L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 982
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:13.305

dissabte, 8 de gener del 2011

ARTICLE D'OPINIO: La fam i les ganes de menjar


 L’any nou ens ha dut alguna que altra novetat. El líder i Secretari General del PSOE valencià, Jorge Alarte,“un programa” i reforma de l'Estatu amb l’actual President de la Generalitat, Francisco Camps, i va decidir telefonar-li per oferir-li un pacte. Camps, preocupat per com li havien anat les coses a Cascos per Astúries, va rebre la telefonada com un regal avançat de Reis, li va contestar-hi ràpidament. Un gir de 180 graus- han pensat alguns. S’enceta la cooperació, han sentenciat els altres. Jo, pense que tot es més senzill. S’han ajuntat la fam i les ganes de menjar. vol pactar

 Dos líders-candidats qüestionats que necessiten alguna cosa on agafar-se. A Camps no li arriba la camisa al cos. Segons algunes fonts de fiar, no està defenestrat per Madrid per l’amenaça de fer una partit d’àmbit regional i amb tocs foralistes si no es proclamat candidat. Rajoy, que no sabem si puja o baixa, pot ser estiga esperant el moment que evite la reacció d’última hora. L’Estatut a Camps li importava ben poca cosa. A Camps sols li importa Camps. Molt interessant la realització del discurs d’any nou i entranyable el zoom de la seua foto amb Joan Ignasi Pla al pati de les Corts Valencianes. Quins temps aquells, pensaria Camps sense que es sapiguera res de com s’adjudicaven obres i contractes als amics del Gürtel. 

I Alarte hi ha qui diu que va ser cosa d’ell i que vol arrabassar vots centristes, i que per tant s’ha de visibilitzar. Tal volta tinguen raó. La campanya als cinemes no deixa indiferents. Tan desesperat està?. I més encara. Té alguna cosa sensata a dir? 

En clau de política valenciana, el PP i PSOE han pactat els grans assumptes. Van pactar una reforma de l’Estatut que ara ja volen reformar. Després han impedit la plena normalització del valencià amb una llei de la funció pública que condemna el valencià a ser llengua de segona. Han decidit, tot incomplint la decisió de la Unió Europea transvassar aigua de boca les comarques del Vinalopó i que tinga preferència sobre els usos agrícoles de les Riberes. Han pactar el Pla de Rodalies per als pròxims 10 anys (renunciant al traspàs de la competència) i tots dos aplaudien l’arribada de l’AVE Madrid-València sense estudi d’Impacte Ambiental. Cal seguir? Doncs sí. 

I mirem encara amb més detall. Tots i cadascun dels òrgans on poder exercir un mínim d’oposició han estat pactats sistemàticament sense comptar amb la resta de l’oposició. Institucions que requerien una majoria qualificada per a la seua aprovació (el PP no la té) han estat convenientment repartides entre el PP-PSOE: El Consell d’Administració de RTVV (amb nefastes conseqüències per a la salut democràtica de la ràdio i televisió pública valenciana). Després va ser la institució de la Sindicatura de Greuges, continuaren amb la composició de la Sindicatura de Comptes, i podríem seguir amb la Mesa de les Corts, l’òrgan de govern on el PP exerceix sistemàticament la seua implacable majoria. 

Total, degué pensar Alarte, si Zapatero fa la política del PP en matèria econòmica i social, i ací no hi ha diferència, doncs escenifiquem l’acord!. Creu que amb la simbiosi algú tal volta canvie el vot. Diria que per ací van els tirs. 

Enric Morera
Diputat i Sindic de Compromís
-

divendres, 7 de gener del 2011

Els Reis de Tavernes eren tan màgics que foren vistos i no vistos


La primera impressió dels assistents a la cavalcada de Reis va ser d'incredulitat. Tothom preguntava si ja s'havia acabat. Tots, grans i menuts, plenament bocabadats, mentre la gent congregada als carrers, els abandonaven cada vegada més cabrejats.

