Una porta oberta a l'esperança?l

La consellera Portaveu del govern valencià, Paula Sánchez de León, i el conseller català de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha acordat aquest matí DE DISSABTE 31 accelerar els tràmits per normalitzar la reciprocitat televisiva de Canal 9 i TV3, una iniciativa per a la qual sol·licitaran una entrevista amb el ministre d'Indústria on li exposaran la necessitat de disposar d'un tercer múltiplex per normalitzar l'emissió dels dos canals en tots dos territoris.
Les dues administracions estan disposades a accelerar els tràmits, de fet, Sánchez de León i Tresserras s'han compromès a reunir-se novament en el termini d'un mes per valorar els avanços en la matèria. Els governs català i valencià demanaran a Indústria que faça servir la fórmula legal més ràpida al efecte.
Sobre la qüestió del tancament del repetidor propietat d'Acció Cultural del País Valencià que permet veure TV3 a València i les comarques limítrofs en l'actualitat –i sobre el qual pesa una ordre de clausura en el termini de 10 dies hàbils–, Sánchez de León va subratllar que no té res a veure amb l'acord de reciprocitat. «Tenim l'obligació de tallar les emissions il·legals», va assenyalar la valenciana que, no obstant això, va deixar una porta oberta a què el tancament definitiu de l'emissor no es produïsca abans que es puga formalitzar la concessió d'un tercer múltiplex i, per tant, la recepció normalitzada de TV3 al País Valencià i Canal 9 a Catalunya.
«Si la cobertura legal arriba a bon terme, evidentment deixarà d'emetre's a través de l'entitat per la qual s'emet ara, perquè ja hi haurà una emissió legal i oficial. Els procediments judicials no són curts sinó llargs, per això és possible que no es deixe d'emetre en digital en la ciutat de València, encara que tampoc estic segura. En tot cas, nosaltres hem iniciat un procediment que anem a continuar, com no pot ser d'una altra manera i, en paral·lel, estem treballant», ha declarat Sánchez de León.
En principi, l'acord de reciprocitat només contempla la visió dels primers programes de cada cadena, ni Punt 2, ni Canal 33, ni cap altre-

És Tots Sant al barri Els Sequers

Els Sequers presenten un bon aspecte, ben cuidat, potser gràcies a que s’acosta Tots Sants. ¡Tant de bo fóra sempre Tots Sants! és el desig que algú ha expressat recordant com tantes i tantes vegades la barriada ha semblat descuidada i un femer.
Encara tenim - parlant de neteja - la taca de la Caserna de la Guardia Civil. No ens han fet cas i les brosses continuen.
Un altre problema ens diuen que està en els carrers de vianants, on la falsa pimienta - eixe arbre que fa boletes menudes groguetes- esta alçant de mala forma i manera el pis, els taulells. I clar, hi ha dificultat de pas per als carrets de xiquets, caminadors d'ancians o les cadires de rodes. Mireu el carrer de la Solidaritat. Ironia del destí el nom d’un carrer que li cal “solidaritat mantinença” de l’ajuntament..
I aquests dies el barri està ple de vehicles, el cementeri tanca a vora mitja nit i hi ha una activitat que no es veu la resta de l’any i que pot servir per passejar i prendre alguna coseta a la Plaça Joan Carles I.

I així vore el canvi de la pavimentació a la plaça dels vents i pensar en els diners que ens ha costat. Imaginar per davall la xarxa de tubs per a posar línies d’alta o mitja tensió cap a la platja i admirar com està la zona verda,- cada vegada en queda menys - gràcies a la il.luminació que ressalta el verd per la nit. I caminar, i trobar-te amb algú que feia temps que no veies, i xerrar aprofitant l’estiu que ens ha vingut.

Però això sí: atenció en caminar pels carrers de vianants..

El preu de la taronja

Després de gairebé quasi una dècada, en plena crisi de recessió econòmica, es dóna el cas que vénen a buscar-te per a comprar-te la taronja, ara la navel. El preu està pels 3'5 euros unes sis-centes pessetes. Ja sabeu que hi ha poca collita enguany, però la gràcia del tema és que el llaurador productor, o la llauradora, no sap que fer: si donar-la i si baixa el preu no me la colliran, o bé pot ser esperar si es l'any de traure un benefici millor.
En temps passats el llaurador diria que és massa prompte per a vendre. Però el temps actuals sabem que el primer preu ha estat el millor, ja que entra una gran quantitat de taronja de fora i fa que abaixe el preu d'eixida. Difícil situació per a un producte que no pot aguantar.
Tal vegada siga l'any de perdre com els altres anys i aguantar pel bé del sector. La veritat és que falta qui lidere un debat amb els productors del poble, cada vegada mes individuals i prendre decisions que podrien beneficiar a tots.
I així, ens trobem en una situació en què al llaurador li arriba a molestar la falta de costum que ningú vaja a sa casa a comprar-li la taronja. On hem arribat!!!!
Però si que podem dir que tots els indicis és que ara és bon moment per esperar

