El regidor de Transparència, Zeus Grau, rep a Madrid el premi "AUDAZ", una distinció de la FEMP a la bona pràctica municipal

 

Tavernes ha rebut avui el reconeixent en forma de guardó en els premis "AUDAZ", de la Red Académica de Gobierno Abierto (RAGA España) per la seua bona pràctica de transparència municipal consistent, com diu l'acta, a "publicar els assumptes incorporats a l'ordre del dia dels plens i Junta de Govern local".  

L'actual regidor de Transparència Municipal, Zeus Grau, que ha estat acompanyat pel cap del departament de Règim Interior, Protecció de Dades, Transparència i Accés a la la Información Pública, Javier Brines Almiñana president de l'Agència de Protecció de Dades, Lorenzo Cotino en l'acte celebrat a Madrid aquest matí en la seu de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).

 

Aquests guardons han sorgit a iniciativa de la Red Académica de Gobierno Abierto (RAGA) i és la primera vegada que es convocaven per tal de reconéixer el treball que efectuen les entitats locals de tot l'estat en matèria de transparència de dades i informació al ciutadà.

Una iniciativa pionera a l'estat en l'any 2013

Una iniciativa pionera aleshores en l'estat espanyol i que va ser possible gràcies al treball realitzat en aquell temps per l'actualment cap responsable del departament,  Javier Brines, per tal de seguir les instruccions de l'alcalde de Compromís,  Jordi Joan, i posar en pràctica un nou escenari municipal en base a la llei de transparència promulgada el 2013. 

Un projecte que cercava pal·liar la falta d'informació que la ciutadania tenia respecte a les decisions més importants que es prenien a l'Ajuntament de la ciutat, tant en la Junta de Govern Local, com en els plens i que alhora també pogués servir perquè es valorara la tasca política i la gestió dels representants del diversos partits que integren el consistori.

Així, a partir d'eixe moment l'Ajuntament va publicar en el web municipal tots els assumptes i expedients dels plens, iniciativa presa per Compromís en la legislatura , que ha estat continuada després pels seus governs (2013-2023) i ara per l'actual. Poc després el mateix Compromís introduiria la retransmissió en directe dels plens, pràctica que dura fins ara.

 

Foto de família de tots els guardonats 

La ciutadania des d'aleshores pot comprovar en qualsevol plenari: la publicació uns dies abans dels plens dels punts de l'ordre del dia però, amb el complement de diferents enllaços perquè qualsevol veí/veïna poguera descarregar-se, i fins i tot arxivar, l'expedient format pels documents que acompanyaven els punts de l'ordre del dia. Això li aprofita a qualsevol veí o veïna aprofita per poder conéixer dades tan importants com les referents als pressupostos, les mocions, les inversions a fer, i molts altres documents, amb els aspectes legals de les decisions a prendre, o les ordenances municipals, quan es modifiquen o aproven, etc..

Més informació

La Hipòtesi Àvalon (a)

 

La Hipòtesi Àvalon (a)

El cardinal de ‘nombres primers’ per Trams de Potències de 10, considerant el 1r Tram entre 0 i 106, per a nosaltres P1, que ve indicat per aquesta expressió, (#{primers 10n ≤ x ≤ 10n+1}) és, fins 1022, això és fins a P17, Tram 17, entre 1021 i 1022, la sèrie següent: (10_106) 68905 P1, (106_107) 548039 P2, (107_108) 5141034 P3, (108_109) 45086079 P4, (109_1010) 404204977 P5, (1010_1011) 3663002302 P6, (1011_1012) 33489857205 P7, (1012_1013) 308457624821 P8, (1013_1014) 2858876213963 P9, (1014_1015) 26639628671867 P10, (1015_1016) 249393770611256 P11, (1016_1017) 2344318816620308 P12, (1017_1018) 22116397130086627 P13, (1018_1019) 209317712988603747 P14, (1019_1020) 1986761935284574233 P15, (1020_1021) 18906449883457813088 P16, (1021_1022) 180340017203297174362 P17. Aquests cardinals estan extrets de restar el cardinal de Primers de fins a 1022 – cardinal de Primers de fins a 1021, [#{primers ≤ x (1022)}] – [#{primers ≤ x (1021)}], que són els cardinals coneguts de Primers, segons l’article “Carreras de Números Primos” dels professors Andrew Granville i Greg Martin, La Gaceta de la Real Sociedad Matemática Española, Vol 8, nº 1 (2005), Pàgs, 197-240.