I és que la tan esperada cavalcada de Reis què ompli d'il·lusió a milers de xiquets del poble, va quedar reduïda a un bot de granota en una sèquia. Va haver-hi algú que no va vore la cavalcada, perquè estava encenent un cigarret aprofitant que era a l'aire lliure. Un altre estava nugant-se els cordons de la sabata, i quan alçà el cap, ja estaven els de FCC netejant.

¡Quina desil·lusió reflectia les cares dels menuts, no tant per la cavalcada en si, si no per l'absència de caramels, quasi inexistents, que regalaren al pas pel poble. “Mireu, són caramels de la Caixa i de Tulpea, són de propaganda” eren frases que començaren a fer-se escoltar per damunt dels crits dels xiquets. ¿Què tant li costaria a l'Ajuntament comprar 200 ó 300 euros de caramels? Si acaben de demanar un préstec de 6 milions d'euros! I els dol gastar-se uns euros en els xiquets del poble! ¿Serà perquè no voten?

A la cavalcada, tres personatges d'animació, un carro amb falleres. Alguns xiquets deien: mireu, són falleres, són de la falla tal i qual. Puntuem un 10 a l'ambientació històrica i, ja posats a fer propaganda, hagueren pogut utilitzar les carrosses per dur anuncis publicitaris dels patrocinadors. Un 10 també per les autoritats responsables de carregar-se la il·lusió dels menuts i una festa tan arrelada com la dels Reis Mags.

Dimecres, a la nit sols el facebook bullia de comentaris no tan tranquils com el que esteu llegint ací. "Per fer el que han fet,  més val no tornar a fer ninguna cavalcada", era, de fet,  un dels comentaris més repetits al costat de " l'any què ve, anirem fora a vore una bona cavalcada".

I no val allò de la crisi econòmica, perquè a molts pobles també amb crisi, però amb un poc més de interés i treball per part dels responsables municipals, participen totes les associacions i entitats què reben subvenció de mans de l'Ajuntament. Això és fer les cosses amb cabet.
-

Encarna Mifsud ha estat escollida com a candidata a l'alcaldia per "Iniciativa per Tavernes".



El nou partit es presentarà, segons la nota remesa, a les pròximes eleccions municipals amb l'objectiu de " aconseguir un canvi a la localitat amb un govern municipal que actue amb responsabilitat, transparència, honestetat i que promoga la participació ciutadana tenint en compte les opinions dels veïns i veïnes"·
La nova formació "Iniciativa per Tavernes"  ha escollit per unanimitat a Encar Mifsud Estruch com a candidata a l’alcaldia per a les eleccions del 22 de maig. La candidata ha manifestat que "prenem la iniciativa per Tavernes amb ganes, conscients de la responsabilitat que comporta i convençuts de que altres formes de fer política són possibles”. El número dos sembla ser el propietari d'un bar-restaurant ubicat a la part de l'ombra de l'Avinguda Germanies.
La nova formació ha confirmat que en les properes setmanes serà presentat a tots els veïns i veïnes el nou projecte amb un acte públic al qual estan tots convidats.

La Cotorra va avançar el mes passat que s'estava gestant la formació d'un nou partit que respondria al nom d'Iniciativa i que, segons es deia aleshores, podria arreplegar els militants que se n'havien eixit d'EU. Sembla ser que el projecte és una realitat si ens atenem a la nota enviada, amb la qual cosa el panorama polític entre els partits considerats com a progressistes és bastant complex en presentar-se el PSOE, Bloc, EU, ERPV i ara IpT. No volem dir res però com algun de vosaltres ja va expressar fa un mes en els comentaris "el PP estarà fregant-se les mans".

I mentre's tant la incognita:  ¿el regidor d'EU, Candido Jiménez, finalment passarà a engreixar les files de la nova formació?. Ell mateix va dir que no anava a dimitir com a regidor i que anava acabar la legislatura, però tal como deia un exregidor d'EU els actuals militants "passen d'ell, pràcticament no li fan cas ni té cap protagonisme i està totalment arraconat".
Qui si sembla que ha tornat a la política activa, almenys en facetes d'orientació i ajuda, és l'exalcalde Eduardo Bononad, el qual acut a les reunions i fa escoltar la seua veu i opinions que, segons deia aquest exregidor - per cert de quan Bononad era alcalde-  "es molt escoltat i les seues orientacions molt acceptades".