El final de TV3 a la zona de Valencia capital i Horta

El Govern Valencià ha requerit a Acció Cultural del País Valencià a tancar el repetidor que emet el senyal de TV3 a València i l’Horta, en el termini de 10 dies hàbils a partir del dia d’avui.
Tal com alguns mitjans de comunicació avançaven ahir que era la intenció de la Generalitat Valenciana, aquest matí s’ha personat un funcionari de la Generalitat Valenciana a la seu central d’ACPV, i ha comunicat a l’entitat l’ordre de cessament de les emissions de TV3 i de tancament del repetidor de Perenxisa, en un termini màxim de 10 dies hàbils a partir del dia d’avui.
Passat aquest període se’ns ha comunicat que la Generalitat procedirà al tancament forçós i deixarà sense cobertura a les comarques de l’Horta, part del Camp de Morvedre, Camp de Túria, Foia de Bunyol i Ribera Alta i Baixa (es veurien afectats uns 1.300.000 habitants).

Palestina

REMES

Encara que no siga un tema de la Valldigna, si que és un tema que afecta a la Humanitat i a la consciència de tots. Podeu descarregar aquest fitxer informatiu sobre alguns aspectes de com viu i que passa en el poble palestí. Ens hem pres la llibertat de traduir-lo al valencià.

http://rapidshare.com/files/300126999/Who_is_who_-_Qui___s_qui.pps.html

Els empresaris ja tenen qui els escriga

L’alcalde de Tavernes, Manolo Vidal s’ha adreçat a tots els empresaris de la nostra localitat. La carta la podeu llegir adalt (doble clic i la teniu en gran). I la veritat sobren comentaris. I realment, com deia un empresari :"una manera més de gastar temps i diners en paper”, perquè el que diu de l’Antena de Comerç, els interessats ho saben massa.
Per poder creer riquesa a la ciutat i més ocupació, segons els empresaris, només cal tindre en compte unes quantes coses que el PP no ha tingut en 14 anys i sembla ser no tindrà: més i millors polígons industrials, empentar el PGOU i els sectors de la platja, millor comunicacions de Tavernes (circumval·lació ), acabar el Teularet, foment de la producció agrària i potenciació de les nostres taronges a traves de marca pròpia, etc, etc. Hi ha tantes coses que es poden fer...

Per tant això que diu de continuar treballant per generar ocupació i riquesa no ho hem vist.

I mentres tant, cada dia són més els desocupats a Tavernes, més empreses que fugen o tanquen, i el mes passat erem els campions de la Safor de gent en atur. Esperem les noves dades del mes a vore que ens diuen i com va l’index de treball a la ciutat.

Per a quan deixar lliure el carrer i aparcaments?

Pagarà o no l'ocupació del carrer l'empresa que ha construït la vorera est del Magraner?

És la pregunta que es fan pares i mares quan veuen que fa temps que, segons tots els indicis, la vorera està acabada, que per allí no apareix cap treballador però el lloc s'aprofita per deixar material d'obra.

¿D'obres que s'estan fent en altres zones del poble? ens han preguntat. No ho sabem, però no pensem siga el detall massa important, sinó que donat que està al costat mateix d'una zona escolar, i el material i tot el que hi ha no té cap vigilància, qui ens diu que un grup de xiquets.... bé, que ho deixen net i polit, és el que ens han dit. I així ho diguem.

Bones festes fins el Nadal

Despiste? Falta d'interés? Segurament, segur que no és de tot això.

Simplement és que la cosa econòmica està tant malament que el nostre ajuntament ha decidit no llevar el cartell de festes del poble i aguantar-lo fins les festes de Nadal. Així s'estalvien uns quants diners del jornal i el temps de llevar-lo.

I preguntem: ¿perquè no s'ha llevat el cartell aprofitant les tasques de neteja i arranjament del jardí, una cosa que feien avui mateix els treballadors?. Una vegada allí els treballadors...