Aquestes quantitats (P1, P2, ... P17) es poden obtenir, també, segons aquesta relació Pn+1 = Pnxn, on xn = LnPn+1/LnPn. I, Pnxn = Pn+1, quan n→∞, x→1, per tant, en algun moment els cardinals de dos Trams successius s’igualaran: Pn = Pn+1 [#{primers 10n-1 ≤ x ≤ 10n} = #{primers 10n ≤ x ≤ 10n+1}]. I (Ln Pn+1 – Ln Pn)→0, quan n→∞. I [(Ln Pn+1 - Ln Pn) + (Ln Pn+1 / Ln Pn)]→1, quan n→∞. (veure doc. “Relacions Nombres Primers”). A aquesta darrera expressió l’hem anomenada A. De les definicions posteriors es dedueix que, xn = ᴫ1/αn - e βn.

 

A i Alfa. Beta.

An = (Ln Pn+1 - Ln Pn) + (Ln Pn+1 / Ln Pn). Per tant An i xn són variables ‘relacionades’ i conegudes, si més no amb absoluta certesa, fins als valors A16 i x16, perquè coneixem els valors de P17 i P16, i anteriors fins P1. Pn+1 = eLnPn (An + LnPn) / LnPn + 1.

Hem definit βn = Ln [(Ln Pn+1 - Ln Pn)], també coneguda amb exactitud fins el valor β16. Per tant, e βn = Ln Pn+1 – Ln Pn. I An = e βn + xn. Pn+1 = ee^(βn) + LnPn. Ja avancem que de l’excel “Relació Primers per Potències” un valor coherent per a β17 seria 0,8142694928, amb el qual obtindríem un P18 quasi idèntic que el resultant amb A17 i α17 del mateix document, 1723944028047688854980. An = e βn + xn. e = (An – xn)1/βn. ∑n=1∞ (An – xn)1/βn = ∑n=1∞ ne. ∑n=1∞ (An – xn)1/βn / e = ∑n=1∞ n. 1+2+3+...+n = (A1-x1)1/ β1/e+(A2-x2)1/ β2/e+(A3-x3)1/ β3/e+...+(An–xn)1/βn/e =

[2,718281827942728214176668267572111+2,718281827568575063301357085419722+
2,718281828963662790783360359692333+2,718281828830178079197788750029344+...+(An–xn)1/βn/e = ∑n=1∞ = 1+2+3..+n.]

La qual cosa implica, com segueix, que: ∑n=1∞ (An – xn)1/βn / e = ∑n=1∞ Anαn / ᴫ.

(An – xn)1/βn / e = Anαn / ᴫ. (An – xn)1/βn / Anαn = e / ᴫ. Efectivament. A més a més s’ha de tenir en compte aquesta correspondència, que relaciona A i β amb e:

(An – 1) 1/βn (1 + Pn-1) -1/βn = e.

Hem definit αn = Lnᴫ/LnAn. Igualment precisa fins al Tram 17, segons els hem acotat. Amb aquesta variable hem fet constant, per a qualsevol n, l’equivalència Anαn = ᴫ. ∑n=1∞ nᴫ = ∑n=1∞ Anαn. ᴫ ∑n=1∞ n = ∑n=1∞ Anαn. ∑n=1∞ n = ∑n=1∞ Anαn / ᴫ.

1+2+3+4+ ... + n = A1α1/ᴫ + A2α2/ᴫ + A3α3/ᴫ + A4α4/ᴫ + ... + Anαn/ᴫ =

[0,9999999999806189758267454488096811+ 0,9999999999885636831457811951809722+1,000000000055638594439233506049233+
0,9999999999391430315769080566806344+ ... + Anαn/ᴫ = ∑n=1∞ = 1+2+3..+n.]

