El PP una vegada més en contra de la llengua

Si el PP no en tenia prou amb l'afer del valencià i la negació que en fa de tots els dictamens universitaris i de la filologia mundial, ara s'engresquen a la franja d'Aragó - la Franja de Ponent- on es parla la mateixa llengua que a la Valldigna.

Participa, i tombem-los l'enquesta. La gent catalanoparlant de la Franja de Ponent te dret a expressar-s'hi en la seua pròpia llengua. Aquest és l'enllaç, que podeu reenviar als vostres contactes.

http://www.noalaimposiciondelcatalan.es/

Benifairó presenta un llibre sobre el castell de la Reina Mora

Ahir per la vesprada, l’ajuntament de Benifairó va presentar el llibre que ha editat sobre “El Castell de Marinyén” conegut entre nosaltres com "de la Reina Mora". L’acte el va obrir una escenificació de la llegenda de la Reina Mora duta a cap per Josep Enric Grau, a la qual va seguir unes paraules de benvinguda i explicació del motiu de l’edició del llibre fetes per l’alcalde de la localitat, Jesús Ferrando.
El llibre, que va ser explicat per l’historiador Antoni Grau i pel propi autor, Miquel Joan, és una aportació valuosa al coneixement del monument i contribueix a la recuperació del nostre patrimoni. El llibre de 84 pàgines a tot color està il·lustrat amb una gran quantitat de fotografies del castell, amb la qual cosa s’enriqueix la informació històrica i cultural que aporta l’autor en el text.
Aquest és el primer llibre específic editat a la Valldigna sobre el castell de Marinyén i pel que poguerem comprovar en la presentació és d’una gran qualitat d’impressió, enquadernació i de fotografia .
El saló de l’Auditori Municipal va ser ocupat per gran quantitat d’amics i coneguts de l’autor, aixi com representants del món de l’ensenyament. També alguns polítics feren costat a l’acte i entre els assistents estava el president de la Mancomunitat de la Valldigna i regidor del PP de Benifairó, José Luis Ferrando, així com regidors de les poblacions de la Valldigna.
L’ajuntament de Benifairó vol facilitar l’adquisició del llibre a tots els valldignencs interessats en conéixer el monument i segons es va dir, ja es pot adquirir en la llibreria de Benifairó al preu simbòlic de 6 euros com ajuda a l’edició.

Te’n recordes? Un conte de la lletera en el novembre del 2002

El novembre del 2002, el ple aprovava el Pla General d’Ordenament Urbà (PGOU) amb els únics vots del PP. El govern municipal del PP explicava en la premsa els grans avantatges per a la ciutat i afirmaven que en pocs anys i gracies a l’aprovament del PGOU es milloraria el trànsit amb la ronda del casc urbà fins les “Les Oliveres d’Alberola”, ronda que avançaven tindria dos carrils per sentit i una tanca central. També que s’habilitarian nous accessos a la platja pel nord i pel sud, pel camí Séquia de la Bova i així es solucionaria el problema d’accés únic a la platja.
Altres avantatges que deien era l’ampliació del cementeri i dos grands parcs en Les Fontetes i la Torre de Guaita de más de 30.000 m2, i la urbanització de tres polígons industrialss amb una superfície de 300.000 metres en El Cambro, el Pla y el Teularet que se sumarien als 210.000 del polígon del Golfo, amb la qual cosa - deia el PP- Tavernes no tindria problemes de llocs de treball.
A més, gràcies al PGOU que aprovaven es creaven noves zones residencials i 200.000 metres de zones verdes i de dotació pública, amb vivendes unifamiliars en la zona nord del poble i de Marjaletes. En la platja s’iniciaria la urbanització fins el Camí Marenys, amb un vial de 25 metres d’ample, carril-bici i voreres i la construcció d’hotels.
El procés urbanitzador, según el PP, generaría de seguida 200.000 metros de solars municipals per a la piscina coberta, la nova caserna, un recinte ferial, terrenys per a guarderies i centres educatius, un centre per a la tercera edat i noves instal·lacions esportives i un nou edifici municipal en la platja.
I acabava l’explicació amb les millores que voriem els veïns al cap de anys dient que es protegirien 17 milions de metres a “L’Ombria”, “Les Creus” i “La Serreta de Favareta” i als Ullal Gran, Les Penyetes, El Gat, les Fonts de la Granata, la Sangonera, Les Fontetes de Cantus, el Clot de la Font, el Mirador o l'Estany del río Vaca. I una protecció especial de la Cova de Bolomor, Les Foietes o la Cova de la Carta, la Penya de Migdia, els poblats del Ràfol i el Massalari i la Torre de Guaita.

