El PP vota en les Corts Valencianes en contra d'un conjunt de mesures de promoció del valencià.

La majoria absoluta del PP a les Corts Valencianes va rebutjar ahir una moció de Compromís  on es proposaven mesures a favor del valencià, tals com incrementar les línies educatives, impulsar l'ús oral d'aquesta llengua per part dels diputats autonòmics i el requisit lingüístic per als funcionaris de l'Administració.

Una vegada més el PP votava en contra de la normalitat i la normalització de la nostra llengua. Una vegada més el PP demostrava que per a ells només hi ha una llengua important: el castellà, i tot el demés sobra. A pesar de l'Estatut, la Llei d'Ús i la cooficialitat. Ja em direu, opinem nosaltres, quina cooficialitat que no demana als mateixos funcionaris de l'Administració un mínim nivell de valencià per poder contestar a un valencià o valenciana que se li dirigisca en la nostra llengua. Pot ser la resposta del funcionari: "Hableme en cristiano" o "No lo entiendo" siga considera pel PP com  la més bona en aquests casos. 

El diputat de Compromís i president del Bloc, Josep Maria Pañella, indicava en el debat ue la proposta establïa el requisit lingüístic per a tot el personal de l'Administració i impulsava l'ús oral del valencià per als diputats de les Corts, excepte els procedents de zones castellanoparlants .

 Pañella va lamentar que "només el 28,8% de ciutadans valencians parle valencià", i es va queixar de la supressió de línies en valencià en Educació Secundària, que segons afirmava, afectarà a 95.000 alumnes. En el debat eixia a col·lació que el Consell només oferta un 30% de places en valencià de les demanades, i per tant, molts alumnes s'han de quedar sense ensenyament en la llengua que trien. 

Compromís instava a augmentar les emissions en valencià en Canal 9 fins al 90%, a col.laborar i intercanviar programes amb les altres cadenes del nostre àmbit lingüístic i a  destinar com a mínim 50.000 euros a l'any per a la indústria audiovisual valenciana i proposava tot un seguit d'activitats de doblatge de pel·lícules, promoció a grups de música, de teatre i artistes que treballen en valencià.

El president del Bloc feia també una critica al Consell perquè, segons deia, "ni tan sols obliga a complir la llei i que emeten el 25% de la programació de TDT o emissores FM en valencià".

En el torn d'intervencions, la diputada d'EU Marina Albiol, afirmava que  l'Executiu autonòmic no compleix l'Estatut d'Autonomia perquè no garantia l'educació en valencià ni tampoc el seu ús, mentre la  diputada socialista María Vicenta Crespo va lamentar que tampoc es garantia el principi d'igualtat lingüística previst en la Llei d'us i Ensenyament del Valencià i que el PP mantinga una línia de provocació entre el valencià i el castellà sense preocupar-se per la llengua pròpia.

La diputada del PP, Ángela Barceló, va justificar l'oposició del seu grup diente que hi ha 1.070 centres educatius amb ensenyament en valencià i que es promociona el valencià amb el programa Salt, la traducció al valencià del menú de Windows i amb el fet que la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV) ha superat 1,2 milions de matrícules. Segons la parlamentaria, la política lingüística actual del PP és "responsable" i té en compte "les necessitats reals de la societat".

A l'hora de votar, la proposta de Compromís-Bloc va ser recolzada també pel PSOE i EU, i votada en contra pel PP quedant rebutjada per la majoria absoluta dels populars.

-Informació basada en la premsa d'avui.

-

El poeta Pep Pedrals el diumenge us espera a tots i totes a la Casa Calba de Tavernes

 Amics i amigues,

Si aquest dimecres el petit Pedro de Pep Guardiola xafava el verd de Mestalla, el diumenge 6 el poeta Pep Pedrals --de molta més talla-- calcigarà el verdet de molsa de LaCasaCalba. Seran versos de vermut, a les 12.32 hores, al celobert d'aquest espai cultural del carrer Cervantes, número 6, de Tavernes de la Valldigna.

