La SIUM va oferir el "Concert del Soci" amb la participació del borbardí nord-americà Bob Powers

 

L'auditori de la SIUM ha estat l'escenari del concert que la banda de la societat ha interpretat dedicat "al Soci" i que va comptar amb la singularitat de poder escoltar com a solista al bombardí nord-americà Bob Powers, durant molts anys músic de la banda de l'exèrcit dels Estats Units (Pershing's Own). El concert va comptar així mateix amb la presència del compositor Gregory Fritze del qual la banda va interpretar el "Concertino per a bombardí i banda". La SIUM els va imposar la insígnia de la Societat Musical en agraïment.

 

 

 

Bob Power ha actuar com a solista i, segons es va dir, era la segona vegada que tocava a Tavernes, car també va estar en la nostra ciutat i va tocar amb la banda en l'època que va estar dirigida pel mestre Eduardo Arnau. El bombardí nord-americà, com a músic que va ser  de la "Pershing' Own", ha actuat davant dels presidents dels Estats Units des de Carter fins a Obama.

 

 

 

El programa del concert va estar format majorment per música nord-americana. Entre les obres interpretades, hi ha la marxa de John Mackey anomenada "Xerxes", inspirada en el rei persa  de l'antiguitat, la "Symphonic Overture" de James Barnes" i "Concertino for Euphonium and Band" de Gregory Fritze i "Camino Real" d'Alfred Reede. Com a final del concert, i com a bis, es va interpretar el pasdoble "Lo cant del valencià" de Pedro Sosa, amb la col·laboració de Bob Powers com a solista.  La direcció va ser de Carlos Sancho.

 

REPORTATGE: Anit vam celebrar la Nit de Sant Joan, la festa del foc comuna dels territoris amb la mateixa llengua i cultura

 

Ahir dilluns vespra de Sant Joan, per la nit la nit, i un any més, Tavernes va celebrar la Nit de Sant Joan, segons es diu la nit més màgica de l’any que festeja - encara que amb uns dies de retard- l’arribada de l’estiu, el solstici d’estiu o si voleu el dia més llarg de l’any i la nit més curta, tot i que des del punt de vista astronòmic no és exacta eixa afirmació que cal reservar al dia del solstici, enguany el divendres dia 21. 

 

La celebració del solstici d'estiu és un costum arrelat en molts pobles al llarg de la història de la humanitat, exemples en les cultures del Món n'hi ha de milers des de l'antiguitat.  La cultura-tradició cristiana es basa bastant en els antics ritus pagans, assimilats per l’Església Catòlica que ha fet coincidir la celebració amb la data de naixement de Sant Joan Baptista: s'hi conserven molts dels elements simbòlics i costums de la festa pagana, cas del foc purificador, els banys de mitjanit, les herbes de sant Joan, les cançons, el ball o els guariments i rituals màgics.

 

 

Fogueres al Pirineu

 

En els territoris amb els quals compartim els lligam de la llengua i una cultura bàsica comuna, cal esmentar les comarques del Pirineu, que celebren el solstici en forma de “fogueres” (estan declarades declarades patrimoni immaterial de la Humanitat, com les falles), a Alacant hi ha les “fogueres” de Sant Joan, mentre a altres territoris tenen festa grossa, cas de Ciutadella (Menorca) a Ses Illes amb el protagonisme del cavall i, a moltes comarques, com a signe de germanor, les fogueres s'encendran amb la flama encesa al Canigó i duta per diversos mitjans a tots els punts implicats. 

 

Cal també recordar que a l'Alguer (localitat de parla catalana de Sardenya) durant anys la diada de Sant Joan va ser una festa popular i ben estimada, s'hi encenien fogueres i els joves dedicaven la nit a saltar per damunt les flames. I va ser a partir dels anys 1960-1970, quan aquesta festa va entrar en declivi, fins que es va perdre.  Talment com ens ha passat a Tavernes, la qual cosa contem tot seguit.