Han passat 7 anys. El conte de la lletera continua...

El degoteig i els jardins de l'Avinguda de Malta

No ve d'uns dies, ni d'unes setmanes i ni tans sols d'uns mesos. La situació dels jardins i del degoteig és com veieu - i més! - i per tant ens anem a estalviar comentaris. Ja n'hem fet massa al respecte. I sense trobar resposta del nostre govern municipal. I això que van dir que seria el símbol de la modernitat que el PP anava a dur a Tavernes.

Clic damunt la imatge per agrandir-la.

Qui defensa el valencià?

La setmana pasada mirant un "Beso y una Flor" ens vam poder indignar quan Ivan parlava en valencià a la seua gent i la regidora del programa li va abaixar la veu i es posaren a parlar en castellà i en off en castellà. Alguns ens vam indignar.
Un dels nostres amics lectors ens conta, incidint en la situació, que estant a un bar regentat per una persona de fora de l'Estat, li varen demanar cafes, i ell mateix va demanar en castellà el tallat descafeinat de màquina. I va continuar la seua conversa en valencià quan aquesta persona se li va dirigir a mi per a dir-li què havia demanat. Li va eixir tan natural: "un tallat". I la persona que regentava el bar es va indignar amb ell i es va posar a parlar-li en alemnay i el nostre amic li va afegir un "dankesen", "moltes gracies" en alemany.
Després quan es va tranquilitzar, el nostre amic li va fer vore que vivia en el País Valencià, on el podien encara marmolar per parlar en la llengua pròpia. Finalment, li va reconéixer que certament només podia passar ací.
I és que la cultura està per eixir d'aquests problemes, però ja es trist, que t'abaixen la veu o te la lleven, i els estrangers que vénen a València que t'escridassen per parlar la teua llengua. ¡Ai dels valencians autèntics!
Nosaltres, gent de la Cotorra, mentre pugam i ens deixen emprarem el valencià.

Demà tots a Madrid! L'ajuntament posa l'autobús

La Cotorra ha sabut, de fons ben informades, que el nostre ajuntament s'ha sumat a la manifestació convocada per a demà dissabte a Madrid, i sobre la qual ja hem informat des de fa uns dies, i ha posat a la disposició dels llauradors un autobús. Segons hem sabut, l’eixida es farà de bon matí des del Bar Avenida.
Aplaudim la decisió presa pel nostre ajuntament, però lamentem que d'eixa decisió de posar un autobús no s’haja informat des del principi de setmana per tal que pogueren anar tots els llauradors interessats. Com si fóra una cosa decidida a última hora.

Cal sumar gent a la manifestació, quant més millor, i en això estem d’acord, però si no es diu, no es fa propaganda i no hi ha bona difusió, poca gent podrà sumar-se al viatge.