29 d'octubre... fum, fum, fum

Aquesta nit passada ha fet calor. Sembla ser que això del canvi climàtic és més seriós del que pensem. Les finestres han estat obertes en gran part de la població de Tavernes. Després de vore/escoltar els partits de futbol cadascú segons els seus colors, anàrem a dormir, i poguerem sentir a les nostres habitacions l'olor característica que se sent a l'entrada del poble quan vens des de Benifairó.
Ahir feia ponent, aquesta matinada també i hem tornat a sentir per tot el casc urbà la mateixa olor. Sembla ser que és una olor especial que només senten els veïns i no les nostres autoritats. De broma vam pensar si no funcionaria l’anemòmetre de la fàbrica.
Tornant al tema, ja déiem ací a la Cotorra que en el ple el nostre govern municipal va dir que s’havien pres mesures perquè això no passe. La nit passada sembla ser que no van funcionar. I ningú explica perquè sentim olor a Tavernes.
I la veritat no és pot callar ni amagar les evidències i els fets. Molts veïns continuen arreplegant firmes exigint una solució definitiva a les olors. Mentrestant, hi ha nits que Tavernes sembla ser una ciutat milionària en persones - en deutes ja ho som – amb la seua pol·lució ambienta i dels anys 70 quan això no era un problema perquè ningú no es preocupava del tema ambiental. Però estem en el 2009.

La balança fiscal dels valencians i valencianes

Els valencians som ciutadans de segona? No som nosaltres qui per a dir que sí o que no. Cadascú que mire, compare i trie el que considere.
Simplement recordar que el tema de la balança fiscal dels valencians i valencianes i la manera en que ens expolia/explota el govern central, mane el PSOE o el PP, ja va de temps i cap dels dos partits que manen o han manat a Madrid han fet per solucionar-ho. Paguem a l’estat i molt, i rebem molt poc. Però com que això els valencians ens agrada - ¿serem masoques, politicament volem dir?- seguim votant els mateixos. ¿Fins quan?
I mentres tant hem passat del “jardín de flores” i del “Levante feliz” a tindre un dels nivells de renta per capita més baixos d’Espanya, etc. etc
Feu deble clic damunt de la imatgeta per ampliar-la.

De tot un poc

Ens arriben notícies per tots els costats. Ens bombardegen temes d’actualitat, que poden semblar insignificants però són el réflex de com està el pati per Tavernes.

Han cremat un altre cotxe a la platja, el passat diumenge. No hem pogut esbrinar res més, però si algú en sap algún detall o tots els detalls, ens ho podría dir.

Si que podem dir que augmenten les persones immigrants a Tavernes. Això de que les taronges ací es cullen 15 dies abans ha provocat un “efecto llamada” i el boca a boca ha corregut i ha omplit el poble d’immigrants que busquen alleugerir els seus problemes com a collidors. Com avance el temps i en altres llocs comencen la campanya, és lògic que minven, i també si hi ha menys collita com s’ha comentat en el sector.
Aquesta situació està fent que Caritas siga desbordada per la necessitat d’atendre i ajudar molta gent per tal que puguen menjar una vegada al dia. Perquè, ho hem de dir, hem vist gent regirant contenidors de fems de finques i dels supermercatgs. Una situació que demostra la necessitat de conéixer les necessitats i si cal establir una ajuda institucional, sanitària, de menjar, etc.

I ja per acabar, i no sabem si per casualitat a la platja de Tavernes s’han donat cinc trencament de canonades d’aigua potable quasi alhora. La causa? No la sabem i si algú ho sap i ens ho explica, li quedem agraïts. Les finques afectades: Venecia , San Pablo, IV, San Pablo VI , San Pablo zona comun, i la finca Santa Maria.

Formigó fins en la sopa

Tothom es pensava que volien fer un carrer bonic i amb trellat, d'acord amb el disseny general de l’edifici que ocupa l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, i per això s’havien reformat les voreres amb nous fanals i cercles per plantar arbres. Uns arbres que suposadament havien de fer un bon conjunt amb els “xulos” fanals que han instal·lat.
Sembla ser que no. De la nit al matí els cercles on tots s'imaginaven arbres han aparegut totalment recoberts de formigó. No sabem la responsabilitat de l’actuació a qui correspon, si a l’empresa constructora o a l’ajuntament, ni tampoc sabem qui els havia de plantar, els arbres. Si que sabem que els comentaris entre els vallers són irreproduibles davant aquesta demostració d’amor al formigó dels nostres responsables municipals. Por ser siga perquè ens acostumem ara quan vinga el PAI...
Igual ara ens posem uns quants “maceteros”, a imitació del passeig, i res… tot solucionat. Això si, amb palmeres, que sembla ser están de rebaixa.

En definitiva una actuació que se suma a l'altra més grossa permesa per l'ajuntament, que les balconades de la finca se n'isquen en cercle cap a fora i trenquen per complet l'estètica i la fesonomia de la placeta que havia aconseguit els altres edificis, aquests sí, amb balconades cap endins.

València olímpica el 2020

El nostre amic "falcó" ens envia aquest escrit no exempt d'ironia i bon humor

València mereix celebrar unes Olimpíades pel que donem suport i proposem la candidatura de València com seu de les Olimpíades en 2020 després de l’elecció de Rio de Janeiro en 2016. València seria seu Olímpica al costat de les subseus de Castelló i Alacant, el que sens dubte tindria un efecte vertebrador del territori gràcies a les excel·lents comunicacions amb l’AVE que entraran en funcionament en 2010 després de les inversions del Govern central, així com per autovia.

