L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 982
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:13.305

diumenge, 3 de juliol del 2016

La batucada vallera Vall tu-kà pasrticipa en el +Ksamba Festival de Mallorca


Vall Tu-Kà va participar en l'Iboga Festival el 2015

Aquest cap de setmana, la batucada vallera VALL TU-KÀ participa en representsació de la comarca la Safor-Valldigna en el +KSAMBA FESTIVAL, una trobada Internacional de batucades que se celebra a Lloseta de Mar ( Mallorca ) entre els dies 1 i 2 de juliol, i a la que hem estat convidats per tal de gaudir d'aquesta experiència. 

Aquesta és una trobada on conviuran diverses batucades de tot arreu del món i on totes i tots podran gaudir de formació, cercaviles, concerts i actuacions. Serà una experiència única d'aprenentatge, espectacle i convivència per a tothom.

VALL TU-KÀ és una batucada jove (entesa aquesta com una forma col·lectiva d'expressió rítmica importada de països d'arrel africana, com puga ser Brasil) creada el 2015 i formada a partir d'una associació cultural de la comarca de la Safor Valldigna. Aquesta està integrada principalment per músics de la zona, tot i que està oberta a qualsevol que tinga interès en aquest tipus d'agrupació músico-rítmica.

Gran èxit de la Sisena Trobada de Bandes Infantils



 La “Sisena Trobada de Bandes Infantils” que organitzava ahir la Societat Instructiva Unió Musical de Tavernes (SIUM), amb la col·laboració de l’Escola de Música i l’Ajuntament de Tavernes, va tindre un gran èxit.

Des de meitat del matí la platja de Tavernes es va omplir de la música que en el passacarrer interpretaven els joves músics de la banda infantil de l’Escola de Música de la SIUM vallera, la banda infantil de la Unión Musical Santa Cecilia de Villar del Arzobispo i la SM Lira i Casino Carcaixentí, amb la col·laboració de la minibanda de la SM de la Barraca d’Aigües Vives. 
 
 
  Al llarg del dia, els joves música van poder participar de diverses activitats lúdiques i culturals, destacant-hi la visita guiada al monestir de Santa Maria de Valldigna, i un dinar de germanor.

A la vesprada, una cercavila per la platja posava la nota alegra en una jornada que va resultar bastant calorosa i, com a cloenda, tenia lloc el concert de totes les bandes en la plaça de les Palmeretes. 
 
I del concert, què podem dir? No es pot demanar més a aquest joves intèrprets que ja assoleixen un nivell i qualitat digne de lloança i que ve a demostrar el bon treball que es fa des de les respectives escoles de música. Vore els músics de Carcaixent amb 9 anys tocar com els àngels, o els de Villar brodant les bandes sonores de pel·lícules o els del poble amb eixe “La baqueta del tam tam” del nostre paisà Joaquim Bines Armengol “Ximo el Saxo” amb participació dels mateixos xiquets cantant... tot un goig per al públic que va seguir el concert. 
 
Carcaixent
  La banda Infantil de la SM Lira i Casino Carcaixentí, amb la col·laboració de la minibanda de la SM de la Barraca d’Aigües Vives, va interpretar “Sobre les ones” de Juventino Rosas, “Astúries” d’Albeniz, “Música per a la vida” de Dieguez Beldrán, “El barberet de Lavapies” de Barbieri, “La Bamba” tradicional mexicana i “Guajira” tradicional cubana. 
 
Villar del Arzobispo
 Per la seua part, la banda infantil de la Unión Musical Santa Cecilia de Villar del Arzobispo, dirigida per Jose Antonio Pérez, interpretava “Maxi-mini” de Jacob de Haan, “Apalachia” de Stephen Bulla, “El salvatge vell oest” de Paul Curnow, “Megaforça” de James Curnow i “Sempre Beethoven” de Jacob de Haan. 
 
Tavernes
Francisco Torres
 La banda amfitriona, la infantil de l’Escola de Música de la SIUM, interpretava sota la batuta de Juan Francisco Torres les peces “Mickey Mouse March” de Jimmie Dodd, “La baqueta del tam tam” de Joaquim Armengol, “On Tour” de Jacob de Haani “Columbia Crest March” de Steve Hodges. En acabar, els xiquets i xiquetes de 4rt elemental li van fer lliurament al director, Francisco Torres, d’un rellotge amb agraïment per tota la seua tasca.
 
