L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 982
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:13.305

dijous, 4 de juny del 2020

La regidoria d'Agricultura neteja la séquia de les Fontetes i el Cano


Un grup de propietaris d’horts al voltant de la sèquia de les Fontetes i “el Cano” han volgut agrair al regidor de Compromís Emili Enguix, responsable d’Agricultura, el fet d’haver atés les seues demandes i haver netejat la séquia de malesa i vegetació.

L’informació que ens han donat explica que contactaren amb el regidor Enguix, per explicar-li la situació, i la resposta ha estat una ràpida i eficaç actuació de la brigada agrícola. “Han fet un bon treball i l’han deixada en condicions, ara l’aigua corre sense problemes” han indicat.

 

La seua informació confirmava que la vegetació l’havia tapada i, fins i tot, al seu marge havien crescut arbres que impedien el pas de l’aigua. La tasca ha estat més apreciada per la dificultat de poder accedir, en ser una sé
èquia estreta que discorre entre horts.


Lloc dels brolls de les Fontetes

La séquia de les Fontetes prendria  aquest nom per naixer des d’uns brolladors (fonts) d’aigua, enmig de la Valldigna. El naixement arriba a tindre molt de cabal i fins i tot inunda les terres del voltant quan es produeixen grans pluges. Segons ens han contat, abans de la construcció del motor de reg al costat del paratge, l’abundància d’aigua neta i clara de les Fontetes era corresposta amb l’existència d’anguiles que es pescaven amb mornell. Temps era temps!


El motor prop dels brolls

La séquia condueix l’aigua aflorada per al reg fins al “trastellador” del “Cano”, lloc on es bifurca en dos ramals  cap al Rafaol i el Massalari, encara que aquest avui dia està sense servei, segons ens diuen.  Cal indicar que “trastellador” és la forma  que usem a la Valldigna per a designar l'enginy que s’usa per a repartir les aigües.

Agraïm la informació i les fotografies

Els treballs d'una nova instal·lació per als rentapeus de la platja


Els treballs de construcció del nou sistema de proveïment d’aigua als rentapeus i rentamans continuen a la platja de Tavernes i en aquests darrers dies ja s'ha arribat quasi a la part final de la platja. Talment com s'ha fet al llarg de tota la platja, una maquina obri les rases on els operaris enterren les canonades principals des de les quals s'enganxen altres més menudes que porten l’aigua als rentapeus.



La instal·lació és completament nova després que els temporals, i principalment la DANA Glòria, desenterrara i arrencara tot el sistema de conducció. Ara l'Ajuntament, amb la col·laboració de l'Agència Valenciana de Turisme que s'ha encarregat de la instal·lació, executa una rasa més fonda, pràcticament fins a vora 1’5 metres per davall del nivell de l’arena, tot per assegurar que no siga de nou desenterrada.


La instal·lació es deixa preparada per als rentapeus/rentamans, encara que aquests element no es posen en funcionament per seguretat sanitària, segons va confirmar el regidor Josep Llácer en el passat ple, quan informava que la mateixa Agencia Valenciana de Turisme havia indicat aquesta novetat.

CONFINAMENT 2. L’assalt al centre.


Una nit d’hivern ens endinsàrem a l’institut enfilant-nos per les finestres dels banys dels professors. Érem gent bé i hi deixarem petjades, clar. Era ca nostra, durant set anys, els millors que la memòria pot regalar-nos. Malgrat que coste d’imaginar-ho, manàvem nosaltres, teníem aspiracions. Ho he comprés passat el temps, i d’haver exercit, de professor, catedràtic i doctor, tant se val.

Arribàvem a les vuit i formàvem al pati, com en un quartell militar qualsevol, ens alineàvem i escoltàvem el sermó del dia, que solia ser una abatussada dialèctica monumental de la qual sortíem baldats, l’especialitat monacal mallorquina de la casa. Era una mena d’escalf mental que afectava molt més els pobres docents que ho havien d’escoltar, alguns oficials de rang, però també de baixa o nul·la graduació, els civils PNN, tutos que venien des de València i amb prou feines s’aguantaven el pes de les lleganyes. En rompre files cadascú s’atansava delerós a les aules corresponents, 6èB, 2nA, COU, on regnàvem.

Per entendre-ho, hom s’ha d’imaginar la cara que els ensenyants mostraven en aparèixer pel final dels passadissos, abatuts, un pànic absolut els glaçava el cor fins al punt que el blanc de llet els l’entelava, i una mena de rigidesa cadavèrica hi emergia. Nosaltres els esperàvem a les portes del seu infern i ens els miràvem com si foren codonyat, com els joves ho fan als tancats de vaquetes en festes quan bavegen, i escridassàvem. Una irrenunciable victòria que precedia el triomf definitiu.