La Ciutat de les Ciències es convertiria en el centre logístic d’este esdeveniment mundial aixina com l’edifici Veles i Vents en el Port de la Copa Amèrica. La futura ciutat Olímpica es podria construir en els terrenys d’En Corts, respectant les alqueries de l’horta i fent possible un desenvolupament sostenible de l’esdeveniment, com una de les possibles ubicacions, aixina com en la franja litoral nord creant serveis públics en comptes de les edificacions previstes pels actuals mandataris.

València és la joia del Mediterrani i sens dubte estos Jocs Olímpics servirien per a unir als pobles del Mediterrani i del Món en una gran Aliança de l’esport, la cultura i les civilitzacions, el que sens dubte marcarà un nou temps en les relacions dels pobles. València és una excel·lent candidata i serà sens dubte millor seu olímpica si entre tots posem el nostre granet d´arena. Per una Valencia Olímpica, junts podem. Ara és la veu dels valencians i s´ens ha de sentir forta i unida.

De cultura i de festes....

Ahir es va reunir la comissió informativa de Cultura, Festes i similars. Dilluns que ve toca ple municipal i s'havien de debatre els temes i prendre posició.

Tranquils, tranquils.... Quiets, quiets...!!!! No s'escaroteu que de festes, res de res. No es va parlar de les festes passades, no es va fer cap valoració, no es va informar de res. I no es van anunciar l'inici de reunions dels partits i entitats locals per parlar del canvi de dates i de millor programació.

Els grans titulars de fa un mes publicats a la premsa amiga comarcal on afirmaven que s'anava a iniciar un debat sobre festes, s'han quedat en res. Per ara. Continuarem insistint.

Si que hem pogut saber que encara no s'han pagat tots els actes, que no se sap encara tots els diners gastats, que no se sap..... Eixa va ser la resposta que va rebre el Bloc a la seua demanda que havia fet abans d'informació sobre actes i despeses. El PSOE tornava a reclamar la inclusió en el acta de la seua petició de que les colles d'amics paguen 5 euros per paella i que es destine a una ONG. Per evitar algun que altre abús.

Es va donar als assistents la programació culturla pròxima on es confirma que el dia 6, el cantant Paco Muñoz s'acomiadara dels vallers en un recital a la Casa de la Cultura. L'autor de "Que vos passa valencians" o "La Font de la LLibertat" es jubila de la cançó i nosaltres perdem un dels artistes que més ha fet per la nostra llengua i cultura a través de tants i tants LP i CDS, de tota temàtica i en especial els dedicats als xiquets i xiquetes, perquè molts han estimat la nostra llengua escoltant les seues cançons tradicionals.

Gràcies, Paco.

G's i la taronja

Us oferim una molt assenyada col·laboració sobre la taronja:

Pensàvem fa uns quatre anys, que els sindicats del productors de taronja podrien encarar la situació dels preus. Però la generació que ara ronda els cinquanta va entendre que era impossible donades les condicions: per fer una vaga li demanaven permís als sector del comerciants. Parlem de la vaga de desembre.
Un mal cami que ens recordava la famosa frasse de Kirkegard, el filosof alemany: cal prendre consell del nostre enemic. I això era el que veiem i viviem a l'ajuntament de Tavernes, ja en el nou edifici, a la sala de reunions del costat de l'alcaldia, amb productors no sindicalistes, per molt que estigueren en un sindicat groc: l'única preocupació era el preu del gasoil del reg, i que el comerç comprara les seues taronges.
Dos anys, després a unes jornades al monestir de Valldigna sobre el camp valencià, Joan Brusca, va donar una de les seues últimes conferencies. Joanma Mansanet era el presentador i va citar un frase de Galbraith, que poc o menys deia allò de que si no penses en el teu pervindre no el tindràs.
Ja haviem fallat en el noranta l'intent de comercialitzar-nos nosaltres la taronja, amb la marca Punt Verd, i res, va ser el pitjor any que es recorda per al comerç. Inclús Torres va haver de refer taronja envasada per no baixar els preus. Mal any 1990.
Amb un company de tota la vida intentarem, com diria Cervantes, fabricar-nos el nostre destí, junt evidentment a la taronja. Va vindre el moment de la ecologia, en el sentit de fer producció ecològica. El nostre amic Pep portava una experiencia i li funcionava. Pero ens demanaven que tinguerem unes càmeres per traure el producte poc a poc. No volguerem entrar en aquestes despeses, el local no era el mes indicat i ens llançarem a coneixer una comercialitzadora com era G's. De G's, solament sabíem que havia comprat Pascual Hermanos.