 

El foc, sota qualsevol forma, és el gran protagonista

  

 

A Tavernes hi havia fogueres però.... les cremaven per Sant Pere

Doncs, sí: Tavernes festejava antigament amb fogueres l'entrada de l'estiu. Sí, pregunteu als majors, i demaneu que us conten.  Però hi havia una distinció: no les cremaven la nit del 23, sinó la nit del 28, la vespra de Sant Pere, patró de l'única parròquia que hi havia el poble fins a la meitat del segle passat. Després, sobre el 1950, es va crear la de Sant Josep. 

 

Unes fogueres que s'hi encenien coincident amb el revolt de campanes que, sobre les 8 de la vesprada i després d'acabar la missa dedicada al sant, es deixava anar des del campanar i es podia escoltar a tota la població. En un temps on no havia cotxes ni motos, ni sorolls al carrer, la contaminació acústica era pràcticament inexistent. 

 

 

 

 

L'encesa de la foguera en començar a fosquejar era possible perquè els xiquets s’havien afanyat durant tot el dia a anar, casa per casa dels carrers per arreplegar trastos vells que, amuntegaven mesclats amb fustes, branques... fins fer una pira a l’estil de “l’estoreta velleta” de les primera falles josefines allà el segle XIX, fins aconseguir de vegades falles bastants altes que es muntaven habitualment a l’encreuament dels carrers. No no hi havia cotxes ni motos, com hem dit, i els amos d'uns carrers majorment sense empedrar o asfaltar eren els carros i les haques, però a eixes hores ja  eren a casa i als estables. 

La foguera cremava, llançant paveses a l'atmosfera entre els crits, rialles i gresca dels menuts i també dels majors, esperant que el foc i les flames minvaren perquè, quan quedaven brases i cendres, els xiquets es dedicaven a botar-les, a saltar per damunt, ajudant-se en el salt per canyes llargues i fortes que prèviament havien preparat. No cal ni dir que les mares era tot marmolons i bons consells: no botes, posa atenció que et cremaràs, etc. Per cert una tradició semblant, com hem dit s'ha perdut a l'Alguer però això de saltar la foguera, encara es manté a Xàbia.

A Tavernes la tradició de les fogueres va desaparèixer a partir dels anys 1960, al mateix temps que els carrers de terra van ser substituïts per asfalt. L'Ajuntament no oferia les facilitats que ara tenen les falles i, sense protecció d'arena, es feia malbé l’asfaltatge del carrer i.... Tavernes, a poc a poc, va perdre una tradició més. Les nostres tradicions es quden perdudes pel camí de la Història i el pas del temps, mentre n'hem adquirit altres importades i que mai no han estat nostres: el "Dia de los Enamorados" el 14 de febrer, la festa de Halloween, el "roscón de Reyes"....   ai, la modernitat!!! .

 

 

 

I en contrapartida, hem adaptat i fet nostra la Nit de Sant que no s'havia celebrat massa a Tavernes 

En contrapartida n'hem guanyat una que no era massa nostra, la Nit de Sant Joan.  I va ser a partir dels anys 1990, amb l'impuls de l'Ajuntament - el turisme és el turisme-  i va començar de manera senzilla però amb uns quants anys es va assumir la festa de Sant Joan com a pròpia, cosa que està bé, talment com vam assumir les falles de Sant Josep que, tampoc en feiem, i que dit siga, haguessen pogut celebrar-s'hi com una continuació de les fogueres de carrer en honor de Sant Pere. 

 

Però... la cosa va com va i ara compartim amb la Nit de Sant Joan una festa típica, ben arrelada i comuna a tots els territoris que, amb la mateix llengua, saludem amb un ¡bon dia! l'eixida del sol. I un any més ho celebrem amb fogueres a la platja, molts en el sopar a vora mar, a l'espera de la mitjanit per acostar-s'hi a vora mar i mullar-s'hi els peus, esperant l’arribada d’una ona per expressar un desig.

 

Mullar-se els peus i demanar un desig: la màgica Nit de Sant Joan

 

 

Una tradició vallera per Sant Pere que s'ha perdut

I ja que hem parlat de les fogueres de Sant Pere...  Hi havia una tradició - ja perduda-  on el protagonisme era dels xiquets i xiquetes més petits. A Tavernes hi havia el costum, abans d’anar a dormir,  d'omplir un got d’aigua fins a poc més de la meitat i els pares hi llançaven dins caure un ou trencat, tot, la clara i el rovell. ¡Un aclariment: s’ha de deixar caure el rovell, si es deixa caure la “yema” no s’hi val! (No sabem perquè els ous d'avui dia tenen cada vegada més "yema" i menys rovell). 

