Els valencians no tenim prou diners per recursos bàsics i Extremadura subvenciona renovar mobles

El govern d’Extremadura ha aprovat un pla de renovació del mobiliari de casa, i concedirà d'ajuda fins a mil euros per a canviar els mobles de casa.

Aquesta notícia ha causat indignació a la xarxa:   destinar diner públic a un propòsit com aquest, quan governs autonòmics, com el del País Valencià, tenen dificultats pressupostàries importants per atendre sanitat, educació o serveis socials.

Les últimes dades sobre els comptes públics de les autonomies indica que Extremadura era la comunitat més beneficiada per les balances fiscals. Així, l’any 2012 tenia un saldo positiu de +2.665 milions, o siga rep molt més del que paga a l’estat, un 15,6% del seu PIB. En contraposició el País Valencià, tenia un saldo negatiu de -1.453 milions, paguem més que rebem de l’estat, un 1,48% del PIB.

L’any següent les dades es confirmaven: +2.730 milions de saldo fiscal positiu a Extremadura (16,2% del PIB) i  -1.416 negatius al País Valencià.

Els valencians demanem préstecs al govern de Rajoy, que ens maltracta amb el finançament. Ens  endeutem  cada any més, però aportem a l’estat més del que rebem: som  l’única autonomia on això passa a pesar que tenim  la renta per càpita per davall de la mitjana espanyola, un  88%. Som pobres, però l’estat ens pren més diners del que ens torna.

Altres comunitats es beneficien del que nosaltres paguem – ¿o ens espolien ?- i encara els sobra diners per a subvencionar la renovació de mobles.  

INFORME: La situació de la llengua al 2016 al País Valencià

Els informes sobre la situació de la llengua avaluen la salut als territoris on es parla, serveix per conèixer els punts forts i els febles del seu ús.

Les dades del 2016 referides al País Valencià palesen una situació ben coneguda: els darrers anys es manté el panorama “precari” de la ràdio en valencià, arran del tancament de les emissores de RTVV, l’any 2013, mentre només hi ha oferta de televisió en algunes emissores i televisions locals i comarcals.

Malgrat això, en el terreny polític, el fet que el PP ja no governe facilita aplicar polítiques favorables a l’ús de la llengua, però els efectes no es fan encara.

L'entitat Acció Cultural ha concretat les xifres: les capacitats d’entendre i parlar valencià experimentaren entre 1995 i 2005 decreixements de més de 10 punts, amb un mínim històric en el 2010. La comprensió de la llengua pròpia va disminuir en 19 punts entre 1995 i 2010, doncs mentre en el 1995 responia afirmativament el 93,4 % de la població, en el 2005 l’entenia només el 78,2 % i en 2010 el 74,4 %.

 L’ús de llengua ha estat major: de -15,2 puntos en passar del 69,5 % (1995) al 57,6 % (2005) i al mínim del 54,3 % en el 2010. Tanmateix, no hem d’oblidar que la comprensió ha disminuït vint punts en poc més de dues dècades. Va tocar fons en el 2011, en el punt més alt dels atacs del PP a l’ús de la llengua, però hi ha una lleu millora els darrers anys.

 

Acció Cultural del País Valencià no fa un diagnòstic bo per a la llengua a l’àmbit públic i afirma que no es pot avançar si no hi ha mesures correctores. El seu estudi , dirigit pel professor Miquel Àngel Pradilla, alerta del descens del percentatge d’ús social del valencià, un endarreriment que culpa als 20 anys de polítiques en contra dels governs del PP.

 Acció Cultural reconeix que a partir del 2015 hi ha un punt d’inflexió i s’han frenat els indicadors de caiguda d’entendre i parlar en valencià i ens trobem en un factor positiu que les habilitats lectoescriptores són més altes que mai. L’informe afirma que el valencià es refugia en la llar, els amics i les tendes tradicions i perd presència en l’àmbit públic, en el carrer i en les grans superfícies.

L’estudi conclou que hi ha una subordinació lingüística que penalitza la nostra llengua i on s’indica que les persones, les empreses, les famílies i les institucions han de donar-li un impuls social perquè l’estat millore.