Que qui és Pep Pedrals? Amb forts i espirituals vincles a la Valldigna, la veu de El furgatori (LaBreu, 2006) brolla del barri del Clot de Barcelona, si bé --si s'ho haguera proposat-- ben bé haguera pogut nàixer i esbarriar-se des del Clot de la Font de la nostra contrada. Pedrals (1979), poeta i músic, raja una poesia perfeccionista, fresca i jogassera. El seu enginy lingüístic té pocs límits. Qui escolta Pep Pedrals se n'adona que és tot un seductor: Patti Smith (Geraldine Page?, Elizabeth Hartman?, Jo Ann Harris?, Pamelyn Ferdin?...), sense gairebé conéixer-lo, li va demanar que cantara amb ella a l'escenari del XIX Barcelona Poesia. Davant del públic és on desplega totes les seues armes. Després de més d'un miler de recitals arreu del món i deu anys de llengua damunt dels escenaris, el seu estil ja està molt depurat. Pedrals també organitza conxorxes a l'Horiginal, famós obrador del Raval de Can Fanga, i està preparant un nou poemari de frontera: un western.  

Quan: Aquest diumenge, 6 de març, a les 12.32 hores.
On: Corral de LaCasaCalba (Carrer Cervantes, 6. Tavernes de la Valldigna).
Quant: 5 euros amb consumició (dels 5, 4 són per a pagar l'artista --és estrany, sí, però cobren--, 1 per al got de cervesa, de xarop carbonatat, d'aigua o de vi).*

[*]: Amb 10 euros més qui vulga podrà dinar paella acompanyat del poeta. Cal, això sí, reservar plat al tapet en la següent adreça: lacasacalba@gmail.com. 

Reserves fins avui divendres. 

-Remés per LaCasaCalba

- 

Comença la correguda: S'anuncien els primers grans projectes amb la vista posada en les eleccions.

La primera notícia preelectoral ha saltat al carrer: Fa uns dies era Levante i ahir era Las Provincias qui es feia eco de l'anunci de la ¿propera? construcció d'un centre d'Educació Especial. En realitat, res de nou sobre el que es ve dient de fa anys, que no s'ha fet,  i que ja podíem llegir en aquesta informació de fa tres anys.

http://www.lasprovincias.es/valencia/20080405/safor/ciegsa-reclama-solar-metros-20080405.html

Una cosa sembla que sí hem avançat: es parla d'un pressupost de poc més de 4 milions d' euros per a un centre d'escolars entre els 3 i 21 anys amb necessitats educatives especials.   Però no s'ha posat una pedra, com podeu suposar! Ací caldrà recordar que l'institut Valldigna tenia projecte i pressupost en el 1999 i ja veieu: ens hem anat al 2011.

Las Provincias recorda que el projecte es va licitar en el 2009 i el mateix president Camps ¡quasi res! anunciava el 2010 que es faria el nou centre de Tavernes. El diari informava també ahir que divendres passat s'havia rebut un fax confirmant l'execució del nou centre d'educació especial de Tavernes. Si ja ho havia dit ja el nostre president Camps, ¿per a què una altra confirmació? Com que som un poc desconfiats pensem si no serà el tret d'eixida dels grans projectes que ens anunciaran de cara a les eleccions municipals del 22 de maig.

El nostre alcalde explicava que cal el projecte perquè "nuestros vecinos que necesitan esa atención especial debían de desplazarse hasta Gandia". Siga com siga i com que volem facilitar idees  als partits per a la cursa electoral els recordem que: També es desplacen a Gandia molts i molts malats: feu-nos un hospital; també es desplaça a Gandia qui necessita papers o altres temes d'Hisenda: feu-nos una delegació ací; també es desplaça a Valencia o a Gandia, qui va a la Universitat: ací cal una universitat; també anem a Sueca quan tenim un problema amb la justícia: ens cal un jutjat de primera instància; també hi ha gent que es desplaça amb avió: un aeroport a Tavernes, etc. etc.