 

L'ou pren forma de barca, simbolisme de Sant Joan

 

L’endemà de matí el xiquet o la xiqueta podrà observar meravellat i, sobre tot fent ús de la molta imaginació, que el conjunt ha pres forma d’una barca on el rovell seria el casc i la clara ha adoptat la forma d'una vela. Hom diu que això és una al·lusió a la barca de Sant Pere, deixeble de Jesucrist que com tots sabeu era pescador abans de ser “pescador d’homes”. Un costum, una tradició que s’ha perdut.

 

La Hipòtesi Àvalon (b)

 

La Hipòtesi Àvalon (b)

En resum, x està relacionada amb A, Alfa i Beta, que al seu torn estan relacionades amb Pi i el número e. I x compromet totes les ‘variables’ deduïdes amb total certesa fins al Tram 17 de la nostra sèrie segons aquest esquema (veure doc. “Proposta de Progressió Nombres Primers”):

Pn+1 = Pnx
kn = (Pnx/n P1-1/n) -1 ζn = Pnx-1 -1 ∆n = Ln10Pn1-x δn = Pn / 9*10n+4 σn = 9*10n+5 / Pnx
x = LPnPn+1 x = LnPn+1/LnPn x = ᴫ1/ αn- eβn
αn = Lnᴫ / LnA; A = LnPn+1/Pn + x
βn = Ln (LnPn+1/Pn)
Pn+1 = eLnPn (An + LnPn) / LnPn + 1 Pn+1 = ee^(βn)+LnPn Pn = e (An – xn)/(xn – 1)

que ens ofereix una successió de valors coherents entre sí que ens permet (amb la consulta dels documents adjunts en la carpeta “Treballs amb Primers”) proposar uns valors ‘aproximats de Nombres Primers més enllà de 1022. 

 

Les successions bàsiques les trobarem en els diversos documents de la carpeta esmentada. Cenyint-nos ara a les ‘variacions’ d’An (fins el Tram 1021_1022) són 3,2475213543, 3,4202942881, 3,3118326240, 3,3178003662, 3,3153373535, 3,3134501491, 3,3119608696, 3,3107654377, 3,3097906245, 3,3089846734, 3,3083102655, 3,3077399355, 3,3072530686, 3,3068339407, 3,3064703870, 3,3061528747, setze valors, que, en correspondència amb Alfa (αn), i d’acord amb An αn = ᴫ, Alfa ha de tenir els següents valors, 0,9718461811, 0,9308816196, 0,9559317426, 0,9544967521, 0,9550881674, 0,9555421144, 0,9559008323, 0,9561890838, 0,9564243440, 0,9566189909, 0,9567819660, 0,9569198592, 0,9570376232, 0,9571390395, 0,9572270363, 0,9573039101, també setze valors, de manera que l’equació An αn = ᴫ es compleix en cada Tram (P1...P17). Si de la ‘progressió d’A i Alfa ‘deduïm’ un possible valor desconegut A17, com ara 3,3058729561* (de l’excel “Relació Alfa i A”), al qual li correspon un valor d’Alfa α17 0,9573716984, tots dos molt pròxims als ‘deduïts’ del document excel “Relació Primers per Potències” (que agafa la base de ‘variacions des de k, on ja hi tornarem), on A17 3,3059277179** i α17 0,9573584355, sempre acomplint la condició de constant (An αn = ᴫ). Dels dos valors d’A17, aplicant l’equació Pn+1 = eLnPn (An + LnPn) / LnPn + 1, s’obtenen dos valors diferent per a P18, en el primer cas P*18 = 1723851605934186195349, en el segon P**18 = 1723944028132073169230. I encara, del “Triangle de Tartaglia” amb A17 3,3077669566***, amb α17 0,9569133247, agafats des de les ‘variacions d’x, P18*** = 1727051014707410864494, amb unes ‘desviacions’ entre els valors, de percentatges assumibles. Si P*** fos el 100% P** representaria una desviació de -0,1799%, i P* --0,1852%, igualment baixes, en tots dos casos. 