 I parlant d’institucions, i açò és cosa nostra, hi ha un detall que tampoc ajuda massa a la seua consideració social: que el president de la Generalitat, Sr. Ximo Puig, de Morella i de parla valenciana, use pràcticament sempre el castellà en les declaracions als mitjans de comunicació i televisions li fa poc favor a l’ús social de la llengua. Ben al contrari del que fan els polítics catalans o illencs, que usen sempre la pròpia llengua. Si ens llig o algú li ho pot dir, potser calga recordar-li que a les televisions hi ha allò que es diu traducció de les paraules amb subtítols.

Acció Cultural entén que com a mesures urgents cal recuperar la ràdio i televisió valenciana, la competència lingüística en la nova llei de la funció pública que garantesca els drets lingüístics, també en l’àmbit de la justícia, i programes de valencianització en grans superfícies i banca, tant en l’atenció com en la cartellera, entre altres mesures.

L'Ajuntament canvia les canonades de l'aigua calenta en el Camp d'Esports

 

Si fa uns dies us informàvem que l'Ajuntament havia procedit a la substitució dels 3 escalfadors de potència 18 KW  que hi havia per 3 noves calderes amb una potencia cadascuna de 36 kw, ara ampliem la noticia amb la millora general que suposa el canvi de les canonades que condueixen l'aigua calenta a les dutxes.

 

L'Ajuntament ha iniciat avui aquests treballs que milloren més encara tot el sistema d'aigua calenta del Camp d'Esports. En concret es van a canviar totes les canonades dels vestidors que hi ha davall de la tribuna i també les canonades dels vestidors que hi ha als pavellons construïts el 1982 (els denominats vestidors 10, 12, 14 i 16).

 

 

La millora consisteix en la substitució de les canonades antigues de ferro, rovellades interiorment, i que poden ser focus del bacteri de la legionel·la, per altres més modernes i amb materials que estiguen d'acord amb la normativa actual.

 

S'espera així aconseguir un millor flux d'aigua a les dutxes, conservar la temperatura adequada dins de les canonades, sempre al voltant de 60º o superior, amb la qual cosa s'anul·la la possibilitat de la legionel·la.

 

 

Totes aquestes millores se sumen a la instal·lació de les noves calderes i també a la instal·lació de dos acumuladors d'aigua amb energia solar amb una capacitat de 4000 litres.

L'Ajuntament ha invertit 50.000 euros en unes millores que tenen com a objectiu proveir sense problemes d'aigua calenta els vestidors esportius.

AVANÇ: Informació sobre la cavalcada de Reis d'Orient a Tavernes el dijous, dia 5.

Els Reis de l'Orient arribaran el dia 5 a Tavernes per la vesprada i ho faran com a protagonistes de la cavalcada organitzada per les falles valleres i on el cinema serà el gran motiu central en la recepció i acompanyament pels carrers a Ses Majestats. 

El "Retorn al País de Mai Més" centrarà la segona part de la cavalcada, amb carrosses on podrem vore una càmera gegant, el vaixell amb rodes del Capità Garfi, a més del llit de Peter Pan. Tots motius al·lusius del món de fantasia d'aquesta pel·lícula  i on està previst que hi participen més de 200 persones en la posada en escena.

Com és tradicional, la cavalcada es formarà a partir de les 18 hores davant del poliesportiu per seguir el trajecte habitual pels carrers de Tavernes (Passeig Colom, el Prado, Carrer València, Carrer Major i confluir a la Plaça Major) fins arribar a l'Ajuntament on seran rebuts per les autoritats presidides per l'alcalde que lliurarà a Ses Majestats la clau de la ciutat.

Cal dir que la primera part de la cavalcada tindrà com a eix central la carrossa de la Fallera Major de Tavernes,  junt a la banda de la SIUM, membres de l'agrupació de Cornetes El Fenix i els cavallistes de l'associació local d'Amics dels Cavalls.

Cal remarcar que a més de les quatre carrosses, hi ha el llit de Peter Pan, el vaixell del capita Garfi i el camió amb globus per repartir als xiquets de la ciutat. 

Després del discurs dels Reis de l'Orient a la Plaça Major tindrà lloc l'espectacle "Retorn al País de Mai Més", amb participació dels personatges de la factoria  Disney. 

Els Reis de l'Orient a la platja 

Els reis de l'Orient faran un descans a la platja per visitar els xiquets que hi viuen. Serà a les 12 a l'Escoleta,  un lloc on a partir de les 10'30 del matí estarà obert amb jocs per als menuts

Els patges de Ses Majestats estaran dimecres, a partir de les 19 hores, a la porta de l'Ajuntament per arreplegar les cartes dels xiquets i xiquetes de Tavernes.

