PLE SETEMBRE 2016: La ràdio municipal entra en els tràmits finals

El plenari de Tavernes, en la passada sessió de caràcter extraordinari, va aprovar definitivament per unanimitat el text de la memòria que determina el règim jurídic del servei de comunicació audiovisual que oferirà l’Ajuntament a traves d’una emissora municipal de ràdio que emetrà en modulació de freqüència (FM) juntament amb el projecte de tarifes.

Aquesta aprovació definitiva arriba després de l’anunci al BOE i BOP, a més de l’exposició pública de 30 dies dins de les quals es podien presentar observacions sobre qualsevol dels punts indicats en el memòria aprovada el passat 4 de juliol (articulat de la memòria, forma de gestió, etc).

 Recordem que va ser en el ple de maig, que es va aprovar només amb els vots de Compromís, PSOE i EU la memòria del servei d’emissora municipal de FM, i per tant l'inici dels tràmits per a recuperar la freqüència que en el seu dia es va assignar a la ràdio municipal.

 El govern de Compromís amb aquesta aprovació dóna una passa endavant en la radio municipal dins dels objectius de ser ferramenta d'informació a la ciutadania i de paper integrador i d'impuls a les associacions de Tavernes que podran participar en la producció d’espais propis. Un altre objectiu és servir als comerços locals, que trobaran en la ràdio un mitjà per a promocionar els productes i serveis i fer-los més visibles als veïns.

 Una vegada aprovada de forma definitiva la memòria de la ràdio, en poc de temps s’iniciaran formalment els tràmits d'engegada de l’emissora municipal (amb l’assignació definitiva de la freqüència després de la inspecció del Ministeri de Foment).

 Ara cal determinar les ordenances fiscals i jurídiques de la ràdio, fer la contractació del servei i els subministres necessaris per a iniciar unes emissions amb un estàndard mínim de qualitat. L’ajuntament no ha marcat un termini definitiu per començar les emissions.

Enrique Chofre

 La gestió de la ràdio, tal com va explicar en el seu moment el regidor responsable Enrique Chofre, serà de gestió directa tal com mana la llei, i això implica que ha de ser l’Ajuntament qui la pose en funcionament i la controle, cosa que serà possible després que el govern de Compromís haja fet les gestions que han permés recuperar la freqüència que es va perdre perquè els anteriors governs no van iniciar mai una ràdio municipal.

 Com ací en la Cotorra de la Vall hem publicat en diverses ocasions, la ràdio municipal té la seua ubicació en el Centre Social Rojas Almel·la, que va ser el lloc on es va ubicar una primera ràdio municipal que va funcionar a Tavernes en la dècada 70-80. L’Ajuntament ha disposat d’una subvenció de la Diputació al voltant de 40.000 euros per tal de poder dur a cap les obres i condicionaments del local. 

 Històries de la ràdio 

 Desapareguda la primera i modesta ràdio municipal als principis dels 1980, Tavernes es va quedar sense cap mitjà d’informació, excepte el cotxe amb l’altaveu que passa pels carrers del poble per donar avisos particulars i oficials de l’Ajuntament.

 El 25 de juliol del 1997 la Generalitat Valenciana va notificar al govern del PP de l'Ajuntament l’aprovació provisional del projecte tècnic presentat l’anterior legislatura pel regidor Vicent Canet, del govern d’EU, per a instal·lar una emissora de FM a Tavernes. El concessionari de la llicència seria l'Ajuntament. 

El document indicava de característiques tècniques la denominació de l’emissió ( 256KF8EHF), la freqüència (107,8 Mhz), i una potencia radiada aparent màxima de 100W, els mateixos que contemplava en l’equip transmissor encara que la potència autoritzada de l’equip transmissor seria de 63 W.

L'escrit li deixava ben clar al govern municipal, aleshores el PP, que l’aprovació quedava condicionada al fet que, finalitzada la instal·lació i sol·licitat el reconeixement tècnic, es comprovara l'adequació al projecte aprovat. 

