Avís groc (per ara) per pluges que poden ser fortes en la nostra zona geogràfica comarcal

 

L'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ha actualitzat el seu avís que ha ha passat de groc a taronja a l'interior nord de València, interior nord de Castelló i interior el seu de Castelló, on s'esperen pluges acumulades de 100 litres per metre quadrat en només 12 hores. L'avís taronja finalitzarà demà, dilluns 3 de gener, a les 14.59 hores.

Les províncies de València i Castelló tendran precipitacions generalitzades, que poden ser localment fortes i persistents. En concret en la nostra zona, sud de València, l'avís d'AEMET indica una precipitació acumulada que en 12 hores poden ser de 60 mm. En tot el dia poden acumular-se de manera local entre 100-140 mm. En la mar ones de 3 m amb vent i mar de fons de l'est i nord-est.

 

La  DANA pot intensificar les pluges durant el dimarts i allargar-les fins al dijous, i fins i tot uns dies més.  Per tant, es manté un episodi de pluges fortes, molt fortes o fins i tot torrencials que podria prolongar-se fins dijous, segons els punts geogràfics, A més, no es veu cap situació d’estabilitat per a tota la setmana, ja que noves borrasques podrien afectar-nos de manera directa o indirecta.

El PP demana recuperar l'escut de la Corona d'Aragó, que hi havia al molló, actualment al Museu de Cullera

 

El PP ha presentat una moció per a debatre al ple del dilluns on demana al govern municipal que "inicie les accions necessàries per a fer una efectiva recuperació de l’escut de la Corona d'Aragó que estava ubicat al molló", actualment en el museu de Cullera.

El PP demana que es reunesquen ambdós consistoris perquè retorne l’escut al molló, i aclarir com va arribar l'escut al museu de Cullera, considerant que això pot permetre investigar, i fins i tot saber, on pot estar la imatge de Santa Maria de Valldigna que segons diu el text "va ser espoliada a la vegada que l’escut de la Corona d’Aragó".

El molló, bastit en el 1301 per manament del rei Jaume II el Just, separava els termes de Cullera i Valldigna, i ací cal recordar que, en aquell temps, no existien els actuals termes municipals del territori anomenat històricament Valldigna. 

 

El molló, com era normal en l'època, es bastiria damunt la línia que separaria els dos territoris, Valldigna i Cullera. Amb això, una meitat del molló cauria en terme de Cullera i es la part on es va col·locar l'escut de la Corona d'Aragó, o siga l'escut que donava testimoni que Cullera era vila reial, mentre a la meitat de Valldigna hi havia uns figura que representava Santa Maria de Valldigna, a la devoció de la qual es va fundar el monestir, i símbol del territori abacial. 

 

Una imatge dels anys 1990 del "Molló" encara amb la imatge de la Mare de Déu de Valldigna

El text de la moció del PP considera que els dos elements són de Tavernes i així demana una comissió de seguiment, amb presència d'un membre del PP valler amb la finalitat de fer efectiva "la recuperació d’estos dos elements patrimonials per part de Tavernes de la Valldigna".

I més endavant ho torna a reiterar: "Tavernes ha de recuperar estos dos elements que formen part del seu patrimoni i la seua història. És de justícia que Tavernes torne a tindre allò que li pertany i que se li va ser llevat amb circumstàncies molt estranyes".

¿Ens trobem davant d'una disputa per la propietat de l'escut? Al respecte caldrà l'esperar a allò que puguen dir els historiadors i els pergamins de l'arxiu de la Corona d'Aragó d'amollonament dels termes, perquè amb els temps i al llarg de la història els límits precisos poden haver canviat uns metres.

 

Després del robatori de la imatge de Santa Maria de Valldigna - al voltant del 1990- i potser per això el consistori cullerà (cullerot seria un nom satíric dels pobles veïns) prengué la decisió de retirar l'escut del lloc original i dur-lo al museu per tal evitar el seu robatori i també paralitzar la seua degradació en un molló pràcticament abandonat. 

 

Potser siga la imatge més antiga del Molló: anys 1950 al llibre "Historia de Tabernes de Valldigna" de V. Gascón

 

Unes brevíssimes notes històriques

 

Quan Jaume II el Just va donar l'actual Valldigna a l'orde del Cister, va sorgir la necessitat de delimitar amb fites els límits de la donació. Calia un amollonament, i el rei va encomanar a Bernat de Clapers, batlle de Na Blanca, la reina, perquè acudira personalment a Valldigna i reconeguera els termes per tal de posar els mollons divisoris i que no sorgiren disputes entre el monestir i les localitats veïnals. Una vegada reconegut el territori, el 16 de març del 1300 el rei encomana a Bernat de Clapers i a Pere Fores anar-hi i posar els mollons, acció de la qual informa l'escriptura pública del notari Bernat Escrivà, a finals del mateix mes.

