La borrasca Emília ens deixa sense grans pluges a la nostra comarca

La borrasca Emília finalment ens abandona sense que a la Valldigna haja deixat les quantitats de pluja d'altres comarques. Això sí, si hem de seguir el costumari local, caldrà afirmar que ha deixat un "bon regó" i neteja d'arbres. 

Ahir vam tindre un dia relativament tranquil, amb intervals de núvols i sol, i amb pluges en forma de xàfecs, principalment sobre migdia. Les quantitats arreplegades són diverses i, fins i tot dins d'un mateix terme municipal, diferent segons l'emplaçament de l'estació: entre 10 i 18 litres a la Drova, Benifairó mesurava entre 6 i 9 litres; Simat entre 10 i 14 al Pla de Corrals i Tavernes entre 5 i 7 segons estacions. 

Aquesta matinada de dijous les pluges ens han visitat de nou en forma de xàfec fort durant un temps i també amb quantitats diverses. Fins ara, les quantitats arreplegades són: A Barx entre 7'5 i 9 litres, una quantitat igual a Benifairó mentre a Simat ha estat entre 5 i 6 litres. Més pluja ha mesurat Tavernes aquesta matinada, potser per la proximitat a la mar, car ahir durant tot el dia el radar ens informava de nuclis dins del Mediterrani: 12'4 litres tant als Sequers com a l'IES Jaume II el Just mentre que a l'Ull de Bou/Cambro han estat 10'2 litres. 

De tota manera les pluges que han afectat el País Valencià, tendeixen a desaparèixer i de fet per avui dijous AEMET dona avís groc a la nostra zona geogràfica. Això implica que, segons punts, poden tindre acumulats de 20 litres en poc de temps, però en general a partir del matí l'oratge anirà millorant. 

I demà divendres tindrem un nou període d'inestabilitat peninsular per la borrasca atlàntica que entra per Galícia i escombrarà la península, amb nevades al nord per damunt de 1.200 metres. Al Mediterrani arribaran també pluges sobre tot a la vesprada de demà, que es preveuen dèbils i ocasionals. Dissabte les previsions parlen de principi de pluges, més que res pel mati,  però l'oratge anirà aclarint al pas del temps i deixarà de ploure.

Com a nota general, a l'espera de més confirmació, cal indicar que s'anuncia un possible descens de les temperatures i entrada de massa aire gelat que es concentrarà al nord d'Àfrica i ens oferira un oratge més hivernal al Mediterrani coincidint amb el Nadal.

La Secretaria d'Estat de la Seguretat Social i Pensions autoritza l'adscripció de l'antic baix de Protecció Civil a l'Ajuntament

Arxiu: imatge del baix de Protecció Civil en el carrer Joan d'Àustria

 

L'Ajuntament inscriurà l'immoble situat en el carrer Joan d'Àustria 13, durant un termini de 15 anys per acollir el servei  de Protecció Civil, segons les condicions que ha establert una resolució del passat novembre de la secretaria d’Estat de la Seguretat Social i Pensions, delegada del ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

Per tant el consistori de Tavernes, en acceptar aquesta adscripció, fa efectiva la resolució adoptada el ple abril 2025, per unanimitat, perquè siga usat pel servei de Protecció Civil. Eixe local va ser construït en l'any  1973, és propietat de la Seguretat Social, i ara caldrà com ja va demanar el PP que es millore per a complir a satisfacció les funcions encomanades a Protecció Civil, atés que la seua situació presenta deficiències.

Fent un poc d'història, cal recordar que el baix va ser l''Ambulatori de Tavernes, i en construir-se el Centre de Salut va estar ocupat per la Creu Roja. A l'any 2012 la Seguretat Social va demanar que se li tornara el local, i el govern de Compromís va aconseguir perllongar la cessió amb el pagament d'un lloguer. 

A principi del 2020, el govern de Compromís va prendre la decisió de traslladar Protecció Civil als locals de la Policia Local ubicats a la carretera comarcal, a l’entrada de la població en el sentit Alzira. La decisió venia obligada perquè el local del carrer Joan d’Àustria no reunia condicions. 