Anim a tots: Oferiu, oferiu, que el fum és debades!! Però té el problema que se l'emporta el vent...

-

INFORME D'ACTUALITAT: La Ciudad de la Luz augmentarà el deute de la Generalitat per culpa de la seua construcció il·legal

 

La "Ciudad de la Luz" augmentarà el deute per culpa de la seua construcció il·legal. La sentència del Tribunal Suprem coneguda ahir anul·la les expropiacions dels terrenys on es va construir el complex i obliga a compensar els afectats amb quantitats milionàries. Els diners se sumen als 170 milions d'euros de pèrdues fins al 2009 i els 300 milions estimas en la construcció. I tot per rodar una mitjana inferior a menys de 10 produccions a l'any.

Francisco Camps feia unes setmanes deia en les Corts: "Si els socialistes hagueren governat no tindríem ni la Ciutat de les Ciències (CAC) de València, ni els projectes culturals de Castelló [sic], ni la Ciudad de la Luz a Alacant". El president reivindicava els projectes del seu govern però oferia un reguitzell de macroprojectes deficitaris. La CAC acumula milions de sobrecost i la Ciudad de la Luz d'Alacant la sobrepassa com a empresa deficitària. I ara ho serà més.

La sentencia del Tribunal Suprem donava la raó als afectats per les expropiacions perquè l'adquisició de les terres no va estar suficientment justificada i els va produir "indefensió". Casualitat: la sentència del Suprem anul·la una prèvia del TSJ de València, que feia bo el procés expropiatori de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports. 

XIFRES I MES XIFRES NEGATIVES

La Ciudad de la Luz acumulava el 2009, l'últim any que hi ha xifres públiques, unes pèrdues de més de 170 milions d'euros i molt haurien d'haver canviat les coses perquè les acumulades no ronden ara mateix els 200 milions, a sumar als 300 milions que va costar la construcció del complex.

Els valencians hem pagat una factura per la Ciudad de la Luz sobre els 500 milions d'euros de diners públics. I què hem obtingut? El 2008 es van superar la desena —onze— de produccions i la resta han oscil·lat entre les tres de 2005 i les deu de 2010. I no superproduccions sino produccions televisives (Tarancón, El quinto mandamiento, Entre dos Reinos o Crematorio) i films de baix pressupost.

La inversió seria rendible si generara riquesa i ocupació. Les pèrdues en augment indiquen el contrari, però a més hi ha que la Ciudad de la Luz no cobra perquè es rode en les instal·lacions, sinó que paga per fer-ho. En 2009, es va pagar 4,5 milions d'euros per una desena de produccions; la productora de la sèrie L'Alqueria Blanca va percebre l'exercici passat 1,14 milions d'euros i es va pagar 4,7 milions a la productora d'Astèrix en els Jocs Olímpics protagonitzada per l'actor francés Gerard Depardieu. I és que sense subvenció, no ve ningú. 

Potser per això, perquè sap com està el patí de greu, el Consell en un comunicat recent lloava les produccions fetes allí, els contractes signats, les pernoctacions i fins i tot les nominacions als premis Goya. Això si davant el panorama de pèrdues cap paraula i cap autocrítica. I el pou segueix sense tenir fons.

- Redaccio basada en l'informatiu. Fotografia: Ciudad de la Luz 

- La noticia en la premsa d'avui:

http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Supremo/anula/expropiacion/suelo/Ciudad/Luz/elpepuespval/20110303elpval_12/Tes

Voteu al PP, voteu, a vore si la desocupació s'acaba!!!! De nou i un altre mes, som dels primers en nombre de desocupats.

