La cantant portuguesa Cristina Clara entusiasma i encisa el públic en el nou espectacle del festival "7Sois 7Lúas"

El concert programa pel festival Sete Sois Sete Luas anit a la plaça de les Palmeretes de la platja de la Goleta va ser un èxit total. La cantat portuguesa Cristina Clara i els seus acompanyants van omplir els cors del nombrós públic assistent de música de fado i de les seues variants amb lletres potents i reivindicatives.

Cristina Clara va néixer al Minho, al nord de Portugal, i es va formar com a infermera a Porto abans de traslladar-se a Lisboa el 2005. Entre l'hospital i el fado va descobrir la seua vocació artística, que es va iniciar durant un curs de teatre i veu, quan va interpretar una jove fadista en l’obra “O Canto da Rosa”. El reconeixement immediat va arribar quan el fadista Marco Rodrigues la va convidar a cantar al mític Café Luso, al cor del Barrio Alto.

 

 

Des de llavors, Cristina Clara ha construït una trajectòria marcada per la seua capacitat de fusionar el fado amb altres expressions musicals de llengua portuguesa com el choro brasiler i la morna de Cap Verd. El seu primer disc, "Lua Adversa" (2021), és un projecte singular que teixeix històries transformades en fados i chorinhos, amb un enfocament contemporani, acompanyat de composicions originals i arranjaments creatius.

Cristina ha portat “Lua Adversa” a nombrosos escenaris emblemàtics: el Festival NOS Alive (Fado Café), el CCB dins del cicle Há Fado no Cais, el Teatro da Trindade, i també fora de Portugal, a l’Atlantic Music Expo de Cap Verd, la Casa de Portugal a São Paulo (Brasil), el Centre Culturel des Arts Pluriels al Luxemburg, i el Festival Internacional dels Açores. A més, va participar com a autora convidada al Festival RTP da Canção 2024 (la selecció portuguesa per a Eurovisió) amb la cançó Primavera, música de Jon Luz i lletra seua. També va ser seleccionada per a una showcase oficial a WOMEX 2024 i nominada per l’entitat Upbeat al Best New Talent Award 2025. 

 

 

La seua trajectòria artística destaca per la combinació de sensibilitat poètica, arrels i modernitat; per la seua llarga carrera en el món de la salut i per la curiositat musical que la porta a unitats creatives plenes de diàleg cultural. Cristina Clara és, per tant, una veu emergent i versàtil que crida l’atenció per la seua autenticitat i empatia artística.

I anit la teníem al davant d’un públic expectant, acompanyada de dos músics extraordinaris, la flautista italiana Barbara Piterno i el guitarrista brasiler Pedro Loch que ens mostrarien al llarg de l’espectacle les seues immenses qualitats musicals.

Cristina Clara, que saludà en valencià encara que després continuà en castellà la presentació de les cançons, ens anà desgranant les característiques de cada tipus de fado, les seues variants de Cap Verd i les històries reals rere cada cançó. Conscient del paper de les dones en la transmissió oral de la tradició ens cantà cançons d’amor, cançons alegres però també cançons més nostàlgiques: de migració com és de difícil emigrar del teu país i tractar de compartir la teua identitat amb la identitat del lloc que t’acull.

 L’emoció va ser màxima quan Cristina Clara cantà dues cançons de bressol que dedicà a tots els nens de Palestina, perquè els xiquets puguen somniar i tornar a casa sense por. El públic valldignenc aplaudí pel record de les víctimes de Gaza.

En un moment de l’espectacle Cristina donà pas a la flautista Barbara Piterno, qui  ens demostrà amb un meravellós solo un gran domini de la tècnica musical i una expressivitat extraordinària que deixà meravellats els assistents.

Un record per a les dones que feien el pa va ser la cançó La molinheira, que va interpretar amb sons rítmics i colps sobre una taula a la manera de pastar el pa.

 

L’eixida per la mar de la Lluna minvant va ser aprofitada per cantar Lua, una cançó d’amor a distància amb la Lluna d’intermediària.

Quis morar dentro da lua
Andar por ela escondida
Brilhar sob a tua rua
Era cheia minha vida
Era nova vida minha

Volia viure dins de la lluna
Caminar-hi amagat
Brillar sota el teu carrer
La meva vida era plena
Era la meua nova vida

Una cançó del Minho, d’on és Cristina, va tancar l’acte que fou ovacionat pel públic que reclamà un bis. Una gran nit amb artistes extraordinaris. Un altre èxit del Festival 7Sois 7Lúas.

