¿S'inclouran en els 5'2 milions del romanent de tresoreria les obres del Molí el Pla presentades l'any 2021?

El 22 d'abril del 2021 - en no res farà quatre anys-  es va presentar el  projecte de dinamització del Molí del Pla   on es contemplava habilitar un allotjament rural, accessible i sostenible en l’edifici, així com un museu etnològic on poder mantindre viva la història del molí.

L'aleshores regidora de Turisme i actual alcaldessa, Lara Romero, va convidar i li va presentar en el mateix molí a l'aleshores director general d’Administració Local, Toni Such (PSOE), el projecte de dinamització del Molí del Pla. Objectiu: aconseguir ajudes d'una conselleria del seu partit que mai no arribaren. 

 

Detall de l'estança on es trobaven les moles

 

L'aleshores regidora de Turisme, ara responsable d'Hisenda i alcaldessa, Lara Romero manifestava en la nota de premsa oficial que "el projecte, a més de l’allotjament rural, contempla habilitar un museu etnològic, on poder veure les ferramentes, moles o objectes que hi havia al Molí. El nostre objectiu és posar en valor d’on venim i el que tenim, per tal de dinamitzar el molí com un atractiu turístic”.

Els diners de l'Administració Autonòmica no van arribar mai, com tampoc han arribat les ajudes de la nova Generalitat del PP.  L'any passat la Conselleria de Cultura del senyor Rovira (PP) va desestimar les ajudes al projecte amb l'argument de la insuficiència pressupostaria en la partida d'inversions en el patrimoni històric i arquitectònic. Això sí, diners per la promoció de "toros" no en manquen en la Generalitat del PP i del soci Vox, que és qui marca les prioritats en els pressupostos.

 

Planta baixa i superior

Inclourà ara alcaldessa les obres del molí en el romanent?

En el passat ple es va informar que el pressupost del 2024 s'ha tancat amb un romanent de més de 5'2 milions de pessetes que, es pot destinar a obres i inversions entre altres. L’alcaldessa Lara Romero ja ha anunciat en la premsa que en el pròxim ple es donarà a conèixer el "Pla de Millora de Carrers, Infraestructures i Serveis per a la Ciutadania", que diu que inclourà "inversions estratègiques en turisme per a desestacionalitzar l’oferta i en la millora dels serveis municipals en general".

Una bona ocasió, dins de "les inversions estratègiques en turisme per a desestacionalitzar l’oferta" per incloure en els 5'2 milions de romanent el projecte de dinamització i posada en valor del molí del Pla. Segur que els muntanyers locals i els centenars que ens visiten de fora se n'alegraran de disposar d'un lloc on pernoctar i aixoplugar-se, també per aquelles persones que volen gaudir de la natura, el senderisme i del cicloturisme aprofitant el pas de la via verda al seu costat. A més a més, ser una bona empenta al turisme local i per al mateix molí convertit així també en "atractiu turístic".

 

 

 El projecte del 2021 contemplava convertir la gran sala superior en zona de pernocta, ja que pot acollir fins a 20 llits per a excursionistes i senderistes, mentre la planta baixa seria un museu etnològic que recorde als visitants l’arquitectura i l’ús de l’aigua  a la Valldigna. 

L'edifici complementaria els serveis amb dos mòduls prefabricats instal·lats a l’exterior, en el terreny que va adquirir l’Ajuntament al voltant del moli: un podia acollir mes llits i el segon es destinaria a menjador, dutxes i banys, tots dos completament accessibles. L'electricitat s'obtindria amb una instal·lació de plaques solars.

TRADICIÓ II: El Calvari s'omplirà demà de sentiment, fervor i cultura popular amb la interpretació de la Passió Vella

Un any més, el dia de Dijous Sant, es complira la tradició: els cants de “la Passió” de Tavernes tornaran a ressonar en l'ermita del Calvari de la mà del Cor de Cambra "Quinze de Març". Són pràcticament 21 anys els que els membre del cor pugen  totes les matinades de Dijous Sant a Divendres Sant celebrar la "vetla" a l'ermita que acull la imatge del patró de la ciutat, el Santíssim Crist de la Sang, les portes de la qual romanen obertes tota la nit per poder complir amb un ritu que es repeteix des de generacions, d'ençà de temps immemorials.

I el silenci de la nit serà trencat per les estrofes cantades de la "Passió Vella" vallera, unes estrofes que els “cantors i cantores de la Passió”, gent senzilla de Tavernes, han sabut conservar durant anys i anys, de generació en generació, amb el dramatisme interpretatiu, sentiment i fervor,  que ha estat transmès de pares a fills. De tota manera cal ser realistes, i encara que la tradició es resisteix, any rere any en són menys els vallers i valleres participen de la celebració. 

