Presentació dijous de la darrera novel·la de Sico Fons: "El secret de les abelles"

Dijous, duia 30, a les 20 hores i al vestíbul de la Casa de la Cultura l'escriptor valler Sico Fons presentarà la seua última novel·la : "El secret de les abelles".

Argument: Marcel Puig, apicultor i col·laborador en la premsa local de la localitat valenciana de Tavernes de la Valldigna, descobreix per casualitat, prop dels seus ruscos, el cadàver d’una jove evidentment assassinada. Les investigacions el portaran a conèixer Marc Company, que el posarà en la pista d’un món nocturn ple de diversió, desenganys, corrupció i malvestat policials.

Enhorabona Sico i desitjos d'un gran èxit.

El mite de les aliances: Què ha passat en "A la valenciana"?

Eren 111.000 vots els que podia oferir EUPV a la coalició “A la valenciana” per tal d’obtenir un resultat millor al del 20-D, amb 9 diputats i 1 senador al País Valencià. Fins i tot semblava que la cosa rutllava i les enquestes – les maleïdes enquestes- avisaven que el sorpasso al PP podia ser, però la nit del 26-J tot es desunflava, com un globus acabat de punxar. 

Les xifres jugaven clarament a favor de la coalició valencianista. El 20-D Compromís-Podemos havia obtingut 673.000 vots i EU 111.000, sense arribar al 5% mínim per a tenir un diputat. La campanya començava amb la previsió de sumar 780.000 vots i fins i tot multiplicar amb la qual cosa podia ser la força més votada del País Valencià.

La nit electoral la suma de vots de Compromís-Podemos i d’EU quedava molt lluny de l’obtingut separadament el 20-D. La suma prevista es va esvair. Què hi havia passat? Hi ha alguna explicació? 

 
El mite de les aliances 

La llei electoral permet les coalicions i això és un bon mitjà per “regatejar” la regla d’Hondt, que beneficia les majories, però al respecte hi ha opinions sobre la suma de vots i molts indiquen que la possible suma acaba restant. En tenim de precedents: No va sumar l’acord entre el PSOE de Joaquín Almunia i la IU de Paco Frutos el 2000 i també el 2007 l’aliança entre el Bloc i EUPV va restar, com tampoc va ser un èxit total l’aliança entre Compromís i Podemos el 20-D: en les autonòmiques les dues formacions sumaven el 29% dels vots, però després d’ajuntar-se per a les eleccions espanyoles van quedar-se en un 25%, explicava el periodista Juli Esteve. 

La fórmula de coalició es qüestionada per la periodista i professora de la Universitat d’Alacant Mar Iglesias, que comparteix una reflexió amb Juli Esteve: “El 26-J molta gent ha anat a votar amb la pinça al nas”.  És l’efecte que de vegades produeixen les coalicions, car desperten enemistats i tírries antigues entre partits. 

L’aliança amb Podem va tenir ferms opositors dins Compromís, sobretot aquells que discutien que fos una opció netament valencianista. I molta gent que votaria Bloc no ha votat “A la Valenciana” perquè no acceptava l’acord, opinava el sociòleg i periodista Francesc Viadel. Tampoc no hi va ajudar que els diputats de Podemos abandonassen la coalició quan van veure que era impossible de formar grup propi, un gest que va molestar Compromís. I és que no fer el grup propi va decebre molt i mota gent es va sentir enganyada. 

Hi ha també el problema de la coalició, amb dos principals actors, Podemos i Compromís, i cadascú amb la seua part de culpa. El model que proposaven, “a la valenciana”, era el model que les accions dels líders desmentien com a viable per a formar govern. Pedro Sánchez deia que no pactaria amb Iglesias i Iglesias venia a dir que li passaria al davant i això va donar una sensació a la gent que la via d’esquerres era una via morta, blocada, i per tant no hi va votar, en opinió d’Adolf Bertran, periodista d’Eldiario.es. 

I com a resultat el gran triomfador de les eleccions va ser el PP amb 100.000 vots més i 13 diputats. Aquesta recuperació l’explica Juli Esteve: ‘De primeres, el fracàs del primer intent d’investidura per part de l’esquerra. I també el discurs de la por que ha sabut inculcar el PP, que ha coincidit amb una notícia d’impacte, el Brèxit, que convida a escollir opcions conservadores”. 