INFORME ACTUALITZAT: La circumval·lació de Tavernes (2004-2016)

Un dels punts conflictius de la CV-50 al pas per Tavernes

El regidor d'Urbanisme, Josep Llácer, ha confirmat que s'han iniciat els tràmits i es redacta un avantprojecte de la circumval·lació de Tavernes. El govern municipal de Compromís, després del fracàs del projecte de circumval·lació presentat pel PP en el 2004 i del qual no s'ha avançat mai ni una coma,  vol una solució als problemes de Tavernes i ja es treballa junt amb la Generalitat per a aprovar el traçat i començar els informes preceptius.

Per tant, i com ja ha indicat aquest darrer any el govern municipal, es partirà de zero i més ara quan el govern del PP a Madrid ha eliminat per sempre el projecte de millora del riu Vaca. Això implica un temps, potser d’alguns anys, perquè prèviament s’hauran de redactar estudis i informes que avalen una solució definitiva. I per això caldrà també el “placet” de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que haurà d'estudiar i informar els problemes de inundabilitat en la zona de pas així com la travessera pel Vaca.

Actualment, i tal com ja va explicar fa uns mesos l'arquitecte municipal en un acte públic, es plantegen dues opcions que tenen de comú contemplar la circumval·lació al sud del riu Vaca. Les dues s'haurien d’iniciar en la part oest (la part d’Alzira) amb una rotonda més enllà d’Envases Grau, però la solució d’on acabaria a l’est seria diferent: un projecte contempla enllaçar amb la carretera CV-50 a l’altura de la rotonda de les oliveres d’Alberola, mentre a l’altra la unió és faria a l’altura de la Casa Verda.

Aquest segon projecte, que sembla ser més del grat dels tècnics, seria en línia recta entre el Vaca i el Vadell  pel Camí d'Herrera i amb una connexió directa amb la N-332 i una previsió futura de connexió directa amb el final del sector 17 de la platja vallera.

 

Ací hi havia la reserva inicial de 28 metres per a la ronda

Descartat el projecte que el PP mai no va executar

Una cosa si que sembla clara:  el traçat escollit discorrerà per la part sud del riu Vaca, la que mira a l’Ombria. És precisament el marge contrari on el PP va projectar en el 2004 la seua circumval·lació, mai iniciada. I és també ací, en la marge nord del riu, la que mira al casc urbà i al Vergeret, on existia una reserva de terreny de 28 metres d'amplada per a situar la circumval·lació. 

I eixa reserva de terreny existia abans que ningú es plantejara construir en el Vergeret, però va desaparèixer amb el projecte de la urbanització sense que mai els anteriors governs del PP explicaren els motius dels canvis.

Per tant, està totalment descartat totalment i definitivament el projecte de circumval·lació presentat pel PP en el 2004 i que va prometre durant una dècada sense mai donar-li cap impuls. I com hem dit, era un projecte que s'havia d'executar en part en els terrenys aconseguits gràcies al projecte de laminació i millora del Vaca, però com tot el món sap el govern a Madrid del PP ja ha donat carpetada definitiva al projecte del riu. Per tant impossible i s'ha de cercar una altra alternativa, que és el que fa el govern de Compromís.

Entre 15.000 i 18.000 vehicles

És una quantitat variable segons l’època de l’any (de recol·lecció de cítrics, estiu..) però les dades són sempre els mateixos i es mantenen des que es va presentar el projecte de circumval·lació del 2004: Tavernes  suporta cada dia un mínim de 15.000 vehicles.

I no cal que us diguem nosaltres que suposa una sèrie de problemes, començant pel perill als vianants, problemes de circulació en la Ciutat, problemes en les infraestructures urbanes en les avingudes que forma la CV-50, tot més agreuja  amb l'augment de vehicles en les últimes dècades.

Un dels problemes de la CV-50 per Tavernes

Ací en la Cotorra ja ho hem informat en altres ocasions: l'alcalde Jordi Joan i el regidor d'Urbanisme, Josep Llacer, han mantingut diverses reunions els últims mesos amb els responsables de carreteres de la Generalitat i els han presentat diverses alternatives de circumval·lació així com demandes per millorar la CV-50 al  seu pas pel municipi.

S'han demanat tres noves rotondes, pintar passos de vianants i col·locar bandes sonores en els punts més conflictius per a evitar la velocitat excessiva en el casc urbà, cosa que va acceptar la demarcació de carreteres de la Generalitat, i que hi ha confiança es puguen dur a cap en aquest 2017.