El mes de febrer l'atur va pujar un 2,46% a les terres valencianes, un percentatge dels mes alts a Espanya, encara que qui no es consola és perquè no vol: la desocupació va créixer en totes les autonomies, menys a  les Illes, d'acord amb les dades donades a coneixer avui pel Ministeri de Treball i Immigració. En termes absoluts, el País Valencià va incrementar la taxa d'aturats en 12.640 persones, amb la qual cosa el total és de 526.440. 

¿I com pot passar  això en el territori  capdevanter, en el lloc millor d'Espanya i en el primer que va a eixir de la crisi, segons no es cansen d'anunciar el president Camps i els dirigents del PP de València? No serà que La Cotorra s'inventa les xifres? Perquè segur, segutr que Canal 9 no diu res.

A la feina: Els aturats valencians es distribueixen entre  268.257 homes i 258.183 dones, dels quals 57.301 són menors de 25 anys (hi ha 32.186 homes i 25.115 dones). El mes de febrer va vore com tots els sectors augmentaven l'atur, i era serveis el de major increment amb 7.986 persones, seguit d'Agricultura, amb 1.590, Indústria, amb 682, i Construcció, amb 656. El col.lectiu de Sense Ocupació Definida va incrementar en 1.726 persones.

Per "províncies", en valors absoluts, la primera és València amb 7.240 aturats, un 2,93% més; seguida d'Alacant amb 3.106 nous desocupats, 1,50% més i a Castelló l'atur va pujar en 2.294 persones, el 3,87%.

Sobre aquesta situació, el síndic de Compromís en les Corts Valencianes, Enric Morera, considera que les xifres de febrer “continuen sent una mala notícia i confirmen que el president Camps té un missatge buit que no es creu ni ell. Ens va prometre que seríem els primers en eixir de la crisi, i cada mes els números confirmen que estem més enfonsats en la crisi perquè ni ell ni el seu govern estan fent res per posar solucions a un dels problemes més greus que té la societat valenciana”.

El secretari general del Bloc recordava que una de les últimes sessions de control de l'any passat “Camps va prometre 5.400 llocs de treball en 2011.  Suposem que seria l’estimació de gent que van a col·locar en empreses i fundacions públiques perquè la realitat del carrer és ben diferent i són moltes persones les que perden el seu lloc de treball o es veuen obligades a tancar el seu negoci”.

Per al dirigent del Bloc l’augment de l’atur al segon mes de 2011 “és la continuïtat d’un govern paralitzat, que sols pensa en atacar a l’oposició per a defensar-se de les múltiples causes obertes amb la justícia i això ho paguen les ciutadanes i ciutadans".

El dirigent de la coalició Compromís ha assegurat que el cap de Consell “només mira a altre costat, amagant-se, donant excuses poc creïbles i donant l’esquena a més de mig milió de persones sense treball".

- Redactat a partir de la informació d'agències d'avui i de la nota remesa per Bloc-Compromís.

-

¿Ens quedem sense televisió pública comarcal o cal posar traves a alló que no podem controlar?

El diari Levante-EMV informa avui que el Consell ha rebutjat el consorci aprovat per Gandia i Oliva (Tavernes no ha volgut integrar-se) per engegar la televisió comarcal  i ha ordenat que cesen les emissions en proves. L'argument que s'usa és que Tavernes ha quedat fora del consorci en contra del que hi havia previst inicialment.

El diari comarcal és prou clar quan diu que "Gandia i Oliva decidiren impulsar el consorci després que Tavernes es negara reiteradament a integrar-s'hi". I aclara que el consorci va modificar els estatuts per tal de deixar la porta oberta a una futura incorporacio vallera. 

Però continua dient Levante-EMV que tot l'esforç que estan fent Gandia i Oliva, amb governs del PSOE, per posar en marxa la televisió comarcal és el mateix esforç que posa la Generalitat per impedir-la. "I per això ha trobat en l'Ajuntament de Tavernes, governat pel Partit Popular, el millor dels aliats. El municipi valler es nega a entrar en el consorci y la Generalitat rebutja el consorci perquè Tavernes no està present" afirma el diari.