I nosaltres estem convençuts d’una altra: els atacs de Pedro Sánchez a Podemos i l’acusació de radicalisme ha fet que molts votants abandonassen l’opció Podemos per apuntar-se al carro del PP, i més després dels missatges apocalíptics l’endemà del Brexit.

Basat en un text de Vilaweb

Tavernes després del 26-J

Val a dir que som de l’opinió que els resultats d’unes eleccions generals no tenen perquè ser pareguts ni projectar-se en unes eleccions locals. I menys encara quan, com en el cas de Tavernes, no es presenten els mateixos partits i per tant l’elector no té les mateixes opcions per a votar. Per tant algunes projeccions respecte a prendre com a base de regidors en el 2019 els resultats del 26-J les veiem fora de lloc i més quan, per exemple, Ciudadanos ha aconseguit el 26-J un total de 1. 071 vots, i no es va presentar a les locals. 

El resultat a Tavernes ens ha donat com a guanyador a la coalició “A la Valenciana” amb 3.604 vots (37%), en segon lloc el PP amb 3.145 (el 32%), el PSOE segueix com a tercera força amb 1.605 votos (16'5%) i Ciudadanos el quart amb eixos 1.071 vots (11%). 

En el cas de la coalició de Compromís, una simple comparació amb els resultats del 20-D, ens diu que els 4.171 vots que va obtindre la suma de tots els partits de la coalició, no han estat aconseguits ara i la confluència ha perdut 567 vots. 

Com en tant llocs, la suma de partits no ha implicat una suma de vots. No obstant, continua essent la força més votada de Tavernes i en proporció eixe 37% està molt superior al 25’4% aconseguit per la coalició a nivell de País Valencià. Tavernes segueix essent una de les ciutats capdavanteres en recolzament electoral a Compromís.

En el cas del PP, augmenta respecte el 20-D i passa del 28’6 al 32’5% amb la recuperació de 293 vots. La pujada s’ha volgut vendre com un gran èxit, quan realment i números canten, no hi ha tant i estan per sota del 35’5 % general del País Valencià.

La nit electoral algun dirigent socialista local per la xarxa feia comentaris on remarcava com a notícia important del dia els 567 vots que havia perdut la suma de Compromís. I és que qui no es consola és perquè no vol.... Vaja, una manera com un altra de desviar l’atenció i amagar el fracàs electoral estatal on el PSOE havia perdut 5 diputats a nivell estatal i en el cas del País Valencià passava a ser la tercera força i perdia un diputat i dos senadors, uns fets que no eren dignes de cap comentari pel dirigent local. 

A Tavernes, el PSOE guanyava 98 vots però continua com a tercera força amb un 16’5% de vots, i lluny del 20’8% que ha obtingut en el País Valencià. Això sí, s’ha notat que en aquest cas el candidat era Pedro Sánchez i potser per això han millorat els 1.435 vots (14’45%) de les passades municipals. 

Com ja hem comentat tenim eixos 1.071 vots de dreta a Ciudadanos, veïns que no han votat PP ni amb una pinça al nas. Sembla ser que hi ha alguns moviment per constituir eixe partit a Tavernes, i això obriria diferents possibilitats en el 2019. Temps al temps.

L'ESTAT DE LA QÜESTIO: Els retalls en educació els darrers anys, o de que es queixa el PP, C's i un sector de la patronal privada.

Hi ha coses que no suporten una mínima anàlisi seriosa a partir de les dades i és el que passa amb l’ensenyament concertat i els concerts educatius al País València. 

Fa unes setmanes, alimentades per la dreta del PP i Ciudadanos, hem viscut manifestacions, concentracions i protestes contra la Generalitat per part d'un sector de la patronal de la concertada. Els motius: no estan conformes que la Conselleria d’Educació recobre, a poc a poc les inversions que el PP va deixar de fer en l’ensenyament públic, no estan d'acord que, a poc a poc, es minve l’efecte desastrós de les retalladles del govern del PP. 

Això no ho volen, ni el PP, ni Ciudadanos ni un gran sector de la patronal de la concertada, que no cal ni dir a quina ideologia serveixen. 

Dades de concerts educatius 

La partida destinada a concerts educatius i subvencions de la privada es va reduir un 2,9% en el País València en els anys de la crisi, quan la mitjana estatal va ser del 4’1% (el territori MEC està en el 14%), la qual cosa suposa en el territori valencià i per a la privada una de les dades menys agressives del conjunt Espanya.