De l’excel “Relació Alfa i A” es dedueixen dos valors per a A17 i α17 molt precisos en correspondència amb els valors anteriors i entre si, 3,3058729561 i 0,9573716984, respectivament, pràcticament coincidents amb els resultats de l’excel “Relació Primers per Potències” (A17 3,3059277179** i α17 0,9573584355). Del primer document esmentat aquí, també es dedueix un Valor de Recurrència, que anomenarem VR, que per a les variables esmentades, A17 i α17 valdria VR14 (ateses les desviacions de posició) 0,0000285082, de manera que d’aquestes dues equacions, VR14 = [(A17 – A16) + (α17 – α16)] – [(A16 – A15) + (α16- α15)] i A17 α17 = ᴫ (en negreta les incògnites, A17 i α17), se’n podrien extraure els valors d’A17 i α17, que, però, amb els atorgats als documents suara esmentats es compleix l’equació A17 α17 = 3,1415926537 (ᴫ = 3,1415926536).

 Josep Franco i Giner

 

L'arròs nostre de cada dia, compra'l amb "Denominació d'Origen Arròs de València

La Unió Llauradora ha denunciat una nova entrada d'arròs importat a través del port de València, en concret un vaixell amb 6.000 tones que va dirigit a l’empresa Herba Ricemill del Grup Ebre Foods i que compta amb marques tan importants com La Fallera, Sos, Brillante o La Cigala, entre altres.

L'empresa posseeix instal·lacions en la localitat d'Algemesí i ja el 15 d'abril del passat any va ser l'escenari de protestes dels arrossers davant les massives importacions procedents de tercers països (principalment Àsia) i la falta d'eixida comercial de l'arròs enfront de l'alentiment de les compres. Mentrestant, els costos de producció del cultiu segueixen pels núvols, sobretot per la falta de matèries actives per a la lluita contra plagues que sí que posseeixen en països tercers, la qual cosa es tradueix en un minvament important de la rendibilitat dels arrossers valencians.

 

 

 

LA UNIÓ sol·licita a la Conselleria d'Agricultura que inspeccione la procedència, que efectue analítiques d'eixe arròs i controle l'envasament d'eixe arròs en les instal·lacions d'aquesta empresa, així com d'unes altres que també importen.  Amb la pràctica de les importacions, aquestes grans empreses suposadament pretenen baixar el preu de l'arròs valencià que afecta després sensiblement a la renda dels nostres llauradors.

 

LA UNIÓ critica la falta de reciprocitat en els acords comercials subscrits per la Unió Europea amb països tercers.  “A diferència de l'arròs produït en l'àmbit de la Unió Europea que compleix amb els màxims estàndards de qualitat, altres països empren productes químics nocius per a la salut que estan prohibits a la UE, cultiven de manera insostenible per al medi ambient i vulneren els drets humans”, assenyala l'organització agrària. Insta així al Ministeri d'Agricultura a augmentar el control en els ports espanyols d'aquestes produccions per a garantir una absoluta absència de productes fitosanitaris no autoritzats ací com el Triciclazol o toxines fúngiques.

 

 

LA UNIÓ critica que les grans empreses arrosseres no especifiquen en els paquets d'arròs el país d'origen i que algunes venen arròs de fora com si fora valencià, indicant en l'etiqueta únicament el distribuïdor local i que està envasat en la Comunitat Valenciana i fins i tot fotos identificatives de la Comunitat Valenciana, la qual cosa arruïna als productors i enganya els consumidors. L'organització demana a la Comissió Europea que faça una revisió en profunditat de l'etiquetatge de l'arròs perquè es contemple clarament l'origen de l'arròs.

La Unió Llauradora insisteix que cal donar major transparència als consumidors indicant de manera clara la procedència de l'arròs i a més els supermercats haurien de ser els primers a exigir als seus proveïdors l'origen i no sols el lloc d'envasament i fer una aposta clara pel producte de proximitat i per les denominacions d'origen.

 

La noticia completa en aquest enllaç 

L'Ajuntament ha nomenat Fill Predilecte a títol postum a Josep Ciscar Vercher, crònista oficial que va ser de Tavernes

 

 

 Josep Císcar Vercher, que va ser en vida cronista oficial de Tavernes, ha estat avui nomenat a títol pòstum com a "Fill Predilecte" de la nostra ciutat, segons han aprovat per unanimitat els grups polítics que formen el consistori. Josep Ciscar en va deixar el dia 20 de juliol del 2024. L'Ajuntament va lliurar a Iolanda Ciscar, la seua germana i al seu marit Miguel Alonso, un pergarmí en record i homenatge. 

