El cometa Lemmon al cel de la Valldigna

 C2025 A6 (Lemmon). S’observa la llarga cua iònica. Tavernes de la Valldigna. Enric Marco

En el cel de l’hemisferi nord podem admirar aquestes setmanes dos cometes a ull nu o millor amb prismàtics. El més brillant de tots dos és el C2025 A6 (Lemmon) descobert per l’astrònom Carson Fuls de la Universitat d’Arizona dins d’un programa de seguiment i cerca de cossos menors utilitzant el telescopi Lemmon. És un cometa de llarg període, amb una òrbita al voltant del Sol que triga 1350 anys en completar.

Com tots els cometes, passa la major part del temps en els confins del sistema solar, on tot és molt fosc i fred. Només quan el seu camí el porta en les proximitats dels planetes terrestres i del Sol, els gels de distinta composició comencen a escalfar-se i convertir-se en vapor, procés anomenat sublimació. Aquests gasos d’aigua, de diòxid de carboni, d’amoníac, nitrogen, etc, formarà la cabellera o coma, perdent pols i gasos en la seua llarga cua groguenca. De moment, en el cometa Lemmon aquesta cua encara no s’ha desenvolupat. La que es ben visible és la cua iònica de tons blavosos, amb els elements dissociats i amb càrrega, moltes vegades distorsionada pel vent solar.

El cometa que té un període orbital d’entrada d’uns 1350 anys, passarà pel punt més pròxim al Sol, el periheli, el 8 de novembre de 2025, quan s’hi situarà a 0,53 ua (79 milions de km) de la nostra estrella. Aquest pas pel periheli el frenarà una mica i, així, reduirà el període orbital a uns 1150 anys. Va fer el seu màxim acostament a la Terra el 21 d’octubre de 2025 i podia ser visible a ull nu a 42 graus del Sol després de la posta de sol només des de llocs foscos. Des de les ciutats és indispensable l’ús de prismàtics, càmera o telescopi.

Diagrama del moviment del cometa C/2025 A6 (Lemmon). OAN.

 

Fent ús de la figura publicada per l’Observatori Astronòmic Nacional és fàcil trobar l’objecte. Per veure el cometa cal mirar cap a l’oest, pot després de la posta de Sol. Però la visió no durarà gaire ja que només serà visible durant una hora o hora i mitja fins que es ponga darrere l’horitzó. El cometa està actualment en la constel·lació de Bootes, o Bover, un poc més amunt de la brillant estrella Arcturus. El final de la cua de l’Òssa Major apunta a la zona on es troba el cometa.

Els cometes són molts ràpids i el C2025 A6 (Lemmon) no n’és una excepció. Seguint-lo cada nit veureu que va movent-se cap a l’est o cap a l’esquerra. Al final del mes d’octubre passarà entre les estrelles Korneforos, de la constel·lació d’Hèrcules i l’estrella Unukalhai de Serpens. Però serà més espectacular quan a mitjan novembre s’aproxime a Antares, l’estrella ull de la constel·lació de l’Escorpí. 

C2025 A6 (Lemmon) al costat de l’estrella ρ Bootis. Tavernes de la Valldigna. Enric Marco

 

El dimarts 21 vaig tractar de caçar el cometa des de Tavernes de la Valldigna. Dilluns ho vaig intentar des de l’Aula d’Astronomia del Campus de Burjassot (UV) però no va poder ser. Uns nuvolots impertinents ens taparen el cel del capvespre i no poguérem veure res.

 A Tavernes va ser diferent. La posta de Sol acabava i la rojor del cel començava a baixar. A ull nu, no es veia res d’extraordinari però una foto amb el mòbil va captar una petita llum prop de l’estrella ρ Bootis, l’estrella situada a mitjan altura en la constel·lació.

Vaig estar fent fotografies amb el telescopi Seestar. La baixa altura del cometa i la proximitat de la muntanya va dificultar molt la presa d’imatges. El sistema d’adquisició i tractament d’imatges astronòmiques es basa en la recollida de moltes imatges individuals que després són sumades o apilades. Així es redueix el soroll electrònic del sensor i es poden eliminar les imatges fallades per núvols, satèl·lits, etc. En el cas del cometa C2025 A6 (Lemmon) es van recollir 18 imatges de 10 segons cadascuna que sumades donaven un temps d’integració de 3 minuts. Com ja he dit, el cometa es mou ràpidament en el cel del capvespre així que observar-lo més temps no te sentit ja que veuríem el nucli del cometa com una línia blanca a causa del desplaçament. 

 

C2025 R2 (SWAN). Tavernes de la Valldigna. Enric Marco

 

Una vegada acabat d’observar el cometa C2025 A6 (Lemmon) em vaig dedicar a cercar un segon cometa que ara senyoreja també pels cels de l’hemisferi nord. Es tracta del cometa C2023 R" (SWAN). És un cometa de període llarg descobert l’11 de setembre de 2025 per Vladimir Bezugly a través d’imatges de SWAN, instrument del telescopi solar SOHO, dedicat a estudiar la corona solar. El 20 d’octubre de 2025, el cometa tenia una magnitud aparent difusa de +6.0, observable només des de llocs foscs. És millor utilitzar binoculars de 50 mm. A l’hemisferi nord, ara es pot veure en la constel·lació de l’Àguila després de la posta de Sol. 

Jo vaig estar fotografiant-lo i vaig aconseguir un apilat de 4 minuts. No és tan espectacular con el cometa anterior però també s’ho val. S’hi pot intuir una lleugera cua a la part esquerra del nucli cometari.

Enric Marco 

Enric Marco és doctor en Física i tècnic superior d'astronomia al departament d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València