Un any sense notícies de la nova depuradora que la Generalitat ha de construir en "El Tancat" de Tavernes

 

El regidor Josep Llàcer, de Compromís, que com a responsable d'Obres i Urbanisme va gestionar la tramitació en les passades legislatures de la nova depuradora (EDAR) de Tavernes, ens explicava que "fa un any que no tenim cap noticia de la situació del projecte final. Fa ara un any que enviàrem la documentació sol·licitada i així estem, esperant". La depuradora cal per a Tavernes, però també per impulsar el sector "Marenys 2A" que no es podrà desenvolupar, com explicàvem ahir, mentre la Generalitat no execute l'EDAR. 

 Josep Llàcer ha recordat que els últims moviments administratius respecte a la depuradora s'inicien en el ple de gener del 2024, quan l'Ajuntament amb els vots a favor del govern municipal i l'abstenció del PP aprovava la proposta del Pla Especial Nova EDAR, que integrava documents com la memòria informativa, memòria justificativa, normes urbanístiques, plànols d'informació i plànols d'ordenació, a més d'acompanyar-se  d'estudis com l'ambiental i estratègic a més d'altres complementaris,cas de la integració paisatgística, estudi acústic, memòria d'impacte patrimonial, estudi d'inundabilitat, estudi de trànsit i capacitat i les possibles afeccions sobre la Xarxa Natura 2000.

 

 

Una documentació en la qual el govern de Compromís va invertir  més de 270.000 euros. i tot plegat, es va enviar a la Comissió Territorial d'Urbanisme perquè l'aprovara.

El mes d'abril del 2024, la Conselleria remet a l'Ajuntament escrit on indica que havia trobat alguns problemes en l'estudi d'inundabilitat i calia esmenar-los. "Abakal Ingenieros Consultores", especialista en el tema hidràulic, autora de l'estudi d'inundabilitat efectua les correccions i s'envia a la Conselleria el mes de juliol del 2024 perquè procedira a l'aprovació definitiva.

 

Depuradora de Tavernes. Captura de pantalla del web d'Abakal Ingenieros Consultores

"A dia d'avui, i ha passat un any, no tenim notícies de que l'estudi d'inundabilitat modificat en base al requeriment de Conselleria s'haja provat i per tant tampoc s'haja aprovat per la Comissió Territorial d'Urbanisme el Pla Especial de la depuradora" indicava el regidor de Compromís.

Després de 15 anys, ¿dubtes en la Generalitat  per l'emplaçament o poc interés en la construcció?   

Cartell exposat a l'Ajuntament després de la firma del conveni de construcció de la depuradora en 2009. Es veu clarament la ubicació, acceptada per la Generalitat

 En el requeriment, la Generalitat havia demanat a l'Ajuntament que justificara el projecte i l'elecció de la ubicació. El projecte de la depuradora, els estudis de paisatge i tot el tràmit ambiental justificava la ubicació del Tancat i el perquè s’havia triat. A més era l'emplaçament "El Tacant" el triat pel PP, amb majoria absoluta, en la legislatura 2007-2011 i, fins i tot la Generalitat, va firmar el conveni de construcció e el 2009, tot i que després en el 2013 va renunciar a construir-la. 

La Generalitat després de 15 anys de gestions per la depuradora de Tavernes tenia dubtes sobre la idoneïtat de la ubicació, dubtes que no tenia quan el govern municipal del PP va triar la zona del Tancat en el 2007 per a la seua construcció amb un cost de vora 37 milions.

 

Aany 2009 Firma del conveni de construcció que mai no es va executar

 

Els argument de l'Ajuntament, explicats en els documents de la depuradora, indicava l'equidistància de les tres depuradores existents, la normativa que obliga a allunyar-les dels cascs urbans però sense problemes d'accés en estar al costat de la Nacional, un abocament de les aigües directament a la Séquia la Bova i aquesta al riu Vaca i es justificava la problemàtica de la inundabilitat amb un estudi fet expressament per a la depuradora.

El regidor Josep Llàcer es planteja: ¿Dubtes en la ubicació, o poc interés en la construcció? Siga com siga, el govern de Mazón maltracta Tavernes: La Generalitat va llevar  del pressupost del 2024 el milió d’euros per iniciar l’ultima fase del col·lector de la platja, la  ronda de circumval·lació va per a llarg i la depuradora... ho desconeixem tot". 

Avís d'AEMET: Calor, calor i calor en el cap de setmana més dur i alerta taronja en amples zones (Valldigna inclosa) del País Valencià

 L'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) ha publicat un avís amb informació del que ens espera aquest cap de setmana al País Valencià: la situació el divendres, dissabte i diumenge "serà molt adversa" i destaca l'impacte que pot tindre en la salut.