I ací comença la informació que no saben la majoria dels productors de taronja del poble.
G's arriba a Espanya des d'Anglaterra per comercialitzar productes d'horta i citrics, treballa en els millors paisos del món en agricultura i va entrar a Murcia amb una proposta única: el llaurador seria l'amo de la seua terra, treballaria per a G's a un preu establert, tindria les seues vacances, i segons producció estimada aniria cobrant mes a mes.
Era un molt bona solució al problema minifundista de Tavernes i la Valldigna. La taronja navel l'any passat la va pagar a 3'75 euors l'arrova. Prompte va tindre a molts treballadors de G's, i com empresa podria fer una força gran cara a plantejar els seues problemes,a les seues ajudes, en fi com la banca en moments de crisi ha fet.
Pero l’empresa va passar sensen que no ningu s'enterara. Deia François Mauriac, que els homes d'estat són com els cirurgians: els seues errors són mortals. Al no haver publicitat del tema, els politics que manen a Tavernes i que s'omplin la boca d'estar pel camp, eixos que com a titelles no paren de demanar aigua per a Valencia, quan a Tavernes l'estan enviant a la mar, i no es una solució massa favorable egoistament per a la nostra agricultura. No van vore, no van saber portar a una empresa a gastos pagats a visitar la Valldigna. I es que ací no hi havia com diria el Bigotes "nada donde rascar de inmediato". Era el moment d' intentar fer un canvi estructural del camp local a partir d’aquesta empresa.

I ara amics i amigues lectors, els anglesos van entendre bé la dita de qui persegueix dos llebres no n'agarra ninguna, i van acceptar comprar als comerços les taronges, i aquests comerços a la vegada, els van fer presidents del comité de citrics de Valencia i Murcia. El seu delegat a Espanya ho ós o ho era, ja poc m'importa.
Productors, comerciants, collidors, anem caent per una mala politica agraria. I com deia Joan Fuster, qui no fa politica, li la fan. I te raó la persona que anuncia que no volen la taronja, volen les nostres terres. Perdoneu.
“Mai no hi ha vent favorable per a qui no sap cap on va” es una cita de Seneca, -en honor d'un bon advocat d'Albacete. ¡Quina forma diferent de portar l'ajuntament en la població manxega de Seneguin!- I es cert, ni les autoritats sembla que tenen ganes de salvar el camp, ni els comerciants de fer cap canvi, alguns d'ells estan fotuts, pero d'altres actualment sembla ser que guanyen més, respecte a preu de compra a preu de venda. I nosaltres pensant si li fariem mal al comerç, quan estaven morint-nos i sense ningú fer-nos res.
Cadascú té el que es mereix. No és cert, el camp de Tavernes, no es mereix eixa desatenció per part dels avars més dolents de la història de la humanitat.

Que vinga la llum!!

La nostra cotorra va volar diumenge, i comprovava que, amb el canvi d'hora, la nit era més nit. Però si a més la farola que fins ara feia intermitencies al Carrer Llevant, davant del 14, deixa de funcionar… ¡oscuretat com la gola d'un llop!
La cotorra ens ha dit que el veïnat ja ha avisat prou a l'ajuntament i ens ha contat que no pensen anar a dir-li-ho més, que ja està bé, i també que els molestava més abans, quan feia intermitències que ara.
Li cotorra ens ha dit que, podem passar aquesta nit per vore com està de negre el tram del carrer. I tot de seguit, s'ha posat a entonar la cançó de Al Tall

Ja se’n podeu anar on siga a protestar
que la llum que hi havia, segur que no vindra…

Segur que no? De totes maneres

Que vinga que vinga
Que vinga la llum

Els ous de Halloween

Remés per un lector, amb "experiència" (mala) en les nits de Halloween i els ous. Confiem no es repetesca enguany. Ja ho contarem.

Tremolen les persones de bé quan ve HALLOWEEN. Gràcies a l’anglés a les escoles, als dibuixos animats, a la generació SIMPSON, als parcs tematics, en especial Port Aventura, a tantes bovades que porten a que tiren ous a les façanes de les cases, als cristalls, a alguns cotxes, en fi, porten a que s'acaben els ous a Mercadona i Superpatri, i dóna igual si dones caramels.
Tremolen les persones de bé quan els diuen: Truco o trato, així en castellà, Quan sents açò, s’acosta una festa que el dia Tots Sants ens du a traure motxos, draps banyats i escales per a retirar la vergonya del ous que ens ha tirat a la terressa o a les parets.
Hem de reconeixer que tants els mestres com les autoritats fan el possible per explicar que es una mala festa quan s'utilitzen els ous contra els veïns i les veïnes de Tavernes sense condició de cap tipus. I s’ha d'agrair als polícies municipals que han estat a moltes cases de matinada, per a ajudar alguns veïns en els casos més greus.
Hi ha gent que va fer rentar una façana als fills i des d'aleshores el Halloween ja no era igual per a ells. Ara odien el Halloween pels ous.
És nit de bombarotes, nit fosca de por, per a divertir-se amb mala marxa, per espantar a altres per culpa dels ous.
L’autoritat s’haurà de deixar vore eixa nit, per evitar els estralls de l’estranya banda de llançaous que fan que tots ens enfadem perquè vinga eixa festa.
Tu ja ens ho contaràs, Cotorra, com ha estat eixe dia, o millor, eixa nit d'estranya festa..