Exemples numèrics: Ací, entre el 2009 i el 2013 es passa de 674 milions a 655 milions, una diferència de 19 milions. Una dada més beneficiosa i molt allunyada, per exemple dels 141 milions de Catalunya (-12'6%), els 51 milions del País Basc (-7'8%) o els 57 milions d'Andalusia (-7'1%).

Reducció del 19’9% en el presupost d’Educació

L'informe de CC.OO. 'Crisi econòmica i finançament educatiu: evolució de la inversió (2009-2013)', presentat a Madrid, revela que en els anys de la crisi el País Valencià va reduir el pressupost autonòmic destinat a Educació un 19,9%, la qual cosa en termes absoluts suposa una retallada de més de 912 milions d'euros, un 14% superior a la mitjana nacional. 

O siga, si globalment es va reduir un 19’9% el pressupost en educació i la part de concerts de la privada, com hem dit, es va reduir només un 2’9%. ¿Qui va patir realment les retallades pressupostàries? Blanc i en botella, llet. L’ensenyament públic ha patit amb les dades en la mà una reducció pressupostària del 17% durant aqueixos últims anys.

Però hi ha més: si es descompta del total la partida per a concerts educatius i subvencions, la inversió per a la resta de necessitats educatives públiques va ser de 2.326 milions d'euros en 2013 per 3.048 milions en 2009, o siga una retallada de 722 milions d'euros, una baixada del 23,7%, superior a l'esmentada del 19,9%.

¿Amb dades com aqueixos en la mà, què pot argumentar la dreta del PP i Ciutadans? Que pot argumentar aqueixa part de la patronal de l'ensenyament privat que s'ha queixat i manifestat al costat del PP i Ciutadans? Pensem que res.

Però hi ha una altra dada interessant en l'estudi: hi ha hagut increment de la escolarització, i la reculada de la inversió pública per alumne/a és molt superior a la caiguda de la despesa pública global. O siga es van multiplicar els efectes de la retallada en la pública, que segons aqueix estudi han sigut brutals i superiors al 25% en tan sol 4 anys a Cantàbria, Catalunya, La Manxa i, sí... també en el País Valencià.

En tota Espanya, la despesa pública en educació ha caigut durant la crisi el 9,66%, segons es desprèn de les dades del mateix informe, una caiguda que ens porta al 1990 (9,63%), i fins i tot estan per sota dels de 1988 (9,79%) quan es va aprovar la Logse. 

En números, les polítiques aplicades entre el 2009 i el 2013 han suposat una retallada total en inversió educativa de quasi 9.000 milions d'euros, en passar dels 53.895 milions de 2009 als 44.974 de 2013. La xifra sona, com menys, preocupant.

Els empresaris afirmen que el govern de Rajoy no ha tingut voluntat política en el Corredor Mediterrani

Federico Félix, president de ProAVE i vicepresident d'Espanya de Ferrmed, ha manifestat que és un escàndol que la infraestructura més important de totes les que necessita el nostre país, el Corredor Mediterrani, no estiga acabada per falta de voluntat política del PP.

“Mai s'ha valorat des del Govern d'Espanya la importància que la connexió ferroviària en ample internacional té per a millorar l'accessibilitat al mercat europeu i reduir els costos de transport de l'Arc Mediterrani espanyol”, assegura Félix, que considera que hi ha “ una sistemàtica obstrucció política” per a finalitzar l'obra i apunta al fet que els valencians patim “una marginació inversora en infraestructures”.

El mes de març Federico Félix va dirigir a la ministra Ana Pastor, del PP, una carta, en la qual recordava que l'eix mediterrani espanyol “concentra el 47,8 %de la població espanyola, el 44,2 % del P.I.B. de l'Estat, el 50,6 % de les exportacions, el 75% del tràfic de mercaderies i el 50% del turisme espanyol”.

La ministra i el govern de Rajoy, com ha indicat l'empresari, han demostrat “una absoluta falta de visió i ambició polítiques”. Felix ha manifestat la seua “sorpresa i indignació” per les recents declaracions de la ministra Ana Pastor, prevalent el desenvolupament del port de Barcelona, “ja connectat amb Europa en ample Europeu” mentre s'agreuja la discriminació en matèria d'infraestructures que venim patint els valencians.