Ens referirem especialment al que vaticina en la nostra geografia: temperatures "rècord" de més de 40 °C a l'ombra. Les zones més castigades per les altes temperatures seran, el prelitoral de València i la zona sud d'Alacant. El Centre de Coordinació d'Emergències valencià també ha emés un avís especial "a causa de la persistència de temperatures extremes i al risc màxim d'incendis forestals".

 
Alerta taronja en tot el litoral

 

 AEMET manté activada per a avui dijous l'alerta groga per altes temperatures, i canviarà a taronja (perill important) el divendres, inici del pont d'agost. Eixe dia, 15 d'agost, s'activarà la situació d'emergència climàtica davant la intensa calor que s'espera, amb temperatures de més de 39 °C a l'ombra, sobretot en el prelitoral. Les zones més colpejades per la calor serà la Ribera Alta, on s'esperen temperatures de més de 43 °C a l'ombra aquest pròxim cap de setmana.

El dissabte 16 d'agost, continua l'alerta taronja en les zones centrals del País Valencià, el mercuri no baixarà dels 42 °C en tota la zona, en el que s'anuncia com la jornada més càlida de l'estiu i aconseguirà fins i tot els 43 °C a l'ombra en llocs com Xàtiva, que estarà en fira. 

El diumenge els valors descendiran tímidament fins als 41 °C a Xàtiva, capital de la Costera, mentre que a Alzira, capital de la Ribera Alta,  deixaran arrere la marca dels 40 graus segons la previsió d'AEMET.

La bona notícia és que el dilluns començarà per fi el descens tèrmic per l'oest  de la Península Ibèrica gràcies a la progressiva entrada d'una massa aïre més fresc des de l'Atlàntic i a l'augment de la inestabilitat atmosfèrica. Aquest alleujament del calor s'estendrà durant els dies següents a tota la geografia espanyola donant lloc a temperatures més pròpies d'aquestes dates i finalitzant així, probablement, aquesta onada de calor.

Animació, alegria, bona companyonia i pràctica física en les activitats per a gent gran de la platja

 

Les activitats esportives i lúdiques organitzades per a la gent gran en la platja, i que abracen activitats com pilates, ball, aeròbic, gimnàstica de manteniment... tenen una gran acceptació i són molts els/les estiuejants i veïns/veïnes que hi participen. Les activitats estan dirigides per monitors/es que coneixen ben bé cada modalitat. 

 

No importa el lloc on visquen, ni que hagen de fer una bona caminada per desplaçar a la torre de guaita o les pistes de pàdel: a primera hora del matí es habitual vore un seguici d'homes i dones amb la seua estora d'esport o algun altre element dirigir-se al lloc de l'activitat, un ritus que s'acompleix de manera diària, mentre comenten alguna novetat o notícia del dia. Fins i tot hi ha qui arriba de Tavernes per participar en les activitats.

 

Aquestes activitats iniciades en passades legislatures s'han consolidat amb els anys i tenen una presència constant entre les activitats organitzades per a la gent gran a la platja per l'Ajuntament. Una forma divertida i entretinguda de mantindre's en forma i fer exercici físic que, com molts/moltes diuen, ajuda a gaudir d'una bona salut i el cor ho agraeix. 

El sector "Marenys 2A" no perdrà la condició d'urbanitzable perquè la Generalitat no ha construït la depuradora

 

 

Tavernes, i més en concret el Sector 17 o “Marenys 2A, podria ser l’única excepció del litoral valencià i no passarà a ser sòl rústic protegit com estableix el Pativel (Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral)  sinó que seguirà  amb  l'actual qualificació d'urbanitzable, amb els arguments que ací hem informat els darrers anys en distints articles.

El regidor d'Urbanisme del govern de Compromís, Josep Llácer, ho va explicar en múltiples intervencions en els plens municipals, rebatent afirmacions del PP,  sobre tot quan explicava l'article 4 de la disposició transitòria primera del Pativel: Els sectors urbanitzables amb un programa aprovat i en  vigor, però amb una execució paralitzada per causes imputables a l'administració, començaran a computar els terminis quan siga possible executar-los. I a Tavernes hi ha una causa imputable a l'Administració: la Generalitat no ha executat la nova depuradora. 

 

 

  

 La Conselleria de Territori ha acceptat ara els arguments de sempre del consistori i, per tant, no es podran aplicar els preceptes del Pativel  (Pativel) ni l'Ajuntament requalificar el sector "Marenys 2A" com a "no urbanitzable",  encara que des de l'entrada en vigor del Pativel (2018) no s'ha executat cap obra urbanitzadora. 

