El C.B. Tavernes presenta els seus equips

Foto de família de tots els equips (clic damunt per fer gran)

El Club de Bàsquet Tavernes va presentar ahir en el Pavelló Municipal tots els seus equips en un acte desenvolupat a la manera típica de la NBA - dins les possibilitats del club- i que va estar molt ben acollit pels centenars de pares i mares que hi varen assistir. Entre els assistents, el president de la Federació Valenciana, Salvador Fabregat, l’alcalde de Tavernes, Jordi Joan, i regidors de l’Ajuntament. 

El president de la Federació, Salvador Fabregat va dirigir unes paraules als assistents i va lloar la tasca del club així com va agrair a l’Ajuntament de Tavernes la bona predisposició i ajut que té envers el bàsquet local.

L’alcalde, Jordi Joan, va agrair l’esforç de tots els/les esportistes, dels pares i les mares pel sacrifici i dedicació que tenen perquè els seus fills/es practiquen esport sense oblidar la directiva i patrocinadors, una conjunció de forces i interessos que están fent que el bàsquet any rere any augmente el seu potencial i tinga més equips.

L'alcalde es dirigeix als presents

 “No és ara el moment ara de parlar que l’Ajuntament ha invertit,  segons les possibilitats, i hem arreglat goteres, hem pintat la pista, entre altres inversions, sinó de parlar del valor formatiu de l’esport. I ací, tots sabem que els menuts i els joves están ben cuidats, ben atesos i que ací, directiva, monitors i entrenadors, es preocupen d’eixa formació, estan com a casa” venia a dir l’alcalde, que va centrar més el seu parlament en el valor de l’esport com a formadors de persones i ciutadans responsables.

Prèviament als parlaments, des dels equips més menuts fins als més grans varen anar tots els equips  saltant a la pista, un a un i tal com anaven essent nomenats, sota el gran aplaudiment dels assistents. Al final, tots junts i amb els autoritats locals, es varen fer la foto familiar dels jugadors/es del club.

 Com a colofó de la jornada, un interessant partit entre els seniors del Tavernes i els Maristas de València. Un primer temps avasallador dels nostre jugadors que se n’anaven davant en el tantejador de 20 punts i, amb una gran remuntada dels Maristas, vore com arribavem al darrer quart amb un avantatge de només 1 punt. Ja s’ho podeu imaginar: uns darrers 10 minuts vibrants, incerts en el resultat final i on podía guanyar qualsevol dels dos, però van ser els nostres qui van buscar més encorajats la victòria i l’aconseguien per 83-76, essent acomiadats amb un fort aplaudiment dels espectadors, que ahir sí, omplien les graderies del pavelló. 

El senior ahir va fer un bon partit

 

Resultats dels partits jugats pels equips del Club de Bàsquet Tavernes aquest cap de semana.

Al pavello:

• C.B. Tavernes SENIOR "A" 83 vs Maristes "A" 76
• C.B. Tavernes JUNIOR MASCULÍ 49 vs Don Bosco València "A" 70
• C.B. Tavernes CADET "B" 26 vs La Encarnación Sueca 118
• C.B. Tavernes ALEVÍ "B" 24 vs C.D. Basket Canals 57
• C.B. Tavernes BENJAMÍ 61 vs C.B. Anna 28
• C.B. Tavernes PREBENJAMÍ 4 vs C.B. Anna 28

Desplaçaments:

• C.B. Alfàs 13 vs C.B. Tavernes CADET FEMENÍ 66
• C.B. Alginet 72 vs C.B. Tavernes JUNIOR FEMENÍ 28
• C.D. Calasanz "A" 53 vs C.B. Tavernes CADET "A" 45
• N.B. Xàtiva 60 vs C.B. Tavernes INFANTIL MASCULÍ 32
• Gandia Bàsquet 47 vs C.B. Tavernes ALEVÍ "A" 5
• 
  
• 
  

El Govern Valencià del PP dóna una estocada mortal a l'atenció a persones amb discapacitat.

Una de les moltes protestes del sector

Això no ho diem nosaltres, sinó els treballadors del sector a causa de la situació que pateixen per culpa del deute que amb ells manté la Generalitat, sobre els 15 milions d'euros.

Les comarques valencianes alberguen 16.000 persones que reben algun tipus d'atenció a través de més de 200 entitats, a saber centres de dia, residències, centres ocupacionals i d'atenció primerenca, habitatges tutelats o diferents programes d'oci i respir familiar.
 

En aquesta situació, són cada vegada més els centres que han iniciat Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO) i es multipliquen les baixes voluntàries per ansietat i estrès, així com les dificultats per a pagar als distribuïdors d'aliments o fins i tot els rebuts d'electricitat i d'aigua.
 