ACTUALITZAT: Presentació de les beques de la Dipu

L’alcalde de Tavernes, Jordi Juan, el regidor de Turisme, Josep Llàcer, i la regidora de Serveis Socials, Noèlia Alberola, s’han reunit amb els tutors i els estudiants que iniciaran pràctiques formatives a partir del pròxim dia 1 de juliol a l’Ajuntament de Tavernes.

 

La reunió ha servit per explicar el funcionament i les tasques a efectuar els mesos de juliol i agost dins de les pràctiques retribuïdes contemplades al programa “La Dipu et beca”, on participa l’Ajuntament.

 

La Diputació de València i l'Ajuntament de Tavernes oferixen la possibilitat de realitzar pràctiques. a 14 joves en l'Ajuntament. El programa desenvolupat per la Diputació està dirigit a joves de 18 anys o més, estudiants universitaris o de Formació Professional, que vulguen realitzar pràctiques durant els mesos de juliol i agost, per a la qual cosa varen presentar les sol·licituds en el termini marcat.

La Diputació i l'Ajuntament de Tavernes han destinat els fons necessaris per les cobertures d'assegurances i la borsa de beca que cada alumne rebrà durant les pràctiques: 500 € al mes, o el que és el mateix, 1.000 € per la totalitat de les pràctiques.

A més, altres jóvens del municipi viuran l'experiència d'acostar-se al món laboral prop de casa, a través de l’ADEIT, la Fundació Universitat-Empresa de la Universitat de València. Tot amb l’objectiu que els estudiants apliquen i complementen els coneixements adquirits en la seua formació acadèmica.

. 

Tavernes acull el dissabte la Primera Trobada Entre Comarques

Les Rutes Turístiques Entre Comarques és un programa de visites turístiques guiades per les comarques de la Safor, la Vall d’Albaida, la Ribera Alta i la Ribera Baixa, amb les quals s’ha donat a conèixer la cultura, la història, la gastronomia i les tradicions de cada municipi, tant de l’interior com de la costa. El programa de visites, que disposa de 33 rutes, va començar el dia 20 de febrer i va acabar el 26 de juny.

El dissabte, dia 2 de juliol, Tavernes serà el centre de la Primera Trobada Entre Comarques (TEC) que reunirà tots els turistes i participants de les rutes.

Els visitants es concentraran en l’ajuntament a les 10 del matí i començaran un itinerari cap a la cova de Bolomor, on també gaudiran d’una visita guiada al jaciment prehistòric i dels tallers didàctics que s’hi duen a terme. A més, tindrà lloc un dinar de germanor en la platja de Tavernes. Tot al preu de 13 euros per persona, que inclou també un detall de benvinguda.

El regidor de Turisme de l’Ajuntament de Tavernes, Josep Llàcer, ha assenyalat que “és important que les diverses comarques treballen conjuntament per tal que es puguen organitzar este tipus d’iniciatives. D’esta manera, ajudarem a donar a conèixer els productes turístics de cada zona i a  promoure un turisme de qualitat”.

                                                                                                                                   

La Mancomunitat de Municipis de la Safor, la Mancomunitat de la Ribera Alta, la Mancomunitat de la Ribera Baixa, la Mancomunitat de Municipi de la Vall d’Albaida, Ribera Turisme i la Vall d’Albaida organitzen esta trobada. El programa està patrocinat per la Diputació de València i compta amb la col·laboració dels distints ajuntaments de les comarques que formen part de les rutes.

En els punts d’informació turística de les mancomunitats participants i en les seues pàgines web es pot trobar més informació.  

http://www.mancomunitat-safor.es/ca/event-report/trobada-entre-comarques-2016

L'endemà del 26-J

S'augurava el sorpasso, però no s'ha produït, s'augurava quasi un empat tècnic, però no s'ha produït, s'augurava una multiplicació de vots amb la coalició Podem+EU, tampoc s'ha produït. Res del previst en les enquestes s'ha produït. Tots, excepte el PP han perdut. 

 
El PP guanya. Les eleccions i en suport electoral en tota Espanya, fins i tot a Andalucia on supera al PSOE i augmenta a València, on els valencians sembla ser que estem còmodes amb els casos de corrupció, malbaratament i tots els problemes judicials del partit de Rajoy. Tot sembla ser que s'ha perdonat. Visca el meninfotisme valencià!