La nova depuradora, condició "sine qua non" per urbanitzar el sector 17

El regidor Josep Llácer, sempre ha explicat que el Sector 17 està en execució paralitzada perquè la Generalitat no ha executat la depuradora. Per tant, el temps per al "Sector 17" o "Marenys 2A" no compta i començarà a comptar quan estiga acabada la depuradora i en funcionament i, a més, gaudira de 5 anys de prorroga per tràmits del projecte i d'altres 5 anys per a executar les obres. 

 

Així ho ha reconegut la Conselleria de Territori: la Generalitat no ha executat la nova depuradora d'aigües residuals, tot i les demandes del govern de Compromís en la passada legislatura i continuades ara en formar part de l'actual govern. 

 

En resum: El temps de la urbanització del Sector 17 començarà quan estiga acabada la depuradora, pendent d'aprovació definitiva i d'execució per la Generalitat, que l'ha de finançar. Esperem que no passe com l'anterior, que amb el conveni signat el febrer del 2009 i a punt de construir, finalment l'anterior Generalitat del PP la va anul·lar. 

 

 

Nova depuradora (groc) i col·lectors en taronja, als quals s'afegirà el del Sector 17 quan estiga acabada la urbanització

 

Una depuradora que està prevista en "el Tancat", amb una capacitat de servei per a 45.000 persones i per a tractar les aigües residuals generades pels actuals nuclis urbans de la ciutat i de la platja, de les zones industrials existents i dels futurs desenvolupaments urbanístics, cas del Sector 17. Dins del projecte es preveu construir estacions de bombament i col·lectors i s’eliminaran les tres estacions depuradores existents (Tavernes-nucli, Bassa i Goleta). 

 

Inicalment, les obres previstes costarien sobre els 23 milions d’euros, els ha d'assumir la Generalitat, però aquest quantitat de la passada legislatura segurament haurà d'actualitzar-se i augmentarà. Cal dir també que després dels anys, i amb els documents que calia per banda de l'Ajuntament presentats, la Generalitat segueix sense presentar el projecte definitiu, i per tant segueix sense data d'inici, acabament i funcionament.

 

Ens avancem un any i així us podeu preparar: l'eclipsi de Sol del 12 d'agost del 2026

 

Aneu preparant-vos. Avui comença el compte enrere d'un any, fins al 12 d’agost de 2026, quan tindrem la sort de trobar-nos un preciós eclipsi de Sol, total en moltes zones de l'estat. 

Un eclipsi total solar succeeix quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i la Lluna cobreix totalment el Sol vist des d’un punt concret sobre la superfície terrestre.  L’ombra de la Lluna enfosqueix una àrea d’uns centenars de quilòmetres de diàmetre en la qual la visió del Sol desapareix i, per tant, es fa completament de nit. Com que la Terra gira i la Lluna es mou al voltant de la Terra, aquesta taca fosca d’ombra es desplaça sobre la superfície terrestre i forma una ampla banda de foscor anomenada banda de totalitat que pot tindre milers de quilòmetres de llargària. Doncs estem de sort, ja que just en un any, el 12 d’agost de 2026, gran part del nostre País Valencià es trobarà dins de la banda de totalitat d’un eclipse total de Sol. Això només pot passar durant la fase de lluna nova, quan el Sol i la Lluna estan alineats.

  

 

Aquell dia l’ombra de la Lluna arribarà a la península Ibèrica per les costes de Galícia i Astúries. La banda de totalitat travessarà Castella-Lleó, enfosquirà ciutats com Valladolid, Sòria, Lleó o Burgos, arribarà a Aragó (Saragossa, Terol) i Catalunya (Lleida) per arribar finalment al País València. La costa de la Mediterrània es farà fosca entre Vilanova i la Geltrú al nord i Cullera al Sud. Les illes Menorca, Mallorca i Eivissa seran els darrers llocs on l’eclipsi serà visible.

 

Eclipsi total en 1999

 I que veurem?

Mentre la Lluna va cobrint el Sol veurem un eclipsi parcial. Amb protecció ocular el Sol es veurà com una lluna minvant i, en el moment en que la Lluna tape completament el Sol, es farà de nit de sobte. El Sol deixarà pas a un cercle fosc envoltat d’un halo brillant amb rajos lluminosos com s’observa a la imatge inicial. El fenomen  durarà un poc més d’un minut o minut i mig. En acabar de passar la Lluna sobre el disc del Sol, es tornarà a veure’s l’eclipsi parcial.

Franja de totalitat a Espanya

 

Tavernes queda fora de la franja de totalitat

 

A Tavernes la Lluna cobrirà el 99,9989% del disc del Sol i, eixe petit percentatge que falta, és el que fa que veurem un eclipsi parcial, no es fara de nit completament. En el punt màxim del fenomen vorem una finíssima línia del disc solar però suficient perquè no es faça de nit. Per tant a Tavernes no hi haurà eclipsi total de Sol com entenen els astrònoms. Si volem vore'l hem d'anar més al nord.