Demà, Dijous Sant, a la missa "In coena Domini" (en el sopar del Senyor) de la parròquia de Sant Josep  i després en "l'Hora Santa", el Cor Quinze de Març interpretarà algunes peces religioses,  i a primeres hores de la matinada el cor pujarà a l'ermita del Calvari, on el protagonisme serà la "Passió Vella". 

La Passió Vella 

És un fet religiós, però alhora cultural, que s'entronca ben fort i ben a fons en les arrels, en l'anima vallera. Tradicionalment, abans la interpretació començava a l'església de Sant Josep, seguia a Sant Pere i acaba en el Calvari, amb les primeres llums de l'alba. Antigament, molts vallers i vallers residents fora de la localitat tornaven a Tavernes per a participar en el cant.

Lluny queden els temps en que els cants de la Passió eren interpretades generalment per dones tant pel Calvari, com a l'església i fins i tot pels carrers. Estem parlant dels primers anys del passat segle XX. Al Calvari, en la dècada dels mil nou-cent cinquanta les portes encara s'obrien de bat a bat perquè la gent no cabia en el seu interior.

 

En la dècada els anys 70/80 del passat segle foren els membres de la Coral Polifònica de Tavernes qui acudien totes les nits de Dijous Sant a acompanyar les dones que les cantaven, ja persones majors, a fer-les companyia i, fins i tot, escrivien tot seguit aquelles estrofes que havien estat transmeses de forma oral i que eren en perill de desaparéixer.

Música i versos del poble, per al poble

“La Passió” eixia de l'ànima. Impressionava entre les parets de l'ermita, encara ressonen en el record les veus d'Asunción "La Melera", Rosa "la Manyana", María "La Quintina" i Dolores Magraner. Aquelles dones valleres, que fa ja més de mig segle, amb les estrofes apreses dels pares, memoritzades i sense partitura, cantaven en la nit del Dijous Sant, una tasca que ara ha continuat el cor "Quinze de Març" perquè els seus membres són ben conscients que aquest llegat cultural secular no s'ha de perdre.

Intercalades entre els resos, de manera intermitent, les estrofes de “La Passió” esquincen el silenci. La seua màxima expressió tràgica en les referides al "Divendres Sant", iniciades amb el patètic

“Viernes Santo, ¡qué dolor
expiró crucificado.
Mira, alma, por tu amor,
en el monte del Calvario
 por salvar al pecador.

 

El dramatisme general realitza,  no obstant, concessions a elements més entroncats amb la visió popular de la mort de Crist.

  Ya vienen las golondrinas 
  con el pico ensangrentado
  de quitarle las espinas
a Jesús crucificado

En conjunt, les estrofes de la Passió versifiquen els esdeveniments viscuts per Crist en la setmana de la seua mort i passió. Agrupades per temes, no obliden apartats que fan referència a les negacions de Pere, el prendiment de Jesús o a les set paraules pronunciades pel redemptor en la creu. Una joia de la cultura popular vallera que l'estimat músic i musicòleg, el fill predilecte Antonio Chover (qepd) va arreplegar, en música i lletra, en la seua obra "Cançons, Danses i Pregons de Tabernes de Valldigna" (1951).

 

Pàgina de "La Passió" en "Cançons, Danses i Pregons de Tabernes de Valldigna" de A. Chover

El sentit actual que donem a la vida fa que, a poc a poc, es perden tradicions integrades en la nostra cultura popular. La “Passió” de Tavernes es resisteix a desaparéixer, i ara com ara, el cor "Quinze de Març" fa costat al majors que coneixen la Passió i s'esforcen per perpetuar aquest patrimoni.

Fotografies d'arxiu del cor "Quinze de Març" 

TRADICIONS I: La Setmana Santa és el temps de la cassola d'arròs al forn amb mandonguilles d'abadejo, cigrons i panses.

 

Demà serà Dijous Sant. Una diada que avui, en ser laborable, és molt diferent a com es vivia a Tavernes fa dècades, amb costums diferents i amb algunes que ara ens resultarien curioses, com la imposició de la dictadura de prohibició de cinemes (ara tindríem igual perquè no en tenim cap en el poble), un únic canal de televisió (TVE1) amb només programes religiosos i processons, música sacra a totes les ràdios, i res de pubs ni discoteques, ni bars, etc. 