Això sí, la Generalitat s'ha afanyat a donar llicència de TDT a les televisions comarcals privades, una d'elles Tele7, emissora adquirida per un grup d'empresaris de Gandia per mediació del lider del PP de Gandia, Arturo Torro, i una segona a Comarques Centrals Televisió, de Xàtiva, que acaba de tancar un conveni amb el Grupo Radio Gandia.

Mentrestant, a la televisió pública comarcal ni aigua. Tot traves i trevetes. ¿Potser perquè no siga  controlable com Canal9?

- Fotografia: La noticia al diari 

-

Jordi Juan elegit candidat a l'alcaldia de Tavernes per unanimitat de l'assemblea del Bloc

 

El Bloc de Tavernes aprova la llista completa que concorrerà a les eleccions municipals del 22 de maig. Destaca la renovació dels candidats, cobrint tots els sectors socials de la ciutat, i la seua joventut . Jordi Juan Huguet, elegit per unanimitat com a candidat a l'alcaldia de Tavernes, encapçala una llista que incorpora un gran nombre d'independents il·lusionats pel projecte del Bloc per a Tavernes de la Valldigna.

L'assemblea local celebrada la nit de dilluns ha elegit per unanimitat la candidatura encapçalada per Jordi Juan i Huguet, actual portaveu i regidor del Bloc a l'ajuntament valler. La llista confeccionada pel Bloc consta d'un conjunt d'homes i dones representants dels diversos sectors socials, esportius, culturals, educatius, de l'economia i del treball que formen el teixit de la ciutat.

La joventut i la total renovació són els paràmetres en que es mou la candidatura del Bloc i tal com ha afirmat Jordi Juan " la il·lusió i les ganes de treballar per Tavernes són els dos puntals que la defineixen. Com a objectiu fonamental i prioritari tindrem la reducció de l'atur i potenciar la creació de llocs de treball. A més a més, treballarem amb fermesa per donar resposta als grans reptes i necessitats presents a tots els nivells de la nostra ciutat, amb atenció preferent als problemes dels veïns i la potenciadió de la participació ciutadana real".

El Bloc de Tavernes, afirma el candidat, "té un compromís ferm amb la societat vallera i ho plasmem  amb un programa real i honest que es ve elaborant des de fa més d'un any, i on hem consultat tots els sectors per coneixer les necessitats reals dels veïns i així  buscar i oferir les solucions als nombrosos problemes que ofeguen la nostra ciutat".

El Bloc de Tavernes donarà a conèixer en breu tots els punts del programa electoral elaborat. Els valencianistes consideren que Tavernes té solució, i que els homes i dones que els representaran a l'ajuntament estan perfectament preparats per dur endavant un programa electoral que vol canviar radicalment el model de ciutat .


Video de l'acte:

http://www.youtube.com/watch?v=iYcd6AWQAJw

ANNEX:

Relació de candidats del Bloc de Tavernes als comicis de maig:

1. Jordi Juan Huguet. 27 anys. Doctor en Matemàtiques. Professor de la Universitat de València. Portaveu del BLOC a l’Ajuntament de Tavernes.

2. Llum Sansaloni Arlandis. 43 anys. Tècnic especialista. Auxiliar d’Infermeria a l’hospital de la Ribera. Regidora del BLOC a l’Ajuntament de Tavernes

3. Josep Llàcer Gandia. 31 anys. Llicenciat en Psicopedagogia i diplomat en Magisteri Musical. Professor de Pedagogia Terapèutica a l’IES Broch i Llop (Vila-real). Membre de l’executiva comarcal del BLOC Safor-Valldigna i secretari del BLOC JOVE a la Valldigna. Jugador, entrenador i directiu del Tavernes Rugby Club.

