Jordi Joan presenta una proposició de llei per derogar la reforma de l'article 135 de la Constitució

El diputat del grup parlamentari de Compromís, Jordi Joan, ha presentat una proposició de llei que demana es derogue la reforma de l’article 135 de la Constitució Espanyola (CE), feta el 2011 pel PSOE i el PP. “L’objectiu de la proposta és acabar amb el marc legal que ha propiciat les polítiques de retallades en els serveis públics”, ha explicat.

El diputat de Compromís i alcalde de Tavernes ha recordat que “amb el pas del anys ha quedat demostrat que la reforma de l’article 135 de la Constitució i la conseqüent llei d’estabilitat pressupostària, lluny de ser un antídot contra la crisi ha portat més empobriment a la població i més patiment, sobretot als col·lectius més vulnerables”.

Jordi Joan considera que en un context d’emergència social, com el que ens trobem, cal protegir i continuar desenvolupant l’Estat del Benestar. "En aquest sentit, l’Acord del Botànic inclou tota una sèrie de propostes que posen al capdavant de l’acció del govern a les persones, i que revertiran les polítiques d’austericidi que tant han afectat al nostre país. Però, la reforma de l’article 135 de la Constitució de l’any 2011 suposa un entrebanc a les polítiques de recuperació social que estan començant a aplicar-se al País Valencià”.

Tots els diputats de Compromís han signat la proposta de l'alcalde de Tavernes i demanen a les Corts Valencianes que trameten al Congrés dels Diputats la proposta. "Demanem tornar a la redacció anterior a la reforma de l’article, afegint un tercer punt que estableix la prioritat de la despesa en els serveis públics fonamentals davant qualsevol altre tipus de despesa, tal com ja es va proposar al Congrés dels Diputats en novembre de 2013”.

L'objectiu, remarca el diputat valler, és evitar les polítiques que han beneficiat als bancs i a una xicoteta oligarquia privilegiada, iu amb això queda més que justificat derogar eixa reforma de l’article 135, impulsada en agost de 2011 pel PP i pel PSOE.

Com votar per correu: ho podeu demanar fins el 16 de juny

Informació de caràcter divulgatiu extreta de la normativa electoral general per al vot per correu dins del territori estatal

- Els impresos de sol·licitud de vot per correu estan a la disposició dels electors en les oficines de Correu.

- Després d’ emplenar el model oficial de sol·licitud de vot per correu, l'elector l’entregarà personalment en qualsevol oficina de Correus. Ha de presentar l’original del DNI ( no val el resguard), permís de conduir o passaport perquè l'empleat en comprove la identitat i signatura. S'acceptarà la presentació dels documents encara que estiguen caducats, però han originals mai fotocopies.

 

 - La Delegació Provincial de l'Oficina del Cens Electoral remetrà per correu certificat a l'elector la documentació perquè emeta el seu vot. El lliurament es realitzarà sempre personalment a l'interessat i en el domicili de la sol·licitud i si després de dos intents no ha estat possible, es deixarà avís perquè vaja a recollir-la a Correus.

- L’elector presentarà el sobre model oficial dirigit a la taula electoral, dins el certificat d'inscripció en el cens electoral i el sobre de votació on s'inclourà la papereta. Això ho pot presentar en qualsevol oficina postal d'Espanya. L'enviament serà com a correu certificat i urgent i gratuït.

Cas de persones amb problemes que no poden anar a Correus

 
Si una persona està malalta o incapacitada, ho haurà d’acreditar mitjançant certificació mèdica oficial que s’inclourà junt a l'imprès de sol·licitud del vot per correu. Aquesta sol·licitud pot ser efectuada en nom de l'elector per una persona autoritzada davant notari. (És un dels problemes grossos per a persones impedides, majors o hospitalitzades...). Cada elector només pot estar representat per una persona autoritzada i cada persona autoritzada només pot representar a un elector .

 
L'empleat de Correus arreplegarà tota la documentació presentada pel representant i la remetrà a l'Oficina del Cens Electoral en unió de la sol·licitud.


TERMINIS

 
Sol·licitud de vot per correu
Del 3 maig al 16 juny 

 
Enviament de la documentació per poder votar per correu 

Del 6 juny al 19 juny 

 
Entrega dels electors del seu vot per correu
Del 6 juny al 22 juny

Jordi Sebastià: "Populars i Socialistes veten que Cañete comparega al Parlament Europeu pels casos de corrupció"

Una forta tempesta travessa la Valldigna amb pluja i vent.