 

La delimitació no va agradar a alguns habitants dels llogarets veïns i, alguns mollons els enderrocaren. Els habitants de Cullera també expressaren la seua disconformitat amb la delimitació i protestaren al rei, cosa que no va valdre de molt perquè el monarca Jaume II el Just, després d'una visita als termes de Cullera i del monestir, va decidir en arribar a València fixar una nova línia divisòria dels termes, però no variava massa de l'anterior. 

 

Cal esmentar que en el mateix document, el rei Jaume II el Just atorgava al Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna la jurisdicció de cinc milles mar endins ("... haec autem limitatio se extendat pro quinque milia intrus mare" (Arxiu de la Corona d'Aragó), un privilegi que mai cap senyor havia tingut i que determinaria l'escut de l'abadia de Valldigna i després seria repetit en els escuts de les poblacions en forma de torre damunt de les ones.

 

 

El valencià és nostre i del qui vulga fer-lo seu (IV)

 

El valencià és nostre i també de tots aquells que el volen fer seu,  té valor per a qualsevol persona, també per a aquells que no l’han heretat en casa. No va contra ningú. És un recurs del qual tots podem beneficiar-nos. Però l’hem de saber cuidar, aprofitar i desenvolupar. És la nostra responsabilitat compartida!

 

 

Basat en el "Decàleg de valors del valencià" de Jordi Cassany-Bates, doctor en lingüística romànica, professor de llengua i literatura valenciana, secretari de Taula de Filologia Valenciana i membre del Cercle Isabel de Villena.

 

Tavernes demanarà en el ple de dilluns la retirada de la consulta sobre la llengua base

El govern municipal (PSOE, Compromís i EU) han presentat una moció al ple de dilluns per a debatre la conveniència d'instar a la Generalitat Valenciana i, en concret, a la Conselleria d'Educació, perquè retire de manera immediata la consulta sobre la llengua base, així com la Llei 1/2024, perquè consideren és contrària als principis legals i pedagògics vigents.

Aquesta moció arriba quan el procés de consulta de la llengua base ja està iniciada i pràcticament acabada, car va començar el passat dia 25  i finalitza el dimarts, dia 4 del ja present mes de març.

Al llarg dels últims mesos, i  des què la Conselleria d'Educació va informar del procés de consulta, han estat molts els plens municipals valencians que s'han posicionat en contra i han demanat la seua retirada abans que s'iniciara la consulta, però el govern del PP, amb el suport de Vox, no ha atés cap demanda.

 

 

 

Els sindicats d'ensenyament, associacions d'AMPAS, universitats i la mateixa AVL qualifiquen de atac al valencià tant la consulta com la llei 1/2024, mentre el PP-Vox qualifica de manera ostentosa de "llibertat educativa" (sic), però que està recorreguda al Tribunal Constitucional per conculcar diverses lleis i normes educatives de rang superior. 

 

El text de la moció del govern municipal reclama també el restabliment del paper dels consells escolars com a òrgans competents per a definir els projectes lingüístics dels centres, assegurant la participació equilibrada de tota la comunitat educativa i el respecte a la legislació vigent.

Els tres partits denuncien igualment la falta de garanties democràtiques en el procés de consulta que s'està realitzant i exigeixen mecanismes de transparència i supervisió independent al procés que acaba demà.

PSOE, Compromís i EU consideren i afirmen que cal defensar el valencià com a patrimoni cultural i lingüístic del País Valencià i promoure'n l'ús i el seu prestigi des de totes les institucions públiques, inclosos els Ajuntaments.

El valencià és literatura, vehicle d'innovacions i font de coneixement (III)

Cal tindre en compte que el valencià ha sigut «vehicle d’innovacions importants i pot continuar sent-ho si ens ho proposem»: el primer llibre literari imprés a la península Ibèrica veié la llum a València i en valencià (1474); la Bíblia en valencià de Bonifaci Ferrer, germà de sant Vicent Ferrer, va ser la primera traducció de les Sagrades Escriptures a una llengua romànica (1477/1478); el Liber Elegantiarum del valencià Joan Esteve fou el primer diccionari d’una llengua romànica (1489), un repertori de paraules i frases en valencià i llatí, i Rasós de Trobar del català Ramon Vidal de Besalú va ser la primera gramàtica d’un idioma romànic, en el segle XIII.

 

 

 

 El valencià és nostre i dels nous valencianoparlants, és universal perquè també enriqueix altres llengües i comunitats i aporta una particular visió del món, i és un dret i una mostra de respecte.

 

Basat en el "Decàleg de valors del valencià" de Jordi Cassany-Bates, doctor en lingüística romànica, professor de llengua i literatura valenciana, secretari de Taula de Filologia Valenciana i membre del Cercle Isabel de Villena.

 

Es preveu un cap de setmana plujós, i mal oratge amb pluges fins al dimecres

El cap de setmana es presenta complicat per la borrasca que se situa en el sud-oest del golf de Cadis  i portarà pluges en el sud peninsular.  S'espera que demà dissabte i diumenge les pluges arriben al País Valencià, on poden ser intenses al sud de la província de València i nord d'Alacant, és a dir la nostra zona geogràfica, la de la Valldigna. Segons quints punts, poden tindre acumulats de més de 100 litres. No es descarta la presència de tempestes acompanyant les pluges, majorment quan siguen de més intensitat.