Allí t’hi podies trobar amb gent de pau i assenyada, obvi, d’excel·lència i tot, però també bròfecs d’una qualitat insuperable, una vertadera colla d’insurrectes, una bona dinà d’aquells el cervell dels quals no entenia d’empaties, cínicament disposats a reduir a cendres l’ànima més innocent, l’esperit més vocacional, savis que rebien pluges de guix en girar-se cap a la pissarra, una bacanal de fraus els dies dels exàmens, amb tot de llibres oberts a les faldes, fulls que volaven, malnoms on escollir, alguns d’una genialitat, val a dir, insubornable, tant que amb els anys s’han mantingut vius entre la gent.

Hi havia entre els professors, no cal dir-ho, el gos de presa sense boç habitual en qualsevol disciplinari, desiguidats de marmoló fàcil i tronador que en plena efervescència entròpica al cau es permetia el luxe d’irrompre i posar ordre, o creure’s que ho feia, perquè tot d’una que se’n sortia el caos hi tornava redoblat, i qui pagava penyora, clar, era el pobre desgraciat que es quedava entre els llops famèlics de revenja. Meravellós.

De dia i de nit, érem els amos del corral, per això vàrem decidir d’anar a caçar un examen, dels de física i fotuts, precisament. I la benemèrita ens va enxampar. Passàrem la nit al calabós de l’ajuntament. Al dia següent, d’hora, avisats els pares, el meu es quadrà com pertocava per a l’ocasió i em va llançar una galtada que va fer somoure els fonaments i el sentiment dels presents, el ca de física entre altres, i aleshores vaig entendre que, poc o molt, també tenia el seu coret. La MH de final de curs no m’evità de comparèixer davant del tribunal de menors, però.

Josep Franco i Giner

dimecres, 3 de juny del 2020

ACTUALITZACIÓ DEL DIA 3 DE JUNY: 4rt dia sense defuncions. Resum del País Valencià


4 DIES SEGUITS SENSE DEFUNCIONS EN EL PAÍS VALENCIÀ

BALANÇ COVID-19 COMUNITAT VALENCIANA (3-Juny-2020)

✅ 🔝1 MES SEGUIT amb ➕ ALTES (218) QUE NOUS CONTAGIS (16) ➡️ Per cada nou contagi per PCR s'han produït 13,6 altes.

✅ 🔻 Des de l'inici de l'Estat d'Alarma no havíem tingut 4 dies consecutius sense morts en el nostre territori.

✅ 🔺 12.533 persones donades d'alta 🔝. El 76,2% dels casos ja estan donats d'alta.

✅ 🔻 La taxa de letalitat (Percentatge de morts sobre el total de casos confirmats) en el País Valencià és del 8,8%, mentre que en el conjunt d'Espanya és del 11,3%, un 28,4% superior que la nostra.

✅ 🔻 S'ha baixat a 165 persones hospitalitzades. Fa exactament 1 mes hi havia 634 persones ingressades, 4 vegades més que hui.

✅ 🔻 El nombre de persones en UCI se situa en 22. Tal dia com avui, fa 1 mes, hi havia 118 persones en UCI, 5 vegades més

✅ 🔻 La taxa de casos actius se situa en el 15%.




ACTUALITZACIÓ DE DADES 03 DE JUNY

📌 16 NOUS casos positius PCR:

- 2 a la província de Castelló
- 1 a la província d'Alacant
- 12 a la província de València
- 1 sense assignar

📌 Total casos confirmats per PCR: 11.254

📌 165 persones ingressades en data d'avui:


- 14 a la província de Castelló, d'aqueixos 3 en l'UCI
- 60 a la província d'Alacant, d'aqueixos 11 en l'UCI
- 91 a la província de València, d'aqueixos 8 en l'UCI

📌 ALTES: 218
- 1 a la província de Castelló
- 106 a la província d'Alacant
- 11 a la província de València

📌 DEFUNCIONS: 0

🔖 Total PCR + Test Ràpids realitzats: 341.408

📌 RESIDÈNCIES DE MAJORS

Hi ha casos positius en 74 residències.

El 5'1 % de la població vallera pot vore's beneficiada per l'IMV (Ingrés Mínim Vital)


La situació de pobresa de moltes famílies a Espanya ha ocupat espais i pàgines en els mitjans de comunicació i en l'agenda política tres el va anunciar de l'ingrés mínim vital (IMV) que pot resoldre situacions de gran precarietat econòmica en molts espanyols.

La nova renda estatal garantirà de mitjana, amb variacions segons la mena de llar, uns 5.120 euros anuals per persona (unitat de consum), és a dir 426 euros al mes.