Si ens hi fixàvem amb els valors certs de la sèrie de Beta, fins β16, 0,7238680164, 0,810879362, 0,775334956, 0,785429412, 0,790326645, 0,794330765, 0,797661171, 0,800475497, 0,802885182, 0,804971676, 0,806795949, 0,808404544, 0,809833602, 0,811111608, 0,812261322, 0,813301148, és fàcil deduir-ne un β17 0,814330064* (dels diversos documents de la carpeta, excels “Relacions Neperians i Pi”, entre d’altres) i fins i tot un β17 0,8142694928** (excel “Relació Primers per Potències”, que agafa els valors des de k), de manera que obtindríem dos P18, un 1724179785230720243670* i altre 1723944028047688854980**, pràcticament idèntic a l’agafat del doc. “Relació Primers per Potències” aplicant el valor d’A17 (1723944028132073169230). I tot mantenint les sèries respectives coherentment compactades, sense ‘bots’ estranys i passos forçats.

Si seguíem amb les successions de les variables x17 (1,0484017870), del mateix document excel “Relació Primers per Potències”, proposa per a P18 = P17x17, amb x17 = ᴫ1/α17 - e β17, el valor 1723944032255934610029, confirmant-se, així, la coherència dels valors successius, d’A, Alfa, Beta i X. Per tant, els valors de P18 més pròxims entre si, x17 (1,0484017870) [1723944032255934610029], β17 (0,8142694928) [1723944028047688854980], A17 (3,3059277179) [1723944028132073169230], amb α17 (0,9573584355). Ordenats de major a menor, 1723944032255934610029, 1723944028132073169230, 1723944028047688854980, serien els valors que la Hipòtesi d’Àvalon suggereix per al nombre de primeres entre les potències 1022 i 1023. 

Uns valor que per a k17 8,2173114042 (del mateix document excel “Relació...”) atorgaria per a P18 = (P11/17 + P11/17k17)17 el valor 1723944028101036434402.

Si seguíem, amb ζ17 8,559409247, P18 = (P17 + P17 ζ17) = 1723944028057338087485.
Etcètera.
Per a ∆17 0,045059162, P18 = eln10 P17 - ∆17 = 1723944028205816365084.
Per a σ17 52,20587127, P18 = 9*10n+5 / σ17 = 1723944027953007669437.

Per δ17 0,0191549336 (òbviament deduït de la progressió pròpia (– δ0 per a P1 68905 0,0765611111), 0,0602136667, 0,0571226000, 0,0500956433, 0,0449116641, 0,0407000256, 0,0372109524, 0,0342730694, 0,0317652913, 0,0295995874, 0,0277104190, 0,0260479869, 0,0245737746, 0,0232575237, 0,0220751326, 0,0210071665, 0,0200377797, 0,0191549336 P18 = δ17 9*10n+5 = 1723944024000000000000, molt imprecís, parla de la densitat de Primers per Trams, i resulta el més petit dels valors obtinguts amb les altres variables.

1723944032255934610029, x17, 1723944028205816365084, ∆17, 1723944028132073169230, A17, 1723944028101036434402, k17, 1723944028057338087485, ζ17, 1723944028047688854980, β17, 1723944027953007669437, σ17

Per tant, el nombre de Primers entre les Potències de 1022 i 1023 oscil·laria entre el menor i el major dels números aquests. I el nombre de Primers que les matemàtiques es trobaran fins a la Potència 23 de 10 (# {Primers ≤ x = 1023}), quan els algoritmes i les tecnologies de l’avenir ho permeten, serà la suma d’aquest número oscil·lant més el conegut fins 1022, 201467286689315906290. Aquesta és la tesi forta de la Hipòtesi Àvalon.

Entre 1925411318945250516319 i 1925411314642323575727

 

Josep Franco i Giner 

 

Informem de les activitats programades per a la Nit de Sant Joan

 

La Nit de Sant Joan celebrem - encara que amb dos dies de retard- l'entrada a l'estiu i tot i que tradicionalment la gent es creu que aqueixa nit és la més curta de l'any, no és exacte i ja porta una diferència de 10 segons respecte la nit del 21, dia del solstici.

