Nou escàndol del PP valencià, implicat en un cas de 400.000 euros gastats en regals i altres pagaments

Agents davant de la porta d'ADIF

La Guàrdia Civil i l’Agència Tributària han detectat 400.000 euros en regals de luxe que presumptament haurien rebut una exconsellera de l’anterior govern del PP, els responsables de l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif), l’exjutge del Jutjat Privatiu d’Aigües d’Oriola Jesús Abadia i membres de societats fantasmes creades per a desviar els diners públics de la construcció de la línia d’alta velocitat Alacant-Múrcia, segons ha revelat la cadena Ser. 

Per a justificar el sobrecost de les obres, sembla que s’elaboraven factures falses per serveis no prestats i per a recol·locar els canals de reg, actuacions autoritzades per Abadia, que ha estat a la presó pel frau de l’obra de l’AVE . 

Ahir es coneixia l’Operació Cèsar, que va arrancar el 2014 arran d’una investigació de l’Agència Tributària i que va destapar un possible desfalc de prop de 18 milions d’euros en la construcció del tram de l’AVE entre Alacant i Múrcia entre els anys 2011 i 2014. 

El portaveu del grup socialista en les Corts, Manolo Mata, ha assegurat després de conèixer-se el desfalc de més de 17,5 milions d'euros en les adjudicacions del tram d'AVE Alacant-Múrcia que “l'única alta velocitat que volia el PP era per a folrar-se, viure de luxe, cobrar comissions i donar “pelotazos””. 

Per tot açò, Mata ha instat a la presidenta del PPCV, Isabel Bonig, a que netege el PP “més corrupte de la història “ i descobresca abans que ho faça la justícia o la policia qui era aqueixa consellera. 

El dirigent socialista ha lamentat que “en lloc de ser notícia per l'avanç en infraestructures, per l'augment de la inversió o per la millora de línies com la C-6, els valencians apareixem en les pàgines de la premsa pels casos de corrupció”. 

La portaveu de Compromís, Mireia Mollà, també ha mostrat la indignació de la seua formació després de conèixer el contingut de la investigació que mantenen la Guàrdia Civil i l'Agència Tributària. Per a Mollà aquesta és una situació "molt greu" perquè s'apunta al fet que un membre de l'executiu valencià va rebre regals per valor de 18.000 euros "a canvi d'afavorir el saqueig d'aquesta trama corrupta". 

Mollà ha recordat que Isabel Bonig va ser consellera d'Infraestructures, Territori i Medi ambient durant l'etapa en què es va produir aquest cas de corrupció i aqueixa Conselleria tenia competències en matèries que podrien beneficiar a la trama de la construcció de l'AVE Alacant-Murcia” 

Molla ha exigit a Bonig, com a líder del PP, esclaresca qui és la consellera que va rebre els regals. "Estem davant l'enèsim cas de corrupció en què es veuen involucrats membres del PP valencià”.

El govern de Rajoy inicia l'expedient de tancament de RTVE i l'AVE a Galícia.

El govern de Rajoy, seguint les indicacions del seu Ministre d'Hisenda, Cristobal Montero, iniciarà l'expedient de tancament de Ràdio Televisió Espanyola, una decisió presa després de saber els continus dèficits de l'entitat.

El govern de Rajoy té igualment previst iniciar el tancament de l'AVE Madrid-Galícia per no ser rendible. Són decisions a les quals es pot sumar el tancament de moltes altres empreses publiques com AENA o TRAGSA pel mateix motiu.

 
Se suposa que ningú, en arribar a aquest punt, s'haurà cregut aqueixes noticies. Disculpeu-nos, però, seguint la lògica de les disposicions del ministeri d'Hisenda, és el que hauria d'ocórrer.

 
Perquè si el Ministeri d'Hisenda està enviant notificacions als Ajuntaments, exigint el tancament de aquelles empreses publiques que al seu judici són deficitàries, el propi ministeri hauria de començar donant exemple i per tant tancar les seues empreses deficitàries.

 
I és que cal tenir mala bava i ser molt cínic, per no dir alguna cosa més grossa, per a actuar com ha fet el Sr. Montoro que ha demanat a l'alcalde de València, Joan Ribo, que procedisca a tancar l'EMT (Empresa Municipal de Transport Publique) perquè diu que no és rendible.

