TRADICIONS: Dimecres, 9 de juliol, celebrarem el Dia de la Sang, també dita del "Clot de la Font"

 

El segon dimecres de juliol, com és tradició i tots els anys, celebrem el "Dia de la Sang” o “Dia del Clot de la Font”, nom indistint  que emprem a la Valldigna segons la població on visques, perquè aquesta efemèride és tradicional a la comarca i la celebren Tavernes, Benifairó i Simat. El pròxim dimecres, dia 9, es muntara un porrat al Clot de la Font, al peu de la Muntanya de l'Ombria, s'inaugurarà la temporada de concerts del festival "Sete Sois, Sete Luas" i la barriada del Crist de la Sang celebrarà al llarg de la setmana diversos actes dedicats al Crist de la Sang. 

 

I com solem fer tots els anys perquè són històries de bon recordar, parlem de  la festivitat en el marc històric, almenys que no es perda en la memòria  el caràcter i consideració de gran jornada festiva que abans tenia. Abans, quan el calendari laboral no havia unificat els dies festius, el Dia de la Sang era un dia important dins del cicle festiu d'estiu de Tavernes, però d'ençà que va perdre la consideració de festa local només per la vesprada i ja quasi a boqueta nit, es recupera una poca part del que era la celebració, i sobre tot al Clot de la Font, d'altres dècades. 

 

 

 

 

 

Abans, recordem-ho, a Tavernes era festa grossa, quan això de l’estiueig a la platja era cosa d’unes quantes famílies benestants, mentre el Dia del Clot de la Font era per a moltes famílies i colles d'amics jornada de paella en el paratge, d'assajar el primer meló d'Alger i celebrar el porrat. I si ens agrada la gastronomia popular i tradicional, era el dia del berenar de la coca oberta de tomaca i pebres, adobada amb tonyina de sorra i de la coca morena. 

 

Un costum gastronòmic que es va perdent, per no dir que s'ha perdut, substituït  per les pizzes italianes que s'hi han imposat per tot arreu. Però, si hem de fer cas a alguns historiadors que tracten de la gastronomia i cuina popular, les pizzes italianes són una adaptació de les nostres coques tradicionals, que arribarien a Nàpols en aquell temps que el Regne de Nàpols formava part de la Corona d'Aragó i allí, evolucionaren a traves del temps alhora que anaren escampant-se per tota Itàlia. Siga com siga, una bona coca nostra no té res a envejar a una pizza.

A Tavernes,  la barriada del Crist ha fet festa el Dia de la Sang i voltants, amb actes religiosos i populars que es dediquen al Santíssim Crist de la Sang. De sempre era costum les revetles i els sopars a la fresca dels veïns dels carrers de la barriada.  I enguany no pot ser menys, i els festers han preparat una programació que podeu consultar tot seguit en el cartell oficial.

 

 
 

Hi ha referències històriques de com se celebraven antigament i com la festa era nomenada pels vallers “les Festes de la Granota”.  No ens inventem res, i si bé ho pensem, eixe nom ens parla de vivències i realitats de fa anys, molts anys, de quan la Partida era plena de camps d'arròs. 

 

El nom "Festes de la Granota", documentat a inicis del segle XX, ens recorda la tasca d'alguns veïns de la barriada per aquests temps: capturar granotes pels arrossars de la Partida i vendre-les a Tavernes pels carrers i obtindre alguns guanys. Avui ha desaparegut de la gastronomia popular vallera, però tot i que no semble la granota és una menja exquisida i si ho pregunteu als vostres majors, segur que molts encara us podran parlar de "l'arròs caldós amb cuixes de granotes". 

 

 

 

Quan a partir dels anys 1970 es va imposar la moda d'anar a la mar a passar l'estiu, un resultat del gran boom urbanístic de la platja que, unit al nou calendari laboral, va fer que la festa quasi desapareguera. Les darrers dècades ha pres un poc d'embranzida primer per formar part dels "Porrats de la Safor" i també a l'impuls que li dóna acollir el primer concert del festival "Sete Sois Sete Luas", tot i que any rere any el porrat va minvant en paradetes.

  

Era una de les festes grans del cicle estival a la Valldigna (la primera Sant Pere) i donava també inici al cicle de festes populars de barriada i carrers que s'hi celebraven per tot arreu de les tres poblacions, algunes vegades amb ball i festa al voltant de la rondalla. Després vindria Sant Jaume i Sant Llorenç amb el seu porrat com a més significatius. Temps era temps...