 
Espanya és diferent i una vegada més ho hem demostrat. Res, cap dels múltiples casos de corrupció, finançament il·legal o problemes judicials li ha afectat. Potser hem de creure Rajoy quan afirma que el poble espanyol "ha encertat" en triar com a primera i segona força als dos grans partits, els que han "protagonitzat" la seua transformació dels últims quaranta anys. El bipartidisme segueix en peus. 

 
I així ho ha remarcat en la seua primera entrevista després de les eleccions, en la Cope, quan ha confirmat la seua primera oferta per a la gran coalició, "PP i PSOE, i si vol sumar-se Ciutadans".

 
El PSOE, malgrat els anàlisis de Pedro Sánchez, ha tret la pitjor dada de la seua història, i ara es troba davant el dilema de facilitar el Govern de Rajoy: ha perdut cinc diputats. El pitjor resultat en escons del PSOE en la història democràtica són aqueixos 85 escons però amb l'afegit que augmenta la distància i queda a 52 escons del PP. El principal rival intern de Pedro Sánchez, l'andalusa Susana Díaz, tampoc ha eixit reforçada del 26J: ha perdut dos escons i ha sigut superada pel PP en la comunitat autònoma.

 
Els socialistes s'han passat tota la campanya atacant a Podem, com si fóra l'enemic natural, i el seu atac s'ha convertit en un efecte bumerang: qui no ha votat Podem no ha votat PSOE, sinó PP. Coses del discurs “que vénen els dolents, els radicals” i tutti quanti. 

 
El PSOE tampoc ha aconseguit traure profit de l'acord amb la dreta de Ciutadans. Aquella investidura fallida que sumava 130 escons avui sumaria 13 escons menys: els cinc que ha perdut el PSOE i els vuit que ha perdut Ciutadans. L'electorat progressista ha castigat aqueix "compadreo" de Sánchez i de passar de formar un govern progressista de canvi a cercar aliances amb “la nova dreta” com qualifique a Ciutadans.

 
Conclusió: El PSOE ha intentat aparèixer com un partit capaç de pactar "a esquerra i dreta", però al final només va pactar a la seua dreta –amb Ciutadans–, i ha carregat en campanya contra Units Podem, el partit amb el qual estava cridat a pactar si volia poder governar i sabent que les seues bases, segons les enquestes, estaven a favor d'un acord amb Pablo Iglesias. 

 
Units Podem i les confluències han perdut vots pel que fa al 20D, encara que han mantingut els 71 escons, amb la qual cosa encara es poden consolar. Com també pel fet que continuen l'hegemonia a Catalunya –repeteixen 12 escons– i Euskadi –augmenten, passen de cinc a sis– i queden segons en el País Valencià on repeteixen nou escons, mentre que a Galícia retrocedeixen de sis a cinc escons.

 
Ciutadans ha sigut el gran damnificat de les eleccions, fins i tot per davant del PSOE, ja que perd vuit escons enfront dels cinc socialistes. Ciutadans ha tirat part de la culpa d'aqueixa baixada d'escons a “la llei electoral que tenim” i a la baixa participació que hi ha hagut en aquestes eleccions. Ciutadans, quasi esborrat del mapa amb 32 escons no serà decisiu ni per a ser frontissa del Govern

Resultats al País Valencià

El PP, malgrat la corrupció, els balafiaments, els conflictes amb els jutges, el cas Noos, Gurtel, Vaersa, el cas Taula, la Formula 1, els Blasco, Fabra, la visita del Papa, Brugal, els aeroports sense avions, els diners dilapidats amb torneigs de golfs, amb accidents de metro... amb tantes i tantes coses, ha guanyat les eleccions al País Valencià. Els valencians som la repera!!! 

I ha guanyat i, a més, ho ha fet amb dos diputats més, un que li lleva al PSOE i un altre que hem augmentat per tindre més població que el 20-D. En total més del 35% de vots, de cada 3 hi ha 1 valencià que ha votat el partit més corrupte que mai no hem tingut. 

“A la Valenciana” la coalició que agrupa a Compromís, Podem i EU es manté com a segona força i reedita els 9 diputats que va aconseguir al desembre, sense EU, amb el 25,3% dels vots. Com tantes vegades sol passar, la coalició no ha sumat els resultats dels 20-D de tots els partits. 

El PSOE repeteix la tercera posició del 20-D, però perd un diputat amb un 20,8% i Ciudadanos es manté amb 5, amb el 14,9% de suport. 