Comunicat d'ACPV sobre la TV3

ACCIÓ CULTURAL AFIRMA QUE L’ÚNIC CULPABLE DE LA CENSURA DE TV3 ÉS EL GOVERN VALENCIÀ I QUE NO CAL UN TERCER MULTIPLEX

Davant les declaracions de la portaveu del Govern valencià, Paula Sánchez de Leon, en les que afirma que la legalització de les emissions de TV3 al País Valencià depenen de la concessió d’un tercer canal multiplex al Govern valencià i que, per tant, la responsabilitat de la situació de precarietat i progressiu tancament de la xarxa de TV3 és responsabilitat del Govern espanyol, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) vol fer fer públiques les següents consideracions:

1ª.- No és cert que siga necessària la concessió d’un tercer canal multiplex al Govern valencià per a que siga possible veure legalment TV3 al País Valencià. El Govern valencià té actualment concedits 2 canals multiplex. Pel primer passen els tres canals autonòmics (Canal 9, Punt 2 i el nou canal de notícies de la televisió autonòmica) i 2 canals privats (Libertad Digital i Popular Televisión). En canvi, pel segon canal multiplex no està passant cap televisió: per tant, per aquest segon multiplex el Govern valencià podria fer passar els 4 canals de la Corporació Catalana de Mitjans Àudiovisuals (TV3, Canal 33, 3/24 i 300) si volguera fer-ho: si no ho fa és, simplement, perquè no vol.

2ª.- El Govern valencià pretén amagar la seua responsabilitat en l’intent de censura d’una televisió pública per motius de persecució cultural i lingüística i obssessió pel control polític dels mitjans de comunicació, i desviar-la cap al Govern espanyol amb afirmacions que no es corresponen amb la realitat. Acció Cultural li demana publicament a la senyora Sanchez de Leon que conteste perquè el seu Govern no permet que TV3 ocupe un dels canals lliures del segon multiplex que ja té concedit el Consell.

3ª.- Acció Cultural demana públicament al Govern espanyol que no concedesca un tercer canal multiplex al Govern valencià, perquè

a) no és necessari tècnicament per a fer possible la recepció de TV3 al País Valencià

b) el Govern valencià el faria servir per a amplir el número de concessions a “televisions amigues” i així garantir el control de la televisió per TDT al País Valencià durant els propers anys, amb un greu prejudici a la llibertat d’informació i a la pluralitat d’opinions

4ª.- Acció Cultural exigeix al Govern valencià que deixe de fer afirmacions que no es corresponen amb la realitat i pose fi a la censura de TV3 i a la persecució econòmica i política contra la nostra entitat. I fer-ho depén només d’ell, simplement amb l’arxiu dels expedients administratius i les multes contra ACPV, la reobertura dels tres repetidors tancats i l’emissió de TV3 per un dels canals del segon multiplex que té concedit i que està totalment lliure.

5ª.- Finalment, Acció Cultural es reafirma en que l’única via de solució passa per la Iniciativa Legislativa Popular i, per tant, fa una crida als ciutadans a firmar a favor del projecte de llei que permetrà veure TV3 al País Valencià, una vegada hem comprovat que el Govern valencià no només no vol posar fi a la seua política de censura i persecució, sinó que a més falta a la veritat.

Un nou ecoparc a Tavernes?

Per a què volem un ecoparc si la gent no en fa ús? A la foto podeu vore la situació d’un dels solars del Vergeret, al carrer que dóna al pavelló i al Camp del Futbol.
La gent l’està aprofitant per a llançat tot el que li ve de gust i no cal dir quina és la imatge que s’emporten de Tavernes els centenars de forasters que venen els caps de setmana per temes esportius.
El lamentable és que hi ha una ordenança municipal que obliga a “vallar” i netejar els solars, però ací s’ha oblidat. I que no ens vinguen amb monsergues, perquè posar una tanca metàl·lica d’obra no és cumplir l’ordenança.
Més lamentable és que la situació l’hàgem de denunciar la gent de La Cotorra quan és perfectament visible i comprobable fins i tot pels membres del nostre govern municipal. A més, aquesta situació d’abandó no es dóna de fa una semana, sino de fa mesos i mesos.
Al final, en vore que hi ha xiquets que aprofiten per a jugar, ho informem per si l’ajuntament vol donar una solució.