FESTIVERN 2016-17: La darrera crònica serà per un gran concert.

L'aforament de la carpa era de 13.000 persones i a mitjan vesprada d’ahir es va penjar el cartell d’exhaurides les entrades, amb la qual cosa no és difícil deduir la quantitat de persones que ahir seguiren els concerts que acomiadaven l’any i també el Festivern 2016, el més potent quan a grups de la història. Les fotografies parlen de com era l'ambient.

Va ser la nit que acomiadarem “Los Chicos del Maíz” de l’escena, convertits per tant en protagonistes del concert, però va ser també la nit dels valencians “Auxili” i del grup italià “Talco”  que, com se sol dir, es posaren el públic dins de la butxaca. Impressionant l’ambient i el recolzament general a tots els grups que hi van participar.

Els músics d’Auxili van comentar la gran plataforma d’impuls que significa el Festivern. Participar en un Festivern ja és sinòmim de ser conegut i arribar a sectors que igualment no hi pensaves. El mateix grup Auxili es una mostra fidedigna del que diem: fa 5 anys van actuar a “La Bombonera”, fa 2 anys va ser el dia 30 i enguany és un dels grups que encapçalen el cartell del Festivern. Qui els ho havia de dir que un dia actuarien davant 13.000 persones rendides davant la seua música!

La festa a l’envelat va ser continua: milers i milers de persones dins, però també algun miler fora a l’esplanada, totes seguint el concert aprofitant que la nit no era tan freda com s’havia anunciat. Tots, fores dins o fora del recinte, gaudiren de la bona música i es recolzava els grups i es corejaven  moltes de les cançons.

En resum tot un èxit de Festivern: bona organització, bon ambient, un bon grapat d’activitats complementàries i molta germanor i solidaritat en les zones d’acampada. I un gran sentit cívic, de respecte i educació, malgrat alguns – els mínims- que s’entesten a donar la nota.

FESTIVERN 2016-17: Adéu Festivern 2016! siga benvingut el 2017 i el pròxim Festivern

Zona d'acampada des de les Creus

Ha estat un gran Festivern i s’han superat totes les previsions i totes les xifres dels Festiverns anteriors. Una simple nota penxada a la taquilla des de primeres hores de la vesprada ho deixa ben clar: “No queden entrades”.

 El Festivern 2016 entra en la Història després de polvoritzar totes les xifres d’anys anteriors quan a nombre de participants, de grups musicals, de més zones d’acampada, de l’envelat més gran, etc... i amb un fet afegit i molt important: Cap incident. 

Sense entrades

Cap incident en el 2011, en el 2012.... i fins el 2016. Res que haja necessitat la intervenció d’un agent per posar ordre i detindre algú. I això que enguany hi hem tingut una participació estimada de 13.000 persones durant els tres dies, això és tot un èxit, completament un èxit. 

I ens hem recordat de les paraules del Miquel Martí i Pol: “Cap dels prodigis que anunciaven taumaturgs insignes no s'ha complert, i els anys passen de pressa”. És veritat, res d’allò que en blogs i perfils de facebook anunciaven els endevins contraris del Festivern s’ha acomplit. Com no es va acomplir l’any passat, ni el d’abans.... Hi ha hagut tot el contrari: tranquil·litat, bon ambient, sana alegria, diversió, el poble ple de joventut, de música, d’il·lusió... i això val tot els diners del món. 

Avui  ja era la tornada

 Potser la frase que millor definesca el Tavernes d’aquests dies siga la que hem escoltat a un professional del sector hostaler en vore anit tot el Passeig Colon de gom a gom de gent, de joventut, i de veïns que volgueren també sumar-s’hi: Açò no és Tavernes, açò és millor que una capital”. I nosaltres hi estem d’acord!

Sí, és veritat, no podem deixar de banda problemes que els hi ha hagut: aparcament sobre tot, i fins i tot queixes de les necessitats fetes al carrer, o fins i tot alguna cosa feta malbé i alguna que altra pintada. Però fins i tot, res fora del que també passa en les grans celebracions festives de Tavernes, i el Festivern també és una celebració festiva on participen centenars i centenars de joves de Tavernes.

El més important festival d’hivern que se celebra al País Valencià és finit. I com se sol dir: Visca el Festivern 2016! I a esperar la pròxima edició, on segurament hi haurà nou reptes a guanyar, i més si pensem que també part del Festivern 2017 serà en cap de setmana.