Resultats al Senat del País Valencià 

PP (9) i “A la Valenciana” (3) es reparteixen els 12 senadors que triava el País Valencià en aquest 26J. El PSOE, que no va voler fer un pacte amb “A la Valenciana” al Senat, ho ha pagat perdent els dos representants que tenia en la Cambra alta.

València: els elegits Pedro Agramunt Font de Mora, Marta Torrado de Castro i Susana Cambrer Benítez, del PP, i Ferran Martínez Ruiz, de “A la Valenciana”.

Alacant: del PP els triats han estat: María Adelaida Pedrosa Roldán, Asunción Sánchez Zaplana i Agustín Almodobar Barceló i de “A la Valenciana” ha eixit triada Vicenta Jiménez García

Castelló: Salomé Pradas Tingues, Manuel Guillermo Altava Lavall i Merche Mallol Gil són els representants del PP i Jordi Navarrete Pla per “A la Valenciana”.

Resultats a Tavernes

"A la Valenciana" és el guanyador de les eleccions generals a Tavernes amb un 37% dels vots aconseguits. La participació ha estat del 73'68%, vora dos punts menys que el passat 20-D.

 

Es cala foc un pis de l'edifici San Isidro a la platja

Aquesta vesprada s'ha calat foc un pic en l'edifici Sant Isidro que ha necessitat de la intervenció dels bombers i Policia Local per apagar el foc, segons informació del mateix veïnat, i on no hi ha hagut de lamentar cap desgràcia personal.

Les informacions que tenim ens diuen que era un pis que estava en procés de reforma, i  a hores d'ara el foc ja està extingit i fins i tot els cossos de seguretat han abandonat el lloc.

L'albergínia creix i la taronja es desunfla, diu la fruiteria d'Andorra que preveu les eleccions d'avui.

La llei electoral impedeix la difusió, publicació o reproducció d'enquestes o sondejos electorals de qualsevol naturalesa, però no impedeixen publicar el preu dels aliments, cosa que fa des del passat dia 21 fins ahir dissabte la fruiteria d'Andorra. I eixe preu coincideix per casualitat - com diu El Mundo-  amb les estimacions del Periòdic d'Andorra sobre la cistella de compra de la gent que vivim al sud dels Pirineus. 

Són preus acumulatius i se sumen a les dades fruiteres del dia anterior, per la qual cosa a mesura que ha arribat el 26- J són més precisos.

Estem a pocs minuts que s'inicie la jornada de la gran compra dels espanyols avui diumenge, 26 de juny, i la fruiteria va deixar anit anar les seues últimes previsions: La taronja es podreix, l'aigua es manté després de la pujada d'aquest matí, la maduixa no veu alterat el seu valor i l'albergínia creix fins als 23,9 euros el quilo.

L'albergínia és la més valorada directament pels compradors, que pagarien per ella ja 22'2 euros el kg, ara cal que finalment es compre fins arribar als 23'9 previsibles.

La fruiteria ha donat a conèixer que té també mercaderia per un valor de 24,4 euros el quilo que no se sap al final a quina fruita correspondrà. El comportament d'aquesta fruiteria indica que el valor d'eixa mercaderia sense adjudicar augmenta de valor, encara que això ara és una cosa bastant rara perquè la gent té cada vegada més clar quina fruita comprarà en el moment d'acudir a fer la compra en el seu barri.

Les previsions publicades en El Mundo són un preu per a l’aigua de 28,7 euros el litre i una previsió de compra entre les 116 i les 120 unitats. No obstant açò, el seu preu sense l'especulació se situa en els 18 euros el litre. 

El preu de l'albergínia creix 0,20 euros i arriba fins als 23,9 euros el quilo, amb una previsió de compra entre les 83 i 87, unitats. Però sense especulació de la cuina el preu és el més alta amb 22’2 euros el quilo.

El preu de la maduixa està per davall de l’albergínia i pot arribar als 21’6 euros el quilo, però sense especulació el preu baixa molt, fins el 14’9 euros. 

Finalment, el preu de la taronja va a la baixa i ha caigut en 0,40 euros respecte a ahir matí i es paga a 14,5 euros el quilo, amb una previsió de compara entre les 37 i 41 unitats, i preu sense especulació de 9,6 euros el quilo.

  Segons El Mundo