 
Si l’objectiu de la trobada és establir llaços amb altres pobles, pensem que com en altres anys s’ha aconseguit, a més de fer de la trobada un punt de referència dins del panorama musical infantil del País Valencià, i no solament per les bandes que hi han participat enguany, sinó pel conjunt que ens ha visitat en aquests sis anys. Una trobada amb gran valor cultural i musical per als joves intèrprets, que al cap i a la fi són el futur de les bandes, sense oblidar que al llarg de la jornada s’ha gaudit dels monuments, les platges i la música.

En resum, intercanvis que són de molt de profit per als futurs músics i que els permet desenvolupar mols aspectes musicals a més de fomentar l’aprenentatge de la música.
 

X Trobada Nacional de Cors Valldigna



 Ahir va tindre lloc a la localitat de Simat i en el marc espectacular de l’església del monestir de Santa Maria de Valldigna el “Xé Encontre Nacional de Cors Valldigna” amb la participación de la “Coral Giner” de la Societat Coral el Micalet de València, la la “Coral Orpheus Music” de Múrcia i el “Cor Quinzedemarç” de Tavernes, organitzadora de la trobada. 
Coral Giner
 La “Coral Giner” dirigida per Miquel Juan va interpretar “Madrigal” de Taltabull, “A la taverna del mar” i “Que tinguem sort” de Lluís Llach, “Homenatge a Teresa” d’Ovidi Montllor i “Tio Canya” de Al Tall, amb arrejaments del propi director. 
 
Orpheus Music
 “Orpheus Music” dirigit per Javier Caballero ens va oferir “Mujer murciana” de Massotti, “Embraceable you” de Gershwin, “Varen” de Grieg, “Ya zaref Atool” tradicional de Palestina i “Scherzo italinao” de Genee. 
 
Cor Quinzedemarç
El “Cor Quizedemars” dirigit per Fran Lledó posava veu a les obres “Ma voluntat amb la raó se’n vola” de Ausiàs March. “Lascia ch’io pianga” de Haendel, “Tears in heaven” de Clapton/Jennings, “La vuelta al Mundo en 80 dias” de Javier Jacinto, “Al·leluia” de Cohen i “Havanera del camí” de Casanova. 
 
 Un concert, com és habitual en la trobada, de gran nivell artístic i alta qualitat en les veus que va agradar molt al públic assistent. 
 
"Cant a la mare" conjuntament
Com a cloenda de la trobada, les tres corals conjuntament van interpretar “Cant a la mare” d’Antonio Chover, dirigides per Fran Lledó.

dissabte, 2 de juliol del 2016

El govern del PP de Rajoy retirà uns altres 8.700 milions euros dels fons de pensions.

El Govern de Mariano Rajoy torna a ficar la mà en la guardiola de les pensions i retirarà 8.700 milions d'aquest fons, segons va anunciar ahir, dia 1 de juliol. En un breu comunicat el govern del PP indica que el motiu és pagar l'extra de juny dels pensionistes i la paga ordinària d'aquest mes.

Cal remarcar que és la major retirada de fons d'aquesta guardiola en tota l'etapa del govern de Rajoy, que ni tan sols ha passat la decisió pel Consell de Ministres d'ahir divendres. 

En els últims quatre anys, Rajoy ha extret un total de 55.901 milions des de 2012, però si ho pensem bé realment és una notícia que no hauria d'importar-nos massa, vist el vist en les eleccions on el PP sembla tenir butlla, no solament per a agafar diners de la guardiola sinó per tots els casos de corrupció que li esguiten de llarg a llarg de la geografia espanyola,i continua essent el partit més votat. 

La guardiola de les pensions es queda així amb un saldo de 25.176 milions, un 2,33% del PIB, enfront dels 66.375 milions que hi havia en 2011 quan el PP va arribar a la Moncloa. És a dir, el govern de Rajoy ha reduït en un 60% el fons en poc més de quatre anys. 

A aqueix ritme, el govern del PP consumirà la guardiola de les pensions de tots els espanyols i quedaria esgotada entre el 2017 i 2018. Ens fa un poc de por pensar que puga ser el pròxim president espanyol, ell o qualsevol altre polític del PP i dóna un “no sé que”, perquè nosaltres ho tenim clar: es podrà canviar de personatge però el mateix partit, la mateixa política.

divendres, 1 de juliol del 2016

Carolina Pérez Bosch, fallera major de Tavernes 2017




Carolina Pérez Bosch, fallera del Cambro, ha estat elegida com a Fallera Major 2017 de Tavernes. Carolina ha acceptat el nomenament després de la telefonada que ha rebut de l'alcalde i president nat de la Federació de Falles local, Jordi Joan, on li notificava que havia estat escollida per a representar les falles de Tavernes en el nou exercici faller que començarà amb la seua exaltació, pel mes de novembre. 

