Les Corts Valencianes han rebutjat amb els vots en contra del PP, una proposta de Compromís per a modificar la llei de renda garantida de ciutadania.

La iniciativa de Compromís proposava que la renda siga el 75% de l'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples (Iprem) , que les sol·licituds es resolguen en 3 mesos i que la renda siga periòdica i s'atorgue des del moment de la sol·licitud.
Compromís ha acusat el PP de minimitzar l'impacte d'una crisi que està deixant "molta gent en la cuneta"  i de dificultar "cada vegada més l'accés a persones que ja no estan en risc d'exclusió social sinó que ja estan excloses".  Tambe ha afirmat que el dret de les persones està per davant de les qüestions econòmiques.

Compromís, que ha denunciat també les retallades del govern, ha convidat als dirigents del PP a passejar pels carrers i que vegen com les persones majors, que s’assemblen a les nostres mares,  demanen en el carrer cada vegada més.

El  PP ha replicat que no li agrada el decret de pensions, però la reforma és "responsable" i "necessària", i encara que li agradaria votar la iniciativa per damunt de les ideologies està "el sentit de la responsabilitat"  i la modificació plantejada és "insostenible econòmicament".

“Diners hi ha. Però el Govern valencià prefereix gastar-los en una altra cosa, com els 300.000 euros gastats en un partit de bàsquet” ha dit Compromís. El PSOE i EU han votat a favor de la proposta de Compromís.

-

Sebastià Mahiques, alcalde de Simat, substitueix a Jordi Juan, alcalde de Tavernes, al front de la Mancomunitat de la Valldigna

Jordi Joan, president fins ahir, i Sebastià Mahiques, el nou president.

El guió acordat i consensuat fa dos anys s'ha complet i des d'ahir l'alcalde de Simat, Sebastià Mahiques, del PP, és el nou president de la Mancomunitat de la Valldigna. El canvi es va efectuar en el ple convocat ahir, dia 1 d'octubre, una sessió que va comptar amb la assistència dels alcaldes de Tavernes, Benifairó i Simat, que per ser les poblacions que formen la Mancomunitat els alcaldes són membres nats, i dels consellers nomenats per Simat i Benifairó. El conseller de Tavernes, la regidora no adscrita Karina Vercher, no hi va assistir.

L'alternança de presidència entre Tavernes i Simat es va pactar en l'acte de constitució de la Mancomunitat en l'actual legislatura, octubre del 2011, en renunciar Benifairó a ocupar-la atés que havia estat un regidor d'aquesta població el president en tota la passada legislatura.

Sebastià Mahiques del PP és el nou president de la Mancomunitat relevant a Jordi Joan, alcalde de Tavernes, que seguirà formant part al igual que Agustí Pascual de la Junta de Govern. 

L'equip de "La Cotorra de la Vall" li desitja sort i encert en el govern aquest dos anys que tindrà el seu mandat.

-

El Centre Excursionista qualifica de gran èxit les jornades de visites guiades a Bolomor activitat en la qual ha col·laborat.

El Centre Excursionista de Tavernes calcula que van acompanyar unes 1.200 persones la setmana passada dins de les visites guiades organitzades per l'Ajuntament i l'equip de Bolomor. L’activitat dirigida al públic en general va comptar amb la col·laboració de l'entitat i l'ajuda de Protecció Civil i Creu Roja, sempre preparats per a intervenir en cas d'algun contratemps.

El Centre Excursionista de Tavernes es va convertir en un element imprescindible per al bon funcionament de les visites gràcies a la mobilització de 30 voluntaris que al llarg de la setmana, va realitzar un treball consistent en l'organització de grups en el Poliesportiu Municipal conjuntament amb els tècnics de la regidoria d'Esports, i el posterior acompanyament dels visitants en els viatges d'anada i retorn del jaciment pels camins locals vallers.

L’equip científic calcula que aquest nombre de visites es pot elevar fins a 1.800 persones si se sumen el conjunt rebut al llarg del mes que han durat les excavacions i també les especifiques realitzades per l'equip el divendres passat al matí. 

 

El jaciment va rebre també la visita de regidors de Tavernes, al capdavant dels quals estava l'alcalde Jordi Juan i el matí del divendres va tenir lloc una jornada de visites més específiques dedicades professors i estudiosos, amb explicacions a càrrec del director Josep Fernández d'un major nivell tècnic.

El nombre total, qualificat de “complet èxit” tant per l'equip científic com pel Centre Excursionista ha fet que es plantege una continuïtat per a pròximes campanyes i la possibilitat d'oferir visites durant l'estiu com a alternativa cultural per al turisme local i difusió d'aquest singular enclavament prehistòric.

-

La visita del Papa: un exemple de desficaci dels govern del PP o com gastar diners públics sense control.