Debat a Localia sobre la gestió del monestir de Valldigna

Avui divendres 20 de novembre a les 9'45 de la nit LOCALIA TV Gandia emetrà un debat sobre la gestió actual de la Fundació Jaume II el Just del monestir de Valldigna.
La informació que podeu trobar al web de l'ajuntament de Simat diu que al debat participen "Eladi Mainar (Alcalde de Simat), Eugenio Pérez (ex-alcalde de Tavernes), Agustí Pasqual (ex-alcalde de Benifairó i posterior col·laborador de la Fundació Jaume II), Alberto Moncada (President UNESCO València), i Agustina Díaz (col·laboradora habitual del programa)".

http://www.simat.cat/pages/14/noti/605-debat-sobre-la-gestio-del-monestir-de-la-valldigna.html

Serà per medalles

L’ajuntament de Tavernes ha aprovat el conveni de col·laboració amb Instituciones Penitenciarias i qualsevol veí que siga condemnat per un jutge a treballs per a la comunitat les podrá fer sota les ordres de l’ajuntament (jardinería, neteja, etc).
La firma del conveni es va aprovar en el passat ple de noviembre i la premsa comarcal ara ens informa de la próxima posada de la mesura que afectarà a penes del tipus conduir amb alcohol, condenes per lesions o per maltracte.
Res a dir a la firma del conveni. Però la manera com s’ha publicat amb algunes omissions ¿¿intencionades?? del que va passar en el ple no ha agradat a la gent del Bloc. I no s'han privat de dir-nos-ho. En el ple, els valencianistes ja li van tirar en cara al PP que eixa mateixa proposta l’havien presentat ells fa temps i el PP la va rebutjar i votat en contra, cosa que també va fer el PSOE, amb la qual cosa Tavernes, amb el vot en contra del PP i PSOE, no va poder gaudir de la mesura des del primer moment.
Ara, al cap del temps i uns quants anys, i potser perquè es pensaven que ja no se’n recordarien, l'ha presentada el PP i ha tingut el recolzament del Bloc, cosa normal si era la mateixa proposta, i, també, ara sí, del PSOE.
En fi, com ens ha dit un bon amic a la gent de la Cotorra, al final sembla ser que el govern municipal ja té el que volien, que era posar-se la medalla.

Manifestació a Madrid en defensa de la taronja

El diumenge tots els sindicats convoquen una manifestació unitaria a Madrid per contar la situació del sector. Hi ha autobusos gratuïts per anar a la capital de l'Estat, i alguna gent del poble estarà en el nom nostre en eixa convocatoria que vol fer palés la insatisfacció pels preus que tant en la ramaderia com en el camp, el comerç està imposant.
Mentre la taronja a Tavernes podem dir que esta de paró donat que els productors no volen donar el seu producte, en especial la navel, tot i tindre menys recorregut que la navel lane, en espera que hi hagen millors preus.
La Cotorra pot dir, com no, que els preus van en augment i s'han pagat a l’Ombria a 700 pts l'arrova, aixi com que una gran partida de naval al Massalari d’un conegut pioner industrial del poble s’ha venut a 700 pts.
Sanahuja les ha pagat, i podem dir que Sporte ha superat ja les 600 pts que quedarem al darrer article i passant a 650 pts. En fi la taronja puja perquè n’hi ha ben poca al terme, però pensem que el camp enguany li falta producción i el que caldria és mantenir els preus en un any de bona collita, i per això cal que estem al costat dels manifestants del diumenge. Seguirem informant.

Rus critica als alcaldes amb projectes dificils de mantindre

El president de la Diputació i alcalde de Xàtiva, Alfonso Rus critica els alcaldes que fan projectes inviables en el municipis. Ho podeu llegir en

http://www.levante-emv.com/comarcas/2009/11/15/municipios-abogan-mancomunarse--optimizar-servicios-obras/651553.html

La alcaldesa de Alzira, Elena Bastidas (PP), ha manifestat el seu recolzament a les paraules de Rus que criticaven els alcaldes que creen serveis e instal·lacions com piscines cobertes, pavellons i polisportius que després no es poden mantener econòmicament.
I tot això ens recorda que a Tavernes tenim el cas de la piscina coberta on cal recordar que la gestió de l’empresa privada està prevista per 40 anys, però tots els anys en què acabe amb números rojos, o siga tinga dèficit, eixe dèficit el pagarà l’ajuntament, és a dir, el poble. L'empresa concessionària mai perdrà i només podrà tindre guanys. Com tampoc ha perdut l'empresa de l’aparcament, de 40 anys a 60 d'explotació.
Cal també recordar que l’obra i l’explotació se li va adjudicar a una UTE (Unió Temporal d’Empreses), que precisament va ser l’oferta pitjor valorada pels tècnics municipals. Només dir que en l'informe econòmico-financer, la Intervenció Municipal l’havia valorada la seua oferta amb un 0 (zero).