-

JA TENIM INSTITUT

Ja tenim institut. Avui els primers alumnes, els d'ESO de la Valldigna, visitaran les instal·lacions i faran la coneixença del que serà la seua "nova casa" educativa els pròxims anys, mentre el dilluns ho faran els alumnes de batxiller. Un tràmit que cal perquè l'alumnat conega les instal·lacions, la ubicació de les classes i sàpiga on s'ha d'encaminar quan el dimarts comencen les classes amb normalitat.

Cal felicitar als alumnes, AMPAs, professorat dels dos IES, Jaume II el Just i la Valldigna, i comunitat educativa en general per aquesta nova instal·lació educativa i agrair-los l'espera de 10 anys, amb tots els inconvenients que això els ha dut. També, com no, cal agrair al professorat i centres de primària la tasca realitzada en aquests llargs 10 anys d'espera per haver acollit en les seues aules al primer cicle d'ESO quan per llei havien d'estar als IEs.

Arribats ací, no hem d'oblidar que hem estat durant 10 anys a la cua educativa de les comarques valencianes en instal·lacions gràcies a la paralització que l'any 1999 va fer el PP de Tavernes del projecte enllestit en la legislatura 2005-2009. Però com sol dir-se: "Bé està el que bé acaba", encara que cal recordar la història encara que no siga per no repetir-la, i sembla ser que portem eixe camí amb les promeses de millora i condicionament al segle XXI de l'IES Jaume II el Just.

UNES DADES PER A RECORDAR

L'IES "La Valldigna" havia d'executar-se com a fruit del “Pla Especial Docent El Cantalot” redactat per la regidoria d'Obres i Urbanisme que dirigia aleshores (juny 1996-maig 1999) el regidor del Bloc, Miquel Bononad, i consensuat amb la Conselleria d'Educació.

El projecte es va anunciar en el Diari Oficial de la Generalitat i durant dos anys la Generalitat (Conselleria d'Educació) va incloure en els pressupostos els diners que calien per executar l'IES perquè començarà a funcionar l'any 2003.

A les eleccions del 1999, el PP va asssolir l'alcaldia per majoria absoluta i, quan ja anava a aprovar-se definitivament el projecte, el  va paralitzar per no haver de comprar els terrenys encara que la inversió podríem considerar-la mínima si la comparàvem amb el benefici social i educatiu per a tota la Valldigna: hauriem tingut l'IES el 2003 i hem passat a tindre'l el 2011. Només 8 anys de retard sobre les previsions inicials!!.

El PP va argumentar aleshores que eixos terrenys els anava a tindre gratis amb el desenvolupament del PGOU, un PGOU que estava en fase de redacció i que s'aprovaria de manera provisional en desembre del 2004.

Davant la total paralització, a partir del 2000 serà habitual escoltar en tots els Consells Escolars Municipals preguntes d'AMPAs i professorat  sobre quan s'anava a iniciar el nou IES, sempre contestades amb previsions de l'any següent.

Simplement com exemple de la situació recordar que el gener del 2003, quan havia de començar a funcionar segons el projecte inicial, l'alcalde d'aleshores anunciava que el nou institut de Tavernes seria una realitat l'any 2006 i assegurava en una reunió amb tots els directors dels centres públics de la Valldigna que les obres s'anaven a licitar en el mes de març i començarien el més de setembre d'eixe 2003 per estar acabades en el 2006.

I més encara: el noviembre del 2004, la regidoria d'obres de Tavernes afirmava en la premsa  que l'empresa Ciegsa ja havia sol·licitat la llicència, que se li anava a donar abans d'un més i, com que el termini d'execució era de 15 meses, al 2006 tindríem nou institut.