La situació en l'atmosfera ens indica una borrasca en el golf de Cadis i l'anticicló al nord, la qual cosa afavoreix l'entrada d'aire fred del nord-est durant tot el cap de setmana i per tant una abaixada de temperatures, on podrien vore la neu les serralades interiors de Castelló. El dilluns les temperatures començaran a recuperar-se.

 

 I ara cal a esperar dilluns, quan amb eixa entrada d'aire fred, les previsions parlen del despenjament d’una DANA que pot situar-se el sud o sud-oest, tot a causa de l'anticicló sobre França. Aquesta situació generarà vent de llevant amb molt de recorregut per la mar i per tant, carregat d'humitat, que afavoriran les pluges i tempestes, tant al País Valencià com a Catalunya i les illes, amb mesures localment altes en alguns punts.

Temps per tant de pluges generalitzades a principi de la pròxima setmana que s'allargara segons totes les previsions com a mínim fins al dimecres.

El valencià, un benefici per als seus usuaris en ser accés a cultura i tradició (II)

 

El valencià és beneficiós per als seus usuaris i dona accés a tota una cultura i tradició, perquè obri la porta a una galàxia musical ben vibrant que agrada més enllà de les nostres fronteres, com ha demostrat el grup Zoo, és transversal i possibilita la lectura de tots aquells llibres i documents que no estan traduïts i que contenen, guardats en biblioteques i arxius, informació important sobre la nostra història.

 

La nostra llengua és literatura, ja que la traducció d’obres escrites originalment en catalanovalencià està en 23a posició, per davant de llengües com el grec modern, el coreà, el turc o l’hindi. Això ja mostra l’interés que la nostra literatura té per a la humanitat.

 Així mateix, és una font de coneixement, ja que permet aprendre i transmetre millor el saber popular sobre el nostre territori (oratge, clima, agricultura, flora, fauna, etc.) i dona sentit als noms valencians.

Basat en el "Decàleg de valors del valencià" de Jordi Cassany-Bates, doctor en lingüística romànica, professor de llengua i literatura valenciana, secretari de Taula de Filologia Valenciana i membre del Cercle Isabel de Villena.

 

 

 

El valencià té prestigi, és popular i molt usat (I)

 

El valencià o catalanovalencià és «prestigiós» i «molt més útil per a la comunicació del que imaginem», ja que «com totes les llengües romàniques, la nostra permet la intercomprensió amb altres llatins i ens facilita l’aprenentatge dels idiomes germans». A més, algunes coincidències amb l’anglés (sons, grafies i finals consonàntics), contribueixen a la introducció en el seu aprenentatge. 

El catalanovalencià és popular, molt usat,  amb aproximadament 5,3 milions de parlants nadius i uns 10 milions d’usuaris. Això és més que, per exemple, el maltés, l’irlandés, l’eslové, l’estonià, el letó, el finés, el danés, l’eslovac o l’hebreu i és moltíssim més que la immensa majoria d’idiomes del món. Per tant, no tenim una llengua xicoteta, sinó mitjana i de fet, el Ministeri de Cultura francés considera que és la 12a llengua més important del món. 

Actualment hi ha estudiants aprenent catalanovalencià en vora 150 universitats estrangeres de quatre continents, i en internet som especialment actius. De les 6000 llengües del planeta, la nostra és la 34a i té més ús en la xarxa que l’hindi, un idioma parlat per uns 600 milions de persones. I la posició és encara millor en la Viquipèdia, on la versió catalana és la 20a en nombre d’articles.

Basat en el "Decàleg de valors del valencià" de Jordi Cassany-Bates, doctor en lingüística romànica, professor de llengua i literatura valenciana, secretari de Taula de Filologia Valenciana i membre del Cercle Isabel de Villena.

 

Cambro i La Dula renuncien a ajudes a les falles de la Generalitat en municipis afectats per la DANA

 

 

Les comissions de les falles "La Dula" i "Cambro" (les dues per ara) han renunciat a les possibles ajudes i subvencions anunciades per la Generalitat i que van destinades a organitzar activitats culturals i socials  no lucratives destinades a les falles 2025 en les localitats afectades per la DANA del passat octubre.

Les dues comissions que, per ara, coneixem que han expressat la renuncia expressa  indiquen en les seues comunicacions que les comissions no han patit danys, i per tant  consideren més encertat que els fons es revertesquen en els municipis que han patit danys importants. bé siga a falles, empreses o famílies afectades.

 

 

 

Una bona iniciativa i decisió d'aquestes dues comissions que demostren la seua solidaritat amb el món faller i municipis que han estat assolats per la DANA i que, pensem seguiran també la resta de comissions de la nostra ciutat.