Aquest matí hem vist centenars de festiverners i festiverneres preparant el camí de tornada. Bon viatge us desitgem des d’ací, i parleu bé de Tavernes en les vostres cases i amics, comenteu el que ens haveu dit a nosaltres: que haveu rebut una gran atenció per banda dels veïns i veïnes de Tavernes, la bondat de les instal·lacions, la immillorable oferta musical i, sobre tot, que hem gaudit d’un bon oratge. 

I com veuen els joves el Festivern i Tavernes? Una anècdota d’avui mateix. Aquest matí se’ns ha acostat un grup de joves: 

-“Si us plau, ens podeu dir l’hora”
- Les 10 en punt. D’on sou, de quina comarca?
- De La Pobla de Lillet, al Berguedà, prop de Berga
L’accent en parlar no els havia traït.
- Ah, prop de Berga, el poble de la Patum. Com us ha anat per la Valldigna?
- És el primer any que hi venim. Molt bona música, molt bon ambient, molt bon poble. Hi tornarem l’any que ve i portarem més gent. 

I portarem més gent. És l'esperit del Festivern: un lloc d'encontre, de fer amics i coneguts de tot arreu. I els festiverners d’un any són el reclam i la millor propaganda. I així hem anat passant de 6000 fa sis anys a 13.000 enguany. Sis anys de Festivern a Tavernes. Sis anys sense incidents. Sis anys de bona música. I també afegit, en el cas de Tavernes, són sis anys de tranquil·litat a casa, perquè els fills són a Tavernes.

FESTIVERN 2016-17: La zona urbana del Festivern neta des de primeres hores del matí

 Un any més, i tot coincidint amb les últimes notes del darrer grup del Festivern, la música és substituïda pel soroll dels motors i mangueres de la màquines de la neteja de l'empresa FCC. Com és habitual, quan encara no és de dia clar i encara és poden vore pels carrers de Tavernes tant veïns com festiverners, comença la tasca de neteja de les zones urbanes més concorregudes per albergar actes o esdeveniments musicals.

 

 

A Tavernes principalment ha estat la Plaça Major, on ahir molts veïns celebraven l'arribada del 2017, i la zona als voltants on s'ha celebrat el Festivern, és a dir la gran esplanada de l'Avinguda de les Corts Valencianes, però també els carrers que envolten el CEIP Alfàndec i zones de l'esportiu.

 

La feina feta en aquesta primeres homes pels operaris de FCC ha estat bona i les fotos ho palesen. I no oblidem que ahir, en allò que respecte al Festivern, foren sobre les 13.000 persones les que hi han participat, el màxim de l'envelat que va posar ahir per la vesprada el cartell de  "No hi ha entrades".

 

 

Al llarg del matí s'està procedint també a la neteja de la resta de la ciutat, seguint una planificació d'actuació de neteja que, atenció, ha de continuar els pròxims dies i que en allò que respecta al Festivern, se centrara en la neteja de les zones d'acampada, una vegada s'alce el campament i els campistes tornen a casa. 

 

 

Avui els camions buidaran contenidors de la zona d'acampada, però les previsions és actuar a fons en aquesta zona de Marjaletes demà dilluns i dimarts, una vegada estiga lliure de campistes.

 

Doncs sí, són molts els que s'hi apuntaren i gaudiren de valent.

 

Com acabem de dir al titular: Sí, són molts els que s'hi apuntaren a celebrar l'arribada de l'Any Nou a l'envelat que havia instal·lat l'Ajuntament i en col·laboració amb els hostalers de la plaça la nit esdevingué una gran festa, molt animada i amb bona música segons la valoració que feien els participants.

Va ser la festa més gran i millor, sota tots els conceptes, de les que s'han celebrat fins ara a la Plaça Major la nit de Cap d'Any, i amb un envelat de gom a gom  va resultar una bona alternativa per a gent major, però sobre tot per famílies amb fills fins l'edat preadolescent, que també s'ho passaren bé acompanyant els pares.

La previsió de l'Ajuntament d'instal·lar un envelat més gran ha estat tot un encert i esperem que, una vegada vista la resposta dels veïns, l'any que ve els centenars de persones d'anit augment fins els milers.  I com ja va dir la regidora de regidora de Cultura i Festes, Encar Mifsud, la celebració ha estat possible per "la implicació dels bars i restaurants de la plaça Major".