El fatídic 5%. La injusta barrera electoral dels valencians

El nostre amic Falcó ens va enviar el 9'octubre aquest estudi electoral. Li demanem disculpes pel retard (s'havia mesclat amb els comentaris) i el publiquem integre donat el seu interés i la bona tasca de síntesi feta. Gràcies.

És injust, en una societat democràtica del segle XXI, que més de 100.000 votants queden sense representació política al parlament autonòmic. Això és el que passa al País Valencià on una formació política nacionalista ha quedat fora del parlament des que es van iniciar les eleccions autonòmiques fins arribar a 2003, quan eixe partit, amb 114.122 vots (el 4,77%), va quedar novament fora de les Corts. Em referisc al Bloc Nacionalista Valencià. Em remunte a eixa convocatòria perquè en la més recent, la de 2007, el Bloc anava en coalición amb EU sota la denominación de Compromís, coalició feta a preces i corregudes per evitar desaparéixer de l’arc parlamentari uns, EU, i els altres, Bloc, tornar a quedar-se fora una vegada més.
Dit això, cal fer un poc d’història per tal de saber per què està establerta en el 5% la barrera electoral al País Valencià, i no el 3% com en la resta d’autonomies.
Eixa barrera electoral, que encara contempla en nostre Estatut d'Autonomia després de la seua reforma tan celebrada (brindant amb cava inclòs pels representants de les forces implicades, PP i PSOE. No sé si ho recordeu d’això) i que encara continua sent el pitjor de tots els estatuts de l'estat espanyol, és fruit d'un acord entre les dues forces més representatives al País Valencià en el moment de la seua primera redacció, abans de les primeres eleccions autonòmiques de 1983: la UCD, que llavors liderava al País Valencià Abril Martorell, i el PSOE alcapdavant del qual era Joan Lerma, amb el suport dels que encara sobrevivien al PSPV al front del qual era Alfons Cucó (el PSPV era la força política socialista valenciana -igual que el PSC o el PSE, socialistes de Catalunya i Euskadi, respectivament- que, lamentablement, ja no existeix per estar fagocitada pel PSOE).
Sense dubte, l'establiment d'eixa barrera electoral suposava evitar la proliferació de partits nacionalistes que pugueren posar en perill l’estabilitat i unitat d'Espanya, tal i com la cocebeixen els dos grans partits espanyols -o nacionalistes espanyols-, perquè igual que els nacionalistes de les diferents autonomies defensen i representen, per damunt de tot, el seu territorio, PP i PSOE també defensen i representen el territori espanyol. Es a dir, són partits nacionalistes espanyols, mentre que el Bloc és nacionalista Valencià o el Bloc per Mallorca és nacionalista balear; CiU nacionalista català, igual que ERC, encara que aquest propugna més la independència; el PNV nacionalista al País Basc o el Bloque a Galícia.
Segons la crònica d'un periodista valencià sobre un acte intern d' Alianza Popular AP (ara PP) celebrat a València en eixa mateixa època, Mariano Oreja Aguirre, (alt mandatari d'aquesta formació política a la que recentment havia accedit després d'abandonar la UCD que liderava Adolfo Suárez) va manifestar, sobre la guerra dels símbols d'identitat que: "si conseguimos mantener a los valencianos desunidos i enfrentados, tendremos gran parte del trabajo realizado i será más fácil mantener la unidad de España...". L'esmentada guerra dels símbols era la referida a la senyera amb faixa blava o no; la denominació de l'autonomia -País, regne, o Comunitat- i l'himne regional el de Serrano amb la lletra original de Tous o amb l'arranjament posterior, o la Muxeranga.
En la mateixa crònica, el mateix polític fa referència a la barrera electoral dient: "...No echemos a perder la labor realizada hasta ahora por nuestros predecesores... No dejemos que las minorias valencianas se subleven i de la mano de partidos nacionalistas históricos catalanes i vascos, puedan llegar a desestabilizar la unidad nacional y entorpecer el proceso democratizador de la nación", com si els partits nacionalistes de les autonomies foren el dimoni.
Això coincidia amb el naixenent a terres nostres de forces nacionalistes com la UPV, (Unitat del Poble Valencià) formada per militants del PSPV desencisats i enganyats, i polítics que havien estat abans a la UCD. També hi havia un partit bastant dinàmic i engrescador, el PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional). Aleshores hi havia l’intent de formar un partit, el PCA (Partido Cantonalista de Alicante) que propugnava la segregació política, econòmica i cultural del País Valencià perquè, com deien: "nosotros somos españoles! Somos alicantinos, provincia profundamente española...". Un dels líders d'aquest partit era el que després va ser sogre d'E. Zaplana. Aquest partit va quedar en això, en un intent fagocitat pels populars.
A les primeres eleccions autonòmiques de 1983, cap ni un dels partits minoritaris va aconseguir representació a les Corts Valencianes, en no superar la barrera electoral del 5%. Això va suposar, per part de la UPV, formar coalició electoral amb els comunistes d’EU per a les eleccions autonòmiques de 1987, on si que va obtenir representació però la cosa va acabar com el rosari de l'Aurora, igual que ha passat ara amb el Compromís (s'ha demostrat que són dues forces que no poden conviure en el mateix àmbit).
Mireu si això d’evitar la proliferació de partits nacionalistes al País Valencià i propugnar la unitat idisoluble de la nació espanyola ha tingut èxit que, ara per ara, sols estan representades al Parlament Valencià tres formacions: PP, PSOE i Compromís (EU i Bloc), i que, al pas que anem, acabaran sent dos: PP i PSOE. En canvi, a altres autonomies han anat surgint més formacions polítiques d’obediència territorial o nacionalistas, aconseguint conformar els seus parlaments amb una representació més variada o plural i així seguirà en anys veniders. Per exemple, a Aragó estan: PSOE, PP, CHA (Chunta Aragonesista), PAR (Partido Aragonesista) i IU. A Castella-Lleó: PSOE, PP, IU, UPL (Unión del Pueblo Leonés). A Catalunya estan representats: CIU, PSOE, ERC, Iniciativa-EU, PP i Ciutadans. A Balears: PP, PSOE, Bloc per Mallorca, UM (Unió Mallorquina), PS-Eivissa (Partit Socialista d’Eivissa), PSM-Verds (Partit dels Socialistes de Menorca) i AIPF (Agrupació Independent Popular de Formentera).
El que cal saber ara és quants vots han havut d'aconseguir les diferents formacions politiquees, i en especial les minoritàries, per tal d'aconseguir representació parlamentària.

