L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.286
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 10.051

dijous, 9 de gener del 2025

La regidoria d'Esports du a cap obres de manteniment i reparació de filtracions en les instal·lacions del pavelló cobert

 

 La regidoria d'Esports, dirigida pel regidor Josep Llácer, de Compromís ha iniciat treball de manteniment en els dos cossos del pavelló cobert municipal amb l'objectiu d'eliminar les filtracions d'aigua que es produeixen en períodes de pluja, així com altres deficiències existents producte del pas del temps. 

Els treballs està duent-los a cap l'empresa de Tavernes "Resitec", especialista en aquesta classe de treballs i amb una ampla experiència en restauració de terrasses, cobriments i façanes d'edificis i finques, amb molts dels treballs en la nostra ciutat. Les reparacions tindran un cost sobre els 33.000 euros als quals cal sumar l'IVA.

El regidor d'Esports Josep Llàcer

 Els treballs actuen sobre les cobertes del pavelló menut i del gran, i amb  caràcter general consisteixen en la neteja, el segellat de les juntes amb  massilla de poliuretà per procedir després a la impermeabilització, i diverses actuacions en punts com l'escala exterior o els trasters sota l'escala.




Altres treballs, a grans trets, seran en el pavelló menut la substitució de peces del sostres que estiguen en mal estat per altres de noves i la reparació de les canals de baixada oxidades, entre altres. En el pavelló gran es repararà el cèrcol de la cornisa exterior, s'impermeabilitzarà amb malla de fibra de vidre i s'aplicarà revestiment antigoteres, mentre en l'escala exterior es segellaran juntes i repararan zones humides. En la part part interior del pavelló  gran es netejaran i tractaran els murs i es pintaran, alhora que s'actuarà en els vestidors i els trasters ubicats sota les escales. 

 

dimecres, 8 de gener del 2025

Les zones inundables a Tavernes segons els darrers criteris per aquests espais en risc

Afecció al terme de Tavernes i la Valldigna
 

La recent DANA amb la greu afecció econòmica i de persones en l'Horta Sud posa en el focus la construcció d'habitatges en zones inundables, de les quals hi ha més d'1 milió a tot l'estat espanyol amb una possibilitat en 100 anys de patir riuades o els efectes de la crescuda de la mar.

Afecció en el casc urbà de Tavernes
 

Els científics, davant el canvi climàtic, ja proposen els estudis fins a una probabilitat baixa, o siga allò que pot ocórrer en 500 anys, i si es pren aquest criteri, en són més de 2 milions els habitatges que estarien aixecats en zones de perill. I una dada que esgarrifa: en la darrer etapa de la bombolla immobiliària (1997-2008) vora mig milió es van bastir en zones de risc de riuades a tota Espanya.

Hi ha una alta inseguretat en saber les probabilitats de les riuades en zones de risc, cas de Tavernes amb el Vaca, o la zona de la Partida per desbordament del Xúquer, a més del perill que representa cada dia més una mar que menja més zona costanera i que amenaça els edificis de les nostres platges. D'experiències en tenim, l'última fa només uns mesos.

 

Zona inundable entre la nacional i la mar
 

Hi ha un fet que és indubtable: el risc cada vegada es supera, com hem vist en les darrers dècades (DANAs Glòria i  la del passat octubre, per esmentar les més greus), però els científics ja avisen que els episodis de risc extrem i la irregularitat hidrològica augmenten.

 

Detall de la platja i zona del voltant
 

També indiquen que no està clar que augmente el nombre de fenòmens de perill, com les DANAs, però el que si que hi ha són evidències que la seua intensitat serà major quan s'esdevinguen i que, a partir d'ara, la màxima davant el major risc ha de ser una major prudència.

També, i és una opinió de molts científics que hem oït aquests darrers mesos, que caldrà planejar un nou urbanisme tenint en compte aquests factors i no caure en els errors del passat. 

Adaptació per a Tavernes d'un article i gràfics generals d'elDiario.es





 

La Diputació no dóna ajudes per continuar les tasques de millora en els marges del Vaca

 

Ni Tavernes, ni Benifairó ni Simat rebran cap ajuda de Diputació per a dur a cap actuacions de millora, gestió i manteniment d'espais naturals singulars i d'interés general. Barx no figura entre les localitats sol·licitants. A la Safor-Valldigna un total de 20 municipis aspiraven a aquesta ajuda, que finalment només beneficia a 5 localitats, segons informa el diari Levante-EMV.