La tempesta en el radar

Una forta tempesta ens ha creaut aquesta vesprada pel bell mig de la Valldigna amb aparell elèctric i trons, pluja acompanyada de granís i rafegues de vent. Segons el centre AVAMET de Tavernes, al casc urbà s'han recollit  16 litres d'aigua en pocs minuts i les ràfegues de vent han estat sobre els 20 km/h, mentre a la platja les precipitacions han estat de 26 litres i el vent ha bufant fins superar els 30 km/h.

Passeig Colon

El vent bolca contenidors costat poliesportiu

Granís en la zona del castell

 A Tavernes, entre altres esdeveniments, els efectes del vent s'han fet notar en forma d'un arbre caigut al Passeig Colom i una palmera que el vent ha doblat en perill de caure i que ha obligat a una intervenció de bombers i brigada de l'Ajuntament, amb tall i desviament de tràfic, acordonament de la zona i posterior tallada de la palmera.

Tallant la palmera en l'Avinguda de la Valldigna

A la platja també el vent ha trencat branques i fins i tot algun arbre menut mentre la pluja, també caiguda en pocs minuts, ha inundat l'avinguda de la platja davant que les bombes han tornat a fallar. 

 Semblava que ens anava a afectar una segona tempesta, però fins el moment no s'ha produït.

Ja son 84 poblacions que, com Tavernes, demanen el rescat de l'AP-7

 Tavernes no està sola en la demanda de la gratuïtat de l’AP-7 i són ja 84 municipis valencians els que sol·liciten al govern central que “garantesca el rescat AP-7 en la data prevista (2019), sense pròrroga possible, i que es corregesca la discriminació que pateixen les comunicacions en el nostre territori”. 

Ací a Tavernes va ser una proposta presentada al plenari per l'alcalde Jordi Joan i va ser aprovada per unanimitat. Cal dir però que tant a Tavernes com als 84 municipis es pren com a referència de les mocions una proposta de la Confederació d'Associacions de Veïns i Consumidors valencians (Cave-Cova).


Els municipis valencianes que s'han sumat a la proposta, aprovada com en Tavernes en els seus corresponents plenaris, també sol·liciten al govern central que rescate tres trams de l’esmentada autopista donada l'elevada intensitat del trànsit i l'alta sinistralitat de les carreteres nacionals que discorren paral·leles. En concrets es demana alliberar els trams que corresponen a la N-340 entre Vinaròs i Sagunt, Sueca i el Campello i Alacant i Crevillent. 


Les dades de la Unitat de Víctimes d'Accidents de trànsit de la Direcció General de Trànsit (DGT) indica que entre el 2011 i el 2015 s'ha registrat en els tres trams - entre els quals s’hi troba el punt negre del Massalari de Tavernes- un total de 2.773 accidents amb danys materials i 1.454 successos amb víctimes, amb 81 morts, 2.018 ferits lleus i 263 greus. 


Referent a la N-340 no hem d'oblidar que va ser creada en els anys 1950-60 i és la principal artèria gratuïta del nostre territori, encara que totalment desfasada enfront de les necessitats de circulació actuals. Hi circula la major part del transport de mercaderies per carretera de la costa mediterrània que sumats als vehicles privats, suposa una mitjana de circulació de 25.000 vehicles al dia.

Anàlisi davant el 26-J: factors que en poden canviar el resultat electoral

Hi ha dos factors que poden variar els resultats del 20-D: l’abstenció i la confluència.

Un fet: El suport al PP és constant en les dues últimes dècades, i gairebé el mateix nombre de vots. Si ens fixem, el passat 20D la suma dels dos partits de dreta, el PP i C’s se situa en eixos paràmetres. 

A l’esquerra, l’abstenció és un factor clau per explicar els resultats electorals. Les majories absolutes del PP el 2000 i el 2011 no foren per la mobilització de la dreta, sinó per l’abstenció dels votants d’esquerra. La capacitat de l’esquerra de mobilitzar els seus votants, el possible càstig al PSOE per l’acord amb Ciutadans i la variació de vots de la coalició Podemos-IU (guanyar o perdre’n) pot ser clau el 26-J. 

La confluència Podemos-IU pot fer variar el resultat de les eleccions. El sistema electoral perjudica els partits petits com IU, que obtenia dos escons amb gairebé un milió de vots. Si Podemos i IU haguessen anat junts el 20-D haurien obtingut 85 escons, 14 més que els 71 que assolits per separat. Eixos escons sumats als del PSOE donaven 173 escons, a dos de la majoria absoluta, que s’hauria obtingut fàcil amb el suport de PNB, Coalición Canaria o Bildu i sense pactar amb C’s o els partits d’àmbit català.

El CIS, amb o sense confluència, com a exemple. 