 
L'alcalde, Joan Ribó, ja li ha dit que no li farà ni cas. L'Informe d'Intervenció de Comptabilitat i Pressupostos de València ciutat diu que l'EMT va tenir pèrdues en el 2011, amb un saldo negatiu de prop d'1,4 milions d'euros, però va tindre un resultat d'explotació positiu a l'any següent.

 
La situació de l'EMT no s'ajustarien "a les ànsies de Montoro i el Govern central de tancar els serveis públics que presta l'Ajuntament de València" ha dit Ribo, que ha ha lamentat que el ministre d'Hisenda vulga castigar als pobles i ciutats pels excessos i malbarataments que en el passat van fer les administracions governades pel PP, el seu partit.

 
Ribo ha vingut a coincidir amb el que hem expressat nosaltres: que s’ajuste a si mateix, o siga, aplique el Pla d'Ajust al propi Govern central, que és un dels majors causants del dèficit de l'Estat, i no els ajuntaments, que majorment estan aconseguint superàvit.

 
L'alcalde de València ha recordat que l'administració de l'Estat és la principal causant del dèficit global d'Espanya, el 5,1% per cent, sobre els 600.000 milions d'euros. La gestió de Montoro respecte als valencians ja fa temps que suspèn i el ministre hauria de dedicar el seu temps a finançar d'una manera justa el nostre territori i no a intentar ofegar als Ajuntaments. 

 

Cal dir que l'Ajuntament de València no ha estat l'únic en rebre la carta, molts altres ajuntaments valencians amb empreses publiques l'han rebuda. En el cas de Tavernes, no, que no en tenim cap.

L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Li paguem més a Espanya del que ens dóna, malgrat que som pobres

El País Valencià va tenir en el 2013 un saldo fiscal negatiu de 1.416 milions d'euros, segons les dades del Ministeri d'Hisenda, que ha publicat avui dimarts els resultats del Sistema de Comptes Públics territorialitzades corresponent a 2013. 

Aquest saldo fiscal és el resultat de la diferència entre el que aportem a l'Estat i el que rebem. O siga, els valencians rebem molt menys del que li paguem a l'Estat, a pesar de ser una comunitat pobra.

Tal com hem indicat en diverses ocasions, els últims càlculs indiquen que la suma al llarg de les dècades d'aqueixa diferència arriba en aquest moment a la suma de 20.000 milions d’euros com a conseqüència del infrafinançament que patim els valencians derivat dels dos sistemes, el del 2001 amb govern del PP i el del 2009 sota gestió socialista. 

Aqueixos diners són considerats com el “deute històric” de l’Estat i suposen 210 euros per valencià cada any i durant els últims 15 anys. Eixa xifra és quasi la meitat del deute actual de la Generalitat i correspon als diners que els valencians no hem rebut de Madrid, gràcies als governs del PP i del PSOE.

El treball ofereix una radiografia de la distribució territorial dels pressupostos públics segons una òptica de càrrega-benefici, i segons els experts, el saldo fiscal tendeix a empitjorar segons augmenta la renda per càpita, de manera que els territoris més rics generalment presenten dèficit fiscals, perquè són els que contribueixen, mentre que els de menor renda solen gaudir de superàvit en rebre dels altres

Però açò no ocorre amb els valencians, que estem 12 punts per sota de la renda mitjana per capita d'Espanya, i  seguim pagant més a l'Estat del que rebem. 

Altres comunitats amb saldo fiscal negatiu són Madrid, Catalunya, Balears i Navarra, que juntament amb la valenciana són les úniques contribuents netes a la solidaritat interregional, és a dir paguem més a l'Estat, mentre que la resta són receptores i la que més rep és Andalusia i Castella i Lleó. Ara si ens referim en termes de percentatge de PIB, la que més rep és Extremadura, ja que el que rep de l'Estat suposa el 16% de la seua riquesa.

A voltes, coneixent aquestes dades, es comprèn el perquè de algunes manifestacions dels dirigents de Andalusia i Extremadura en contra de Catalunya i del desig català de construir-se i seguir un camí propi. I mentrestant, uns altres es posen benes i fan oïts sords als desitjos dels valencians en el sentit que es millore els sistemes de finançament, i la resposta, com el cas de Montoro del PP, és més exigències i amenaces.