Els treballadors dels centres porten sense cobrar entre 4 i 6 mesos, i açò afecta a 4.000 treballadors en tot el territori valencià. L'Associació de Discapacitats Capaç de Novelda porta deu mesos sense cobrar i avui dilluns els seus treballadors inicien una vaga indefinida, després de reduir la seua jornada un 47%, a través d'un ERE.
 

I que fa la Generalitat? La Conselleria de Justícia i Benestar Social han indicat la seua intenció de pagar, però no es paga i les organitzacions ja preparen mobilitzacions importants per a les pròximes setmanes. Mentre recorden que hi ha treballadors que ja no poden fer front a les seues hipoteques, que tiren de préstecs i estalvis per a sobreviure, que no tenen ni per a pagar la gasolina dels seus desplaçaments al treball.
 

I més encara, als 15 milions en impagaments de la Conselleria, se sumisca el deute acumulat durant dos anys pel Servef pels programes de formació que els centres han impartit i han pagat dels seus propis fons.
 

I més encara, en els col·legis d'Educació Especial, que funcionen a través d'un concert amb la Generalitat, Educació només ha abonat el primer dels quatre trimestres anuals.
 

Però tot aquest perjudici recau sobre els discapacitats i les seues famílies, en veure que s'han eliminat la major part d'activitats complementàries i els pares i mares han d'assumeixen quotes mensuals mentre el futur dels centres en els quals els seus fills reben atenció queda en l'aire.

-

Hi ha diners per allò que volen: més de la Fórmula 1

Camps i Ecclestone saludant-se efusivament quan tot era bonic i bo

Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), amb un deute el 2011 d'1.309 milions i amb un expedient de regulació empre (ERO) per a acomiadar a 1.198 treballadors, ha estat pagant al locutor que retransmetia els premis de Fórmula 1, Víctor Seara, 10.325 euros al mes (IVA inclòs) en les temporades 2010 i 2011.

El PP demostrava el seu interès pel valencià escollint un locutor en castellà per al gran "evento", i aquest va cobrar l'any 2010 la quantitat de 125.000 euros, prop del doble del que guanyava el president de la Generalitat, Francisco Camps. I l'any 2011 va cobrar 105.000 euros, també molt més del que percep el president de la Generalitat, Alberto Fabra. 

El contracte es va anul·lar el passat 31 d'octubre, a pesar que Canal 9 va deixar de retransmetre la Fórmula 1 fa un any.  El locutor enguany, 2012 i fins al 31 d'octubre, ha cobrat  3.500 euros al mes pel programa Motor, un espai informatiu sobre el món de l'automobilisme, del segon canal de RTVV (Nou Dos) que s'emetia dissabte després de dinar amb una durada entre 15 i 30 minuts.

-

El PMS (Pla de Mobilitat Sostenible de Tavernes)gna) ha estat presentat als premis nacionals "CONAMA"

La regidoria de Participació Ciutadana ha donat a conéixer que el PMS (Pla de Mobilitat Sostenible de Tavernes de la Valldigna) ha estat presentat als premis nacionals "CONAMA" a la sostenibilitat dels petits i mitjans municipis,  un guardó que busca distingir les millors iniciatives locals a favor de la sostenibilitat. 

Podeu entrar al lloc web del premi i votar. Quants més vots, més opcions tindrem d'endur-nos alguns dels premis. Teniu fins el proper dilluns 5 de novembre per a votar. 

 http://www.premioconama.org/premios12/premios/proyectos_popup.php?id=123

-

El PP no vol saber res.... dels ciutadans i de les ciutadanes

El diputat Fran Ferri, de Compromís

El PP vol saber i molt dels "amiguitos del alma", dels grans magnats com el senyor de la Formula 1, o del gendre del rei i un llarg etcetera. Tot apunta a que els ciutadans i ciutadanes, això no és cosa seua. És que sembla que ells no són com tu, no són com el poble, i per això els importa ni els interessa el que pensen, volen o demanen la gent del poble. 

I la bona prova la tenim en la iniciativa duta a cap per Compromís i que ací informarem en el seu dia dia: "Volem saber".  Mitjançant una pàgina web qualsevol ciutadà/na podia fer una pregunta sobre allò que volia saber d'aspectes que incidien en l'Administració i Compromís la tramitaria davant les Corts o instáncia adequada.

Doncs bé,el grup parlamentari Compromís ha denunciat els entrebancs que des de la Mesa de Les Corts Valencianes, amb majoria del PP, s’està posant a la tramitació de les iniciatives parlamentàries que registra la coalició fent constar que es tracta de preguntes o peticions de documentació que han realitzat els ciutadans a través de la plataforma ‘Volem saber’.