El darrer baròmetre del CIS, que presenta Podemos i IU per separat, mostra uns resultats per al 26-J semblants a les del 20-D. I deia es produïa un descens de Podemos, avançat per Ciutadanos en moltes províncies on hi ha un escó en disputa. El CIS concloïa fa poc d’una setmana la pèrdua d’escons de la formació de Pablo Iglesias i augment en de l’Albert Rivera. I donava un escenari PP+C’s amb 172 escons i PSOE, Podemos i IU amb 154 escons.

La confluència Podemos-IU ho fa canviar tot. Si prenen els mateixos percentatges del baròmetre del CIS i unim Podemos i IU, el PP i C’s passen de 172 a 156 escons, mentre que PSOE i Podem-IU n’obtindrien 171, a prop de la majoria absoluta. 

La gran incògnita? Saber si el PSOE i els seus barons estarien disposats a pactar amb la confluència d’esquerra i oblidar a Ciudadanos. No oblidem que el barons del PSOE es van posicionar després del 24-D en contra del pacte PSOE-Podemos, i diguen els socialistes el que diguen, van ser ells qui des del primer moment van barrar una possible aliança PSOE-Podemos-IU per fer Sanchez, el seu líder, president d’Espanya. I sembla que tornen: ara han impedit una gran aliança al senat a nivell estatal, però el més sagnant i incomprensible és que han vetat una “entesa” valenciana per al senal – atenció, no una coalició – que evite que el PP obtinga 9 senadors al PP. I mes incomprensible quan ells no n’obtingueren cap, i ara en podrien aconseguir tres senadors valencians. S’ho havien de fer mirar, però en el fons sempre és el mateix, el PSPV no existeix sinó el PSOE valencià. 

Com hem dita les esquerres es veurien beneficiades, però hi ha altres factors que poden impacten en els electors, com repetir eleccions i també la campanya sobre el cost d’uns nous comicis. També hi ha un sector dels votants socialistes que estan molestos pel pacte PSOE-C’s i i es poden abstindré o canviar el vot. També s’observa un descens en la intenció de vot a Podem i la dreta espera assolir un nombre de vots similar. Per tant, serà l’abstenció, que afectarà més als partits d’esquerra, qui marcarà el resultat de les eleccions. 

El valor o perjudici de l’abstenció. 

L’enquesta de Metroscopia per al País pronostica una participació del 70% i descens de 3,2 punts respecte a desembre. La gran incògnita per tant, serà la capacitat de l’esquerra de mobilitzar els seus votants. 

I els analistes diuen que si la confluència Podemos-IU fos negativa i retinguera el 80% dels votants del desembre per separat, el resultat seria prou similar i obtindrien 69 escons (160 amb el PSOE) i no hi hauria cap majoria. Però si és el PSOE qui perd un 20% dels votants, tampoc es produiria una majoria clara. L’escenari més beneficiós per a l’esquerra, diuen, seria un transvasament de vot de C’s al PP. Si un 20% de C’s anés al PP produiria l’enfonsament de Ciudadanos amb 20 escons i donaria la majoria absoluta a PSOE i a la confluència Podemos-IU. 

Tot apunta a que el 26-J amb l’acord Podemos-IU el resultat serà semblant o o unes esquerres més a prop de la majoria. Però una cosa cal tindre en compte: Si es produeix una abstenció alta en l’esquerra i hi ha un descens de C’s en benefici del PP, aquest obtindria un gran resultat. 

La campanya electoral de l’esquerra hauria per tant de dedicar temps i esforços per combatre l’abstenció, que es veu com el contrincant que més li pot perjudicar en el resultat.

Finalitza el taller de memòria dedicat a la gent gran

L’Ajuntament de Tavernes, a través de la Regidoria de Benestar Social, continua apostant per millorar la qualitat de vida de la gent gran i afavorir-ne l'envelliment actiu i saludable. Amb aquest objectiu es va organitzar un taller de memòria per a les persones majors que necessiten estimulació cognitiva.

El taller tenia una durada de tres mesos, però la forta demanda va fer que s’allargara fins al mes de maig. Així, al voltant de 25 persones han pogut beneficiar-se de la iniciativa amb la qual han pogut reforçar, a través de jocs, funcions com l’atenció, a més de millorar la memòria.

La regidora de Benestar Social, Noèlia Alberola, ha explicat que “l’Ajuntament de Tavernes té interès en donar continuïtat a aquestes iniciatives perquè pensem que resulten molt beneficioses per a les persones grans. Volem que disposen d’activitats amb l’objectiu de fer la seua vida més fàcil.”

El Centre Social Dolores Rojas ha estat testimoni de les experiències que s’han compartit en este taller durant els sis mesos que ha durat.