Ho han volgut tindre sempre ben amagat. Que els valencians no saberem res. Però poc a poc les coses es van coneixent. I ara que ¡per fi! Compromís ha tingut accés a la memòria econòmica del 2010 i 2011 de la Fundació V Encuentro , organitzadora de la visita del Papa a València, hem sabut algunes coses.

Com per exemple, que l’any 2010 només per existir i sense activitat va gastar 6.342 euros en consums d’explotació i 8.621 euros en despeses financeres mentre el 2011 la despesa fou de 5.316 euros per consums d’explotació. A més, cal sumar les pèrdues acumulades que arrastra la fundació, al voltant dels 6 milions d’euros”.

I ara comença el bo i millor: les factures de les despeses de 2010 i 2011 no s’han inclós en les memòries econòmiques quan estan obligats. El Registre de Fundacions, de la Conselleria de Governació i Justícia, les ha reclamades i els gestors de la fundació V Encuentro s’han negat al·legant un suposat “secret comercial”. ¿Una fundació pública i falta total de transparència?

Més encara: La Fundació no té activitat però no es pot liquidar perquè ni la Generalitat, Diputació, Ajuntament de València i Arquebisbat, que formen el patronat, assumeixen els milions de pèrdues. A l’exercici del 2009 hi havia pèrdues acumulades de 7,9 milions d’euros, per tant eixien a 2 milions per patró, però només la Generalitat va aportar 2 milions d’euros.

I ja per a prendre-s’ho a catxondeo: ve a València el màxim pontífex de l’església catòlica i de tota la grandíssima despesa econòmica, l’Arquebisbat només ha pagat...¡¡¡ 10.000 euros!!!, els de la constitució de la fundació. I damunt els tenim sense pagar l’IBI de cap edifici al seu nom.

Compromís ha indicat que és rebutjable que els valencians paguen la Visita del Papa a través d’una fundació sense activitat, ni raó d’existir i ho considera “un clar exemple de deute il·legítim que no tenim perquè assumir”.

I ara fent poc un poc de broma i tal com argumenta l’oposició vallera quan algún acte o espectacle no els agrada: que siga la gent que va gaudir de l’acte amb el Papa, és a dir els creients practicants, qui ho paguen. Segur que gustosament faran la seua aportació per a cobrir despeses. ¿ A que ho faran així?

-

Tavernes impulsa una nova experiència didàctica per aprendre valencià: el joc “La meua ciutat”.

Aprendre una llengua pot resultar divertit i, fins i tot, agradós per als menuts si s’aplica el sentit comú i la lògica de comportament de xiquets i xiquetes, on no cal ni dir que hi juga un paper important el joc.

Així ho ha entés el Gabinet de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Tavernes que, juntament amb les oficines de promoció lingüística dels ajuntaments de Carcaixent, Sueca, Torrent i Xirivella, han tret a la llum un joc per aprendre vocabulari en valencià,

Una sivella, i no “una hebilla”; el lleixiu i no “la lejia”; els nabius i no “els arandanos” són mots que poden aprendre en el joc “La meua ciutat”, un recorregut pel vocabulari més comú d’una sèrie de botigues que podem trobar en qualsevol localitat. En concret es pot aprendre i treballar el vocabulari del bar i restaurant, del calcer i complements, carnisseria, drogueria i perfumeria, electrodomèstics, perfumeria, fruita i verdura, pa i pastisseria, i roba i complements.

El regidor de Joventut, Josep Llàcer,  ha manifestat la satisfacció de l’Ajuntament i la pròpia perquè estem” davant l’ampliació dels recursos que oferim als ciutadans per a millorar els coneixements de valencià i ho fem combinant les noves tecnologies i la col·laboració amb altres ajuntaments”.  El regidor, que de professió és docent, ha indicat que “la nostra voluntat seguir treballant en la promoció i normalització de la nostra llengua, emprant noves ferramentes atractives i lúdiques per als usuaris”.

El joc esta disponible en la pàgina http://promociovalencia.com/ , o bé a través de l’apartat de promoció lingüística del web de Tavernes http://tavernes.es/serveis/promocio-linguistica.

Cal indicar que el vocabulari no és exhaustiu, però el lèxic que conté el joc presenta dificultats com paraules poc conegudes, amb dificultats en l’ortografia, en el gènere o el nombre, etc. El joc té tres nivells de dificultat: bàsic (enllaçar la imatge amb la paraula), mitjà (escriure la paraula que correspon a cada imatge) i avançat (completar una paraula a partir de la definició).

L’objectiu és millorar el coneixement del vocabulari valencià per a tots aquells que estudien la nostra llengua, bé siga per motius professionals o simplement per tindre més bon nivell.