A pesar d’això, el PP de Tavernes amb l’alcalde al front li va donar la concessió. No sabem el que diria Rus sobre això.

El nostre president i un vianant s'enfronten

Ens han enviat aquests enllaços sobre l'enfrontament del president de la Generalitat i un ciutadà.

http://www.youtube.com/watch?v=m6SPiHhwtZU

http://www.youtube.com/watch?v=LOTuKGZECSI&NR=1

L'ajuntament continua la poda de dàtils.

Ahir dilluns rebíem la denuncia d'uns veïns de la carretera, en concret dels que viuen a la banda dita del sol, sobre el pegomàs i negror del dàtils i sobretot del perill dels que hi ha davant dels passos de vianants. Ens deien en el seu correu que ja hi havia relliscat gent i havia caigut a terra i es preguntaven quan pensava l'ajuntament solucionar eixe problemeta.

Encara que és un tema del qual ja hem parlat en diverses ocasions, anàvem a publicar-ho avui però no ens han donat temps. Casualitat. Avui hem comprovat com un braç articulat està podant les palmeres d'eixe costat, les més altes de la carretera.

Ja portem vora un mes des què es podaren les altres. Seria bo planificar-ho tot al mateix temps i a l'any que ve per setembre, tallar els dàtils. Ens evitarem perills i pegomasos en la vorera.

Al igual que hem censurat la falta d'atenció, ara només ens queda per dir que l'ajuntament ha donat una solució. Un poc tard si voleu, però solució perquè dàtils encara en quedaven i en queien.

Què vol saber el cens agrari realment?

Aquestes setmanes passades, els propietaris agrícolas han rebut un cens, que havien d'omplir i enviar amb sobre preparat a un departament de la Generalitat, evidentment sense franqueix. L’equip de la Cotorra ha parlat amb llauradors del poble i ens han fet notar dues preocupacions: la primera és que no s'havia preparat un personal tècnic per a omplir els qüestionaris, realment no massa dificil pero sense tindre en compte com se solen elaborar els cens en tots els països. Comentaven que era una necessitat d'Europa a saber com està el camp español, però ara ve la segona part i els mateixos llauradors en feren vora que l'únic interés que tenia el cens agrícola que s'esta fent és saber l'estat de les terres respecte al ragadiu.
Hi ha molt d'interés a saber quines terres de regadiu deixaven de ser-ho en deixar de ser productives. Respecte al nostre terme, aquelles terres de tarongers que havien estat abandonades o bé tallats els tarongers i ja no es regaven, mai en la vida podrien ser de seca, perquè tenien el seu dret a aigua.
La reflexio que ens feren només va eixir el cens, ara tornem a ella després de llegir als diaris que la Generalitat fara uns plans hidrics del nostre territori. A la premsa del dissabte podeu llegir-ho. I ara si que vegem la finalitat a un cens que ni va signat pel productor, que el pot omplir qui fora, que després de preguntar si les terres les havies cedit davant una resposta afirmativa ja no calia contestar res més, a excepció de quantes eren de seca o deixaven de secar-se.
Interessant cens perquè els lectors de la Cotorra diguen la seua. En definitiva, qui defensa el camp valencià d’aquestes qüestions que paguem nosaltres? Com que sabem que hi ha gent del Bloc que ens segueix, seria una bona pregunta del seu grup parlamentari a les Corts Valencianes.