"Compromís no ha tancat cap ràdio. Només la Generalitat del PP era competent" Jordi Joan, plenari de maig

Els anys passaren i passaren, i mai el govern del PP de Tavernes va dur a cap aquesta instal·lació i, mentre tant, a Tavernes emetia una emissora privada en situació al·legal i una informació del poble limitada a la lectura de les noticies de Tavernes dels dos diaris que tenen edició comarcal.

Els anys anaven passant i la passada legislatura el govern de la Generalitat, del PP, procedia a clausurar l’emissora en base a eixa situació al·legal i sense permisos oficials. Cal recordar que la Generalitat era l’únic organisme competent per a clausurar-la, encara que com sol passar en aquests casos, va haver un fort intent d’algun partit i més en època electoral de fer creure que havia estat Compromís qui havia ordenat tancar les emissions, cosa totalment falsa, com va deixar ben clar i explicat l'alcalde Jordi Joan en el plenari del passat maig.

 En iniciar la legislatura, el govern de Compromís va iniciar les gestions per recuperar aquella concessió de l’any 1997, cosa que va aconseguir, es van iniciar tots els procediments per fer possible una emissora municipal, cosa que apunta s'esdevindrà pròximament.

II Congrés de Joves amb Compromís de la Safor Valldigna

Avui s'ha celebrat el  II Congrés de Joves amb Compromís de la Safor Valldigna que ha servit per renovar l'executiva comarcal que ha quedat així: 

EXECUTIVA COMARCAL
Secretaria Comarcal : Dani Canet ( Xeraco)
Secretaria d'Organització i implantació: Pau Fayos (Tavernes) i Ioana Sintimbrean (Oliva)
Finances: Pau Cots (Gandia) i Àngela Lledó(l'Alqueria)
Comunicació i política: Sergi Vidal(Potries), Israel Palma (Xeresa) i Enric Escrivà (Oliva)
Dinamització: Estela Sanchis (Potries) i Miquel Martínez(Xeraco).

Els joves amb Compromís han decidit per unanimitat establir tres objectius per poder orientar les seues accions: la implantació de militància jove en tots els pobles de la comarca, estar presents en el teixit associatiu i cultural de la Safor-Valldigna i, per últim, marcar polítiques municipals als Ajuntaments on Compromís té representació per visibilitzar el jovent valencianista d'esquerres i ecologista per tot arreu de la comarca.

El nou secretari comarcal, Dani Canet,  ha recordat que qualsevol persona que desitge formar-hi part té les portes obertes, així com també ha agraït a tots els que han participat al Congrés, en especials als qui han anat per primera volta i els que ja feia temps que no hi eren.

Demà diumenge a la Casa de la Cultura l'espectacle "L’esplendor del tango: De Gardel a Piazzolla"

La Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Tavernes ha organitzat per al diumenge, dia 2 a les 20 hores en la Casa de la Cultura l'espectacle musicoescènic del grup "’Art Tango Ensemble", dirigit pel gran violinista de Tavernes Joaquim Palomares. 

Art Tango Ensemble ens oferirà una versió musical de tangos basada en instruments de corda, bandoneó i piano allunyada dels cànons tradicionals i amb identitat pròpia.

L’esplendor del tango: De Gardel a Piazzolla és un concert dedicat al tango argentí i a la seua evolució. Art Tango Ensemble aporta, amb els seus arranjaments orquestrals, una glopada d'aire fresc al concepte tradicional de tango, gènere caracteritzat per un llenguatge passional, ple de sensualitat i malenconia.

L'espectacle ret aixi mateix tribut als dos màxims exponents en les figures de Carlos Gardel i Astor Piazzolla.

Carlos Gardel, considerat el rei del tango argentí tradicional o popular, va donar vida a títols inoblidables com “El día que me quieras”, “Melodia de arrabal”, unint la seua música a la lletra del seu gran amic A. Lepera. 