L’edifici, com ací vam publicar, presentava deficiències i patologies, cas d’humitats, caiguda de talla dels sostres, entre altres, i l'Ajuntament destinava 4.000 euros a l’any però es dedicaven al lloguer així com a despeses corrents i material fungible del servei, i a banda  es feia càrrec de la llum, aigua, telèfon, gasolina, uniformes, vehicles i les reparacions.

Les gestions amb la Seguretat Social han aconseguit aquesta adscripció de 15 anys, període de temps que permet a l'Ajuntament mamprendre les millores i condicionament necessaris per al servei amb la tranquil·litat de poder usar-lo durant aquests 15 anys, i fins i tot demanar una prorroga al final.

Anys i anys de "déjà vu": s'aprova el pressupost 2026 amb els únics vots del govern municipal

El govern vota sí als pressupostos del 2026...

 

Res de nou sota el Sol. El continu "déjà vu" any rere any i amb uns petits canvis sobre el guió de les intervencions, però en el fons sempre el mateix: l'alcaldessa Lara Romero (PSOE) lloant el pressupost que ella, com a responsable de l'àrea d'Hisenda proposa el ple - desconeixem si hi ha arreplegades propostes dels altres dos partits de govern- i la portaveu de la oposició Eva Palomares (PP) posant en solfa els aspectes i xifres del pressupost que considera haurien de canviar. 

I així portem des d'anys, però en honor a la veritat, sense arribar a conéixer cap proposta alternativa de l'oposició que puguen fer efectius els canvis que s'hi sol·liciten. Pot ser el PP igual es pensa:  ¿per a què presentar estudis i canvis si és segur que no seran aprovats...?  

Siga com siga, i com hem dit altres ocasions, el mite de Sísif es pot ben aplicar al ple de pressupostos de Tavernes: accions i arguments que es repeteixen any rere any, les mateixes discussions argumentals i res a canviar. La pedra arriba dalt la muntanya i rodola cap avall i.... fins a l'any que ve!

 

... i l'oposició vota no al pressupost. Déjà vu

 

I com és habitual, l'aprovació del pressupost per al 2026 va comptar amb el vot a favor del govern municipal, després d'una intervenció dels distints portaveus dels tres partits que formen el govern, i en contra,  com des del 2011, del PP. El valor aprovat: un poc mes de 19 milions per atendre necessitats de Tavernes, més de la meitat de la partida de despesa dedicada a pagament de personal i amb una assignació inicial  de 564.000 euros per a obres i inversions, a l'espera de les subvencions - sobre tot les de Diputació- que com ha passat en aquest 2025 incrementen la partida i es puguen millorar carrers. 

I com és costum en el debat, l'alcaldessa Romero afirmava que el pressupost era el resultat d'una gestió responsable que cobria les necessitats de Tavernes, amb prudència financera i sobre tot sense pujar impostos i taxes, situació aquesta dels impostos/taxes que va repetir en distintes ocasions. 

Realment, com nosaltres també hem dit en moltes ocasions,  des del 2012 no s'han modificat, excepte el tema de l'arreplegada de residus de les cases obligat per normativa europea, com hem publicat. I amb eixos impostos/taxes congelats Compromís va aconseguir reduir el deute deixat pel PP de 28 a 3 milions i deixar una Hisenda Municipal sanejada, sense necessitat ara d'acudir a préstecs, com reconeixia l'alcaldessa en un moment de la intervenció.

 

 

Els impostos estan congelats, afirmava la senyora Romero, no s’han pujat i explicava, responent a la senyora Palomares, que ajuda les famílies que estan en situacions límits a través dels Serveis Socials. Per a l'alcaldessa retallar impostos implicava retallar serveis en el nostre poble i preguntava al PP quins impostos volien abaixar, quina era la seua proposta i quina era la solució a la dicotomia: baixar impostos i continuar donant serveis de qualitat.

Eva Palomares, del PP, considerava en les seues intervencions que el pressupost no resol cap dels problemes que Tavernes té de fa anys, no contemplava l'abaixada del poder adquisitiu de les famílies valleres i no veia cap plantejament per abaixar impostos i taxes, recordant que s'havia augmentat en el cas del “tasazo”. La portaveu de l'oposició acusava al govern de no solucionar els problemes reals del poble, ni tampoc els de la pròpia plantilla de funcionaris i empleats municipals, i afirmava que en lloc de resoldre els problemes generen més tensió en la plantilla municipal.