El passat mes de juliol, Compromís posà en marxa a Internet http://volemsaber.com/ una plataforma per fer possible que ciutadans i ciutadanes puguen preguntar a les administracions públiques. Esta acció per la transparència pública s’ha convertit en un autèntic èxit de participació amb centenars d’iniciatives ciutadanes que s’han traslladat a l’administració corresponent a través dels representants públics de la coalició.

El diputat de Compromís, Fran Ferri, ha dit que “des del mes de juliol que registrarem les primeres iniciatives del Volem saber en el parlament valencià cap ciutadà ha pogut rebre respostes per part de l’administració autonòmica pels múltiples entrebancs que des de la Mesa de Les Corts s’està posant a estes preguntes i peticions de documentació”. La coalicio considera que és vergonyós les traves que posa el PP a la tramitació de les iniciatives que registrem de la plataforma ciutadana "Volem saber”.

Compromís ha denunciat que "una vegada més, el Partit Popular impedeix la participació ciutadana fent ús del seu modus operandi habitual, que és l’opacitat”.

-

Dilluns, vaga indefinida de les farmàcies en tot el territori valencià.

L’anunciada vaga indefinida de les farmàcies és una més de les conseqüències de la nefasta política que ha portat el PP valencià al capdavant de la Generalitat. Si res no ho remeia i sembla difícil, les farmàcies valencianes tancaran de forma indefinida. Les de Tavernes també.

Les farmàcies de la nostra autonomia suporten el major deute per impagaments de l'administració de tota Espanya, segons ha confirmat el Col·legi de Farmacèutics de València. No som l'única autonomia amb quantitats pendents de pagament a les farmàcies, però si la que arrossega la quantitat més elevada: el govern valencià del PP, el Consell, té un deute de 450 milions, el pagament quatre mensualitats i mitjana, a la qual caldria afegir un mes més, la d'octubre, que es va tancar el dijous.

Al llarg de l'últim any no han cessat les reivindicacions dels professionals valencians que han vist com s'anava acumulant el deute. Tampoc ha faltat el plantejament de calendaris de pagament per part de la Generalitat, però sempre s'han incomplit i quan ha pagat alguna cosa, com va fer el dimarts passat, sempre amb quantitats molt menors al degut total. El dimarts a càrrec del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) va pagar només una mensualitat, 114 milions.

Un pagament com es veu totalment insuficient i lluny del degut total. Per tant no ha pogut impedir que les farmàcies duguen a terme allò que vénen anunciant des de fa mesos com a últim recurs: a partir del dilluns, totes les farmàcies del territori valencià tancaran de ragés indefinida per a exigir al Consell que se'ls pague el que se'ls deu.

¿I només se'ls deu als farmaceutics valencians? No són els únics però no hi ha color amb les quantitats i els terminis d'altres regions: als farmacèutics catalans el seu govern autonòmic els deu «un mes, 90 milions», segons les dades del Col·legi de Farmacèutics de València. Als canaris, el Cabildo els devia l'import dels medicaments dispensats al juliol i agost, una quantitat de 60 milions, i aquesta passada setmana els han pagat 30 i la resta aquest novembre. La resta d'autonomies de la geografia espanyoles estan al dia en els seus comptes. Com veieu també en açò som els millors i els líders a Espanya: en deute a les farmàcies. Gràcies PP per aquest nou lideratge!

Al final tot ix i les conseqüències de les seues polítiques, d’esquena al poble, les paga precisament el poble. ¿O és que ens pensàvem que els aeroports sense avions, terres mítiques, ciutats de les llums, Formules 1, torneigs de tenis y golf a dojo, Gurtels i demés no anava a pasar-nos factura als valencians? Així ens va: educació, sanitat, dependència, desnonaments… cada dia més com els carrancs, arrere!.

-

El supermercat Charter (Consum) recolza les campanyes d'ajut de Càritas

 

 El supermercat Charter ( Consum) de Tavernes inicia el pròxim dilluns, dia 5, una campanya de compromís i solidaritat amb el més necessitats de la nostra població, cosa que fa en col·laboració amb Càritas Interparroquial de la nostra ciutat.

Aquest supermercat ofereix el seu local perquè els veïns, en fer la seua compra diària, puga disposar d’un carro de la compra i allí deixar, de forma voluntària, els productes no peribles que vulga donar a Càritas Interparroquial per a la Campanya dels Quilos dels pròxims Nadals.

Encara que siga un poc prompte, Càritas enceta la campanya aquest mes de novembre amb aquesta iniciativa, continuada el mes de desembre. També s’hi afegiran altres activitats i accions, a les quals Càritas dóna el seu recolzament.

