Les festes majors de Tavernes al segle XX (part II)

Cavalcada de carrosses, un acte desaparegut

 

Les festes majors de principi del segle XX, a banda de les de carrer, es reduïen als actes religiosos, els bous i les «dansades». S’iniciaven amb la processó de la baixada, precedida pels gegants i els cabuts. L’endemà se celebrava la missa cantada amb sermó i, a la vesprada, els bous, amb  «la ganadería de Sapiña o de Caliu, según el partido político que mandaba», segons diu un article del programa de festes de l'any 1949 i referit a festes en anys anteriors.

Les dansades es ballaven al llarg del carrer Major i a les nits hi havia serenata de la banda de música. Hi havia «quadros», nom que els vallers donaven al cinema, projectat sobre un llençol a la façana d’una casa. L’últim dia, el Crist era pujat novament a l’ermita i es donaven per acabades les celebracions.

Balls populars a les festes de les primeres dècades del segle XX

 

El major protagonisme era per als bous a la plaça Major. Davant la façana de l’Ajuntament es bastia el cadafal de pagament i a continuació els de particulars amb taulons i escales de «gat de les pallisses» per poder pujar-hi.

Les festes experimentaren canvis en les dècades següents, però mantenien els actes primigenis: la baixada del Crist i la seua pujada. Les notícies dels anys trenta del segle XX ens confirmen que els festejos populars se centraven al voltant dels bous al carrer, a la plaça Major, convertida en recinte taurí gràcies als cadafals bastits amb troncs i taulons. Hi havia rateres, barreres formades per bigues i llistons que permetien el pas d’una persona i es construïen davall dels cadafals. Cada migdia tenia lloc la «prova» i a la vesprada la «correguda gran», amb una nombrosa participació d’aficionats. Els vallers consideraven que no hi havia festes si l’espectacle taurí no n’era el protagonista principal.

L’Ajuntament va intentar en algunes ocasions no celebrar la festa taurina, però sense massa èxit. Els veïns es manifestaven i expressaven el seu desig amb el crit de «bous, senyor alcalde, bous», fins a aconseguir la celebració. També era costum repetir la prova a partir de les dotze de la nit, un antecedent del «ball i vaquetes» de les dècades dels setanta i huitanta.

 

Bous a la plaça Major anys 1930

Aixi arribem als anys trenta - quaranta:  cada vesprada hi havia una «corrida de novillos-toros con la presencia de afamados diestros», un espectacle que ja no es programa els anys cinquanta, però sí bous al carrer, no a la plaça Major sinó en diferents localitzacions urbanes.

La programació d’aquell temps, i d'això ja fa quasi un segle, es completava amb les vetlades de balls regionals amb la participació del grup de danses populars de la ciutat, a més de traques i castells d’artifici, concerts i revetles.

La fira era només alguns barracons, paradetes ambulants a manera de porrat, on es venien llepolies (cotó de sucre, pomes caramel·litzades...) per als més menuts. A poc a poc començaren a arribar atraccions de fira (l'ona marina, els cotxes de xoc, el tren de la bruixa...) que donaren més animació a les festes.

 

Festes a la plaça Major, amb gegants i cabuts ja desapareguts

A partir dels anys cinquanta s’inicia el «Ball de Disfresses», que apareix inicialment en els programes oficials de festes amb el nom de «Gran Concurso de Trajes Regionales y de Época», una festa prou a semblança dels balls de màscares que en Carnestoltes celebraven alguns casinos en la República, i que el govern de la dictadura va prohibir després de la Guerra Civil.

L’espectacle era a l'actual plaça Major i es tancava la nit de divendres, l’entrada no era lliure: calia pagar per accedir al recinte, amb la qual cosa quedava restringit a sectors socials que podien assumir pagar l’entrada i sopar a les taules que els bars instal·laven a la plaça per gaudir de la vetlada i de la festa.

Seguirà el costum de celebrar festes de carrer amb revetles i el sopar general dels veïns enmig de la via pública, bous al carrer que passaren a celebrar-se a l’actual carrer Major. Els vallers gaudien de la cavalcada de carrosses, que desfilava pels carrers cèntrics de la ciutat mentre lliuraven una autèntica batalla de serpentines i confeti amb la gent que s'amuntegava a les voreres per veure-les passar.

 

Actes per a menuts que han desaparegut de la programació actual

 

La participació en el concurs de carrers engalanats era molt significativa, i quan a la fira va créixer i deixà de ser un simple lloc de venda de joguets i llepolies amb la incorporació de les modernes atraccions. Els actes per a xiquets i xiquetes se centraven en proves com la trencada de perols, la carrera de sacs, la biga ensabonada i una gran varietat de jocs i concursos infantils, a més de diverses proves d’habilitat amb bicicleta.

Amb el pas dels anys, alguns dels actes més significatius i presents des de temps immemorials desapareixerien de la programació. És el cas de la «Dansa» i també dels cabuts, presents en desfilades i processons que perderen tot el protagonisme i ara només fan aparició pública en el ball de la Moma el dia del Corpus.

Primera reina de les festes de Tavernes, Rosa Mari Pellicer

 

L’any 1961 Tavernes elegí la seua primera reina de festes, que assolí un gran protagonisme: acompanyada de la cort d’honor, va passar a presidir els actes festius i altres celebracions de la ciutat, sempre al costat de les autoritats locals. L’any 1970 s’introduïren els Jocs Florals dins de la proclamació. El certamen tingué una vida breu, ja que desaparegué al cap d’uns anys a causa de diversos problemes relacionats amb la política del moment.

A finals dels anys setanta i sobretot durant la dècada dels huitanta, els actes representaven una nova concepció festiva basada principalment en els espectacles musicals, les actuacions de cantants i grups de moda en concert. La plaça Major serà testimoni de les vetlades de «varietés», mentre hi havia nits de rock al Camp de Futbol i festivals taurins i ball nocturn a la plaça portàtil de bous. Finalment desaparegueren els bous al carrer després d’uns anys de celebrar-se a la plaça del Prado Comarcal.

I amb aquestes novetats començava la configuració de les actuals festes majors. Però això ho deixem per a demà, amb les festes majors al segle XXI.

Article extracte i resum de la segona part del capítol «Festes majors de Tavernes» del llibre de pròxima publicació «Festes i celebracions de la Valldigna», de M. Joan. Fotografies del llibre.