Palomares criticava la falta d'inversions en el pressupost, mentre manifestava que sí que hi havia una preocupació d'augmentar  les retribucions de les persones de confiança i d'aquelles que cuiden la imatge de l’alcaldessa en xarxes, i afirmava que "es cuiden vostès i no el poble que els importa molt poc".

En resum, un any més debat de pressupost "déjà vu", sense canvis respecte les últimes quatre legislatures i on apareix constantment el mandra de la pujada/abaixada d'impostos/taxes però sense aportació d'estudis i xifres que permeten aventurar canvis. 

 

 

La borrasca Emília no ens deixa: AEMET anuncia pluges avui i demà en la nostra zona geogràfica

 

La borrasca Emília no ens acaba de deixar i per tant cal tindre a mà el paraigües. AEMET ha avançat alerta groga per al nostre territori al llarg del dia d'avui dimarts i per a demà dimecres per pluges que poden ser de 20 litres en una hora.

L'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) preveu un cel molt nuvolós, amb ruixats moderats en general, que poden ser forts i persistents a Castelló i nord de València en el dia d'avui, dimarts. Les temperatures mínimes van en descens i les màximes en ascens, mentre el vent bufarà de fluix a moderat de component sud i serà de l'est en el litoral.

Per al dimecres AEMET preveu una situació més complicada, ja que s'esperen ruixats tempestuosos, forts i persistents, amb possibilitat de graníssol a l'est de Catalunya, País Valencià, Múrcia, Andalusia Oriental i Balears. Atenció especial al sud de la província de València, on es troba la Valldigna, i el nord d'Alacant perquè es poden registrar acumulats importants. Les temperatures gaudiren d'un ascens lleuger i el vent serà del nord-est, moderat en el litoral i fluix a l'interior.

El dijous s'espera que els ruixats continuen en el litoral mediterrani encara que amb menor intensitat que dies anteriors, per a anar millorant la situació progressivament. El dijous s'esperen pluges febles en el litoral del sud de València i nord d'Alacant, que acabaran al final del dia, segons la previsió d'Aemet.

Un Nadal més valencià amb l´ús correcte de la nostra llengua

  

D'ací pocs dies Nadal! Nadal que volem valencià i en valencià i  com ja hem fet en altres anys i ara tornem a repetir, volem recordar mots i expressions per escriure correctament tant les postals de Nadal, com els millors desitjos als familiars i amics. No és complicat ni difícil, només hi cal un poc de voluntat. Ànims i... per un Nadal valencià!!!

Nadals o  Nadal? Nadalenc i nadalenca?

“Nadal” és sempre singular, excepte en frases com “tots els nadals de ma vida”. Genèricament, doncs, no usarem el plural i direm: “On aniràs, enguany, per Nadal?” i no “On aniràs aquests Nadals?” i també “Bon Nadal” i no pas “Bons Nadals”…

També podem bandejar l'ús de l'adjectiu "nadalenc","nadalenca", un calc lingüístic del castellà "navideño" "navideña"  i que fins a finals del segle XIX no apareixia en cap diccionari: És un mot modern, còpia de navideño. En la nostra llengua hem usat expressions com festes de Nadal, el mercat de Nadal, la decoració de Nadal, l'arbre de Nadal, el sopar o el dinar de Nadal, sempre amb "de Nadal". Al final sembla ser que si el castellà té "navideño", nosaltres no podem viure sense un adjectiu que li siga equivalent. 

 Hem de dir “el Nadal” o “Nadal”?

Es posa de moda i cada vegada més dir “al Nadal” o “pel Nadal” quan sempre s’ha dit “per Nadal” o també usar l’article “el” en frases com “El Nadal és una època de celebració” quan abans dèiem “Nadal és una època…”. Sembla que el calc lingüístic de “la Navidad” s’imposa a la forma tradicional i  és una cosa a bandejar.

 

 

És “Nit bona”?

Mai no hem dit “Nit bona”, sinó, simplement “Nit de Nadal”.  Per tant, amb la família celebrem la “Nit de Nadal” no mai la “Nit bona” un altre calc de la Nochebuena castellana.

 “Pare Noel” o “Pare Nadal”?

