puguen incloure, i pensant que no hi ha al·legacions que obliguen a tràmits judicials, l'adjudicació pot durar (en ser una obra complexa) fins a finals d'enguany o principi del que ve amb la qual cosa i amb firma de documents ho podríem deixar per a febrer del 2026, i acbar en el primer trimestre del 2027.

De tota manera  i després de més de dos anys i mig de la paralització i espera, esperem i desitgem que la problemàtica i els maldecaps que han patit ( i continuen patint) els usuaris de Tavernes acaben amb la construcció d'una nova estació que faça oblidar el tercermundisme consentit durant anys per RENFE, amb situacions tan impensables con haver de travessar les vies per agafar el tren en una de les andanes.

 

Imatge virtual de la nova estació

 

 

I oblit total del conjunt de les obres que, segons el cronograma, l'alcaldessa va dir que havien de començar el passat juny

 

El ple de juliol va debatre la represa d'unes obres prèvies que,  segons les declaracions a Levante-EMV de l'alcaldessa, havien de començar el 25 de juny en base al cronograma de RENFE, amb un termini d'execució de sis mesos de durada.

 

El PP preguntava i Romero assenyalava que "les obres de Renfe es posen en marxa, estan ja in situ.  I dir que la primera fase seguint el cronograma que ens han facilitat  inclou l’actuació integral en el pas subterrani, la solució tècnica al problema  del nivell freàtic. I altres millores que començaran per garantir una infraestructura més segura i funcional". 

 

L'alcaldessa assegurava que s'executarien "seguint el cronograma que ens han facilitat" però en el plenari  en cap moment va explicar res del cronograma, tot i que si va dir que el president de RENFE té anunciada una visita a l'estació i que  "informarà a tots, i allí es concretarà el cronograma".   

 

No sabem si finalment el president ho va concretar. NI la nota oficial de l'Ajuntament, amb fotografies de RENFE i no pròpies, ni Levante-EMV diuen res sobre la planificació del cronograma. 

 

  

Els alumnes i amics del valler Vicent Grau Reig (qepd) reclamen es batege amb el seu nom la plaça creada gràcies a la seua lluita per eliminar les vies del tren

 

 Els amics i alumnes de Vicent Grau Reig, que ens va deixar fa uns dies, han engegat una iniciativa de reconeixement a qui va ser més que un mestre, l'ànima de tot un barri i un home convençut que l'educació i l'associacionisme podien transformar la realitat. Dins de la seua lluita veïnal per canviar el destí i aconseguir un Castelló millor, i en aquest cas concret, per posar fi la divisió que causaven les vies del tren, la plaça que s'ha creat encara no té nom. 

La iniciativa considera que ha arribar el moment de retre un reconeixement a Vicent Grau Reig, i recordar com ell considerava que la política i l'associacionisme són l'única via per a canviar les coses, i amb eixe esperit va aconseguir ajuntar un barri sencer, divers i amb el seu estigma, per a lluitar junts contra la divisió del tren. No va ser l'únic, però la seua força i perseverança van ser fonamentals per a aconseguir l'èxit d'aquell projecte.

Per tant, posar-li el nom de Vicent Grau Reig a aquesta plaça de Castelló no és només un homenatge, és un recordatori constant del seu llegat: la feina d'una persona pot canviar el destí de tot un barri, de tota una ciutat. La plaça on ell va lluitar simbolitza la seua visió i el seu coratge, valors que mereixen ser recordats pels castellonencs.

Per tot això, us convidem a sumar-vos a aquesta petició. Deixem la nostra empremta, igual que ell ho va fer en nosaltres. Diguem-li a la Plaça de la CAMPSA pel seu nom: Plaça de Vicent Grau Reig.

Com a vallers i valleres, com a amics i coneguts, podem sumar-nos-hi clicant aquest enllaç 

CONTINUEM EN ALERTA TARONJA FINS A LA MITJA NIT D'AVUI DIMARTS

 

AEMET ha publicat avís taronja per a tot el dia d'avui dimarts a la zona geogràfica que comprén la nostra comarca.  L'alerta taronja acabarà a la mitja nit, i a hores d'ara no sabem si continuarà, com a taronja o groga per a demà dimecres.

Segons la previsió d'AEMET: Precipitació acumulada en 12 hores de 100 litres. Els xàfecs i ruixats seran persistents en les zones litorals del sud de la "província" de València i del nord d'Alacant. 

Precaució per tant i estar pendents de l'oratge. No obstant, matisem nosaltres, això no vol dir que estiga tot el dia plovent en tots els llocs, sinó que localment poden donar-se pluges amb acumulats d'aquests 100 litres. Ja vam vore el que va esdevindre ahir a Tavernes i zones de la Valldigna en només una hora, on ens convertirem en la zona del País Valencià més plovedora excepció del nord de Castelló.