Segons les dades (cal dir que són d'anys passats) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) afectarà un total de total de 3,8 milions de persones, que formen part del 10% de la població amb menys recursos econòmics.

En el cas de Tavernes, la renta mitjana de la població estaria al voltant de 26.000 euros per família, i es calcula inicialment que el 5'1% de la població ingressa menys de 416 euros al mes (5.000 a l'any) per unitat de consum, i podrien rebre l'IMV.

Una dada curiosa que arreplega l'INE és la renta mitjana per districte electoral, que podeu vore a continuació:



Cal també tindre en compte que s'inclou un criteri d'edat per al seu accés que pot excloure a una part de la població espanyola i vallera afectats, perquè la mesura  es dirigeix principalment a les llars encapçalades per persones entre els 23 i 65 anys.

En Espanya viure amb 5.000 euros anuals implica estar dins del llindar de la pobresa. Als països rics, la pobresa es mesura en relació als ingressos de la resta de la població i es considera que una persona està en risc de pobresa quan els seus ingressos són inferiors al 60% de la mitjana.

A Espanya el llindar de la pobresa moderada està fixat en els 8.871 euros anuals en una llar d'una sola persona, i el percentatge actual és del 21,5%,  el 17,3% a Portugal i el 13,4% a França, per exemple.  El risc de pobresa severa es fixa en viure per davall del 40% de la renda mitjana, és a dir, amb menys de 5.914 euros a l'any, uns  493 euros al mes en una llar amb una persona.

El disseny final de l'ingrés mínim vital suposa la creació d'un "sòl" de renda garantida comuna a nivell estatal, són els 426 euros al mes, alguna cosa que no existia fins al moment i que equipara a Espanya amb la resta de països de l'eurozona. Aquest "sòl" d'ingressos en realitat són 14 sòls, un per a cadascuna de les tipologies de llar creades per l'Executiu.


Per a una llar amb una persona, per exemple, la renda garantida és de 5.538 euros a l'any i per a una família de dos adults i un xiquet, 8.861 euros anuals. De mitjana, per unitat de consum, la renda mínima estatal és d'uns 5.000 euros a l'any.

El Govern preveu que l'ajuda aconseguisca unes 2,3 milions de persones i que aconseguisca traure  a 1,6 milions de persones de la "pobresa molt alta", la que viu amb menys de 370 euros al mes per persona. D'elles, unes 400.000 són menors d'edat.


L'Ajuntament aconsegueix que Costes repose arena en la Goleta i altres zones de platja


L’alcalde de Tavernes, Sergi González, no ha parat fins que no se n’ha eixit amb la seua davant de Costes i, si res no canvia, potser tindrem una nova aportació d’arena en la platja de la Goleta que solucionarà en part el problema que podia presentar la nostra platja en la temporada estival que ja tenim a les portes. Aquestes aportacions no són la solució definitiva per a una platja com la de Goleta que pateix la transgressió marina de manera molt evident i que perd l'arena que s'hi aboca cada vegada que patim un fort temporal.



Les gestions del govern municipal de l'Ajuntament amb Costes ha aconseguit també actuacions puntuals en distints punts de la genèrica Platja de Tavernes per condicionar zones concretes on els temporals han provocat desnivells i desaparició de part de l'arena. De fet ahir ja es podien vore distintes màquines actuant en zones d'aquesta platja vallera (fotos inferiors). En aquest cas l'arena que s'usa per "igualar" l'ample de platja en aquest punts s'obté de zones valleres amb més quantitat d'arena.




Totes aquestes actuacions s'executen amb caràcter extraordinari, no estaven previstes després de la darrer actuació, i en el cas de la Goleta es confia servesca per salvar la temporada estival.Després de l’aportació d’arena efectuada per Costes temps arrere - i que ho hem de dir, malauradament la mar se la va engolir pràcticament tota- la platja de la Goleta com veieu en les fotografies d'ahir dimarts té molt poca franja d’arena.

En el cas de la Goleta, la platja més afectada pels temporals, l'objectiu del govern municipal de Compromís seria aconseguir una reposició que permeta almenys usar la platja amb unes mínimes garanties de que es disposa d’espai per als usuaris. Al final han estat les gestions i la tenacitat de l’alcaldia, segons publicava ahir Las Provincias, qui  han aconseguit una aportació de 2.000 tones d’arena que segons ha confirmat es durà a cap en aquest mes de juny, abans de l'inici oficial de la temporada estival el dia 1 de juliol.

Se la darrer aportació va ser de 20.000 tones, l’actual de 2.000 comparada és molt menuda, però el govern municipal confia que minve els efectes dels dos temporals que ha patit la costa vallera des del passat estiu i es recupere en part de la franja d'arena.

