Protecció per al dipòsit d'aigua de Raco Joana II

Vista aèria del pou i voltants

Tavernes destinarà 37.500 euros per minimitzar el perill de despreniments de roques sobre el dipòsit municipal que proveeix d’aigua a Tavernes i les infraestructures que hi ha al seu voltant en el Raco Joana II. El projecte folrarà amb una malla d’acer tota la zona on poden donar-se els despreniment amb l’objectiu de subjectar les pedres i evitar-ne la caiguda.

El projecte té un cost de 37.500 euros que finançarà en gran part la Diputació de València dins del programa de minimitzar els riscos geològics mentre l’Ajuntament aportara el 10% d’aquesta quantitat. En el plenari extraordinari de setembre es va aprovar per unanimitat una modificació de crèdit per dotar de fons la partida d'obres.

Proclamació de les falleres majors de la falla La Via

El passat dissabte al Saló la Font foren proclamades oficialment les nostres falleres majors 2017. Així, i després de la lectura de l'acta, Fran Montoya Alberola com a president infantil fou l'encarregat de proclamar davant de tots els presents a Maria Doménech Escrihuela com a la màxima representant infantil per a enguany. Seguidament, Jéssica Talens Magraner fou proclamada fallera major pel nostre president Fernando Vila i Bataller.

A més, en aquest acte el nostre president va voler fer menció especial a alguns fallers que per la seua implicació i esforç es feren mereixedors dels distintius atorgats en nom de tota la falla. Una gran nit, preludi de què serà engany.

Remés per la Falla la Via. El nostre agraïment.

Els eurodiputats i eurodiputades de la vergonya: contra els agricultors valencians

La Unió Europea i la Comunitat d’Estats d’Àfrica del Sud signaren el passat 13 de juny un acord de lliure comerç orientat al desenvolupament econòmic i que havia de ser ratificat pel Parlament Europeu.

El 14 de setembre, el Parlament Europeu el va aprovar amb 407 vots a favor i 216 en contra. Hem de destacar entre els espanyols el vot a favor de 9 diputats del PP, 2 d’UPyD i l’abstenció de 9 representants del PSOE.

L’eurodiputat de Compromís Jordi Sebastià, que forma part de la comissió d’Agricultura del grup ALDE-Els Verds, va defensar el “no” a l’acord amb una esmena. Però no va aconseguir cap modificació.

 

 El tractat, que consolida acords pesquers amb els països africans, obri les portes a la importació de taronges sud-africanes a Europa. Els acords comercials amb Sud-àfrica permetien la venda sense cap aranzel de les taronges africanes fins al 15 de setembre, però allargar el termini fins a finals de novembre, bloquejara les exportacions de la varietat Navelina i obligarà a renegociar els preus de les exportacions a la baixa.

 

La Unió de Llauradors assenyala que “eixes concessions preferents per a tercers països són una nova punyalada per als llauradors valencians als quals no han tingut present. A més a més, observen la insensibilitat d’un Govern espanyol que ni està ni l’esperen i que ni tan sols ha demanat compensacions per als seus productors”.

Les taronges sud-africanes no han eliminat plagues perilloses com “black spot”, que podria afectar 600.000 hectàrees de cítrics a tot Europa. Varietats de taronges com les Navelines, seran les més afectades i és probable que molts agricultors renuncien a collir unes taronges que no podran vendre mai.

PLENARI D'OCTUBRE 2016: Ni el PP ni el PSOE recolzen pagar el deute de proveïdors a pesar del benefici evident i indiscutible per a Tavernes.

Votació del PP-PSOE: no recolzen pagar el préstec

Sorpresa en la votació què, a proposta de Compromís,  decidia dedicar el remanent positiu de tresoreria per a amortitzar el que quedava del préstec de pagament a proveïdors i reduir a la meitat el deute que va deixar el PP en el 2011.

La proposta és objectivament molt beneficiosa per a Tavernes en permetre que un préstec previst per a 10 anys, i que com recordava l’alcalde va ser bastant gravós perquè en algun moment es va pagar el 6% d’interessos, es podia liquidar en poc més de quatre anys.