L'Ajuntament continua avançant en la millora del llac de la Goleta

L’Ajuntament de Tavernes ha procedit aquests dies a plantar diverses espècies autòctones de zones humides amb l’objectiu de potenciar el filtre verd que ha de mantindre i millorar la qualitat de l’aigua del llac de la Goleta. 

Segons ens ha comentat el regidor de Turisme i d’Urbanisme, Josep Llacer, s’està duent un control de l’aigua del llac per zones i es monotoritzen tots els paràmetres de l’aigua, i en especial aquells que indiquen la qualitat de la mateixa i són tots acceptables. En el cas de l’oxigen ens ha confirmat que els nivells sempre estan prou per damunt del mínim exigible. 

Josep Llácer ha confirmat que s'estan millorant els filtres verds amb la incorporació de noves plantes perquè consumisquen el substrat orgànic que produeixen accions com les de donar de menjar als ànecs, un costum que hauríem de perdre perquè el menjar, al cap i a la fi, material orgànic cau al fons del llac on acaba produint olor. 

L’Ajuntament ha col·locat cartells informant que no s'ha de donar menjar als ànecs, però sempre hi ha que per donar-li gust al menut de casa oblida aquesta recomanació. 

 

El projecte global de millora

Tal com hem informat en distintes ocasions, l’Ajuntament de Tavernes està desenvolupant un projecte global de millora del llac després que l’any passat es duguera a cap un diagnòstic detallat de l’estat. El “Projecte de naturalització del Llac de La Goleta” té com a objectiu establir mesures per a la restauració i naturalització de la zona, i que siguen sostenibles a llarg termini i no sols una solució temporal. 

El projecte pretén, entre altres, la recirculació de l’aigua, evitar la falta d'oxigen, disminuir els nutrients de l’aigua i dels sediments, aconseguir l’equilibri ecològic del llac i el foment de l’ús . 

Són objectius íntimament relacionats entre ells, i per aconseguir-los s’ha construït un sistema de recirculació de l’aigua i s’ha evitat les zones d'estancament, així com s’ha disminuït les entrades de nutrients i matèria orgànica amb menor nombre d'aus aquàtiques, sobre tot les oques, i espècies invasores (Tortuga de Florida). 

En aquest punt té gran protagonisme la captura de nutrients a l’interior del llac amb la construcció de biofiltres: vegetació macròfita (plantes aquàtiques i algues) que els consumeix a més de contribuir a l’oxigenació. 

En el cas de la vegetació macròfita cal saber que constitueixen l’hàbitat de nombroses espècies d’invertebrats, entre ells els peixos petits, de l'espècie Gambussia, que són un dels majors devoradors de larves de mosquit, per la qual cosa és pràcticament impossible trobar una larva de mosquit al llac. 

El projecte, que encara no està acabat, vol també millorar el valor estètic i paisatgístic del llac amb una adequada composició dels elements: Illes i esculleres, espècies vegetals, cascades, etc. 

El regidor Josep Llacer comentava que l’Ajuntament està fent un esforç i posa tot el seu interès en la millora del llac, però cal també que la gent es consciencie i el mantinga net i en condicions, reconeixent que un dels problemes que pot tindre el llac és l'aportació de nutrients dels aliments que la gent dóna als animals del llac.

La Fundació Jaume II el Just com a exemple de mala gestió

La Fundació Jaume II el Just, que gestiona el monestir de Santa Maria de Valldigna elevat per l'Estatut d'Autonomia del 2006 a testimoniatge de la grandesa del poble valencià, no ha satisfet una sola quota del préstec de 11’3 milions formalitzat en el 2008 amb l'Institut Valencià de Finances (IVF).

Són dades de l'auditoria de 2015 inclosa en el compte general de la Generalitat i on s’arreplega que la fundació va signar un préstec a llarg termini amb l'Institut Valencià de Finances el 28 de juliol del 2008 amb l'objectiu de cobrir el deute que s'havia acumulat després d'anys de fastos en el centre espiritual.

El prèstec es va pactar amb un interès euribor i un diferencial de 0,65% anual, amortitzable mitjançant 23 quotes, que es liquidarien cada semestre fins al venciment, el 15 de desembre del 2020.

Però han passat els anys i no s'ha pagat cap quota, i la fundació afirma que, segons el contracte, la Generalitat ha de destinar en els seus pressupostos almenys 1,5 milions d'euros a l’any per a atendre als seus compromisos, però en tots aquests anys no ha abonat res per les dificultats financeres de la Generalitat, malgrat que la fundació ho sol·licita tots els anys.