Llenya, més llenya... per al PAI

La Generalitat ha donat a conéixer un document que obri la porta a ampliar la franja litoral sense urbanitzar prop de la mar. Si fins ara es contemplava una franja lliure de construccions de 100 metres, el document de la Generalitat preveu ampliar-la fins els 200 metres.
Segons la prensa, la “Estrategia Territorial” per al País Valencià que va donar a conéixer el president Francisco Camps el dimecres vol sentar les bases del creixement fins el 2030 i contempla deixa 200 metres de costa sense noves edificacions. Inicialment afectaría els terrenys encara classificats com a no urbanitzables (cas del denominat Marenys 2B de Tavernes, la zona PAI Bancaixa).
La Generalitat es reserva la facultat de tornar enrerre i reclassificar com a rústics els terrenys que ara són urbanitzables, però sense haver-se presentat un programa urbanístic.

Això no sabem fins a quin punt podría afectar el sector Marenys 2A, que és urbanitzable des de les normes subsidiàries del 1982, però que no s’han iniciat les obres de cap programa urbanitzador concret.
Segons publica avui el Levante-EMV en crònica del redactor de Gandia, Sergi Sapena – no confondre amb Sergio Espinosa – el nostre alcalde, Manolo Vidal, “aplaudió las intenciones de la Generalitat” y manifestava que “hay que respetar el litoral y permitir que todos puedan acceder a la playa”. Com diuen els castellans “A buenas horas, mangas verdes”.

Les marquesines no protegeixen del vent ni pluja

La marquesina de l’autobús instal·lada davant del Bar Avenida fa ben poc de protecció, per no dir que no protegeix res.
Almenys és la valoració i queixa que ens ha arribat aquests dies de vent d’unes usuaries i ens han demanat que traslladarem a l’ajuntament la petició de posar a ambdós costats del sostre uns panels de material transparent perquè tape i protegesca del vent als usuaris que esperen l’autobús. També ens han dit que s’hauria de mirar alguna cosa perquè quan plou es mulla tota la gent. ¿Més gran la volada del sostre, més gran la mateixa marquesina…? diguem nosaltres.
Nosaltres ja hem acomplit. Ja està dit. Realment pensem que calen uns bons llocs d’espera, tant a la ciutat com a la platja, però com que això seria demanar peres a un garrofer amb la situació econòmica municipal…. almenys que milloren el que hi ha. I és que mirant-la... si sembla una marquesina dels anys 70!!

Taxa única i igual de fem per a vivendes, comerços i activitats de Tavernes

El grup municipal del Bloc ens ha enviat, com a la resta de mitjans de comunicació, el següent comunicat per a la publicació.

El Bloc sempre ha defensat la pràctica de polítiques medioambientals i sostenibiltat de l’entorn. Per això, no compartim la modificació de la taxa de gestió de residus urbans proposada pel govern del PP perquè estableix una “taxa fixa”, única i igual per unitat d’habitatge i locals sense tenir en compte el tipus de d’activitat que s’hi desenvolupa. També vol mostrar la seua preocupació perquè tot i la seua aprovació en el ple passat encara no està clar els preus que s’han de pagar.
El Bloc vol manifestar que a hores d’ara, desconeixem quin va a ser el cost per a la ciutadania de la part gestionada pel Consorci i per tant no sabem si al final pagarem el mateix o més per la prestació del mateix servei que al 2009. El Bloc recorda que si ens hem de basar en els preus en augment aprovats per Diputació la taxa pot tindre una pujada en el 2010 fins el 40%.
La resolució aprovada pel govern municipal del PP d’establir una “taxa fixa”, única i igual per unitat d’habitatge i per als locals on s’exercesquen tasques de qualsevol activitat considerem que dificulta el correcte desenvolupament de polítiques mediambientals i de sostenibilitat de l’entorn, en base sempre del criteri que “Qui més embrute, més pague”.
El Bloc considera que la qüestió “¿Quin serà el preu a pagar? hauria d’haver estat valorada pel govern municipal del PP i haver tingut tots els números clars abans de ser aprovada la taxa al ple davant la situació de crisis de les famílies. En el ple de novembre ens trobarem en la sorpresa de què les nostre preguntes es quedaren sense respostes clares i concretes.