La nova fallera major, Carolina Pérez Bosch, pertany a la comissió de la Falla Cambro, on ha estat fallera major des que va nàixer, en l’any 1984, i destaca per la constant participació en la seua falla, tant ella com tota la seua família, i també a la Junta Local.
L'alcalde i el president de la FdeF amb la fallera major 2016
L'alcalde i la faller major eixent feliciten la nova fallera major

La Junta Directiva de la FdeF de Tavernes, encapçalada pel president nat Jordi Joan i el president efectiu, Salvador Talens, junt als membres de la corporació municipal s'han reunit en el saló de plenaris de l'Ajuntament per a l’acte de telefonada a la fallera elegida. Com a testimonis, i amb una gran expectació, els presidents i molts membres de les sis comissions falleres de Tavernes, a més de la fallera major eixint Ana Benavent i falleres de la seua cort. 
La fallera major 2017 i 2016 davant casal falla Cambro
En acabar la telefonada, una comitiva ha anat des de la porta de l'Ajuntament el casal de la falla Cambro, on esperava la fallera electa, que emocionada però amb gran alegria, ha rebut les felicitacions i ha compartit moments de joia amb les autoritats, president Salva Talens i directius de la FdeF i fallera major eixint Ana Benavent. 

L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Contra La Goleta


Hem llegit a Las Provincias l’arreplegada de firmes que han iniciat uns veïns “dirigida al ejecutivo local y en la carta que acompañan a las firmas los promotores de la campaña señalan que la playa se ha convertido en inaccesible”. Res de nou sota el sol: una nova  croada contra el govern local a base d’usar qualsevol tema. 

Avui es fa a partir de l’estat de l’arena en una zona, el tram final de la Goleta, ja pròxima a Cullera, encara que això, que és només un tram ja al final, no s’específica ni s’informa, més bé al contrari "se elimine el escalón de más de dos metros que se ha formado entre la orilla y el arenal de la Goleta" i fa la impressió que és tota la platja  qui es troba en males condicions d’accessibilitat. Tampoc es diu res ni s’informa als veïns que ni l’Ajuntament ni el govern local tenen cap competència sobre la zona de bany per poder actuar, i les firmes haurien d’anar dirigides a la Demarcació de Costes.

L’article considerem que deixa en molt mal lloc la platja, i potser el que més aconseguirà serà fer fugir als possibles visitants i turistes gràcies a l’ús que es fa de qualificatius de platja inaccessible, de que no es pot entrar a l’aigua per prendre el banys, i altres. Per cert, pensem que molt lluny de la realitat de la platja de la Goleta considerada en la globalitat.

Un article que no promociona la platja, sinó tot el contrari, perquè el lector ben bé pot interpretar que és tota la platja qui no es troba en bones condicions, quan la Goleta disposa de tots els serveis que calen, que per alguna cosa té una bandera blava i no es regalen.

Els comerciants i sector hostaler de la Goleta no estaran molt contents,  afectats col·laterals d’una noticia derivada d'una situació puntual de l’arena i de la qual el govern municipal ni té la culpa, ni té les competències per poder actuar i/o intervindré en la solució. 

Uns fets que xoquen frontalment amb un altres que podrien tractar-se en positiu: parlar de la Goleta i la seua bandera blava, dels serveis que s’hi ofereixen, les zones d’esplai en la platja de la Goleta... d’això res de res. I temps hi ha hagut.

Perquè ser positiu i ajudar a la promoció de Tavernes i la platja és fàcil i  temes hi ha: el bons serveis de Salvament i Socorrisme i les millores iniciades els darrers anys per aquest govern, la creació de zones de bany accessibles per a persones amb dificultats amb millores de dotació i horaris, o parlar de les dues banderes blaves aconseguides per tercer any consecutiu, o dels programes mediambientals, o de la vasta programació cultural i esportiva a la platja per a l’estiu, tantes i tants temes que no hem vist publicats. 