4. Evarist Sansaloni Vila. 43 anys. Llicenciat en música. Professor de música a l’IES Veles e Vents del Grau de Gandia. Professor a l’Escola de Música de Tavernes.

5. Vanessa Martí Romance. 34 anys. Llicenciada en economia. Comptable d'empresa d’exportació.

6. Perfecto Benavent Navarro. 56 anys. Llicenciat en Ciències. Auxiliar de Justícia. Secretari local del BLOC de Tavernes. Membre del Centre Excursionista.

7. Ester Candela Palomares. 36 anys. Diplomada en Magisteri d'Educació Especial. Mestra C.E.E. Raquel Payà (Dénia)

8. Amador Palomares Gimeno. 37 anys. Enginyer Tècnic Informàtica de Gestió. Professor Tècnic Formació Professional.

9. Cristina Ortells Grau. 27 anys. Estudiant de sociologia. Fallera Major del Prado 2006. Treballadora d'atenció al client de Vodafone.

10. Isabel Talens Aparicio. 32 anys. Estudiant de Psicologia. Treballadora del sector de l’hostaleria i restauració.

11. Jordi Martí Perelló. 34 anys. Enginyer tècnic  Agrícola. Empresari

12. Aurora Nicasio Solanes. 30 anys. Llicenciada en Filologia Catalana. Professora de Valencià a l’Escola d’Adults d’Aldaia.

13. José Marcelino Adsuara Alberola. 30 anys. Enginyer tècnic en Disseny Industrial. Dissenyador gràfic.

14. Pilar Pons Fuster. 40 anys. Llicenciada en Dret. Procuradora dels tribunals.

15. Bea Ferreres Gil. 28 anys. Llicenciada en Filologia Anglesa.

16. Josep Salvador Peiró Climent. 42 anys. Administratiu. Jutge Nacional d’Atletisme. Directiu U.D. Tavernes. Faller del Portal.

17. Xelo Bernabeu. Pèrit Judicial Immobiliari. Locutora de ràdio. Mare família nombrosa.

18. Laura Clar Brines. 35 anys. Dependenta  del sector del comerç.

19. Carles Pellicer. 55 anys. Llicenciat en Medicina. Metge de SAMU. Club de Bàsquet Tavernes.

20. Enric Marco. 52 anys. Doctor en Física. Astrònom de la Universitat de València.

Publicació textual de la nota de premsa del Bloc

-

La desocupació augmenta i augmenta a Tavernes, però no passa res: hi ha qui està convençut que estem en el millor poble del Món.

L'atur a Tavernes continua augmentant. El mes de gener, com ja vam apuntar ací però  ho podem confirma amb les dades oficials a la mà, Tavernes es va situar en 1614 persones sense treball. D'elles 839 eren dones i 775 homes. 

Això representa un 4'25% d'augment de desocupació sobre el mes de desembre, en què n'eren 1548 els aturats totals, d'ells 808 dones i 740 homes.  Per sector, les dades oficials indiquen que el mes de gener eren 68 els aturats en agricultura; 252 en la indústria; 206 en la construcció; 954 en serveis i 134 sense activitat laboral definida.

El passat desembre els aturats que tenia Tavernes eren per sectors, 65 a l'agricultura, 257 a la industria, 195 a la construcció, 891 al sector servei i 140 desocupats sense activitat laboral definida.

Podríem fer ara i ací una valoració de les polítiques econòmiques i "de foment de l'ocupació" feta pel PP  a Tavernes i pel seu govern autonòmic a la Generalitat. Seria tornar a repetir el que hem dit i que ja sabeu massa.

La seua aposta per la rajola i pels PAIs amb total oblit ls sector productiurs tradicionals valencians; la falta de polígons industrials  a Tavernes per atraure noves empreses al poble i el fet d'haver-se oblidat de la platja ens ha dut on estem: 1614 aturats a Tavernes.

Avui comença març. Vorem que ens donen les dades de febrer que coneixerem al llarg del mes.

-