Sant Jaume en el record

Qui em compra una barraca, que la tinc a vora mar (disseny M.J.)

 

Temps d'estiu. 
De collir tomaques després de cultivar-les.
Seguim.   

La festivitat de sant Jaume (25 de juliol) era/és una de les celebracions més arrelades a la Valldigna, però ha perdut protagonisme per diversos motius, entre els quals hi ha els nous costums a l’hora d’organitzar les vacances i en el cas de Tavernes, els temps a passar a la platja.

A Tavernes i fins a ben avançat el segle XX (anys 50 a 70) sant Jaume marcava l'inici de la temporada estiuenca i del bany a la mar. Era «anar a la mar», com diem a Tavernes. Ara parlar-ne de la celebració és tornar enrere en el temps, i recordar que l’habitual era passar només uns dies, entre sant Jaume i sant Llorenç. Romandre més d’una setmana «als Marenys» era una cosa extraordinària, excepte per a les famílies benestants propietàries dels primers xalets. 

L’estada a la platja era molt diferent a l’estiueig modern. Els preparatius per a només uns dies començaven amb l’atrafegament general de tota la família: calia posar a punt el menjar, les mantes, els animals vius que serien sacrificats per a la paella i un etcètera llarg: la carnera on penjar la carn i l'embotit, les gerres del frito, les verdures, el meló d'Alger si no tenies cap mata plantada a l'hort on estaven els barracons de dormir i per altra banda el carburer per a la llum de nit, les piles de petaca o algun fanal de petroli...

  

Camí de la mar (cedida per I. Chover. Millorada)

 

Tot  ben amanit i arranjat damunt del carro que, acaramullat i amb la família dalt, i amb una sorra ben repleta,  iniciava el camí d’anada a la mar. El trajecte pel camí de la séquia de la Bova, o per «la Calçà», segons la part del terme on anares, sempre es feia interminable. Colps i recolps produïts pels constants clots i pedres del camí, de terra,  tot adobat per una munió de mosquits, mosques i tabals que s’entestaven a posar-se damunt de persones i animals.

A vora mar, la gent feia l’estada en barraques, troncs, puntals i parets fetes de canyes, amb dormitoris amb parets folrades amb llençols i, de vegades, mantes i sacs de guano. Altres anaven a l'hort, prop del muntanyar, i muntaven els barracons a la vora de l'hort i un ombratge, prop del lloc on posar el carro i l'haca, servia de cuina i menjador. No importava la falta de comoditats i l’única preocupació era dormir a l’aixopluc i evitar l’entrada dels mosquits als habitacles. Records que reviuen ara entre l'olor a pitera del muntanyar, l'aigua salobrenca de la "bomba" i llençol per a la migdiada, tot entre canyes i algun sostre d'uralita, qui podia.

 

Ple migjorn  (fotografia anys 40 de A. Chover millorada i coloritzada)

I no podem oblidar que hi havia família qui feia el camí d’anada de bon matí, inclús abans de fer-se de dia, i tornava a Tavernes en fer-se fosc. El sacrifici valia la pena: de sant Jaume només n’hi havia un a l’any.

El dia de sant Jaume la vida girava al voltant de la paella i els menjars familiars, llargues vetllades il·luminades pel «carburer» o algun fanal de petroli i la gatzara d’uns dies de festa, de descans de la tasca agrícola. Tot adobat amb cançons «a cappella»:  «Pepe Tono», «Baix del pont de Cullera», «Fum», «Xiula» i la que ha esdevingut  un segon himne valler, «La barraca», arreplegades pel musicòleg Antonio Chover.

Els xiquets ocupaven una part del dia fabricant el fanal de meló d’Alger que passejaven a la nit per les rodalies de l’improvisat campament familiar. La corfa verda era decorada amb dibuixos al·lusius a les cançons cantades en les passejades nocturnes: la lluna, el sol, l’escala, les estrelles... Els dibuixos es foradaven  amb una agulla grossa o una tatxa perquè deixaren passar la llum que desprenia el ciri encès al seu interior.

 

Passejant el fanal de meló d'Alger (disseny M.J.)

 

Sant Jaume compartia la concepció vital i el mode de viure d’aleshores, però tot això s’ha esvaït i fins i tot ara els xiquets desconeixen l’art de fabricar un senzill fanalet d'un menut meló d'Alger i no en parlem de la pèrdua de les cançons tradicionals, aquelles que cantaven els majors i els mateixos xiquets mentre passejaven els fanals. Ara les melodies resten mudes i si les coneixem és gràcies a les recopilacions d’estudiosos com A. Chover, que a més inclou algunes fotografies de la manera de viure d'aquesta època en el seu llibre de cançons, danses i pregons de Tavernes.

Per explicar com Tavernes celebrava sant Jaume hem de caure en el parany que sempre són els records. Sant Jaume ha esdevingut a Tavernes un dia més de l’estiu, un dia qualsevol on per faltar, hi manca també la consideració de festa, i de festa gran que va tindre antigament.

 

Anys 60: primers xalets a la platja

 

Sant Jaume era festa  assenyalada  a tota la Valldigna. 

A Barx la celebració era de les més populars de l’estiu. Els barxers acudien en massa a la font de la Puigmola i la Catalina, la muntanya que domina la font, s’omplia de gom a gom durant tota la jornada, car allí es dinava, es berenava i fins i tot es sopava. En aquesta festa s’encetaven els primers melons d’Alger de l’estiu, refredats prèviament en l’aigua fresca de la pica de la font de la Puigmola. Després del dinar, amb uns quants músics s’organitzava una orquestra i ball a la vesprada.

A Benifairó, les famílies solien anar de paella a qualsevol hort o propietat del terme, i sempre millor si hi ha alguna bassa de reg pròxima per prendre el bany. El dinar acaba obligatòriament amb el meló d’Alger, la fruita estiuenca per excel·lència dels pobles de la comarca. I tornar al poble, car era hora de pensar en les festes patronals que celebraven en uns dies.

 

El ball a Santa Anna el dia sant Jaume per la vesprada

 

A Simat el dia de sant Jaume té uns trets especials perquè el veïnat el celebra com l’anticipi de les festes dedicades el 26 a santa Anna. Eixe dia, a la vesprada, una romeria du la seua imatge fins a la capelleta on se celebra missa en honor a la santa. En acabar, hi ha les danses de Sant Anna i la imatge es porta en romeria i damunt d'un carro engalanat fins a l'ermita, l'antiga mesquita de la Xara, on Santanneta passa la nit.

A la nit, els veïns del carrer de Santa Anna i de les rodalies celebren un sopar de germanor. Taules i més taules parades en la via pública i sopar d’entrepà per a acabar encetant el meló d’Alger, el primer de la collita pròpia, per a les postres.

El text és un resum-extracte del capítol dedicat al dia de sant Jaume a la Valldigna, del llibre en preparació d'edició "Festes i celebracions de la Valldigna" de Miquel Joan. Les fotografies són algunes de les que il·lustren eixe capítol.