Hi ha, a més, un problema afegit. L’hora de l’eclipsi del 12 d’agost del 2026 serà a les 20:33. Com que la posta de Sol serà a les 21 h, la Lluna cobrirà completament el Sol just una mitja hora abans de la posta. Per tant, el Sol estarà molt baix, i no el gaudirem amb muntanyes, arbres o edificis en direcció a l’oest. Un lloc pròxim podria ser, per exemple, els camps d’arròs de Sueca o la part superior de la muntanya de Cullera, tot i que allí el fenomen només durarà allí uns 20 segons.

 Informació facilitada per Enric Marco del Departament d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València. El nostre agraïment

La banda Ayom clausura avui dijous, dia 14, el Festival Sete Soís, Sete Luas

 

 Dijous 14 d’agost
22h30 | PARC DEL LLAC, PLATJA DE LA GOLETA

AYOM (Angola/Brasil)

En la mitologia i religió afrobrasileña del Candomblé hi ha un ens suprem del so. El seu nom és Ayom, l'esperit del tambor, un Orixa que ajuda els humans a viure en harmonia amb l'univers, i al qual entre els paratges d'aquest món sincrètic i cosmogònic se'l denomina “El senyor de la música”. Ayom va ser qui va ensenyar als éssers humans a tocar música i cantar.

La banda segueix els passos de l'Orixa que es defineixen com a “navegants musicals que recorren l'Atlàntic Negre des del Brasil fins a Angola i Cap Verd amb una identitat clarament mediterrània”. I anant més enllà, el seu so és una mescla de sons brasilers, tropicals, afrollatins i afrolusitans tocats amb un swing irresistible, com el sol tropical que penetra en els núvols grisos. No obstant això, també està influenciat per les energies cosmopolites de Lisboa i Barcelona, ​​on els músics del grup han establit les seues llars.

Aquesta banda que combina vitalitat, creativitat, ensenyament i energia a parts iguals, està conformada per Jabu Morales, veu i percussió; Alberto Becucci, acordió; Timoteo Grignani i Walter Martins, percussió; Ricardo Quintería, guitarra; i Francesco Valente, baix. Una banda multicultural formada per aquests sis emigrants arribats d'Angola, el Brasil, Grècia i Itàlia.

Amb ells, “la musicalitat floreix nòmada, profunda, provocadora i dansaire, on conviuen tradició i contaminació, masculí i femení, poesia i energia, alegria i compromís.

El recital d'Ayum serveix de cloenda al Festival Sete Sóis Sete Luas de 2025.

 

El fado torna avui dimecres a Tavernes de la mà de Cristina Clara en el festival "Sete Soís Sete Luas"

 

Dimecres 13 d’agost
22:30 h | PARC DEL LLAC, PLATJA DE LA GOLETA

CRISTINA CLARA (Portugal) FADO 
 Dimecres, 13 d’agost, la fadista portuguesa Cristina Clara, ens oferirà un concert que uneix fado i músiques del món amb un estil elegant i evocador amb influències de Portugal, Cap Verd i Brasil. 

Cristina va debutar com a fadista en l’històric Café Luso, al Bairro Alto. En 2021 va traure el seu primer àlbum, Lua Adversa, un disc d’Antena 1 distribuït per Sony Music, amb el suport del Museu do Fado. La seua música està influïda principalment per les cançons tradicionals de Portugal, Cap Verd i Brasil, per les sues afinitats i contrasts. 

Entre les actuacions més importants destaquen el Festival Nos Alive, el Teatro da Trindade de Lisboa, l’Atlantic Music Expo de Cap Verd, la Casa de Portugal de S. Paulo (Brasil), el Centre Culturèl des Artes Plurièls de Luxemburg. Ha estat seleccionada per a la presentació oficial en Womex 2024 a Manchester. 

 

Cristina Clara – Primavera (Festival da Canção 2024) 
 

Les restes d'un satel·lit artificial (fem espacial) creuaren el cel de Valldigna en forma de bola de foc

 

La nit de diumenge-dilluns, sobre les 23:49, prop de la mitjanit, un espectacular fenomen lluminós travessà el cel nocturn sobre la Valldigna. Que va ser? Un meteor dels Perseids o simplement fem espacial, la caiguda d’un dels milers de satèl·lits situats en orbita baixa, o alguna etapa buida d’algun coet?

Observat per moltíssima gent, com a mínim, des de Pla de Corrals i des del Far de Cullera, va ser enregistrat per nombroses estacions automàtiques d’observació del cel nocturn des de tot el sud-est de la península Ibèrica.

Aquest vídeo mostra la bola de foc gravada durant la nit del 10 d’agost, a las 23:49.