Uns segons de més o de menys no fa la cosa per celebrar com cal aquesta diada, que s'espera amb calor, l'Ajuntament ha preparat diversos espectacles, el primer del qual és d'animació infantil protagonitzat pel personatge "Pol", a partir de les 20 hores en l'avinguda de la Marina, en la zona de l'oficina Tourist Info.

 

En concret és un espectacle per a infants, majorment  d’1 a 6 anys, i en Pol, que viu al Pol Nord,  fa un viatge de milers de quilòmetres per a  transmetre de primera veu el missatge que el gel dels pols s’està desfent i de totes les conseqüències que això comporta. 

Els xiquets i xiquetes hauran de descobrir els animals que en Pol ha conegut durant el seu llarg viatge fins arribar a Tavernes i de la importància de conservar-los. Tot això amerat de cançons i danses sobre animals i el seu entorn, amb un llenguatge molt proper i entenedor de les lletres de música tranquil·la i suau però alhora divertida per a que els menuts/des gaudeixen cantant, ballant i jugant. 

 

A la nit, la festa que serà el preludi del tradicional bany de peus a vora mar, començarà a les 23 hores amb el correfoc a càrrec de la Colla de Dimonis de Mislata, tot un clàssic a Tavernes en la celebració de la Nit de Sant Joan i que comptarà amb l'animació de la batucada vallera Vall-Tu-Kà que donarà ritme i ambient a la desfilada. L'eixida serà al final de l’avinguda de La Marina amb un recorregut que finalitzarà en el camí del Mar, en l'entrada principal de la platja. 

Normes a tindre en compte a l'hora de fer fogueres en la platja la Nit de Sant Joan i altres recordatoris

 

L’Ajuntament ha recordat a tots els veïns i veïnes que, segons la normativa del Pativel que protegeix diferents zones del litoral valencià i que afecta per tant la zona costera de Tavernes, només està permés fer fogueres en la zona urbana de la denominada Platja de Tavernes.

Per tant, i per a més aclariment:

- Està autoritzat fer fogueres en la Platja de Tavernes, entre el carrer Garbí-Plaça de la Safor (al sud) i el carrer del Canal (edifici Sant Pablo) al nord.

Zona permesa per fer fogueres

- Està prohibit fer fogueres en tota la platja de la Goleta i la zona dels Marenys, entre el carrer Garbí-Plaçá de la Safor fins al terme de Xeraco per ser zones afectades per aquesta regulació mediambiental.

Es recorda que no es pot accedir a l’arena amb objectes metàl·lics, vidres o altres elements que puguen produir danys. L'endemà, 24 de juny, la neteja de l’arena començarà a les 5 de la matinada perquè la platja estiga en les millors condicions a l'hora del bany.

L'ordre i seguretat la Nit de Sant Joan es mantindrà amb un operatiu especial de Policia Local , amb 5 patrulles actives des de la vesprada fins la matinada, vigilància amb dron per controlar les zones on està prohibit fer foc i agents destinats al control del trànsit per a facilitar la circulació i l’accés de vehicles a la platja. Aquest dispositiu compta amb la col·laboració dels voluntaris de l’agrupació local de Protecció Civil.

Ja estem a l'estiu i avui, 21 de juny, és el primer dia oficial.

 

Per Mallorca ens ix el Sol i avui ens saluda amb un nou estiu

Ja estem en estiu. En concret des de les 04:42 hores d'aquesta mateixa matinada, és a dir  només unes hores abans d'escriure aquest article, tot i segons els càlculs de l’Institut Geogràfic Nacional, organisme dependent del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. No sempre és el mateix dia ni la mateixa hora, però sí que acostuma a situar-se en dies similars cada any, entre el 20 i el 22 de juny.  

Enguany l'estiu el comencem avui, 21 de juny, que és coincident en el mateix dia de l'any passat i s’allargarà fins al 22 de setembre, moment que se celebrarà l’equinocci d'autumne per donar pas a la tardor. En total, l’estiu del 2025 tindrà una durada de 93 dies i 18 hores.