Una proposta com ja hem dit objectivament molt beneficiosa per a Tavernes perquè, a més, el pagament avançat del préstec de proveïdors farà que Tavernes deixe d’estar dins de les estrictes normes del Pla d’Ajust de Montero. I això implica que l’Ajuntament a partir d’ara podrà, bé siga amb els estalvis dels pressuposta o bé si es demana algun nou préstec, destinar els diners a fer inversions i obres per al poble cosa que amb el Pla d’Ajust tenia totalment prohibida. 

Perfecto Benavent, regidor d'Hisenda

I sorpresa perquè, quan tots estàvem convençuts que la proposta objectivament bona per a Tavernes seria recolzada per tots, no ho era ni pel PP ni pel PSOE: s'abstenien. La proposta de Compromís es va aprovar amb els vots de Compromís i amb els d’EU, davant la mirada perplexa de la gent que assistia al plenari, que ens miràvem els uns als altres, com dient: menut despropòsit.

La portaveu del PP, la Sra Palomares, indicava que no anaven a votar a favor “perquè han mesclat dos conceptes distints per a votar que no tenen res a vore amb la modificació”. No va dir més. Les paraules són textuals, inici del minut 17 de la gravació del plenari. I ací ja ens vàrem quedar tots, com vulgarment es diu “a quadros”. Ara si algú entén el motiu, i ens l’explica, segur que els lectors i nosaltres li quedem agraïts.

Si a "quadros" ens havíem quedat amb el PP, el Sr. Borrás del PSOE semblava més influït per tot el que està passant al seu partit - ¿s'estaria recordant de Díaz i de Sánchez en fer la comparació?- i ens va deixar bocabadats en afirmar que Compromís era com els personatges de novel·la, el Dr. Jekyll i Mister Hyde en la situació econòmica-financera. 

Afirmava el socialista que el govern de Compromís unes vegades mostren una cara i en un altre plenari una altra, dient ara que està l’Ajuntament sanejat, que hi ha remanent positiu, cosa que reconeixia que “és de veres” i que “fins i tot s’ha pagant la liquidació de l’aparcament” per a passar a parlar de temes que no anaven ni corresponien a eixe punt de l’ordre del dia. Per tant, i com ja ens havia passat amb el PP,  ens vàrem quedar esperant les explicacions del perquè els socialistes no recolzaven amortitzar el préstec.

I mira per on i casualitats de la vida, aquests partits que no han recolzat pagar el deute són els mateixos que modificaren l’article 135 de la Constitució, un més d’agost i sense consultar als espanyols, modificació que ha propiciat tots els retalls haguts i que ha donat prioritat als bancs per davant dels serveis mínims als ciutadans.

Ara nosaltres estem convençuts que sabem el motiu perquè no recolzaren la liquidació del préstec: perquè és una gestió corresponent al bon govern de Compromís i de Jordi Joan. I no hi ha més. 

L'alcalde explica els avantatges de pagar el préstec

Els préstecs que ara paga el govern de Compromís son préstecs demanats pel PP  

El regidor d'Hisenda, Perfecto Benavent, va remarcar els beneficis de la proposta, alhora que va dir que no era una proposta feta a la babalà, sinó que s'havia consultat tots els tècnics i eren els tècnics municipals qui havien decidit i remarcat que era l'opció més beneficiosa per a Tavernes.

L’alcalde Jordi Joan li va respondre al PP que haurien de tindre més interès que ningú en aprovar pagar un préstec que es va fer per pagar les factures que ells havien deixat. També va indicar que a partir d’ara si es fa algun préstec esperava que fóra per a obres i inversions i no per a pagar endarreriments dels governs del PP i ací va ser molt clar: “encara estem pagant préstecs del passat, perquè els 9’1 milions que tenim son préstecs dels anteriors governs del PP”. 

També deia que l’Ajuntament té ara la capacitat de tornar eixe préstec, i això és molt positiu perquè ens eixim d’un Pla d’Ajust en totes les conseqüències negatives que tenia per a Tavernes que les preferències per a destinar els estalvis municipals foren per als bancs i no per a obres i serveis per als veïns.