 

 

Actualment estem dins del període de caiguda de meteors de la pluja dels Perseids i, per aquesta raó, es pensà primerament que era un bòlid ben brillant provinent d’aquesta pluja. Tanmateix les característiques de la trajectòria de l’objecte d’anit que es movia des del sud-oest cap al nord-est, la baixa velocitat de caiguda així com la destrucció en molts fragments feia poc probable que fora un meteor. Més bé semblava fem espacial, un satèl·lit o etapa de coet que retornara a la Terra i es cremara en l’alta atmosfera.

De l’estudi de les imatges obtingudes primer es va pensar que el fenomen era conseqüència de la reentrada en l’atmosfera terrestre de la quarta etapa d’un coet xinès Jielong-3 que va ser llançat a l’espai el 8 d’agost passat, per canviar després a dir que els fragments que cremaren sobre la península Ibèrica el diumenge a la nit eren realment la reentrada del satèl·lit Starlink 30199, llençat a l’espai el passat 10 de juliol de 2023 des de Califòrnia.

 

L’objecte va entrar en l’atmosfera a una velocitat d’uns 29 mil quilòmetres per hora. El brusc fregament amb l’aire a aquesta enorme velocitat va fer que l’objecte es trencara en multitud de fragments, que es van tornar incandescents. D’aquesta manera es va generar una bola de foc que es va iniciar a una altitud d’uns 118 km sobre l’Oceà Atlàntic. Des d’aquest punt va avançar en direcció nord-est, sobrevolant Andalusia, Múrcia i el sud del País Valencià, continuant en direcció nord-est cap a les illes Balears. En aquest punt els dispositius del projecte SMART van deixar de veure l’objecte degut a la seua gran distància. La hipòtesi més probable és que els fragments que hagen pogut sobreviure al seu brusc pas per l’atmosfera hagen caigut a la mar, al Mediterrani.

 Informació facilitada per Enric Marco del Departament d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València. El nostre agraïment

Avís d'Emergència de la Conselleria d'Interior valenciana: Molta calor fins al diumenge

 

Des de la setmana passada, el País Valencià està travessant un episodi d'altes temperatures que s'espera remeta parcialment a partir del dimecres 13 d'agost, però la formació d'una depressió aïllada a l'Atlàntic afavorirà un anticicló que provocarà l'arribada d'una nova massa d'aire càlid procedent del nord d'Àfrica al llarg d'aquesta setmana.

Temperatures molt elevades i persistents. Les màximes podrien arribar a aconseguir els 41 °C els dies 16 i 17 d'agost, en les zones del prelitoral de la província de València i sud d'Alacant. Les temperatures nocturnes oscil·laran entre els 23 °C i 25 °C, amb pics de fins a 28 °C.

Increment significatiu del risc d'incendis forestals. Es recomana extremar les precaucions en espais forestals i zones pròximes, prohibició de l'ús del foc en els espais forestals i la seua proximitat, i activitats que puguen ser causant d'una ignició, especialment l'ús de maquinària, eines o llançar brases o restes.

Atenció a l'impacte en la salut de persones majors, població infantil, grups de risc, així com en persones i famílies en situació de vulnerabilitat social.

La Conselleria d'Emergències i Interior recomana als municipis activen amb antelació els seus protocols d'actuació sociosanitaris i establisquen les mesures preventives en matèria d'incendis forestals dins dels seus respectius àmbits.

Càritas Interparroquial ens convida a participar en la XVIII Campanya del Quilo en la capella de la platja

Càritas informa i convida al veïnat i estiuejants a participar en la tradicional "Campanya del Quilo" que enguany arriba a la 18a edició i sota el lema "Mentre hi ha persones, hi ha esperança" . Serà en la Capella de Santa Maria de Valldigna de la platja els pròxims dies 16 i 17 (dissabte i diumenge).

 

L’origen d’aquesta campanya és la recerca d’una major conscienciació social, buscant la participació del veïnat del nostre poble i de tots aquells i aquelles que passen les seues vacances a les nostres terres.

“MENTRE HI HA PERSONES, HI HA ESPERANÇA”, és la Campanya Institucional de Càritas per a 2025 /26 i ens convida a apropar-nos des del cor a les persones que ens necessiten, adonant-nos de tot el que tenim en comú per tal d’empatitzar amb les seues necessitats ... no només de forma puntual i excepcional, sinó com la regla present en totes les nostres actuacions, xicotetes accions diàries que ens es converteixen en autèntics generadors d’esperança
 

La participació es realitza amb la donació d'aliments no peribles i productes d’higiene, o si de cas preferiu, amb l'aportació de donatius. Cal saber que la recaptació de donatius ens permet comprar els productes més necessaris per a l’economat o destinar aquestes aportacions a altres projectes: ajudes en temes d’habitatge, rober, reforç escolar, classes per adults de castellà i valencià, orientació laboral, assessorament jurídic....
 