 

Una setmana de tristor, de calvari i Via Crucis, de passió i de teòricament resar en tot moment  i de pietat, moltes vegades falsa, en ser obligada per les circumstàncies, que s'hi vivia. Però era també el tempos per a confeccionar a les cases un dels nostres plats tradicionals: la "cassola d'arròs al forn amb mandonguilles d'abadejo, cigrons i panses", dita modernament "arròs de vigília".

 

 

  

“I Concurs local d’Arròs amb cigrons i panses” (ara diuen arròs de vigília) per a professionals. Any 2016

 

Aquesta modalitat de cassola  efectivament s'elabora tradicionalment en el temps de "vigília", on el mot cal prendre'l en un dels seus sentits: menjar amb abstinència de carn, segons els preceptes cristians. Per tant, entre els ingredients d'aquesta cassola d'arròs al forn no entrava per a res la carn, ni tan sols en el brou. 

 

És un plat típic que es cuina a Tavernes, és un plat tradicional d'aquests dies, i on l'abstinència de menjar carn durant la Quaresma, va fer que l'abadejo prengués importància. Les postres per aquesta menja és un altre dolç tradicional: l'arnadí. Ja en parlarem en un altre article.

 

 

Restaurant El Vermut, de la Pobla de Vallbona, campió del concurs del 2019

 

Cal dir que, eixa norma estricta es podia trencar si adquiries la "Butlla de la Santa Croada", un impost-pagament eclesiàstic que es feia a l'Església i a canvi podies menjar carn i gaudir d'un dejuni menys estricte. Això suposem quedaria per a les classes amb diners, i els que no en tenien, farien ús de la imaginació i crearien menjar-se com aquest de Tavernes, on mana el contrast entre el salat de les mandonguilles i la dolçor de les panses (i fins i tot de les castanyes, qui en pose). La "Butlla de la Santa Croada" va ser suprimida en 1966.  

 

Any 2017. "II Concurs Professional d’Arròs al Forn amb Cigrons i Panses" guanyat pel restaurant Calipso

 

 

Així doncs, menjar típic d'aquests dies de Setmana Santa, nascut de la necessitat de cercar un plat consistent i que no portarà carn, per la prohibició religiosa que ho omplia tot en temps de Setmana Santa en la dictadura. No cal ni dir que tothom a Tavernes sap que els ingredients bàsics són les panses, cigrons, alls, castanyes seques i les mandonguilles d’abadejo, i com no l’arròs que es cou amb un brou elaborat amb el bull dels cigrons o altres vegetals. 

 

 “Casa Macario” i el “Restaurant San Bernardo” a FITUR 2018 amb el nostre plat tradicional

 

 

 

 

 

El resultat és un arròs sec, cuinat com l’arròs al forn,  on s’entremesclen sabors i textures diverses i diferenciades com a resultat dels ingredients, on principalment les panses i les mandonguilles, li donen un contrast de sabors en mesclar el dolç i salat, cosa que el fa un arròs atractiu i molt apreciat. 

 

 

Els restaurants  Calipso, San Bernardo i Luna Park en una demostració en directe a Fitur 2019

 

Un arròs nostre que fa unes legislatures el govern de Compromís, com podeu comprovar a les fotos que hi publiquem, va tindre molt d'interes a promocionar en distints llocs, sobre tot en fires d'interés turístic. Sense oblidar els concursos fets a Tavernes, per a cuiners professionals i un paral·lel per a gent del poble, on sempre es comptava amb la implicació i ajuda de Turisme de Diputació, i de la seua diputada Pilar Moncho, de Compromís.

 

 

 

 

Imatge i una cassola presentada al concurs local

 

  

Els anys 2018 i 2019, el govern de Compromís va dur el nostre plat tradicional a la gran fira de FITUR, on va tindre el protagonisme central de la promoció de Tavernes, presentat com a plat nostre, que no es cuina a cap altre lloc, i per cercar un reconeixement i que fóra inclós en les cartes dels restaurants valencians. 

Després de la pandèmia i més que res en la passada legislatura, amb el canvi de responsabilitat política en la regidoria de Turisme, el concurs professional i altres esdeveniments al voltant del nostre plat tradicional van desaparéixer. I mentre Gandia promociona la "fideua" amb un concurs, Sueca la paella, Oliva les pebreres farcides, etc. nosaltres hem deixat morir uns actes que servien de promoció a la cuina tradicional vallera. 

S'imagineu com serien les platges de Tavernes després de perdre 14 metres més d'arena?