Així, sempre amb les previsions per les nostres autoritats de "ací un any", "prompte" arribem a la rocambolesca història del barranc que travessava els terrenys, amb nova paralització, i finalment l'adjudicació i posterior paralització per fallida de l'empresa adjudicatària, entremesclada entre pressumptes trames gens clares d'interessos.

¡Amb tant clar com estava tot i ben nugat el 1999, amb diners en els pressupostos de la Generalitat, i hem hagut de patir 8 anys de retard sobre les previsions de funcionament! El que deiem adés: cal recordar la història per no repetir-la. I ara, quan els problemes de massificació suposem hauran desaparegut en l'IES Jaume II el Just cal prendre com a necessitat imperiosa i urgent la millora i condicionament d'aquest centre. ¿Caldrà esperar 40 anys?
-

La Generalitat no ha pagat els 3'4 milions que deu a les escoles de música




La Generalitat no ha pagat els 3,4 milions d’euros que deu encara a les escoles de música. A pesar d'això, el conseller Castellano eixia en Canal 9 per dir que ja han solucionat el problema amb les societats musicals, quan tots sabem que no és així i  que encara es deuen molts diners de l’any passat. Una manera, com tantes del PP valencià, de posar en perill llocs de treball i la permanència de les escoles de música on estan formant-se els músics del futur de la nostra terra.


Tot això ha estat tema de la pregunta parlamentària que el grup Compromís-Bloc ha fet en les Corts, quan preguntaven pels motius pels quals no s’ha efectuat el pagament al qual s'havia compromés el Consell de Francisco Camps amb la Federació de Societats Musicals.

Segons ha recordat el diputat valencianista, Josep Maria Pañella, l'acord va arribar ràpidament i de pressa per part del Consell per tal d'evitar l'anunciada manifestació de les entitats musicals, un acte que anava a denunciar la política anticultural i antivalenciana del Consell del PP. Sembla ser, ha dit el diputat que, "una vegada que han aconseguit evitar la manifestació, s’han oblidat de pagar els retards econòmics que tenen amb les escoles musicals. En definitiva, una pràctica prou habitual del govern de Francisco Camps”.

La pregunta parlamentària de Compromís assenyala que per enguany, el 2011, “el Consell va intentar retallar les ajudes a les escoles de música en un 50%. I si no s'haguessen mobilitzat les societats musicals, el PP de Camps haguera aprovat el pitjor atac contra la cultura musical valenciana".

Eixa reducció finalment ha estat d’un 20% però Compromís afirma que "a les escoles de música, com altres institucions i entitats que fan una gran tasca social, no se’ls deu tocar ni un cèntim de les seues partides, en tot cas augmentar-les. Però ja sabem on i com es gasten els diners públics els membres del Consell, amb el seu president en cap”.
Font: Nota de premsa Compromís-Bloc i premsa diària
         Fotografia: concert de Nadals d'alumnes de l'escola de Tavernes 

Enllaç El País:

http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Consell/debe/34/millones/escuelas/musica/elpepuespval/20110107elpval_3/Tes
-

dijous, 6 de gener del 2011

El tren Gandia -Dénia i l'estació de Tavernes




El col·lectius del Bloc Nacionalista Valencià i del BLOC Jove de la Safor-Valldigna han enviat carbó i un trenet de joguet als presidents del Governs Central i Autonòmic, Zapatero i Camps, respectivament (Fotografia 1).

D’aquesta original manera, els nacionalistes de la Safor-Valldigna reivindiquen que fa ja sis anys de l’oblit històric que les dues administracions han fet del tren Gandia-Oliva-Dénia. “Es parla molt de l’AVE, però el que és inconcebible i vergonyós que l’any 2011 els ciutadans i ciutadanes d’Alacant no encara puguen desplaçar-se en tren cap a València”.

La secretària comarcal del BLOC, Pepa Izquierdo ha expressat el seu desig que aquesta siga la darrera compareixença pública al respecte que van els valencianistes, “perquè això voldrà dir que el tren començarà a ser una realitat”.