Evolució del vot nacionalista al País Valencià:
ANY SIGLES VOTS % ESCONS
1983 UPV 58.712 3,09% 0
1987 EU-UPV 142.570 7,51% 6
1991 UPV 73.813 3,70% 0
1995 BLOC-UPV 64.257 2,70% 0
1999 BLOC-Verds 102.700 4,60% 0
2003 BLOC-EV 114.122 4,77% 0
2007 COMPROMÍS 194.928 8,13% 7

Comparant-ho amb altres autonomies veiem a les clares la injustícia que es comet amb la formació política nacionalista valenciana per haver de superar eixe fatídic 5%.
Per a eixa comparació, cal remuntar-se a les eleccions de 2003 perquè són les més a prop en les que el Bloc s’ha presentat amb les actuals sigles encara que amb coalición amb Esquerra Verda. En estes eleccions la formació política va aconseguir el major nombre de vots de la seua curta història, un considerable nombre de vots que van quedar en no res i van anar a parar al fem.

AUTONOMIA PARTIT VOTS % ESCONS
País Valencià BLOC-EV 114.122 4,77% 0
Aragó IU 21.795 3,12% 1
Castella-Lleó UPL 60.331 3,94% 2
Balears EU-Verds 20.797 4,88% 2
Canàries FNC 44.703 4,80% 3
Catalunya Ciutadans 89.840 3,03% 3

No cal fixar-se massa per comprovar que amb 114.122 vots els nacionalistes valencians s’han quedat fora del Parlament i formacions amb menys vots, estan degudament representades.
En el cas de Catalunya, s’han pres com a referent els resultats de les eleccions de 2006 ja que no coincideixen amb les que se celebren en la majoria d’autonomies, igual que fan al País Basc i Galícia. Als parlaments de Balears i Catalunya és on més pluralitat es dóna: 7 i 6 partits polítics represntats. Així, a Catalunya veiem com arriba a estar representada una formació política com Ciutadans, àmbit d’influència de la qual es redueix als núclis urbans del cinturó industrial de Barcelona (Gava, Castelldefels, El Prat de Llobregat, etc…), on es concentra la major part de castellanoparlants o contraris a la llengua catalana, què és el principal motiu de creació d’aquesta formació espanyolista.
Referent a les sigles dels partits: IU o EU és Esquerra Unida. FNC és Federación Nacionalista Canaria. UPL és Unión del Pueblo Leonés.


NOTA: les dades podeu trobarles a diferents llocs de la zarza Internet: elecciones autonomicas; al web de la generalitat valenciana o a gencat.cat, per exemple