L’alcalde Sergi González considera l’actuació com un nou parxe, que almenys servirà per passar l’estiu, mentre confirma que el govern municipal de Compromís no s’ho deixa de les mans i continua reclamant eixa solució definitiva que, cada any que passa, es veu més necessària perquè els efectes de l’espigó del Xúquer són cada vegada més evidents.

Fotografies d'ahir dimarts.

dimarts, 2 de juny del 2020

DIA 2 DE JUNY: Tercer dia consecutiu amb 0 defuncions. Dades de la Covid-19 al País Valencià


El País Valencià rep per tercer dia consecutiu la bona noticia de cap mort: 0 defuncions els tres darrers dies. De tota manera, la consellera Ana Barceló que avui ha donat les dades en roda de premsa ha remarcat que portem poc de temps amb tant bones dades i per cala ens cal prudència, responsabilitat, compliment de normes perquè no es isca de sobte un rebrot que tire al fem molts esforços.

També han baixat els nous contagis: 10 en test PCR i 7 a València i 3 a Castelló.

Les altes han estat 83 i en total són 12.315 els pacients que s'han guarit des de l'inici de la pandèmia.


ACTUALITZACIÓ DE DADES 02 DE JUNY

📌  10 NOUS casos positius PCR

- 3 a la província de Castelló

- 0 a la província d'Alacant

- 7 a la província de València

📌  Total casos confirmats per PCR: 11.238

📌 167 persones ingressades en data d'avui:

- 12 a la província de Castelló, d'aqueixos 3 en l'UCI

- 60 a la província d'Alacant, d'aqueixos 12 en l'UCI

- 95 a la província de València, d'aqueixos 8 en l'UCI

📌  ALTES: 83

- 1 a la província de Castelló

- 28 a la província d'Alacant

- 54 a la província de València

📌 DEFUNCIONS: 0

🔖 Total PCR + Test Ràpids realitzats: 335.538

📌 RESIDÈNCIES DE MAJORS de la Comunitat Valenciana:

Hi ha casos positius en 74 residències.

L’Ajuntament tramita 90 expedients d’ocupació de la via pública amb taules i cadires només en 3 setmanes.


L'Ajuntament de Tavernes ha tramitat un total de 90 expedients d’ocupació de la via pública amb taules i cadires en les darreres 3 setmanes, després que com a mesura de reactivació de l’economia, aprovara en el ple el dia 18 de maig una modificació de l’ordenança municipal que regula l’ocupació de la via pública amb aprofitament de taules i cadires (fotografia superior).

La tramitació d’aquests 90 expedients s’ha realitzat en 15 dies hàbils des dels departaments de Seguretat ciutadana, Activitats tècniques i Urbanisme i ha suposat un volum total d’expedients superior al que se sol tramitar durant tot un any ordinari.

La modificació de l’ordenança beneficia els bars i restaurants de Tavernes que no han de pagar la taxa o els retornen els diners si ho havien pagat en el període entre el 15 de març, data en que es va declarar l’estat d’alarma, fins al 31 de desembre de 2020, amb la qual cosa l’Ajuntament ha deixat de recaptar més de 30.000 euros.

El dia 11 de maig Tavernes va passar a la fase 1 de desescalada i els bars i restaurants van poder reiniciar la seua activitat amb un 50% d’ocupació de les terrasses. Fins el dia d’ahir, 1 de juny, en què hem passat a fase 2, s’han tramitat 49 expedients d’autorització ordinaris i 41 expedients d’ampliació de les autoritzacions ja concedides. El total de bars i restaurants amb terrasses autoritzades i actives a data 1 de juny és de 73 dels quals més del 56% han sol·licitat ampliació.

L’ Ajuntament ha realitzat un sobreesforç perquè cada expedient cal dels informes de la policia local pel que respecta a l’afecció al trànsit i la circulació de vianants; de la secció tècnica amb la realització de plànols i croquis de l’espai físic ocupat per les taules, cadires i d’altres elements fixes i mòbils i un l’informe jurídic del departament d’urbanisme.

El regidor Josep Llàcer, responsable d’Urbanisme, Seguretat Ciutadana i Foment ha agraït el treball i implicació dels funcionaris, assenyalant que “l’esforç realitzat per estos 3 departaments, juntament amb el departament d’informació i Registre, demostra l’enorme compromís i voluntat de servei públic de tots i cadascun dels treballadors implicats en la tramitació de les autoritzacions d’ocupació de la via pública. En estos moments de crisi econòmica i sanitària hem de donar una resposta satisfactòria a les demandes i necessitats dels nostres veïns i veïnes i anant tots a una i posant el millor de cadascun de nosaltres podrem fer front a l’enorme repte de tornar a la normalitat el més aviat possible”.

Segons NP remesa per Ajuntament