- Remés pel Bloc

El cas de la Valldigna

I enllaçant amb la nota remesa pel Bloc, cal dir que la reivindicació de la línia Gandia-Alacant ens afecta també a la gent de la Valldigna. La línia permetria a mols ciutadans de la Valldigna desplaçar-se fàcilment a  Dénia i Alacant on, recordem que a més d'estructurar el territori,  hi ha molts que valldignencs que hi tenen el seu treball i/o negocis.

Però ací a la Valldigna, cal reivindicar i exigir també ja d'una millores en l'estació del tren de Tavernes  per tal d'adaptar-la a les necessitats dels usuaris i eliminar el perill que suposa travessar les vies. I no es fan. I seguim amb una estació més propia dels anys 1950, com la que hi havia on ara s'alça la Casa de la Cultura, encara que està construida amb material i tecnologia del 2000.

Passen els anys i les promeses que van fer Renfe i el PP, en concret el nostre alcalde, a desembre del 2006 no arriben i  les millores era qüestió de mesos van dir. I damunt ara hem vist com fa unes setmanes s'han fet unes pressumptes millores que han resultat un altre desgavell en no solucionar el pas de les vies i enviar als usuaris encara més lluny per travessar-les (Fotografies 2-3).

I l'obra s'ha fet amb el silenci del PP de Tavernes. Al cap d'un mes, i només quan La Cotorra va denunciar per dues vegades la  mala solució, van poder llegir al Levante del 29 de desembre, amb prou retard i l'obra acabada, com el senyor alcalde manifestava que no estava d'acord.

Al final s'ha comprovat el que intuïem i sabíem tots els usuaris: que les "meravelloses" gestions fetes per la diputada del PP de la Safor, tan airejades i alabades pel govern municipal de Tavernes i en concret pel seu alcalde, Manolo Vidal, no han donat cap fruit ni cap resultat.

I suma i sigue al Parc del Cantalot, a la Circumval·lació, a la nova depuradora, a les obres del Pla Confiança....

-

dimecres, 5 de gener del 2011

Regal de Reis: us descobrim el secret més ben guardat del PP per a les pròximes eleccions i les primeres fotos del grup inversor alemany: HAN ARRIBAT ELS INVERSORS DEL PAI

La Cotorra ha rebut un “chivatazo”:  La carta amagada dins de la mànega del PP i que volen els faça guanyar de nou  les properes eleccions. I és que sembla ser que, quan ningú s'ho espera, el PP va a traure novament a les eleccions el tema del PAI!!! Si, el tema del PAI. I ens dirà que va a fer-se, que ja està tot a punt, que tots anem a fer-nos rics i que a Tavernes hi haurà plena ocupació. I  que van a dur  inversors alemanys i holandesos per executar el PAI. Bé, sembla ser que FUM, FUM, FUM... a eleccions de nou FUM, FUM, FUM.

La Cotorra ha volat fins a la platja per a comprovar-ho, i efectivament,  ha vist com la caravana d'inversors europeus ja ha arribat, uns inversors que amb els diners que van a estalviar-se no pagant ni un cèntim per acampar als pàrquings del costat de Padur, ajudaran a l'ajuntament a fer un PAI.

Sembla que el PAI va camí de convertir-se en un element tradicional en període electoral a Tavernes. Ara, quant fins i tot la Generalitat l'ha desestimat, Bancaixa s'ha retirat, tots el donen per tancat, quan estem en plena crisi econòmica i la rajola no alça cap,  alguns membres del PP de Tavernes ja van dient  pel poble que sí, que va a fer-se, i que l'alcalde negocia amb inversors alemanys per executar el PAI!. 

Continuarem informant de l'estat de les negociacions, perquè sembla ser que tindran corda fins a maig, o siga, fins a eleccions. A la nostra Cotorra ja li pregunten els companys de vol si hi haurà molts pardalejats a Tavernes què encara picaran com peixets amb el tema del PAI. D'ací poc, mentre esmorza en el bar, algú dirà que  ja s'han venut unes fanecades, soltarà una bestiesa de quantitat d'euros  i ¡un altre passó de PAI!.