Cal saber que eixa hora concreta, les 4.42 hores, marcava el moment exacte del solstici, és a dir, quan la Terra passa pel punt de la seua òrbita en el qual el Sol arriba a la màxima declinació nord. Aquest dia es converteix en el més llarg de l’any pel que fa a les hores de llum solar, amb una durada aproximada a Tavernes de les 6:35 hores fins a les 21:30 hores. O siga serà el dia més llarg i la nit més curta, no com la gent sol creure que és la de Sant Joan.

I que vol dir solstici? Es una paraula d’origen llatí i prové de la combinació de "sol" i "statum" (que vol dir ‘estàtic’), en referència al fet que els dies al voltant de la data del solstici sembla que el Sol no canvie la trajectòria, com si seguirà un mateix recorregut en el cel.

Els solsticis al llarg de la història se celebraven amb festes i el foc tenia un paper central, però amb el pas dels temps el cristianisme les va adaptar i han donat lloc a dues dues festivitats destacades: Nadal, en el principi del solstici d’hivern, i Sant Joan, amb el d’estiu.

I com sol ser habitual, al llarg de l'estiu podrem gaudir de l'astronomia a ull nu, i sempre millor en llocs o paratges sense contaminació lumínica humana. I tornarem a contemplar les llàgrimes de Sant Llorenç, o els Perseids, amb el moment màxim al voltant de Sant Llorenç tot i que solen començar a finals de juliol.

En aquest principi d’estiu vorem Mart i Mercuri al cel després de la posta de sol, mentre Saturn no es deixarà veure fins al setembre, quan apareixerà per llevant a poqueta nit.

També abans de l'eixida del sol podrem vore Venus i Saturn al llarg de tot l'estiu, mentre Júpiter es vorà des de principi de juliol i Mercuri serà visible a principis d’agost i fins al setembre.

Tavernes ha celebrat la XXV Festa de l'Esport amb gran presència d'esportistes locals

 

En una vesprada amb molta calor i molts assistents,  Tavernes  ha celebrat  la Festa de l'Esport, organitzada per la regidoria d'Esports que presideix Josep Llàcer, de Compromís i que arribava enguany a la seua 25a edició amb l'objectiu concret de reconéixer la tasca i l’esforç de l’esport base, federat i amateur de la localitat.

Un total de 120 esportistes destacats de 20 clubs i associacions esportives locals foren premiats, entre els quals cal citar 8 nominacions honorífiques i 4 especials a esportistes i equips que han brillat en aquesta temporada en l'acte senzill i molt entretingut que ha estat presentat i dirigit magistralment pel periodista Xavier Alberola. I com sempre, un acte perfectament organitzat per la regidoria d'Esports i col·laboradors.

 

 

El regidor Josep Llàcer ha dirigit unes paraules on ha recordat els esportistes i els seus triomfs i també els treballadors del taller que fan possible el decorat de la festa, així com la brigada en la preparació i desenvolupament de la infraestructura de la  festa esportiva. L'alcaldessa Lara Romero ha destacat el gran any del basquet, sobre tot el femení amb quatre campionats.

Tot seguit ha tingut lloc l'acte de detalls i plaques, en el qual han participat els regidors dels diversos partits del consistori mentre els  honorífics i especials han estat lliurats per Llacer i Romero, enmig de grans aplaudiments.

Les nominacions especials foren per :  

Equip sénior femení del CB Tavernes, Paco Ausina Arenas  president del Club Patinatge Tavernes, Salva Palomares Lloret, entrenador i jugador rugbi i Josep Clar Nadal, president del Club Ciclista La Valldigna.

 

També van rebre premis honorífiques a l'equip Prebenjamí mixt CB Tavernes, Preinfantil femení CB Tavernes, Cadet femení CB Tavernes,  la Penya 04 Ferracost, Gisela Ruano del Club d'halterofília i a  Gala Peris Grau, Vega Escrihuela Gil i Mateo Callejón Cardona, tots tres del Club Patinatge Tavernes. 04 Ferracost; l’haltera Gisela Ruano i tres representants del Club Patinatge Tavernes. 

 

Més fotografies de la Festa de l'Esport