Nosaltres deduïm, amics dels Bloc, que a l'any 2010 nova pujada de taxa. I més de l'IPC. Segur.

Més sobre "Beso y Flor"

El muntatge que tinguerem a Tavernes amb un esforç considerable d'una part jove del poble, no va servir per a res i ahir dilluns, en el programa, tot es va resumir en una arribada a l'ajuntament, a que els rebia l'alcalde i quatre plans de l'actuació. Va servir molt poc per al director o directora del programa. Això sí, l'alcalde no podia faltar. Algunes llengües diuen que no tardarà en fitxar el cantant per al seu programa futur. Repetim, ho diuen algunes persones i no son ufòlogues.
Respecte al programa d'ahir dilluns es nota que ser crític no li va al nostre representant Ivan. Li n'estan caiguent totes damunt. Faltaria saber si es eixe el paper que li demanen que faça, o bé ho hem d'entendre com un càstig al canvi de capitans. En pla benevol, volen que se situe més en la faceta de cantant, més de professió que de mantenidor, que per això ja li paguem al Bertin. La cançò ens va agradar, però tornaren a fer-lo perdre, eixa és l'expressió. És per a dir després de tot el que moc per a pagar-me la carrera, no em trobe compensat.
Ara el pobre Alex, el més jove, si que no sap on està. Però és el més exigent amb el jurat: jo vinc a educar-me i vosaltres jurat cada vegada em dieu una cosa diferent. No saben on estan.
El que esperem és que traguen alguna cosa de profit. De valencià, el minim, res de res, quan ahir digueren que anaven a cantar cançons de valencians, pel moment vam somniar, però res: Camilo i el Nino Bravo. Només vaig sentir parlar valencià a la gent de Tavernes, però els presentadors ni una, ni mitja, ni cap… ja no canta el capellà.
Sort Ivan, perquè sembla ser que no ho tens tant bé com esperàvem

La taronja puja de preu i augmenten els robatoris

Mentre la taronja puja de preu i cal encertar el comerç seriós, comencen els robatoris com l'any passat, cosa que també denunciarem en la Cotorra.
Dissabte ens enterarem que en una terra situada al final del Cami de l'Hort d'Herrera, al Tancat abans de la carretera, li havien furtat les taronges. El sistema és el conegut: escampen caixons de diverses marques, cullen a tiró, els omplin arriba un camionet i desapareixen tots.
El resultat una sorpresa per al propietari vore que no quedaven taronges.
Recordem els casos de la temporada passada, com en un hort li furtaven pel centre de la terra perquè l'amo no se n'adonara i amb el mateix sistema, furtaren els horts d’un exregidor que ho té denunciat al jutjat. Tot amb el sistema de robatoris parcials, i de deixar caixons de diferents marques, cullen, arriba un camionet i carrega. Coneixem el cas d’una persona que tot i averiguar-ho, no ha pogut cobrar les taronges.

El problema, segons els llauradors, pot creixer quan comence la peladora, i més en un any com aquest que la taronja va a millor preu i damunt hi ha poca. Caldrà demanar ajuda a les autoritats per no acabar com en un poble de la Marina (Alacant), on no paraven de furtar garrofes. La població es va unir per controlar les furgonetes que no eren del poble. La mecànica era, que com es deixaven les furgonetes lluny dels bancals de les garrofes, quan tornaven a per elles per a carregar les garrofes se les trobaven inutilitzades. Amb dos parells d'accions ja no se'n van furtar més de garrofes, fins ara.
A Tavernes no podem, no devem arribar a això. Ens diuen que els llauradors, o una part, ja coneixen certs camionets que sembla ser no actúen massa bé. Cal denunciar-ho, no actuar. I ens diuen que el camp valler no pot aguantar un any més en aquestes condicions, i per això cal controlar a la peladora.
Una anecdota que ens conten, és que un productor de taronja davant del seu hort li diu a una altre veí que li compren la taronja a 600 pts. I aquest li contesta que la seua taronja no val eixe preu, la de l'hort del costat si. Una explicació clara d'on ha arribat el llaurador després de tants anys de burla. Me la compren per sis-centes pessetes i li he de dir que menys.
Ja esta bé, ignorant! Pensem que no es parlaran durant una bona temporada.
El comerç ha tingut una bona eixida dient que la taronja bona a sis-centes pessetes, perquè així el llaurador pensa que sempre hi ha una altra millor que la seua i per tant abaixarà el preu, L'exemple anterior relata com el comerç ens han menjat el tarro, el coco o l'autostima, que diria la meua psicóloga.
La veritat es que la navel la busquen i hi ha prou comerços que treballen eixe preu. La gent de la Cotorra en sabem alguns noms. És el moment d'afrontar un bon comerç i lligar bé el tracte