L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Quina cara!

Fa unes setmanes coneixíem que el Tribunal Constitucional (TC) havia declarat nul·la la llei de Règim Econòmic Matrimonial Valencià, que estableix que les parelles valencianes és casen en règim de separació de béns. 

El govern del PP de Rajoy va presentar el recurs al TC en contra de tots els partits valencians, inclós el PP valencià, que l’havien votada la llei a favor en les Corts Valencianes. 

El govern de la Generalitat i molts Ajuntaments, entre ells Tavernes, van demanar a Rajoy que retirarà el recurs. El PP valencià, segons la premsa, no va pressionar res perquè el Govern de l’Estat, del seu mateix partit, el retirara. 

Ara, llegim en la premsa que el PP valencià demanarà a les Corts Valencianes l'elaboració d'una proposició de llei que garantisca el desenvolupament del Dret Civil foral valencià enfront de l'Administració de l'Estat. 

Una petició que, segons el diari Levante, seria una resposta a la sentència del TC i a la declaració com a nul·la de la llei de Règim Econòmic Matrimonial Valencià del 2007. Amb aqueixa sentència, el TC considera que els valencians no tenim capacitat normativa en dret civil i les Corts Valencianes queden incapacitades per a legislar en aquest camp, a pesar que el dret sí que es contempla en el nostre Estatut. (Altres territoris com Aragón, Catalunya, Navarra, País Basc o Balears si que poden legislar sobre el seu Dret Civil).

El PP valencià presenta la proposició després que el seu partit i el govern a Madrid amb Rajoy al front siguen els causants del greuge per als valencians, perquè l'Estatut valencià sí que declara competent a la Generalitat per a legislar sobre Dret Civil foral. 

Ara demanen crear una ponència i volen en cinc mesos elaborar la proposta de competència legislativa en matèria de Dret Civil foral valencià per a portar-la al Congrés a Madrid. 

I no haguera sigut més fàcil que el PP i Rajoy retiraren el recurs quan tocava? Recordem que la sentència afecta a més de 250.000 valencians casats en separació de béns des de l'1 de juliol del 2008. 

Al PP valencià abans això no li va importar molt i no va pressionar a Madrid, tot el contrari del que va fer la Generalitat i molts ajuntaments que van demanar la retirada del recurs. No ens sembla una manera correcta d'actuar. I més sí ara asseguren que s'ha de “reparar la injusticia” quant a la capacitat normativa civil dels valencians.

¿Això perquè no li ho van dir a Rajoy els passats mesos? Serà que ara se’n recorden del problema perquè vénen eleccions?

La falta de finançament de Madrid, impedeix baixar la ratio de colp en educació.

La noticia que vam publicar fa uns dies sobre el decret del Govern valencià que baixa en uns anys les ràtios en els ensenyaments públics i els torna al nivell d’abans, el del 2011, ha fet que alguns lectors ens hagen preguntat perquè no s’ha fet una baixada general.

Llegiu ací la noticia: 

http://lacotorradelavall.blogspot.com.es/2016/05/la-conselleria-deducacio-rebaixa-la.html

El decret reverteix la situació al 2001, abans de les retallades fetes pel govern del PP, quan va aprovar augmentar un 20% més d’alumnes en les aules. Però no es farà d’una vegada, sinó a trams en uns pocs anys.

I per què no s’ha fet una baixada general? és la pregunta que en un moment o altre tots ens hem fet.
  

I per donar una resposta de perquè no es pot aplicar de colt la ràtio als nivells del 2011 cal conèixer els problemes en que s’ha trobat aquest Govern i en especial la Conselleria d’Educació. Un i molt greu és l’econòmic, el derivat de la falta de finançament de Madrid a la nostra autonomia. Per exemple enguany només es poden dedicar 12 milions per contractar mil professors. També tenim un segon problema, relacionat amb l'economia i d’origen a Madrid, i és que el Ministeri d'Hisenda no permet al Consell ampliar la plantilla docent més enllà de la reposició del 100 % de les jubilacions.

Hi ha també una barrera tècnica: baixar de colp la ràtio, amb la majoria de centres sense espais per a ampliar aules, suposaria que xiquets ja matriculats deixaren el centre, cosa que és il·legal.

Per açò les baixes d'alumnat no es cobriran en aquelles aules que tenen una ràtio superior a la vigent abans de les retallades del PP. Ho expliquem: si una aula de primària de Tavernes té 28 alumnes i se’n dóna de baixa un al llarg del curs, no es podrà cobrir mentre eixa aula supere el nombre de 25, que era la ratio en el 2012 abans de les retallades del PP.