 

L'acte ha comptat amb els primers parlaments de Raquel Fons, directora de l'IES Valldigna, del qual va ser professor  i de la companya cronista de Tavernes, Encarna Sansaloni. Ambdues han detallat aspectes del caràcter de Josep Ciscar, com a professor, investigador i preocupat per la historia i el coneixement dels temes del poble, sense oblidar la faceta humana de ser com un pare per als alumnes.

 

 

Parlaments de Raquel Fons i Encarna Sansaloni

 

 

L'alcaldessa Lara Romero ha donat després la paraula als portaveus dels partits, per acabar els parlaments institucionals ella mateixa recordant  aspectes de la personalitat de Ciscar, amb el qual va compartir claustre en l'institut.

 

Tots ells han parlat de diversos aspectes de la vida professional, dedicada a la docència i a la investigació sobre tot en aspecte del nostre poble, el retrobament de fets que havíem oblidat perduts en el temps tot i que han estat clau en la nostra identitat i que ell va plasmar en llibres i articles als llibres de festes, cas del volum "La Primera República a Tavernes de la Valldigna" o el seu  llibre d'investigació "Entre el goig i la tristor. Vida quotidiana a finals del XIX i principis del XX a Tavernes de la Valldigna". I agraïment i  recordatori que la seua preocupació i interés per la millora del poble el va dur també a participar en la vida política local dins del grup EU-Els verds entre 1993 i 1999, amb tasques com la de regidor de Cultura i Educació.

 

Una vida dedicada a Tavernes

  

 

Imatges històriques: Parlament en ser nomenat cronista de Tavernes i nomenament d'Encarna Sansaloni i Josep Ciscar com a cronistes oficials, amb l'alcalde i portaveus dels partits vallers (12-01-2015)

 

Josep Ciscar va ser regidor del nostre Ajuntament pel partit EU-Els Verds durant dos anys del mandat de la IV Corporació Democràtica, en concret del 1993 al 1995 quan va ser el responsable de la Regidoria d'Educació i en la V Corporació Democràtica,  entre els anys 1995/1999.  

En deixar la política local es va dedicar a la docència i investigació, i l'Ajuntament de Tavernes  el va nomenar cronista oficial de Tavernes el 12 de gener del 2015 juntament amb la professora Encarna Sansaloni, tasca que ha compartit com a professors, i posteriorment catedràtic de l'IES Valldigna de la nostra ciutat.

 

6 febrer 2014. Presentació del número 8 de la revista “Avenc” de temes de Valldigna

 

 

3 de març 2016. Actes del centenari del nomenament de Tavernes com a ciutat

 

Persona molt preocupada per l'educació i la formació dels docents, aquest interés el va plasmar amb multitud multitud d'articles, ponències, col·laboracions i llibres, a més de gran quantitat de material didàctic per experimentar en les metodologies punteres en l'aprenentatge de les ciències socials i la història. Citem com a exemple "Identidades nacionales y territorialidad en los libros de texto. Los estereotipos enciclopédicos en la geografía escolar" escrit amb col·laboració amb els companys del departament de la universitat o "Itinerario geográfico medioambiental y dos breves apuntes históricos" que va estar premiat en els "XX premios Francisco Giner de los Rios" del Ministeri d'Educació instituïts per premiar els millors treballs d'innovació en les àrees de les Humanitats i Ciències Socials. 

 

Actes del 9 d'Octubre 2021. Josep Ciscar va ser el conferenciant de la diada dels valencians i qui amb l'alcalde va oferir la corona de llorer a Jaume I

 

 

 

Com a cronista oficial de Tavernes, Josep Ciscar Vercher,  ens ha il·lustrat en múltiples ocasions sobre la vida i els costums de la societat vallers en conferències i articles en revistes i llibres de festes, a més de ser autor de llibres com "La Primera República a Tavernes de la Valldigna" o el seu  llibre d'investigació "Entre el goig i la tristor. Vida quotidiana a finals del XIX i principis del XX a Tavernes de la Valldigna" 

Actes del dia 9 d'octubre del 2022

 

 

Juny del 2012: Presentació del llibre “ La Primera República a Tavernes de la Valldigna”

 

Josep Ciscar en el tracte personal, com han recordat les persones que han intervingut en el acte,  era una persona propera i sempre amable, sempre amb un somriure, gran conversador sobre tot quan la temàtica era Tavernes i els fets històrics i preocupada sempre per les novetats a Tavernes, per les investigacions sobre el nostre poble, i sempre molt amic del seus amics.