DISSABTE 16 i DIUMENGE 17 d’agost A LA CAPELLA DE  SANTA MARIA DE VALLDIGNA AMB EL SEGÜENT HORARI I D'ACORD AMB LES MISSES: 

- Dissabte i diumenge per la vesprada, a les 20 h.
- Diumenge matí a les 9.00 h

La vallera Carme Servà amb el grup "Jeunesse VIII Das Cidades 7Soís" va oferir un extraordinari recital a la plaça de les Palmeretes de la Goleta

 El Festival Sete Sóis Sete Luas ha presentat enguany el projecte "SSSL Med Criações 2025", un programa d'activitats basades en la creació, producció, descentralització i circulació artística, amb el suport de DGArtes de Portugal.  L'objectiu és promoure una estètica que, d'una banda, mantinga una connexió amb la tradició musical popular d'un país o regió, i de l'altra, gaudesca de la seua reelaboració contemporània i fomentar el diàleg entre comunitats amb cultures similars però diverses. 

 

El projecte ha inclòs la creació de 3 noves creacions musicals originals amb la participació de 18 músics portuguesos i d’altres països. Entre aquestes cal esmentar el grup "JEUNESSE VIII DAS CIDADES 7SÓIS" on participa la vallera Carme Servà. 

 

El grup està format per:

Sofia Neide (Portugal), direcció musical, contrabaix
Aron Areias (Portugal), piano, guitarra
Tonka Bušić (Croàcia), veu
Carme Servà (País Valencià), veu
Arnaud Cance (Occitània), guitarra, veu, acordió
Ergildo Zango (Moçambic), percussió

 

 "Jeunesse VIII Das Cidades 7Soís" es va presentar ahir a la plaça de les Palmeretes de la platja de Tavernes davant d’un públic expectant de noves emocions musicals que no va quedar decebut. La presència en el grup de la cantant del poble Carme Servà, amb la seua extraordinària veu, va ser un plus afegit, molt agraït pels assistents.  

 

Carme Servà va fer de presentadora de les actuacions així com dels membres del grup. I ens assabentava que feia només 5 dies que s’havien conegut en persona, que ahir mateix (per diumenge) estaven en una estada a l’Alenteixo (Portugal) on havien protagonitzat algunes actuacions. Demà mateix (per avui) partien altra vegada cap a Portugal per continuar explicant el seu projecte musical. Disculpà l'absència del músic percussionista Ergildo Zango (Moçambic) que no pogué vindre a Tavernes. Així i tot, va ser sorprenent com de bé quedaven harmonitzades les seues veus.

Cada intèrpret cantà cançons de la seua terra, acompanyat de tot el grup, Carme Serva començà cantant el Bolero de Barxeta i més endavant, ens oferí la mítica cançó "Abril del 74", composta pel cantautor Lluís Llach inspirada en la revolució portuguesa. 

 

Una grata revelació va ser la cantant croata Tonka Bušić, que amb una veu potent ens oferí primerament una cançó en albanés, de la minoria albanesa a Croàcia, coneguda com els arbanasi. Més endavant ens n'oferi una en croata, Naranča, que com el seu nom indica es refereix a la nostra estimada fruita. Un signe d'unió de la Mediterrània, estem tan lluny i tan prop alhora.

Sofia Neide, directora i contrabaix i Aron Areias, piano, cantaren diverses cançons portugueses amb l’ajuda del públic que repetia les frases.

Finalment Arnaud Cance ens cantà en occità, llengua germana de la nostra i tan semblant al valencià que poguérem seguir-lo perfectament.

L’espectacle s’acabà cantant tot junts "L’estaca", de Lluís Llach, amb una estrofa cantada per Arnaud Cance en occità. 

 

El públic s'ho passava d'allò més bé, hi havia ganes de gaudir de la qualitat de l'espectacles, i els aplaudiments obligaren a fer com a "bis" novament "Abril del 74". En resum, un excel·lent espectacle del festival "Sete Soís, Sete Luas".

 

 

El Festival Sete Sois Sete Luas presenta avui dimarts, dia 12, l'actuació de la cantant i compositora Flo

 

Dimarts 12 d’agost
22 h | PARC DEL LLAC, PLATJA DE LA GOLETA

FLO (Nàpols, Itàlia)

El dimarts 12 d’agost  des de Nàpols arriba Flo, cantant, compositora i actriu de teatre amb una veu potent i gran personalitat artística. La seua proposta fusiona música italiana tradicional amb una combinació de paraules, cançons i històries. Flo (reducció de Fiorenza Calogero), eclèctica i versàtil, amb una brillant carrera com a cantant, compositora i actriu de teatre, és una de les artistes més apreciades en l’escena musical italiana, particularment en la música de Nàpols. 