Càritas ha volgut agrair públicament a Charter (Consum ) el seu recolzament, no sols amb aquesta acció sinó també amb tota l’ajuda desinteressada donada al llarg de l’any, una acció que li ha valgut ser mereixedor del títol d’establiment col·laborador de Càritas. 

-

El "banc dolent" i el desnonament: un conte de por per al Dia de Tots Sants

Aquests dies s’ha parlat – i hem parlat – del “banco malo”, de què és, per a què aprofita; qui se n’aprofita i, sobre tot, en què beneficia a la societat aquest "banc dolent".

I anem a intentar deixar les coses un poc més clares. I per això el primer que cal tindre ben clar és que realment no és cap banc, sinó una gegantina agència immobiliària, al servei de les entitats bancàries. O siga, que aquesta nova empresa el que farà serà comprar els habitatges i el sòl – els terrenys, els solars - que les entitats financeres volen llevar-se de damunt.

I algú podrà pensar: després de tant de participar en qüestions immobiliàries, ara volen desfer-se dels habitatges i sòl? 

Un exemple serà la manera d’explicar-ho millor:

1 - En ple boom de la construcció, en plena bambolla, un banc li presta 10 milions a una constructora per a fer un nou edifici de cases.

2 - La constructora, com no,  es compromet a retornar al banc els 10 milions més els corresponents interessos. Per exemple 2 milions d'interessos.

3 – La constructora està convençuda que va a vendre la promoció de pisos per 15 milions, que per això estem en ple boom i els compradors li’ls lleven de les mans.

Fins a ací, tots són feliços: el banc guanya 2 milions en els interessos i l'empresa constructora vendrà per 15 milions el que li ha costat 12 i per tant en guanyarà 3 milions.

Però, com un conte qualsevol de la lletera ....

5-  Esclata la crisi. La constructora no aconsegueix vendre els pisos i com és incapaç de tornar el capital i interessos al banc, va a la fallida: concurs de creditors.

6 - El banc es queda amb els habitatges. Recordeu que el banc  havia posat 10 milions en el edifici de pisos.

7 - ¿I el banc posa a la venta els pisos? No, perquè si els trau al mercat, ningú pagaria més de 5 milions per eixe edifici. I per tant, el banc decideix no vendre’ls i així evita reconèixer pèrdues en el balanç.

8 -  Els bancs espanyols guarden milers de milions en "actius tòxics" (en el nostre exemple, és eixe edifici de pisos) i el sistema financer espanyol està escanyat. Cap banc té liquiditat per a fer nous préstecs i ningú en l'estranger es fia dels bancs espanyols. A saber, a saber quants “fums” immobiliaris amaguen en les seues carteres!

I ara ... ¡¡¡Tarari tarari!!! Arriba el salvador!!! Arriba el seté de cavalleria!!! El Govern!!!

9 - El Govern crea una empresa que es diu "banc dolent" i li injecta milers de milions de diners públics.

10 – I el “banc dolent”  va i compra l’edifici per 8 milions. El banc primer, el del préstec, pensa: Va bé. He de reconéixer pèrdues, però molt menors que si els venc al preu de mercat.

Però.... ¡Ai, els peros i no madura! Ja t’has preguntat d'on han eixit els diners del "banc dolent"? Bingo, ho has endevinat! De la butxaca de tots els espanyols. Els diners del rescat europeu servirà per a crear el “banc dolent”. Ara no ho oblidem: el rescat no és més que un préstec que haurem de retornar amb els nostres impostos.

En teoria, quan passen alguns anys, els preus dels pisos tornaran a pujar i el "banc dolent" podrà recuperar els diners. Mentrestant, l’ operació consisteix a rescatar als bancs amb diners públics. 

Ja veieu: Els bancs són un negoci molt particular: quan les coses van bé, guanyen ells els diners i se’ls reparteixen els guanys i quan van malament, som els ciutadans qui posem els diners per a rescatar-los.  Els beneficis són privats. Les pèrdues són públiques. 

¿I de les persones què? ¿Qui vol rescatar les persones? Joan Baldoví i Compromís (gràcies Baldoví per la lluita constant demanant en el Congrés el rescat de les persones per davant dels bancs). Perquè el govern, el gran capital, els bancs, està clar que no....  Bé ja ho veieu que passa tots els dies: Cada dia 500 desnonaments,  i els primers de l’Estat, el campió dels desnonaments és el poble valencià. 

I ara el més cruel: part del rescat als bancs eixirà dels impostos de les famílies, algunes (prou) de les quals han estat desnonades i posades al carrer. A que té "mala gràcia" aquesta paradoxa veritat?.

 -