Jordi Joan va recordar que a pesar de pagar ara el préstec de proveïdors i de reduir a la meitat el deute municipal, Tavernes encara pagarà en el pressupost del 2017 i següents sobre 1 milió d’euros en concepte d’amortitzacions de capital i interessos de préstecs antics, els del PP.

Una quantitat que l’alcalde afirmava “ això és molt”, i que són préstecs que Compromís va heretar del PP en el 2011, quan va accedir a l’alcaldia.

Tota la informació sobre la rebaixa del deute a la meitat ací

Els follons del PSOE poden influir en l’acord del Botànic

El pacte del Botànic en perill?

Tothom ha pogut llegir en la premsa el paper de Ximo Puig en la crisi del PSOE, un paper que ha estat molt comentat per la contradicció que representa oposar-se a Pedro Sánchez i demanar alhora que es vote no al govern del PP de Rajoy, quan tot el sector socialista dit “crític” està per la tasca de l’abstenció. 

El president de la Generalitat Valenciana afirma que al PSOE (mai no parlen de PSPV) li ha faltat debat intern i per això, s’ha sumat amb els crítics que han fet caure Pedro Sánchez. 

Segons ha explicat en diverses ocasions, Puig es va allunyar de Sánchez quan ací al País Valencià es va intentar reproduir l’acord del Botànic al senat espanyol, és a dir, un pacte entre PSOE, Compromís i Podemos de manera que el PP deixarà de tindre eixos 9 senadors als quals sembla abonat per sempre, i deixar-lo en només tres. Sánchez ho va refusar i el PSOE no en va traure cap, quan en tenia 3 assegurats.

 
Ara Puig, màxim dirigent del PSOE valencià, reconeix que no hi ha més de dues alternatives: ajudar a facilitar el govern del PP o bé optar a unes terceres eleccions. I com que els crítics no volen unes terceres eleccions... 

 
El més greu és que la postura i posicionament de Puig ha començat a tindre conseqüències al govern valencià. Antonio Montiel, secretari general de Podemos al País Valencià i síndic a les corts, ja li ha llegit la cartilla: si Mariano Rajoy és de nou president gràcies a l’abstenció del PSOE, convocarà d’urgència al partit per a decidir si manté o no el suport al Consell. 

 
Les aigües no baixen tranquil·les i el mateix Puig ha suportat protestes davant la seu a València i escolatar de la boca de centenars de persones crits de “Puig, traïdor”. I és que segons es pot llegir en molts diaris, hi ha moltes agrupacions locals que recolzaven Pedro Sánchez.

Avui a Madrid, a la setena serà la vençuda?

Avui dimarts, dia 4, el ple del Congrés dels Diputats acollirà un nou debat sobre la reforma de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià, pendent des del 2011.

La modificació de l'Estatut ha passat ja sis vegades pel Congrés, però quatre van ser retirades gràcies a la majoria del PP, i en les altres dues es va donar llum verda a la tramitació, però la repetició d'eleccions obliga a un nou debat i votació dimarts que ve a la vesprada.

Dilluns que ve se celebrarà un ple en les Corts Valencianes per a triar als ponents que defensaran  la reforma de l'Estatut a Madrid, amb la incorporació com a disposició addicional primera que les inversions de l'Estat siguen equivalents al nostre pes de població per a un període de set anys.

Aqueixa proposta va ser aprovada per les Corts Valencianes en 2011 i va estar la passada legislatura congelada pel govern de Rajoy del PP, com va congelar també la reforma del finançament, que tant ens perjudica als valencians.

Les Corts Valencianes van aprovar la reforma el 9 de març del 2011 amb vots a favor de PP, PSPV i Compromís i l'abstenció d'EUPV. Aqueixa votació afavoria la modificació estatutària després que el Tribunal Constitucional avalésa les reformes estatutàries d'Andalusia i Catalunya que incloïen disposicions addicionals per a garantir les inversions estatals en funció de la població i del PIB.