El motiu de la denegació és "per haver-se exhaurit la partida del pressupost", amb la qual cosa són molts els municipis que no podran engegar projectes de millora en espais naturals, majorment en zones de riu, per a neteja de vegetació o millora dels marges.

(Foto: Per una Vall Digna)
 

En el cas de la Valldigna, i com a problemàtica comuna de les tres poblacions, tenim el cas del projecte de l'eliminació de canyes i restauració de la flora fluvial en base a espècies autòctones en el riu Vaca (foto superior), un projecte que impulsat per la Confederació es va iniciar fa uns anys en els termes de Benifairó i Simat, i en la passada legislatura en un tram del riu Vaca a Tavernes.

Els municipis estan obligats al manteniment i neteja de l'espai que ha quedat sense canyes per evitar-ne nous rebrots, així com a cuidar les espècies arbòries i fluvials plantades, unes tasques que necessiten d'inversió per a dur-se a cap durant tot l'any.


dimarts, 7 de gener del 2025

Els goigs del 2025 de Joan Olivares Alfonso


 Els goigs són composicions poètiques de caràcter popular dedicats a la Mare de Déu, a Crist o als Sants. La composició poètica segueix l'esquema dels tradicionals "goigs/gojos" valencians: lloar les virtuts o els fets miraculosos d'un sant.
 
 L'escriptor i professor d'Otos, com tots els anys quan arriba els primers dies de gener, ens oferim uns "Goigs a Sant Antoni" especials. Són més de 20 anys on, els escrits d'Olivares, ens narra els esdeveniments més destacats de l'any que ha acabat fa uns pocs dies i fa un repàs - de vegades irònic- del que ha estat l'actualitat política, cultural, socials, successos.... i on enguany no hi podia mancar el protagonisme de la DANA.



Sant Antoni 2025

Disculpeu-mos sant Antoni
si no estem prou entonats,
de tantes coses a dir,
no sabem com començar.

En primer lloc agraïm
que cuideu los animals
sense comptar-los les potes
ni mirar los engonals.

Estem força desvanits
de lo vostre patronat
i de tots los bons consells
que mos feu any rere any.

Com a fills del Carrenou
celebrem lo vostre sant,
mes si véreu males cares,
no penseu que és personal.

I ara pareu bé l’orella,
que és molt gros ço que ha passat:
Lo jorn vint-i-nou d’octubre,
sent sant Narcís i dimarts,
lo cel esclatà a València
com no ho havíem vist mai.

La pluja va caure a cànters,
els rius es van desbordar,
los ponts anaren a l’orsa,
les llums es van apagar,
los carrers semblaven séquies
i les hortes, l’ampla mar.

La gent que tornava a casa,
de l’escola o del treball,
pensaven en la família
i en l’escalfor de la llar.

Però es veren un tsunami,
i sense temps de dir ai,
com si foren una brossa,
al fang els va arrossegar.

Del cel devíeu sentir,
tots els crits i tots els planys
dels xiquets que s’ofegaven,
dels vells i els infortunats,
de les dones i dels hòmens
agarrats en un ramal
mentre el mòbil avisava
del perill amb un senyal.
I sabeu en l’entretant
què feia l’autoritat?

Los peixets caçaven mosques
i lo peix gros, elefants.
I ara milers de persones
que en sa vida han fet cap mal
han quedat desemparades,
mà darrere i mà davant.

Sense cotxe, sense casa,
sense empresa ni treball,
amb una hipoteca al coll
i ni un gallet en el banc.

Més amarg és ço d’aquells
que han perdut lo seu germà,
son pare, la seua filla
la veïna o l’amant!

Sort encara, sant Antoni,
de la solidaritat
dels veïns i les veïnes,
dels bombers i dels soldats,
voluntaris de València,
i dels pobles acostats,
de les províncies d’Espanya,
de França i de Portugal.

No fou mes gran la tragèdia
perquè enmig l’adversitat,
de terra broten herois
com roselles en sembrat.
Valga’m Déu, fills estimats,
quina enfangada tan gran.

N’havia sentit campanes,
però no n’estava al cas.
Solem rebre de València,
les notícies amb retard,
si haguera sigut Madrid,
cantaria un altre gall.

Vos pregue que em dispenseu
per haver-me’n descuidat,
però feu tals rebomboris,
d’uns quants anys arrere ençà,
que per més que hi posem ganes,
no hi donem coll tots los Sants.