 

 

Quan a pluges, són vàlides les quantitats arreplegades ahir perquè avui dimarts, i fins el moment de redactar, 10'30 hores les quantitats arreplegades són inapreciables a tota la Valldigna.  Ahir dilluns la denominada geogràficament parlant la Valldigna del pla, va acumular bones quantitats mentre a la Safor foren quantitat  molt minses, la més alta a Vilalonga-La Llacuana  amb 6'8 litres. 

Així a Tavernes poble, Els Sequers, es van mesurar 40'6 litres, mentre a l'Ull de Bou (Cambro) foren 41'8 litres. La resta de pobles: a Benifairó 37'8 litres en el poble i al Pator  (Cambro) 40'6 litres; a Simat poble 27 litres i al Pla de Corrals 17  litres mentre a la Valldigna de muntanya, o siga Barx quantitats entre 7 i 8 litres segons els punts on estiga la central meteorològica. 

Cal dir que aquestes dates són d'AVAMET, l'Associació Valenciana de Meteorologia que agrupa la immensa majoria d'estacions d'Ajuntaments i privades, un total de 884, que ofereix les dades a les institucions i mitjans de comunicació, i a la qual no pertanyen les estacions de l'Ajuntament de Tavernes.

Remarcar que continua vigent l'avís especial d'AEMET fins al dimecres. El reproduïm resumit i traduït a la nostra llengua  

 

 

 

AEMET ha publicat un avís especial, que reproduïm resumit i traduït 

Un tàlveg atlàntic recorrerà la Península i Balears des d'avui dilluns fins al dimecres al matí, originant una creixent inestabilitat en l'àrea mediterrània. D'altra banda, s'està formant un centre de baixes pressions entre el litoral sud-est peninsular i Balears que induirà un flux humit de l'est sobre l'àrea mediterrània. La presència d'alta humitat en nivells baixos juntament amb la inestabilitat tèrmica i dinàmica, propiciaran la formació de ruixats i tempestes intensos en zones del terç oriental peninsular i a Balears.

Avui dimarts 9, amb l'avanç del tàlveg cap a l'est, la inestabilitat es mantindrà en el terç oriental peninsular i augmentarà de manera notable a Balears, amb ruixats i tempestes localment molt fortes (superior a 30 mm/h) o torrencials (superior a 60 mm/h), amb acumulacions de 140 mm en 3-6 h, ratxes molt fortes i/o graníssol gran.

El dimecres la inestabilitat disminuirà però són probables ruixats i tempestes fortes o molt fortes a Balears i, amb menor probabilitat, en el litoral mediterrani peninsular, durant les primeres hores del dia. A partir de la vesprada s'espera un allunyament del tàlveg cap al Mediterrani central, remetent així la inestabilitat i la probabilitat de precipitacions, la qual cosa suposaria la fi d'aquest episodi.

Tavernes ha patit el pas d'una tempesta amb pluja intensa i fort vent durant uns minuts

 

 Hem tingut aquesta vesprada el pas d'una tempesta, entre 6'30 i 7 majorment, que ha afectat el nucli urbà i la platja, amb uns moments  -només un minuts- de fort vent en el moment que el ruixat era fort i que ha arrossegat mobiliari de terrasses en la platja. 

  

El pas, pel que ara coneixem, ha trencat algunes branques i elements vegetals, així  a Tavernes ha causat el trencament de l'estípit d'una palmera al passeig Colom que ha tombat a terra sense causar danys personals.  Hi ha hagut una ràpida actuació dels operaris de l'empresa de manteniment de jardins que als pocs minuts ja procedia a la seua retirada.

 

A la platja desconeixem s'haja produït alguna caiguda d'arborat, tot i que la ventolera ha bufat forta enmig de la pluja que en eixos moments era bastant intensa. El vídeo que ens ha arribat - no coneixem l'autoria-  mostra com han estat eixos minuts de pluja i fort vent. A Tavernes la forta pluja ha inundat la carretera a l'entrada de la població, com podeu vore també en un vídeo que ens han enviat. 

 

 

Quan a pluges, a Tavernes als Sequers s'han mesurat fins ara 32'6 litres, mentre a Ull de Bou (Cambro) han estat 41'8 litres. La resta de pobles a Benifairó 37 litres en el poble, a Simat poble 27 litres  i a Barx entre 7/8 litres segons els punts.

 

PRECAUCIÓ: AEMET decreta avís taronja en la zona de la Valldigna entre altres comarques del País Valencià

 

 Avís taronja a la nostra comarca fins a les 23'59 hores d'avui: Es pot donar precipitació acumulada en 12 hores de 60 litres.

AEMET ha publicat un avís especial, que reproduïm resumit i traduït 

Un tàlveg atlàntic recorrerà la Península i Balears des d'avui dilluns fins al dimecres al matí, originant una creixent inestabilitat en l'àrea mediterrània. D'altra banda, s'està formant un centre de baixes pressions entre el litoral sud-est peninsular i Balears que induirà un flux humit de l'est sobre l'àrea mediterrània. La presència d'alta humitat en nivells baixos juntament amb la inestabilitat tèrmica i dinàmica, propiciaran la formació de ruixats i tempestes intensos en zones del terç oriental peninsular i a Balears.