 

Tavernes disposa de dos noves estacions meteorològiques de propietat municipal

 

Tavernes compta amb un nou servei d’informació de l'oratge gràcies a la instal·lació de dues estacion meteorològiques que en permetran informar a la ciutadania en temps real. El servei, segons indica el Facebook oficial de l'Ajuntament, el presta  l'empresa Inforatge, que facilita els registres meteorològics amb  les estacions ubicades en el nucli urbà (CEIP Divina Aurora) i la platja (Depuradora del Camí Marenys) i que ja estan en funcionament.

 

 

La informació d’Inforatge, segons la nota oficial en la web municipal,  està avalada per "un dels majors experts en meteorologia, Jovi Esteve" i ja està en funcionament amb la qual cosa es pot consultar en https://inforatge.com/meteo-tavernes del web municipal. Igualment s'hi indica que, a més de conéixer la previsió meteorològica, hom podrà accedir a informes homologats per a reclamar qualsevol dany a les asseguradores després d’algun episodi meteorològic advers.

Amb independència del servei propi que es vulga donar, cal recordar que al País Valencià existeix "AVAMET" (Associació Valenciana de Metereologia), una xarxa d'estacions meteorològiques que agrupa a centenars d'estacions valencianes d'arreu del territori entre estacions homologades de meteoròlegs particulars i  estacions propietat de molts Ajuntaments, p.e. Gandia o Carcaixent. Aquesta xarxa ofereix dades a la televisió valenciana "A punt", a més d'altres organismes, i pertanyen actualment les estacions existents en el nostre terme, cas de les ubicades a l'Ull de Bou i Els Sequers, així com totes les existents a la resta de poblacions de la Valldigna.

 

 El servei, segons la nota oficial,  oferirà informació en temps real i un servei d’alertes propi que permetrà als responsables municipals la gestió de les emergències i decidir actuacions davant l’alerta de fenòmens meteorològics adversos que afecten el terme municipal. Aquesta informació servirà també, per a alertar la ciutadania en cas que puga comportar algun risc per a la població.

Fotografies: Facebook Ajuntament

La transparència en els assumptes del ple iniciada pels governs de Compromís ha rebut ara el guardó dels premis "Audaz"

 

La pràctica de transparència consistent a publicar tots els assumptes i expedients dels plens en el web municipal, iniciada per Compromís en arribar a l'alcaldia de Tavernes (legislatura 2011-2015), i continuada després pels seus governs,  ha rebut el reconeixent en forma de guardó en els premis "AUDAZ", de la Red Académica de Gobierno Abierto (RAGA España). 

El govern de Compromís va iniciar en aquella legislatura la publicació dies abans dels plens els punts de l'ordre del dia però... va afegir els diferents enllaços perquè qualsevol veí/veïna poguera descarregar-se, i fins i tot arxivar, l'expedient format pels documents que acompanyaven els punts de l'ordre del dia. És a dir que la ciutadania ha pogut de fa anys, i després d'aquesta iniciativa posada en pràctica pel govern de Compromís, saber les dades dels pressupostos, mocions, documents, aspectes legals de les decisions que es prenen, les ordenances quan es modifiquen o aproven, etc..

Un costum que ha seguit també l'actual govern socialista i que, tot i que als vallers i valleres ens sembla una cosa normal poder consultar majorment i amb detall els punt del ple, no és massa comú en molts ajuntaments.

Tavernes després d'anys rebrà la distinció per aquesta pràctica de transparència municipal consistent a "publicar els assumptes incorporats a l'ordre del dia dels plens i Junta de Govern local".  El lliurament de la distinció es farà a Madrid, en la seu de la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP), el dia 22 de maig.

La coral Marinyén participa en el VIII Encontre Coral de Bortziriak a la localitat de Lesaka (Nafarroa)

 

La Coral Marinyén va actuar ahir dissabte en la localitat basca de Lesaka (Nafarroa) en la VIII edició del Encuentro Coral de Bortziriak que es va celebrar en la casa de cultura Harriondoa de Lesaka junt a les corals "Giltzarri Abesbatza" de Lesaka i "Basandere Ahotsak" de Pamplona.