Cal recordar que per a reformar l'Estatut valencià és preceptiu que el Congrés l’aprove definitivament, però el Govern del PP el va  ajornar en quatre ocasions (abril del 2011, abril del 2012, setembre del 2013 i juliol del 2014).

El mes de juliol del 2015, amb el canvi de Consell i de Presidència de les Corts Valencianes, el nou president, Enric Morera, de Compromís, va escriure al seu homòleg en el Congrés de Diputats,  Jesús Posada, perquè el debat de la reforma de l'Estatut se celebrés el setembre, com finalment va ocórrer, però la celebració de noves eleccions va tallar  la tramitació i obliga ara a iniciar-la de nou.

Gran èxit de l'espectacle "L'esplendor del tango"

La regidoria de Cultura va oferir ahir a la Casa de la Cultura l'espectacle "L’esplendor del tango: De Gardel a Piazzolla" una creació del grup "’Art Tango Ensemble", dirigit per un dels millors violinistes del moment, el valler Joaquim Palomares, sense oblidar a David Fons, un altre valler i també un excel·lent professional a la viola. A més, Gonzalo Meseguer (violoncel), Serafín Rubens (contrabaix) i Albert Giménez (piano). La parella de ball: David i Victòria.

I una platea de gom a gom que va gaudir i aplaudir les interpretacions del grup i com no, anava cantant baixet "Yo adivino el parpadeo, de las luces que a lo lejos, van marcando mi retorno... " de "Volver" de Carlos Gardel o "Barrio plateado por la luna, rumores de milonga..." de "Melodia de arrabal" o "Caminito" (Caminito que el tiempo ha borrado que juntos un día nos viste pasar..." de Juan de Dios Filiberto. Molta gent major que va rememorar amb tants tangos èpoques de la seus joventut, i que al final de l'espectacle ja preguntava quan es tornaria a representar.

"Art Tango Ensemble" ens va oferir una versió musical de tangos basada en instruments de corda, bandoneó i piano allunyada dels cànons tradicionals i amb identitat pròpia i com a forma de desenvolupar el concert va triar l'esquema cançó interpretada pel grup musical, cançó que s'acompanyava de la interpretació de ball, ben duta, perfecte d'un ballarí espanyol i la ballarina d'origen xiné. La música i la dansa, com tantes moltes arts, no saben de fronteres.

En conjunt, una glopada d'aire fresc al concepte tradicional de tango, gènere caracteritzat per un llenguatge passional, ple de sensualitat i malenconia, i que oferia un homenatge a dos de les màximes figures: Carlos Gardel i Astor Piazzolla. 

 

Carlos Gardel, considerat el rei del tango argentí tradicional o popular, va donar vida a títols inoblidables com “El día que me quieras”, “Melodia de arrabal”, unint la seua música a la lletra del seu gran amic A. Lepera. 

Astor Piazzolla representa l'evolució al tango modern. Un tango ancorat durant molts anys en les formes i conceptes tradicionals, es veurà enriquit per la labor d'aquest gran músic amb la incorporació de les formes clàssiques i la influència del jazz, a la qual va unir la seua pròpia intuïció i personalitat.

Compromís insta al Govern a rebutjar l’acord europeu que discrimina a la taronja valenciana

Enric Bataller

Els diputats de Compromís en el Congrés, Joan Baldoví i Enric Bataller, han presentat  una Proposició No de Llei què insta al Govern a no ratificar l’acord econòmic europeu que afavoreix l’entrada de taronges de Sud-Àfrica i posa a una situació encara més vulnerable al sector citrícola valencià.

El passat 14 de setembre el Ple del Parlament Europeu va aprovar l’ampliació en un mes i mig del període que permet l’entrada de cítrics precedents de diversos estats d’Àfrica del Sud sense aranzels.

Fins ara el privilegi aranzelari per les taronges sud-africanes comprenia des de l’1 de juny fins al 15 d’octubre. 

extensió d’aquest plau fins al 30 de novembre discrimina la collita valenciana i amenaça l’economia del sector. Les associacions agràries assenyalen que l’acord posa en perill, només al País Valencià, ingressos per valor de 124 milions d’euros.