Penseu en la gent de Gaza,
en Síria i el Kurdistan,
en el Líban i Ucraïna,
en Iemen i Azerbaidjan,
els que venen en pasteres,
les dones d’Afganistan,
les xiquetes violades,
les màfies de traficants...
I a Amèrica, per a postres,
ara torna a manar Trump. 

Quant a l’assumpte de l’aigua
que anomenàveu abans,
em diu lo pare sant Pere
que al cel tot seguix igual.

Se’n recorda que aquell dia
los mobles va arrossegar,
d’ací en avall feu vosaltres
vostra santa voluntat.

Adoreu fums de canyot,
bufeu en caldo gelat,
feu lo niu a vora riu,
tireu pedres al teulat.

Creus me’n faig de la gran barra
d’aquell peixot tan llepat,
vull pensar que a hores d’ara
ja es deu haver disculpat.

De les obres no mai fetes
que haurien pal·liat lo mal,
llance la primera pedra
qui estiga net de pecat...

Altra vegada, fills meus,
em tindreu de perdonar,
veníeu buscant consol,
i eixireu escalivats.

Si em permeteu un consell,
deixeu-vos de pleitejar:
més junts davall la senyera,
i menys glòries d’ofrenar.

Déu vos guard, gent de València,
cureu los desventurats,
i no escolteu les sirenes
que s’enyoren del passat.

J. Olivares

 

Enguany Joan Olivares ha recitat ell mateix els gojos. Us oferim el vídeo

Original audio Joan Olivares Alfonso 
https://www.facebook.com/share/v/1EmmqyN5kR/

 


Ja són 18 milions, dels quals s'ha beneficiat Tavernes i molts veïns i veïnes

 

La concessió a Tavernes per desenvolupar aquest 2025 els dos tallers d'ocupació "Millorem l'entorn de Tavernes VII" i "Espais en blau", amb un import total de més de 2 milions d'euros,  apuja a un total de més de 18 milions d'euros els que porta aconseguits el regidor de Compromís, Josep Llacer, d'ençà que l'any 2013 es va fer càrrec de l'àrea de Foment Local.

Aquest 18 milions ha permes el desenvolupament de tallers i programes amb noms diversos segons l'objectiu ("Millorem Tavernes", "Empuju", "Emcuju", "Emcorp", "Avalem joves" i el "Sepe Agrícola" ) però tots han tingut i tenen un denominador comú: lluitar contra la desocupació.

 

Era a l'inici fa unes legislatures....  Reunió amb el Servef pel programa "Millorem Tavernes"
 

Tot això ha estat gràcies a les subvencions aconseguides durant els darrers 12 anys per l'àrea de  Foment Local, presidida per Llàcer, i amb una part tècnica humana de molt bona gestió i treball cara a l'Administració, com demostren  les subvencions aconseguides i els tallers, aprofitats per a dur a cap obres i serveis d'interés general per a Tavernes, però també perquè centenars de vallers i valleres hagen rebut una formació especialitzada que els permet obtenir el Certificat de Professionalitat per integrar-se en el món laboral.

 
 
 Rafael Climent, conseller d'Economia, Comerç i Treball visita els tallers d'ocupació

Tavernes està en la relació de les localitats valencianes que més subvencions ha aconseguit per a Tallers d'Ocupació, i això, és un fet demostratiu de la faena ben feta dels tallers i de la valoració positiva que reben des de l'Administració, qui atorga les subvencions. Els tallers desenvolupats a Tavernes compleixen els objectius a complir i els èxits assolits, reconeguts en diverses ocasions per l'anterior conseller d'Economia, Comerç i Treball, Rafael Climent, en les visites a Tavernes, han estat determinants per obtindre any rere any les subvencions amb l'objectiu i finalitat de formar a veïns i veïnes en noves tasques perquè puguen accedir a nous llocs de treball.
 
 
 
 
 
Els treballs dels tallers han servit per millorar la ciutat
 
 
Com en tantes ocasions ha explicat el regidor Josep Llacer: "Els Tallers d'Ocupació tenen un programa configurat sobre la base mixta de formació-ocupació de les persones contractades i que no tenen treball". Els tallers s'han convertit en un referent social a Tavernes en acollir veïns i veïnes que es trobaven en situació de vulnerabilitat, molts aturats de temps. És un any de contracte els que se'ls ofereix durant el qual realitzen obres i serveis per a millorar la ciutat, però allò que és molt important per a la futura vida laboral reben una formació que els permet obtenir el Certificat de Professionalitat que millora la seua qualificació professional.