El concert titulat “Canzoni di Sale”, servirà perquè Flo presente històries d’un sud misteriós i fascinant en una combinació de música i paraules, cançons i històries. En la seua carrera artística ha compartit escenari amb importants figures de la música italiana com ara Stefano Bollani, Paolo Fresu, Daniele Sepe, Enrico Rava, Jorge Hernández, Vincenzo Zitello, Elena Ledda i molts més.

 

EXPERIÈNCIA DE SABORS DE CAP VERD amb la participació de la xef de Cap Verd Liliana Andrade. Taller de cuina (obert a 10 participants locals) i, en acabant, preparació per al públic del Festival de 3 plats o tapes per a una degustació abans de començar el concert del 12 d’agost. 

L'agent urbanitzador procedeix al tancament del sector 19 com a previ a l'inici de les obres

 

Previ a parlar de la noticia del titular cal confirmar que no van a iniciar-se les obres d'acabament de la segona fase del col·lector d'aigües pluvials, ni tampoc les del tanc de tempesta que caldrà executar amb les esmentades obres, ni tampoc cap aparcament per a 500 vehicles... això era el que la rumorologia veïnal venia dient dies passats en observar com s'estava tancant els terrenys del denominat "Sector 19". 

I en parlar del col·lector, cal recordar que la segona fase l'ha d'executar la Generalitat que no ha complit. El govern de Compromís de l'Ajuntament, impulsor de l'obra, si que  va complir la seua part de construcció del vial perimetral i enterrament de la primera fase de l'obra, obres totes acabades fa alguns anys junt a la urbanització i millora del carrer Blasco Ibàñez, mentre han passat els últims anys i encara esperem que la Generalitat del PP assigne les quantitats que calen per acabar les obres que, a hores d'ara, es desconeix quan podran començar.

 

Fet aquest aclariment respecte al col·lector, cal dir que la tanca metàl·lica que envolta els terrenys del sector 19 confirmaria, segons les nostres informacions, de l'interés de l'agent urbanitzador d'iniciar les obres d'urbanització del sector 19.

Aquest sector està paralitzat de fa anys, tot i que semblava anava a iniciar-se quan el temps del passat "boom immobiliari". Aleshores es va construir el carrer que uneix el final del vial perimetral amb el carrer Blasco Ibàñez. Inclús durant molts anys front al restaurant Alta Mar va haver un cartell amb la promoció de dos grans edificis de pisos que mai no començaren. Res del previst del Pla Urbanitzador Sector 19 va reeixir, i el procés es va paralitzar i fins i tot,  amb el pas del temps alguna terrenys de la zona han passat a ser propietat de la Sareb. 

 

Ara, amb un terrenys que majoritàriament serien de la Sareb i de l'Ajuntament, i a després de molts anys transcorreguts sense haver-se complit el termini del pla d'urbanització, tot fa indicar la voluntat de l'agent urbanitzador de reemprendre el projecte.

"Mala" ofereix un excel·lent concert en Sant Llorenç dins dels Festival Sete Sois Sete Luas

 

L'actuació de "Mala",  la banda de folk en valencià, al paratge de Sant Llorenç ha estat un èxit. El grup oferia el concert dins de la programació general del "Festival Sete Sóis Sete Luas" en un espai a plena natura, sense cotxes que molesten amb sorolls gràcies al microbús habilitat per l'ajuntament. 

 

 

En conjunt, un lloc ideal per al folk íntim de "Mala" que beu dels recursos musicals de la comarca de la Ribera, en especial d'Alzira, l'entorn d'on provenen, sense deixar de costat unes arrels profundes en el folk del anys 70, principalment anglosaxó.  De fet algunes de les peces han estat cantades en anglés.

 

 

 

El grup femení - quatre dones al front de diversos instruments, una viola, tumbes (tambor africà), bateria, guitarra elèctrica i un acordió antic, i amb dues cantants-  han fascinat el nombrós públic assistent que han demanat algun bis mentre la llum del Sol es feia escassa a mesura que l'espectacle arribava a la seua fi. 

 

 "Mala" en directe captura l’essència de la New Weird America que va sorgir fa unes dècades i es nodreix d'artistes del folk dels anys 60 i 70, tant britànics com nord-americans, sense deixar de costat variants com l’acid folk i el psych folk. I totes aquestes  influències i també de la cançó popular valenciana, referències locals i les pròpies experiències mouen un nou folk riberenc.