Els resultats de la Fundació Jaume II el Just al tancament de 2015 indiquen que va generar ingressos per l’activitat en el monestir per valor de 608.692 euros, enfront dels 869.615 de l'anterior exercici.

L'auditoria arreplega que el claustret del Palau de l'Abat, que va ser traslladat en el 2007 des de Torrelodones (Madrid) després de la seua adquisició, compleix les condicions per a ser considerat Bé del Patrimoni Històric pel que s'ha procedit a realitzar l'ajust proposat en els informes d'auditoria de la fundació i a la seua inclusió com a bé per un import d'1.100.00 euros.

Arranca la 28a campanya d'excavacions en la Cova del Bolomor

La campanya d'enguany d'excavacions en la Cova del Bolomor, al contrari del que era costum fins ara, tindrà una duració de dos mesos. És las 28a des que començaren les excavacions sistemàtiques i hi participaran més de 70 investigadors, entre ells doctors, llicenciats i estudiants, de diferents universitats i centres d'investigació nacionals i internacionals.

Enguany s'iniciarà un programa de datacions integral que combinarà mètodes de luminescència, ressonància paramagnètica electrònica i paleomagnetisme amb investigadors de la Universitat d'Adelaida (Austràlia) i del CENIEH (Centre Nacional d'Investigació sobre l'Evolució Humana, Burgos).

Les excavacions es porten desenvolupant de forma sistemàtica des de 1989 com a part de les intervencions anuals del Servici d'Investigació Prehistòrica (SIP) de la Diputació de València i amb el permís de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana. 

 

 
Entre els objectius de la campanya està l'excavació de dos dels nivells més significatius de la seqüència estratigràfica del jaciment: el nivell XIII i el nivell IV. El nivell XIII, amb una datació en més de 200.000 anys, es porta excavant des de fa 3 anys i l'objectiu d'enguany serà continuar amb els treballs d'excavació en extensió en l'àrea situada més al nord del jaciment.

Per la seua banda, el nivell IV, amb una cronologia de més de 100.000 anys, reobrirà una nova fase d'excavació en l'àrea occidental del jaciment. Este nivell va ser excavat a principis dels 90 i va proporcionar més de 24 mil restes faunístiques i més de 4 mil lítiques, sent un dels més fructífers en densitat de materials de la seqüència superior. 

 

La regidoria d'Agricultura compleix la seua paraula i neteja el Vadell

Imatges de com estava el Badell abans i després de la neteja

La regidoria d’Agricultura de Tavernes, que dirigeix el regidor Javier Escrihuela, ha procedit a la neteja del tram final del Vadell, l’afluent del riu Vaca, que fa uns mesos presentava una acumulació de canyes en el pas per la via del tren. 

El regidor, amb aquesta neteja, compleix la paraula que va empenyar a principis del passat mes de juny, quan en manifestacions a la premsa va indicar que netejaria el Vadell només deixara de portar aigua i la màquina de l’Ajuntament poguera accedir per treballar. 

 La situació d’acumulació de canyes, segons va publicar el dia 3 de juny Las Provincias, havia estat denunciada a eixe diari per alguns veïns que tenien por que aquestes canyes taponaren el pas per davall de la via del tren i es produïren riuades a la Valldigna.

El regidor Javier Escrihuela va confirmar aleshores conèixer la situació al temps que afirmava no era el moment per no ser època de crescuda del riu i, com que encara portava aigua, es comprometia a realitzar el treball quan es secara, cosa que calculava seria a finals de juliol. 

Dit i fet,  només s’ha assecat el Vadell la regidoria d'Agricultura ha procedit a netejar les canyes i a retirar-les usant mitjans propis municipals, és a dir, emprant la nova maquinària comprada temps arrere amb la qual cosa es rendibilitza la inversió efectuada i no cal acudir a la maquinària privada que suposa més despesa a l’Ajuntament.

La neteja suposa facilitar l'eixida de l'aigua i el pas per davall de la carretera i les vies del tren sense problemes.

Juanjo Sala, campió autonòmic primera B

 

Juanjo Sala s'ha proclamat campió autonòmic de primera B, modalitat escala i corda, al vèncer en el l trinquet de la Pobla de Vallbona a Borja de Benissa pel resultat de 60-45.

Programació d'Activitats Agost 2016