Notícia basada en el text del web municipal

-

L'ESTAT DE LA QUESTIÓ: La invisibilitat del PP valencià a Madrid i el finançament valencià.

Nota: Aquest ESTAT DE LA QÜESTIÓ va ser escrit abans de conéixer els pressupostos ahir de l'Estat que, confirmen, el que ací es diu: ni el PP valencià ni Fabra pinten res a Madrid.

Hem assistit aquests dies al gran fracàs a les Corts Valencianes a l'hora d'aconseguir un gran pacte que exigesca al govern de Rajoy el pagament dels 11.000 milions que l'Estat deu al País Valencià.

 Un pacte impossible perquè, una vegada més, el PP valencià s'ha tancat en banda i ha demostrat estar subordinat als interessos del seu partit a Madrid abans que defensar els interessos del poble valencià on més cal: el Congrés dels Diputats i, fins i tot, trencant la disciplina de vot.

 Les negociacions en les Corts Valencianes cercaven el pacte i reclamar al Govern de Rajoy més recursos econòmics. Es van trencar el dimecres per la falta de garanties del PP de mantindre a capa i espasa a Madrid la reivindicació fins a les últimes conseqüències.

El pes de les negociacions el van dur populars i socialistes. Ja se sap: són els majoritaris i fan al seu antull quan volen: canvien la Constitució per a salvar els Bancs, impedeixen la reforma de l'Estatut…

 La premsa afirmava que es van acostar postures. Fins i tot el PP va acceptar que el nou model s'aplique a partir de l'1 de gener de 2014 a pesar que el ministre Montoro el vol en el 2015. No ho oblidem: cada any que passa perdem mil milions per no tenir el finançament de la resta de l'Estat.

 No va haver-hi acord perquè el deute històric d'11.000 milions comence a abonar-se en el 2014: El PP es va negar a posar terminis al pagament de l’Estat. I ja ens direu per a què serveix reconéixer un deute i no concretar de cap manera fer-lo efectiu.

 De nou es va constatar que al PP allò del finançament ni li importa gens i buscaba un acord a València que donara oxigen al president Alberto Fabra. Un president desacreditat després que el PP, el seu partit, retirara fa dos setmanes de l'ordre del dia del Congrés una reforma de l'Estatut que blidava i assegurava les inversions de l'Estat en les terres valencianes en igual de condicions a la resta.

 Ací sorgeix la pregunta: ¿Perquè volem un acord en les Corts Valencianes si després no va a tenir conseqüències davant el Govern i les Corts Generals? Es diu que el PSOE estava disposat a assumir el cost  polític d'un acord amb el PP i deixar de costat Compromís i EU, si els populars garantien que aguantarien a Madrid. Seran il·lusos!

 I els populars van fugir de l’acord amb l'argument que era entre forces polítiques valencianes i a Madrid "ja vòrem què passa”. Els populars diuen que els interessos valencians els defensa el president Fabra, i és qui ha de negociar davant el Govern de Rajoy. O siga, el PP volia un xec en blanc per a salvar-li la cara a Fabra, completament desacreditat com ja hem dit, després de la retirada de l'ordre del dia de la reforma de l'Estatut.

 No hem d’oblidar que hi ha un acord pel finançament, aprovat per unanimitat el 8 de maig de 2012 en les Corts Valencianes. No oblidem tampoc que 48 dies després, el PP va tombar en el Congrés de Madrid la proposta que arreplegava eixe pacte de les Corts i, per a més burla per als valencians, afirmava en el Congrés de Diputats que estàvem ben finançats. L’ acord es va tornar a portar a ple del Congrés el 26 de febrer deñ 2013, i els populars tornaren a tombar-lo. I de nou, no hi ha dos sense tres, fa uns dies es retirava la proposta de l'ordre del dia.

 Davant aqueix panorama ¿ens podem fiar els valencians que els acords de València seran defensats a Madrid? ¿Existeix alguna garantia que el PP prioritze els interessos valencians i els pose per davant del seu partit? No cap. No existeix cap garantia i a les proves i fets narrats ens remetem.

 Per això caldria un plante en el Congrés, i en les condicions actuals, un plante dels diputats valencians en l'el Congrés de Madrid és impossible. El PP valencià no pinta res, Fabra no pinta fava ni posa el que cal posar quan hi ha en joc la reforma de l'Estatut i blindar, com Catalunya i Andalucia, les inversions en la nostra terra. El gran problema és la invisibilitat de la comunitat a Madrid. I la nòmina dels diputats. 

En aquest context recordem les manifestacions del sindic de Compromís, Enric Morera, després del fracas negociador:  tot era una operació per salvar-li la cara a Fabra i la imatge del PP i neutralitzar els partits que, com Compromís, sempre han defensat un finançament just per als valencians. ¡Quanta raó que tens!

-