És la pregunta que ens fem i us fem: ¿Com serien les platges de Tavernes després d'haver perdut uns 14 metres més d'arena?.  Segurament la primera línia de la Goleta estaria engolida per la mar i la Platja de Tavernes, amb 14 metres menys d'arena, en alguns trams estaria en una situació semblant a l'actual de la Goleta.

Platges que hauran patit grans pèrdues d'arena és la situació a la que estem abocats en les nostres platges - si abans no es posen remeis i solucions- a l'any 2050, segons indica l'estudi del litoral valencià dut a cap pel CEDEX (Centro de Estudios y Experimentación de Obras Públicas), l'organisme depenent del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible.

 

Cada any amb menys arena

Però no és només Tavernes. Els estudis del CEDEX assenyalen el conjunt de platges afectades en 25 localitats del litoral de Castelló, de València i Alacant. Per no fer el llistat llarg, anem a esmentar el que tenim més prop: Bellreguart perdria 20 metres, mentre Piles i Oliva em perdrien 15. I en totes les 25 localitats, que tenen una economia de servei d'hostaleria derivat del "turisme de sol i platja", els efectes serien greus a l'economia local en general.

La meitat de municipis costaners, 25 d'un total de 60, calen d'obres de regeneració o contenció per minimitzar els efectes de l'erosió. I no és només el CEDEX: la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori indica que són 64 les platges afectades, situades en trams de regressió, i que necessiten aportació d'arena, espigons o esculleres així com restitució de cordons dunars. 

Ans 80: Arenal en el desaparegut Camping La Paz, prop del canal de defensa

I en el fons de la problemàtica la repetició amb intensificació dels temporals des de l'any 2018 després de l'augment de l'escalfament de la mar Mediterrània, a la qual se suma els ports cada dia més grans, la reducció de sediments que arriben per via fluvial. I tot això plegat, ha anat incrementant la pèrdua d'amplada de l'arenal en moltes d'aquestes platges, només cal recordar la situació de la Goleta fa 40 anys i l'actual, i ja preocupa l'inici de la pèrdua d'arena en alguns punts de la Platja de Tavernes (zona de Sant Bernardo).

I tots els estudis coincideixen en el mateix: el grup de Cartografia Geoambiental i Teledetecció de la UPV ja avisa que s'ha perdut més del 50 % de superfície d'arena en el golf de València en poc de temps, mentre les anàlisis de la Universitat de València (UV) en la costa entre Alcossebre i Orpesa i també els que ha realitzat l'Institut d'Ecologia Litoral amb la Universitat d'Alacant coincideixen en una preocupant situació de la dinàmica litoral.

 

Any 2000: primera entrada de la mar a la Goleta

I cada dia es fa més evident, sí o sí; la necessitat d'actuacions per evitar eixa regressió/intrusió marina. En alguns punts del litoral, sembla que els projectes estan per iniciar-se aviat. A Tavernes esperem i esperem i no d'ara, sinó des del 2000, quan va ocórrer la primera entrada de la mar a la Goleta, i mentre esperem no tenim notícies del projecte de regeneració de les platges del Brosquil i La Goleta. I havia d'estar per al 2026, digueren!

 

 Basat en l'article de Levante-EMV  sobre les platges valencianes

 

Carreteres de la Generalitat ha millorat el tram d'entrada/eixida a la rotonda de "las Cinco Hermanas"

La Demarcació de Carreteres de la Generalitat ha procedit aquest matí a efectuar un conjunt de millores en la carretera CV-50 en el punt immediatament abans de l'entrada en la denominada "rotonda de las Cinco Hermanas" que serveix per a desviar-te cap a la platja per la CV-603, o a València i Tavernes.

 

 

 

Els treballs, com es pot observar en algunes de les fotografies que publiquem preses aquest mateix matí, han consistit en el fresat de trams de la carretera per eliminar l'asfalt en mal estat i procedir després a un nou asfaltat dels mateixos.

 

 

No cal dir que els treballs han causat retencions de vehicles en alguns moments, sobre tot en el punt d'unió de la carretera nacional N-332, en sentit cap a València, i els vehicles que des de Tavernes anaven a la platja per la CV-50. Ja vora les dues de la vesprada, els treballs havien acabat i es restablia la normalitat. 

 

Els videos d'un veí/veïna per demanar actuacions en carrers fets malbé del voltant del Prado

 

Ens envien un conjunt de vídeos i ens demanen la publicació. Són de diversos trams de carrers en un trajecte -ens diuen- que va pel carrer Rei en Jaume, carrer València fins un tram de vorera en la carretera.  L'autor/s-l'autora/es ens diuen que com s'ha anunciat un Pla de Millora de Carrers confia que s'hagen previst actuacions en aquesta zona, la del voltant del Centre de Salut i Conservatori de Música.