Astor Piazzolla representa l'evolució al tango modern. Un tango ancorat durant molts anys en les formes i conceptes tradicionals, es veurà enriquit per la labor d'aquest gran músic amb la incorporació de les formes clàssiques i la influència del jazz, a la qual va unir la seua pròpia intuïció i personalitat.

Primera xerrada del IV Cicle d'Economia i Territori

Llácer introdueix el tema de la xerrada

 És possible convertir Bolomor en un gran centre turístic? Es poden compaginar els valors culturals i científics amb el potencial turístic que té el jaciment? Bolomor pot ser un gran centre de dinamització econòmica i cultural de la Valldigna, a semblança com ho es Atapuerca a Burgos?.

Aquestes són algunes de les qüestions que es van plantejar en la primera conferencia del IV Cicle d’Economia i Territori que es va impartir el passat dijous per la nit a càrrec de Josep Fernández, director de les excavacions al jaciment, i Evarist Caselles, cap de gestió turística de València Turisme, de la Diputació.

Una vista de la sala de plenaris

I els dos, cadascú des de la vessant venien a coincidir: sí. I no és que siga possible sinó que Tavernes ha d’avançar en el camí que ha iniciat el govern de Compromís, i que ha dut que ja milers de visitants hagen estat al jaciment amb l’impacte mediàtic en les comarques del voltant de la Valldigna.

Josep Fernández va posar com exemple l’impacte turístic que té Atapuerca, i sobre tot l’impacte econòmic al territori on està el jaciment valorat en 100 milions d’euros els cinc darrers anys. No hem d’oblidar que Atapuerca és el jaciment més visitat, però facilitar eixes visites ha estat un treball en el que s’han implicat les institucions, a més de crear un producte on a més del jaciment hi ha el Centre d’Interpretació i el Museu de l’Evolució Humana.

Intervenció de Josep Fernández

Fernández era clar:  cal caminar en la línia que ens ha marcat Atapuerca, però sense oblidar una oferta global Valldigna que amb el Molí del Pla,  La Xara, el monestir, el castell de Marinyen i la torre de guaita, a esperes del que puga oferir Castellets, formen un conjunt atractiu des del punt de vista turístic, on el turisme cultural s’oferiria com alternativa i complement al turisme sol i platja.

Realment el que estava plantejant Fernández ens recordava el concepte d’Ecomuseu Territorial, cas de les Valls d’Àneu, territori amb el quan en un temps mantinguérem molts contactes i intercanvis, però aquell incipient agermanament que podia haver-nos aportat eixe concepte i el desenvolupament es va abandonar amb els nous temps polítics a partir dels anys 90. Potser perquè eren catalans?

Siga com siga eixa idea, modificada i modernitzada després de 20 anys tornava a aparèixer amb un altre nom, com a producte turístic,  i també Evarist Caselles n’era partidari des del moment que indicava la conveniència de fer un gran triangle que abraçarà pràcticament el sistema del Mondúber, i jaciments com Parpalló i Mallaetes.

Intervenció d'Evarist Caselles

Tenim els vímets i nomes cal fer el cistell, venia a dir Caselles, cal preparar el producte turístic que siga atractiu i òmpliga els centenars de milers de potencials visitants que hi ha en un àrea de 50 km quilòmetres al voltant, i que pot suposar una afecció sobre vora 5 milions d’habitants, des de València fins les Marines. 

Evarist Caselles indicava que des de València Turisme s’està treballant en eixe projecte i eixe producte que pot revolucionar el concepte de turisme que hi ha ara a la Valldigna, i fer que l’atractiu de la comarca no siga només a l’estiu, sinó durant tot l’any.

L’acte va ser presentat per Pau Pérez i el regidor de Turisme, Josep Llácer, va introduir el tema recordant les actuacions que ha dut a cap l’Ajuntament els darrers anys quan al jaciment, des de la millor adequació d’accessos, fins a les explicacions durant la ruta de pujada, passant per les visites guiades i tallers.