“Amb la signatura d’aquest Acord, les produccions mediterrànies pagarien, una volta més, el coste de les relacions comercials i polítiques de la Unió Europea amb països tercers”, han afirmat els diputats de Compromís.

El perjudici econòmic no és l’únic risc, ja que a aquets perill se li suma el risc de la “citrus black spot” o plaga de la “taca negra”, que actualment no ha entrat a Europa i sobre la que adverteix l’Agència Europea de Salut Alimentària.

Junt amb la proposició no de llei Compromís ha preguntat al Govern en funcions si ha calculat el preu d’aquesta decisió per als cítrics valencians, quina posició adoptarà sobre la ratificació de l’Acord i, en cas de ratificar-ho, quines mesures pensa posar en marxa per garantir que les exportacions compleixen les condicions fitosanitàries necessàries per no posar en perill la producció.

Compromís rebaixa el deute municipal de 20 a 10 milions en cinc anys.

Jordi Joan, alcalde de Tavernes

El govern de Compromís de Tavernes ha aconseguit rebaixar el deute municipal a la meitat en nomes cinc anys de Govern. El deute de l’Ajuntament en l’any 2012 era de 20 milions d’euros i la previsió en acabar aquest 2016 és no arribar als 10 milions.

L’any 2012, primer realment efectiu de govern de Compromís, va heretar un deute del govern del PP sobre els 20 milions (deute a bancs, deute a Diputació, deute de col·lectors, deute per proveïdors) i eixe quantitat es quedarà reduïda a la meitat (bancs, Diputació  i col·lectors).  Amb tot això el deute municipal que va arribar al 125% en aquell temps, ara es quedarà reduït a un 60-65%, i permetrà eixir del Pla d’Ajust del Ministeri d’Hisenda.

A més d'aquesta reducció del deute cal indicar altres factors que parlen de la bona gestió econòmica: Ara hi ha un remanent de tresoreria positiu de 2’5 milions quan es va iniciar el 2012 amb un remanent negatiu del PP de 4’5 milions, o les factures als calaixos que actualment tenen com a valor 0 euros quan el PP va deixar impagats en caixons de 1’6 milions. Sense oblidar el pàrquing municipal, 2’4 milions de deute deixats pel PP i que actualment està totalment pagat.

I un altre factor a tindre en compte: el govern de Compromís ha deixat d’ingressar en aquests cinc anys sobre 1 milió d’euros en concepte del cànon de l’aigua potable, que el PP va cobrar de bestreta fins el 2026, deixant les futures corporacions sense eixe recurs.

Perfecto Benavent, regidor d'Hisenda

Aquesta potser una de les millors notícies que es podrà donar al llarg de la legislatura, i serà una realitat quan el plenari de dilluns aprove l’amortització dels 2’1 milions d’euros que queden pendent del préstec per a pagar proveïdors.

L’alcalde afirma en el seu facebook : “No es tracta de fer un discurs triomfalista perquè queda molt per fer, però sí que podem dir que és un pas molt important perquè l'Ajuntament deixarà d'estar dins d'un pla d'ajust. Açò implica que els estalvis que tinguem així com nous préstecs que es puguen fer es  podran destinar a la millora dels serveis i no a pagar coses del passat”. 

I com remarca el regidor d'Hisenda, Perfecto Benavent, la nova situació té una conseqüència molt important, donat que el pagament del préstec de proveïdors farà que Tavernes deixe d’estar dins de les estrictes normes del Pla d’Ajust de Montero.  Ara, i gràcies a la bona gestió econòmica, s’ha pogut cancel·lar un préstec que estava planificat per a 10 anys i que Compromís ha liquidat només en 4 anys.

Això implica que l’Ajuntament se n’ix del Pla d’Ajust i per tant els estalvis que aconseguesca en els pressuposta o si es demana algun nou préstec es podran destinar a fer inversions i obres per al poble i no a pagar deute, com els obligava el Pla d’Ajust.