Segur, segur, que d'ací poc llegirem en la prema i escoltarem pel poble que el PAI La Vall del Mar serà per fi una realitat i Tavernes aconseguirà la recuperació econòmica i l'atur baixarà quan comence a fer el PAI.
-

INFORME: En l'autonomia de la prosperitat, Francisco Camps va començar a governar la Generalitat amb 140.235 aturats i ara estem per damunt de les 500.000 persones sense treball.


L'any passat van ser 23.468 nous aturats valencians i ens convertiem en la segona autonomia després de l'andalusa en nombre de persones sense treball. Però davant d'açò, el Consell ven optimisme: en l'últim trimestre, 922 valencians van trobar ocupació. I el Consell es queda més fresc que una rosa!!

El got es por vore mig ple o mig buit. I el de l'atur no n'és una excepció. Però quan el nombre d'aturats és un record i arriba quasi el 25% de la població activa, vore com el got només està mig ple és una ofensa als aturats, molts en situacions crítiques. I eixa és la postura del Consell de Francisco Camps. Va prendre les regnes de la Generalitat amb 140.235 aturats, i a finals d'any passat, eren per damunt de les 500.000 persones sense ocupació. 

Hi ha 501.315 valencians sense ocupació. "922 menys en l'últim trimestre" afirmava amb orgull el secretari autonòmic d'ocupació, Luis Lobón, com si fóra un gran èxit precisament l'any en què hem superat per primera vegada el mig milió d'aturats. 

23.468 valencians més s'han sumat a la dramàtica xifra al llarg de 2010, un augment de l'atur del 4'9%, superior a la mitjana estatal, situada en un 4'5. Però Lobón s'aferrava a la rebaixa d'1.590 aturats en l'últim mes, i afirmava que hi havia 36.544 nous afiliats a la Seguretat Social, per a tot seguit anunciar que "la Comunitat Valenciana és l'autonomia que més ocupació va crear durant l'últim trimestre de 2010".

¿Com és possible crear ocupació i que al mateix temps hi haja més aturats? Un secret que solament Lobón i el PP semblen conéixer, però això és el que han volgut fer creure al llarg dels darrers quatre anys.
La present legislatura hauria d'haver creat milers d'ocupacions amb la política dels grans esdeveniments esportius, com la Copa Amèrica o la Fórmula 1, però ha estat al contrari: s'ha aconseguit el record d'aturats i, per fer una simple comporació, només cal dir que  de cada vuit aturats de Espanya un és valencià (12'5%), quan la nostra població és només el 10% de l'estat.
Davant d'aquest misteri, els sindicats eren més sincers. CCOO-PV denunciava que el descens del nombre de persones aturades al desembre (un 0,32%) ha estat mínim però continuem suportant una taxa excessiva de desocupació i uns valors alarmants d'eventualitat  ja que tan sols un 7,8% dels contractes van ser indefinits. 

El líder la Intersindical Valenciana, Vicent Maurí, al diari Vilaweb, assenyalava que "les dades de l'atur són fruit de la política del PP al País Valencià, una política econòmica basada en els serveis i la construcció. I ara paguem una política que ha acabat destruint ocupació. S'ha abandonat ja fa massa la indústria tradicional i pràcticament no s'ha invertit gens en recerca i innovació per a poder competir amb altres mercats que tenen productes més barats. Per tant, ara paguem eixa política. Una política basada en la construcció i els serveis."
 
La situació actual de desocupació s'ha aconseguit durant l'última legislatura del govern de Francisco Camps, que té competències pròpies en matèria d'ocupació però que no han evitat que la situació ací siga més greu que en la resta de l'estat. Un mal equipatge amb el qual viatjar fins a les urnes, encara que l'oposició i en especial el PSOE, fins avui no s'ha mostrat especialment hàbil a l'hora d'assenyalar-ho. 

Informació i fotografia  basada en: L'Informatiu
-