 

Giltzarri Abesbatza

La coral Giltzarri Abesbatza de Lesaka és una coral formada per persones de diferents edats del Baztan Bidasoa (Sunbilla, Etxalar, Igantzi, Lesaka, Hendaia, Irún y Baztán) que va nàixer en l'any 1996, per tal d'activar l'afecció per la música i el cant entre els joves. Dirigida per la lesakarra Isabel Lácar Abril i acompanyament al piano de Imanol Elizasu va interpretar:

Maria Solt eta Kastero de A.Morote i P. Olaz
Zure Babezia de E. Ugalde 
Altza Eder Ur airian- Porrusalda  de X. Sarasola

 

 

Giltzarri Abesbatza: Maria Solt eta Kastero

 

Marinyén

La Coral Marinyén de Tavernes va actuar en segon lloc dirigida per Fran Lledó. En aquesta ocasió va oferir una selecció de cançons de diferents estils:

Ukuthula Tadicional Zulú
El vell Montgó d'E. Murillo-P.Muñoz
L’amo de son carabassa  Popular de Menorca
Alleluia de L. Cohen
Ator ator de J. Guridi

 

 Marinyén: El vell Montgó

 

Marinyén: Ator Ator

Basandere Ahotsak

El cor "Basandere Ahotsak" està format per veus femenines i va ser fundat en 2022. Els seus components tenen una llarga trajectòria i una extensa formació musical i pertanyen de manera activa, bé com a intèrprets o com directores, en altres formacions corals bastants conegudes en el panorama musical actual.

En les interpretacions conjuguen les diferents experiències musicals individuals per a oferir un repertori variat i acuradament triat, amb obres compostes diverses des del Renaixement fins als nostres dies. Dirigida per Jara Liras va interpretar

Agur Maria d'Estitxu
Vuelie de Ingenmann Fjellheim
Sapo Cancionero de Flores Pinaud
Sto mi e milo  Tradicional de Macedònia
Besarkatu ninduzun de J. Elberdin

 

Basandere Ahotsak: Agur Maria

Cant comú de les tres corals 

El cant comú de les tres coral dirigides per Isabel Lácar va interpretar "Hegoak ebaki banizkio" o "Txoria txori" (Un ocell ocell és), un poema basc de Joxean Artze, musicat per Mikel Laboa. La lletra, que nosaltres traduïm, diu

Si li hagués tallat les ales
aleshores encara seria meu,
no se n'hauria allunyat.
Però mai més ja no 
hauria estat un ocell
i allò que jo estimava era un ocell.

 

 

Hegoak ebaki banizkio

Després del concert, que va tindre un gran èxit i en el qual les tres corals foren amplament aplaudides pels assistents, els director van rebre un detall recordatori de la trobada.

 

Cal ressenyar el fet que la casa de cultura Harriondoa de Lesaka  està ubicada en l'església d'un antic convent de monges agustines, construïda per un indià de Lasaka enriquit amb el comerç de la "cotxinilla" (tint) per a la seua filla que volia ser monja, tot i que en l'ultim moment no va entrar al convent. Amb una història paral·lela al monestir de Valldigna, va passar amb el temps a mans privades i ser enderrocat per construir en el solar una fàbrica. Només es va salvar l'església que, posteriorment compraria l'Ajuntament i que ha convertit en Casa de la Cultura.

Casa de la Cultura Harrionda de Lesaka

 

Recepció a l'Ajuntament de Lesaka

 

 

Sant Joan Loitzune

Els membres de la coral Marinyén, que han estat acollit amb els braços obert i amb un gran sentit de la germanor per la coral amfitriona, han estat rebuts a l'Ajuntament de Lesaka, i en tot moment acompanyats pels membres de la coral de Lesaka, han compartit una jornada de marcat caràcter cultural amb visites i explicacions detallades al senyoriu de Bertiz, Etxalar, Sant Joan Loitzune (oficialment en francés Saint-Jean-de-Luz) i a diversos llocs de la mateixa localitat de Lesaka.

Seguint el costum i com en altres ocasions, tant a la visita de les esglésies monumentals d'Etxalar i de Sant Joan Baptista de Sant Joan Loitzune la coral va interpretar  una cançó.

 

Església d'Etxalar

 

 Església de Sant Joan Loitzune

 Elaboració pròpia a partir de la informació enviada per la coral Marinyén. El nostre agraïment.