 

 

Ens diuen que ací hi ha molta circulació i trànsit derivat de les activitats de les dues entitats i ser també un  punt de pas a la carretera, passeig Colon... I comenta que si no està previst, almenys els vídeos informaran als nostres governants de com estan els carrers en aquesta zona, de gran activitat humana i trànsit urbà i, els podran tindre en compte.

 

 

 

 

Queda dit com ens demanen. I agraïment pels vídeos, publicats talment com ens han arribat. 

 

Conferencia al monestir de Simat de Daniel Duran AVUI DISSABTE a les 19 hores

  

El grup Harca reprén avui dissabte, a les 19 hores, el cicle de conferències sobre història medieval valenciana. L'acte tindrà lloc  a l'almàssera del  Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna amb la conferència "D'Ultramar a Etiòpia. Els valencians a la Mediterrània oriental (segles XIII-XV)". El ponent serà Daniel Duran, de l'Institut Europeu de la Mediterrània de Barcelona.

El president de la Diputació, Vicent Mompó, visita els treballs de neteja que efectua l'entitat en les platges de Tavernes

 

 

El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, ha visitat aquest matí Tavernes per a supervisar els treballs de retirada de canyes arrossegades per la DANA sobre l'arena de les nostres platges. En la visita ha estat acompanyat pel diputat  de Medi Ambient, Avelino Mascarell (PP) i alcalde de Xeraco, regidors del govern de Tavernes, entre els quals hi havia el responsable de serveis públics, José Enrique Cuñat i la portaveu del PP de Tavernes, Eva Palomares, i regidors del seu partit.

 

Les tasques del dispositiu especial de neteja de platges de la Diputació s'han intensificat de cara a la Setmana Santa. Per a l'extracció de canyes de la platja de Tavernes s'han utilitzat dos tractors amb pala i forca, un portava incorporat a més una ferramenta per a traure les canyes soterrades, i un remolc de grans dimensions.

La neteja a Tavernes es va iniciar el 24 de març i s'han prolongat durant tres setmanes. En aquest temps, es va produir un altre temporal que va tornar a traure quantitats importants de canyes, de grandària considerable. “Enguany el manteniment de les platges està sent complicat perquè les pluges de febrer i març han afectat les zones que ja havien estat afectades per la dana, i quan els treballs de retirada de  canyes estaven ja en la seua fase final", ha recordat Avelino Mascarell, responsable de l'àrea de Diputació.

 

El president Vicent Mompó, segons indica la nota de premsa de la Diputació, ha assenyalat  que "el Govern ha llevat el més gros, ara treballem en allò que no s'havia acabat i és necessari: hem retirat a les platges de diferents municipis de la Safor més de 2.500 tones de canyes i encara no hem acabat".

Mompó ha destacat el compromís adquirit de tindre les platges netes per a Setmana Santa, un procés que ha resultat complicat i que encara no està com desitjaven perquè tot el procés es més llarg i necessita de moltes passades. En tot cas, el president ha assegurat que “la Diputació sempre està al costat dels pobles i és el cas i exemple Tavernes. La Diputació està assumint competències impròpies, com estan fent els ajuntaments, precisament per a ajudar-los”. 

 De la quinzena de municipis adherits al servei de neteja de platges de la Diputació van resultar afectats per l'acumulació de canyes procedent de la riuada Sueca, el Mareny de Barraquetes, Tavernes de la Valldigna, Xeraco, Gandia-l’Auir i Rafalcaid, Daimús, Guardamar de la Safor, Bellreguard, Miramar i Piles.

Més informació:

https://www.dival.es/sala-prensa/content/la-diputacio-de-valencia-intensifica-els-treballs-la-posada-punt-de-les-platges-de-cara-setm

CANVI D'HORA: El concert de música sacra del "Cor de Cambra XV de Març" SERA A LES 18 HORES a la parroquial de Sant Pere

 

El "Cor de Cambra XV de Març" oferirà el concert de música sacra A LES 18 HORES del diumenge, 13 d’abril, a la capella de l’església de Sant Pere Apòstol. 

Un concert especial perquè es comptarà amb la col·laboració del pianista Carlos Sancho i s'hi interpretaran obres de Camille Saint-Saëns, Edward Elgar, Gabriel Fauré, Karl Jenkins, Ola Gjeilo i Anton Bruckner entre d'altres.