 

El llibre de Vicent Baydal "Els valencians, des de quan són valencians" es va presentar ahir

Vicent Baydal en el transcurs de la conferència

Interessant. Molt interessant, instructiva i didàctica, a més de servir per trencar molts tòpics sobre els valencians va ser la conferencia que Vicent Baydal, investigador i doctor en historia medieval, va impartir ahir a la Casa de la Cultura al voltant de la presentació del seu llibre “Els valencians, des de quan són valencians”.

L’acte va ser presentat per la cronista oficial de Tavernes, Encara Sansaloni, que va parlar de l’ampla i dilatada experiència investigadora de l’autor a pesar de la seua joventut, i remarcant que era un treball que havia suscitat molt d’interés, com sol passar en tot allò que gire al voltant de la identitats dels valencians.

Vicent Baydal al respecte va indicar ja al principi que cal fugir dels posicionaments polítics en aquest debat identitari, per anar a la veritat científica fruit de les investigacions i va començar ja del principi remarcant un fet indubtable des del punt de vista de la història i dels fets històrics: la identitat valenciana és molt més anterior que l’existència d’una identitat col·lectiva espanyola, i va rebutjar asseveracions tan poc certes com que Espanya ja existia en temps dels romans.

Portada del llibre

Així mentre serà a partir del segle XIV quan els valencians, amb la consolidació dels furs de València per a tot el territori de l’antic regne prenen consciencia de la seua pròpia identitat , la identitat espanyola no començarà a aparèixer fins al segle XVI, després de la unió dinàstica de les Corones d’Aragó i Castella, i dos segles posterior a la valenciana.

L’autor va recordar igual el procés de substitució que patim els valencians de la pròpia identitat i del sentiment nacional valencià per l’espanyol amb el Decret de Nova Planta, després que Felip Vé guanyara la denominada Guerra de Successió i eliminara les estructures polítiques i administratives de l’antic Regne de València, quan deixem d’existir com a nacionalitat diferenciada i passem a ser un territori governat des de fora, mentre el sentiment d’espanyolitat  s’esté en el segle XVIII amb el centralisme (Madrid i només Madrid) de la dinastia borbònica.

Encarna Sansaloni va presentar el llibre

 Un procés de pèrdua d’identitat que s’incrementa en el segle XIX afavorit també per una distribució del territori en províncies, i que només veu una recuperació amb moviments culturals com la Renaixença, però caldrà esperar als darrers 40 anys quan hi ha una recuperació no completa amb l’Estatut i el recobrament de la Generalitat.

La conferència, com el lector pot comprovar, va girar al voltant de qüestions tan bàsiques i tan desconegudes pel gran públic i pels mateixos valencians com des de quan som valencians, quan comencen a ser espanyols o si hi ha realment una nació valenciana, temes que per a l’autor li han representat un treball d’investigació de 5 anys on ha desempolsat documents en arxius de Barcelona, Saragossa i València fins ara inèdits que recolzen i reafermen la tesis del llibre en el sentit que la identitat valenciana queda ja establida en el 1330, sobre tot quan la pugna des de 1238 entre el Fur d’Aragó o el Fur de la ciutat de València establit per Jaume I queda solucionat a favor del segon, que queda com a únic cos legal per a tot el territori valencià.

Una vista de la sala

Un altre tema del qual es va parlar va ser la repoblació de l’antic regne, on els estudis més recents de Guillot demostren que després la conquesta els pobladors eren un 65 % catalans, un 30% aragonès i un 5 % d’altres llocs, i encara que mesclats en el territori, mantenien els propis costums i furs catalans o aragonesos en les ciutats segons l’origen dels repobladors.

Baydal remarcava que el  naixement de la identitat valenciana està per tant associada al moment que tots els residents del Regne de València accepten els nous furs, i la idea d’una identitat col·lectiva del Sénia al Segura cristal·litzarà fermament a partir del 1330, quan precisament apareix el gentilici “valencià” i comença a usar-se per referir-se als pobladors del territori en contraposició al gentilici català o aragonés.