Seguim amb "Un beso y una flor"

Ahir a les vuit de la nit es presentava a Tavernes el nostre televisiu Ivan, amb l'equip de la Flor. Tot un espectacle amb la plaça plena. I algú se’n va recordar i es preguntava, com ho feia tota la gent, com es que mai no es pot omplir en festes del poble. I d’això encara es parlava i molt, al llarg del matí.
Ja hem dit que Ivan pot estar content amb la resposta de Tavernes. Només cal comparar-la amb les altres poblacions que tenen concursants a “Un beso y una flor”. Ivan és un espectacle i és apreciat. La prova era que per a les fotos del final alguns joves van arribar a casa cap ales onze de la nit. Ho podrem vore el proper dilluns a Canal 9.
I això, sens dubte, amb la profesionalitat de les actuacions de Ivan, que ja hem comentat son tot un espectacle. Però ahir qui va actuar va ser el poble de Tavernes donant un recolzament dificil d'oblidar. Bandes de trompetes i tambors, caleses, cavalls per l'entrada a la plaça, motoritzats amb potents vehicles. En fi, un espectacle comparable a les actuacions del nostre veí Ivan. Així és un finalista segur. Sort

Més sobre el ple de novembre: inundabilitat del sectors de la platja

El ple de dilluns aprovava una modificació puntual del Pla Parcial del Sector 12 Residencial Canal. Tots els partits votaren a favor.
Bé, sembla ser un tema sense ¿massa importància? perquè no ha tingut massa eco en la premsa.

Resulta que la modificació aprovada ve derivada de l’estudi d’inundabilitat i obliga a elevar les cotes-rasants a 2’5 metres sobre el nivell de la mar, la cota 0 (zero). Li toca primer a aquest sector 12 suposem que perquè estar més avançat i pensem que després anirà la resta, tant com es vagen aprovant o iniciant les urbanitzacions.
Tenim el dubte de si la modificació obligarà a una revisió del Pla Parcial del sector 12 i ací ens assalta una pregunta: si les obres d’instal.lacions esportives (Foto 1) que es fan amb el Pla Zapatero– i ja portem mesos- estan dins de la cota dels 2’5 metres, o si els afecta la modificació... amb la qual cosa les obres no servirien i tota la instal·lació s’hauria de modificar.

Realment no ho sabem. Voldríem que, si algú ho sap, informe als ciutadans amb algun comentari.
Un altre tema: El terreny es va elevar amb muntons de terra cosa d’1 m?? abans de començar a construir les pistes de formigó. I no es va envoltar la zona amb protecció o mur que aguante la terra.
I clar, nomes quatre gotes que ha plogut el mes passat i ja tenim tota la terra plena de solcs de les escorrenties de la pluja (Foto 2). Si no es posa remei, d’ací uns anys no quedarà terra perquè l’arrastra l’aigua, i vorem que passarà amb les instal·lacions.
No esperem que la massa arbòria que han plantat subjecte la terra. Si que potser que els canyars que comencen a eixir pels costats... eixos si que faran bona faena.
Res, un tema el de les instal·lacions esportives del sector 12 que donarà encara per parlar. Temps al temps.