Avui dilluns 8, els ruixats i tempestes afectaran, a partir del migdia, a àmplies zones del terç oriental amb intensitat forta o molt forta (30 mm/hora), fins i tot torrencial (60 mm/hora). Les tempestes aniran probablement acompanyades de graníssol i ratxes molt fortes de vent, principalment a l'entorn del sud de València i nord d'Alacant, així com en el sud de Tarragona, on el graníssol podria ser gran (superior a 2 cm). Els ruixats podrien afectar també a la vesprada, amb intensitat forta, a l'interior i nord de Mallorca.

 

Demà dimarts 9, amb l'avanç del tàlveg cap a l'est, la inestabilitat es mantindrà en el terç oriental peninsular i augmentarà de manera notable a Balears, amb ruixats i tempestes localment molt fortes (superior a 30 mm/h) o torrencials (superior a 60 mm/h), amb acumulacions de 140 mm en 3-6 h, ratxes molt fortes i/o graníssol gran.

El dimecres la inestabilitat disminuirà però són probables ruixats i tempestes fortes o molt fortes a Balears i, amb menor probabilitat, en el litoral mediterrani peninsular, durant les primeres hores del dia. A partir de la vesprada s'espera un allunyament del tàlveg cap al Mediterrani central, remetent així la inestabilitat i la probabilitat de precipitacions, la qual cosa suposaria la fi d'aquest episodi.

Tavernes inicia el curs 2025-26 amb totes les obres de millora dels centres públics (CEIPs i IES) paralitzades

 

Els centres de primària de Tavernes, com és habitual havien preparat actes de benvinguda en els patis i especialment dedicats als cursos dels alumnes més petits, però la pluja ha fet acte de presència en forma de fort xàfec pràcticament a les 9 hores, quan s'iniciava l'entrada en els centres. 

Els quatre centres públics vallers de primària (Sant Miquel, Divina Aurora, Magraner i Alfàndec) han obert les seues aules per a reiniciar les classes, i ho han fet sense cap novetat important respecte a les anunciades obres de millora i/o reforma  preparades al llarg de la passada legislatura dins del Pla Edificant.

Així ho vam informar amb tot luxe de detalls en sengles articles, dels quals indiquem els enllaços perquè pugueu informar-es complidament

Primària:

https://lacotorradelavall.blogspot.com/2025/09/informe-dos-anys-de-paralisi-total-del.html

Secundària:

https://lacotorradelavall.blogspot.com/2025/09/informe-n-2-sense-noticies-de-la.html

 

Sant Miquel

 

El curs comença sense cap avanç, i van tres anys, en el Pla Edificant

El curs s'ha iniciat com l'any passat i com l'anterior, amb tots els projectes del Pla Edificant paralitzats. Fins i tot com expliquem en el primer enllaç, el CEIP Sant Miquel, que era el més avançat, avui dia està paralitzat a l'espera que la Generalitat aprove la actualització de preus del projecte i es puga licitar. El projecte inicial va ser valorat amb més de quatre milions d'euros, però amb la actualització ja sobrepassa els 6 milions.

 El regidor d'Obres Públiques, Josep Llàcer, de Compromís denuncia que els tràmits no han avançat en dos anys a pesar que l'Ajuntament ténia preparada per aquest centre  la parcel·la on instal·lar les aules prefabricades i fins i tot se n'havia licitat l'adjudicació a una empresa instal·ladora.
 
La resta de centres es troben en idèntica situació però encara  més ressagats els tràmits respecte al Sant Miquel. Els projectes inicials estan redactats però sense cap avanç, i amb el problema afegit de l'augment del valor dels projectes inicials, que a saber eren per al Divina Aurora 3.057.709,49 d'euros, el CEIP Magraner  2'8 milions i Alfàndec  800.000 euros.

En el cas dels centres de secundària és sagnant el cas de l'IES Jaume II "El just", el projecte més urgent en el municipi, tant per l'antiguitat del centre com de les necessitats de reforma de les instal·lacions, amb moltes deficiències acumulada en els més de 50 anys d'ús. 

 

 

La Generalitat en certa manera "obliga" a l'Ajuntament a la renúncia de la delegació de competències amb la fi d'assumir-les directament, usant arguments com que els instituts són centres dependents de la Generalitat en el manteniment i que, fins i tot , dependre de la Generalitat era sinònim de més rapidesa en tot el procés administratiu. Però en dos anys no s'ha produït cap avanç, situació que ha denunciat Josep Llacer que ha qualificat el fet com "l'estafa de l'estampeta", perquè el Consell assegurava que, a canvi de la renúncia a la delegació de competències, els 11'5 milions del centre es destinarien a projectes de primària, cosa que no ha ocorregut.