Baydal va indicar que cal fugir de polèmiques polítiques preconcebudes i vore les coses des de la realitat històric, reivindicant el seu treball investigador des del punt de vista empíric. El treball que plasma en el llibre deixa ben clar que l’actual Comunitat Valenciana o País Valencià, té el seu origen en el Regne de València nascut al segle XIII, però els valencians només començaren a considerar-nos i sentir-nos valencians en el XIV, i que eixa consciència identitària és molt anterior a l’espanyola, que realment només pren força a partir del segle XIX entre els habitants del nostre territori.

Què fem amb els camins del Tancat i Séquia la Bova? O si voleu ¿què fem amb la Confederació?

Fins a aquest extrem arriba el problema dels camins

El regidor d’Agricultura, Javi Escrihuela, ha demanat a la Confederació del Xúquer celebar una reunió per parlar amb seriositat de la greu problemàtica del Camí del Tancat i del Camí Séquia la Bova. Com tot el món sap, la Confederació del Xuquer és una entitat que depèn del govern central del PP de Rajoy i no del govern valencià.

El regidor ha indicat que la resposta de la Confederació ha estat  que els envien el projecte i ja estudiaran si donen cita a l’Ajuntament per parlar-ne.  Eixa resposta ens recorda molt a les respostes negatives de la mateixa Confederació quan se li demana la neteja del riu Vaca o avançar en projectes més importants com el de laminació o canalització: res de res.

Imatges dels clevills dels camins

No volem ser “casinos”, però els fets ens obliguen: Els dos camins esmentats presenten un estat molt preocupant i sembla ser que la Confederació i el govern de Rajoy no van a moure fitxa fins que no s’hi produesca un accident greu.

Els dos camins, com ací venim explicant des de fa quatre anys, presenten grans clevills que els recorren durant desenes i centenars de metres en paral·lel al riu. Una cosa lògica perquè realment el que està passant és que, per falta de manteniment i reparació del caixer del riu, les parets de sustentació cauen i  el ferm dels camins s’obre amb clevills on caben fins i tot una persona. Tenen més d’un metre de fondària i  s’agreugen dia a dia per factors com pluges o pel pas de vehicles.

Un bon forat que creix

Quatre anys de peticions, sense resposta

La passada legislatura, com ací vam informar, l’alcalde Jordi Joan acompanyat de tècnics municipals es va reunir en la Confederació i els va dur el projecte de reparació. La resposta aleshores de la Confederació era que no tenien diners per a escometre les reparacions. No volem ser malpensats, però davant l’evidència i el perill, ens plantegem si eixa resposta s’hauria donat a un Ajuntament amb govern del PP.

De tota manera, una cosa està ben clara: els camins estan malament perquè els murs de contenció del riu estan malament, i cauen. A l’Ajuntament no se li pot demanar responsabilitats ni que els repare amb el seus diners, com voldria Confederació, i més quan està massa demostrat on està el problema i qui té la responsabilitat de donar solucions a les solsides del riu, causants de la situació, és la Confederació, depenent del govern del PP de Madrid. 

Solsides als murs del riu i el camí cedeix

 Potser alguns penseu: ¿ i per què no ho arregla l’Ajuntament? Ni té l’obligació, ni té els mitjans, ni té els diners. No estem parlant d’un parell de centenars de milers d’euros, sinó de més de ¡¡5 milions!! . Eixos cinc milions era el pressupost tècnic presentat per l’alcalde en el seu moment, ara fa tres anys, però igual és més perquè la situació anant agreujant-se.

A més si l’Ajuntament arreglara els forats i clevills dels camins i la Confederació no soluciona el problema de les solsides estaríem llançant els diners al fem perquè al cap de poc de temps tornarien al cap primer.

I més solsides en els murs del riu

I ara estem a la tardor. I la tardor és sinònim de pluges però també de l’inici de la temporada de la taronja i el pas de vehicles per la zona per accedir a camps i collir el fruit. I en qualsevol moment es pot produir un augment de la mesura dels clevills i deixar el camí intransitable amb el perjudici per a les collites.