Quan la pedra parla: el paper ocult de la calcària en la prehistòria

 

El treball al jaciment de Bolomor, com tantes vegades hem publicat arreplegat les paraules del director de l'excavació Josep Fernàndez no s'acaba amb els 10/15 dies de treballs al jaciment, sinó que el treball continua mesos i mesos amb investigació de les troballes, conclusions i publicacions en els fòrums i revistes científiques més prestigioses internacionals i adients, més enllà d'articles en premsa local on el treball científic queda en un altre pla perquè els interessos de cara al lector generalista són altres. 

Tancades les excavacions "in situ", l'equip de Bolomor que dirigeix Fernàndez en col·laboració amb un equip de científics, molts d'ells internacionals, tenen al davant el repte de donar a coneixer a la societat el què, com i quan tingué vigència el món Bolomor en el paleolític. Ara mateix hi ha dos equips internacionals estudiant els darrers nivells excavats.

El treball de Bolomor ha estat premiat i reconegut per moltes entitats, associacions científiques i grups de premsa, entre ells Levante-EMV i l'últim el Grupo Radio Gandia que va distingir en novembre del 2023 a Josep Fernandez amb el premi d'Investigació, un guardó que finalment encara no descansa en les vitrines de l'investigador. 

Laura Hortelano i Paula Jardon, de l'equip de Bolomor i col·laboradors de Fernàndez han publicat a la revista Journal of Archaeological Science: Reports, revista científica acadèmica internacional publicada per l’editorial Elsevier, on els investigadors publiquen estudis científics d’arqueologia a nivell mundial i es publiquen després d'haver passar un procés d’avaluació rigorós abans de vore la llum.

Josep Fernàndez ens ha fet cinc cèntims de l'extens contingut de l'article, on novament es confirma el gran paper i importància del nostre jaciment. Així recorda que quan pensem en eines prehistòriques, sovint ens ve al cap una imatge clara: peces de sílex tallades amb precisió, brillants i eficients. Durant molt de temps, aquest material ha estat el protagonista indiscutible de la tecnologia dels primers humans.

 

A- Tallant o desbastant fusta d’heura amb cops.
B- Petits fragments despresos (microesquerdaments) en fusta de boix després d’aquest treball.
C- Resultat de donar forma a un bastó de pollancre amb una eina de calcària.
D- Resultat de fer el mateix amb una eina de sílex (comparació).
E- Traient l’escorça de la fusta d’heura.
F- Raspant fusta de pi.
G- Netejant pell fresca de cabirol amb moviments de tall.
H- Raspant pell de cabra salvatge amb moviment continu.

 

No només el sílex 

Però, potser hem tingut una visió incompleta i l'estudi recent centrat en la Cova del Bolomor, a Tavernes, posa el focus en la calcària, un material molt més comú però sovint ignorat. El jaciment, excavat sota la direcció de l’arqueòleg Fernández Peris, és clau per entendre el Plistocè mitjà. “Durant anys hem mirat sobretot el sílex, però a Bolomor la calcària forma part essencial de la vida quotidiana,” explica.

Per entendre com s’utilitzaven aquestes eines, les investigadores han optat per l’arqueologia experimental: reproduir-les i utilitzar-les en activitats reals.  Han tallat plantes, treballat fusta, processat animals i manipulat pells amb eines de calcària i sílex, observant les marques que es generen.“El que fa aquest estudi és fonamental: no només descriu les eines, sinó que les posa a treballar per entendre-les,” assenyala Fernández Peris.  Aquest enfocament, conegut com a traceologia, permet interpretar el passat a partir de les traces microscòpiques. 

Les empremtes del treball

Quan una eina s’utilitza, la seua superfície es transforma. En el cas de la calcària, les transformacions són especialment visibles i les eines mostren: desgast ràpid, marques grans i clares i estries abundants. “La calcària és molt agraïda des del punt de vista analític: les traces es formen ràpidament i són molt evidents,” destaca Fernández Peris, la qual cosa facilita la identificació de les activitats realitzades.

Una eina imperfecta… però eficaç

Tot i això, la calcària té limitacions. Es desgasta ràpidament i perd el tall en poc temps, sobretot en materials durs. Però això no la fa inútil. “No és un material per a eines duradores, sinó per a resoldre necessitats immediates” explica Fernández Peris.

En aquest sentit, la calcària és ideal per a treballs ràpids i intensius, on la rapidesa i la disponibilitat són més importants que la longevitat.

 

A- Eina de calcària (CTH097) utilitzada per tallar Eruca vesicaria, observada amb augment.
B- Eina de sílex (SP033) utilitzada per tallar la mateixa planta.
C- Eina de calcària (CTH072) utilitzada per donar forma a branques d’heura.
D- Eina de sílex (SP005A) utilitzada per treballar fusta de pi.
E- Eina de calcària (CTH025) utilitzada per raspar fusta de llorer.
F- Eina de sílex (SP010) utilitzada per raspar fusta de boix.
G- Eina de calcària (CTH111C) utilitzada per tallar o desbastar fusta de pi amb cops.
H- Eina de calcària (CTH115B) utilitzada com a falca per obrir o separar fusta d’heura.

 

Cada material, una història diferent

Un dels grans encerts de l’estudi de Laura Hortelano i Paula Jardon és demostrar que cada material treballat deixa una empremta específica. Així en la fusta genera moltes marques i desgast intens, en la carn deixa poques traces i en la pell provoca arrodoniment i moltes estries. "Aquest tipus de treball ens permet llegir les activitats humanes gairebé com si fossin un registre directe,” afirma l'investigador, i això obre la porta a reconstruccions molt més precises de la vida quotidiana prehistòrica.

Els resultats mostren que els humans prehistòrics no triaven materials a l’atzar i "els grups humans sabien perfectament què feien: triaven la matèria primera segons la funció,” subratlla, cosa que indica un coneixement profund dels recursos disponibles i una tecnologia flexible, adaptada a cada situació.

El pas del temps també deixa marca 

L’estudi també aborda un problema clau: no totes les marques són d’ús. Factors com el trepig, el sediment o l’aigua poden alterar les eines. “Distingir entre el que és ús real i el que és alteració és essencial per no equivocar-nos en la interpretació,” adverteix.

Però un fet es evident: el redescobriment del valor de les coses senzilles, de la calcària, sovint considerada un material secundari, que a Bolomor es revela com una peça clau per entendre la tecnologia prehistòrica i que en paraules de Fernàndez obliga a repensar la importància dels materials més simples.

En definitiva, la investigació de Laura Hortelano i Paula Jardon demostra que la tecnologia dels nostres avantpassats era molt més diversa i intel·ligent del que sovint imaginem.  I que, de vegades, les pedres més comunes també tenen coses a explicar dins del procés de l'evolució humana, com està demostrant Bolomor.