Ací ho vam explicar: la situació afecta només el tram final de la Goleta, ja prop de Cullera. És on hi ha el graó en l’arena, no en tota la platja, cosa que el diari no explica ni aclareix. I cal ser conscients que és un problema, si es pot qualificar així, que se soluciona caminant un pocs metres per accedir al mar a peu pla, sense cap desnivell. 

I com no, paper destacat és el testimoni de veïns, no sabem si inventats o reals – Manolo, Laura, les dones que prenen el sol – o si són part d’un recurs estilístic per posar en boca d’altri opinions personals. 

Davant un fet que es considera tan important i mereixedor de un bon tros al diari, i per l’objectivitat i millora de la qualitat informativa, ens hauria agradat un contrast d’opinions, i per tant que l’executiu local hagués explicat, per exemple, que diu Costes, que al cap i a la fi té les competències. O si Costes considera que eixe muntó d’arena pot servir de mitjà de defensa contra una possible intrusió marina en l’espai urbà, un problema que sol aparèixer quan patim algun temporal de llevant, on fins i tot ha hagut d’anar la màquina a reforçar la duna. Ens quedem en les ganes de saber-ho. 

Perquè una cosa és segura: al primer temporal fort de llevant desapareixerà el desnivell, i possiblement l’arena que el forma, com en tantes vegades, i l’aigua arribarà fins les cases. Igual aleshores caldrà per fer una altra campanyeta, però ara de protesta per demanar al govern local que posen una arena que ara volen ben escampada, o siga donar facilitats a que el primer temporal se la trague. 

I com no, a més d’informar de l’arreplegada de firmes es diu que dirigida a l’executiu local - no a l’Ajuntament, sinó a l’executiu local marcant responsables de la situació- es potencia la suma de noves veus a l'escrit amb explicacions clares i precises de com actuar: “Cualquier bañista, si pregunta un poco entre los vecinos, localizará pronto las hojas en las que los vecinos están expresando sus quejas”. 

Lamentable i més quan perd Tavernes i la platja.

Més històries del PP valencià: el canon del sanejament de l'aigua per a l'Expo de Saragossa

Pavelló valencià a l'Expo de Saragossa
Habitacions d’hotel VIP, la majoria de dies sense ocupar o un càtering són algunes de les despeses desproporcionades que la Generalitat Valenciana presidida per Francisco Camps (PP) va pagar el 2008 amb motiu de l’Expo de Saragossa i a càrrec del cànon de sanejament que paguem els valencians en el rebut de l’aigua. 

Segons eldiario.es  l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües (EPSAR) va pagar 80.600 euros en l’Expo de Saragossa a través del cànon: 64.000 euros per tres habitacions llogades de manera permanent a l’hotel Silken (3 estreles) els tres mesos del certamen de Saragossa perquè qualsevol càrrec de la Generalitat tingués disponibilitat quan volguera visitar-la. La majoria de dies dels tres mesos les habitacions van romandre buides.

També amb motiu del Dia d’Honor de la Comunitat celebrat al pavelló valencià es van carregar 7.500 euros a l’EPSAR en concepte de càtering, 1.200 euros en cinc habitacions VIP i 7.900 euros més en 25 habitacions d’hotel més. 

El Dia de la Comunitat en l’Expo de Saragossa es va celebrar el 4 de juliol de 2008 i entre els assistents estaven els carrecs del PP: vicepresident del Consell i conseller de Presidència, Vicente Rambla; presidenta de les Corts, Milagrosa Martínez, conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, José Ramón García Antón, entre altres membres del Govern autonòmic. 

Aquestes despeses se sumen als 6,4 milions d’euros destinats a les obres de condicionament, explotació i desmuntatge del pavelló valencia, que també van ser carregats al canon de sanejament, com va fer públic el dimarts l’EPSAR

El Consell presidit per Camps va abonar també amb aquesta taxa 7,5 milions d’euros per actuacions relacionades amb la neteja del camp de regates de la 32a Copa de l’Amèrica.

Cal saber i remarcar que la Llei 2/1992 de sanejament indica que el cànon de sanejament només es pot destinar a finançar les despeses de funcionament (explotació i conservació) de les instal·lacions d’evacuació, tractament i depuració d’aigües residuals, i si és el cas, els de construcció d’aquestes instal·lacions.

El PP va pujar el canon els darrers anys del seu govern: un 3,1% el 2012; un 20% el 2013; un 10% el 2014 i un 3% el 2015.