Realment no és un personatge nostre sinó més bé un reclam comercial aquest homenet que puja als balcons i finestres dels nostres carrers, una figura sense fantasia, sense màgia i sense majestat, com assenyala Joan Francesc Mira.  Noel és un mot que només s’empra en francès. I també en castellà, que el copia i diu Papa Noel. Per tant... si hem d’emprar-lo, traduïm tot: Pare Nadal. 

 

 

 “Cap d’Any” i no “Any nou”

La influència del castellà i la castellanització que patim es nota una vegada més. Molta gent diu “Any Nou” copiant el castellà "año nuevo" en compte de Cap d’Any.

De la nit de Sant Silvestre, per ser la darrera de l’any hi ha qui en diu “la nit de fi d’any” o “fi d’any”, un altre calc del castellà “fin de año”. I no falta qui diu “Nit vella”, una còpia de Nochevieja. Doncs ni l’una cosa ni l’altra: simplement nit de Cap d’Any.

“Feliç any nou” o “Bon any”?

La fórmula tradicional per a felicitar el canvi d’any sempre ha estat Bon any!, tot i que sentireu “Bon any nou” i fins i tot “Feliç any nou”, amb aquesta fal·lera de posar feliç a tot arreu. A casa nostra, és normal una felicitació nadalenca amb “Bon Nadal i bon any!” o, simplement “Bones festes!”. Ara bé, hi ha algun diccionari que registra “Bon Nadal” i “feliç any nou”, però evitem el despropòsit de “Pròsper any nou”, tan usat anys enrere.

 

 

“Reis Mags” o “Reis d’Orient”? Cavalgata o cavalcada?

I a principi de gener arribarà la festa dels Reis, els tres personatges de la Bíblia als quals cal anomenar-los com cal: Reis d’Orient o si voleu Reis de l’Orient. Mai no hem de dir "Reis Mags" ni "Reis Màgics", ni fer composicions del tipus "Reis Mags d’Orient".

I el dia 5 de gener els Reis d’Orient es passejaran per Tavernes amb una vistosa cavalcada, perquè eixe és el nom correcte del seguici reial: no es diu "cavalgata", cal dir "cavalcada"..

PREVISIÓ ORATGE: Pluja i vent, amb descens de temperatures, com a tònica general peninsular fins al dijous

Les pluges han visitat dins d'aquest període de la borrasca Emilia, sense haver arribat al nivell que es preveia. Però en aquests casos ja se sap: les pluges són molt irregulars i localment poden ser molt fortes i intenses de manera que les quantitats canvien i oscil·len molt a escassos quilòmetres. El total de pluges que hem arreplegat a la Valldigna, fins a les 6 de la matinada, hora que acabava inicialment l'alerta roja i el màxim perill han estat, segons les dades publicades per AVAMET: 

Barx: 53 litres
Barx la Visteta:  48'7 litres
Barx la Falaguera:  41 litres
Barx Depuradora: 49 litres

Benifairó: 37 litres
Benifairó Cambro Pator: 30 litres 

Simat: 42 litres
Simat Pla de Corrals: 38 litres 

Tavernes IES Jaume II:  28 litres
Tavernes Sequers: 25 litres
Tavernes Ull de Bou Cambro: 36 

 

Previsió general de principis de setmana  

AEMET ha abaixat el nivell de risc a la nostra zona, que queda sense cap perill, tot i que manté l'alerta taronja per a gran part de la província de València i Castelló. 

La previsió general marca l'aproximació d'un nou tàlveg amb un front associat, que portarà un temporal hivernal a la península, amb pluges avui dilluns, que aniran a més durant demà dimarts en gran part de la península, fins i tot amb nevades. La previsió general són pluges a Galícia, a Astúries, Castella i Lleó, Extremadura i l'oest d'Andalusia, localment intenses a Càceres, Badajoz, Huelva, Sevilla, Còrdova i Cadis.

La matinada del dimarts, les pluges del front quedarien ancorades en la franja central peninsular per un embossament fred que provocarien l'estancament de les pluges. Amb l'arribada d'aire fred, la cota de neu podria descendir fins als 900 metres en punts de Segòvia, Sòria, Guadalajara, Conca, Saragossa, Terol i Madrid. Les temperatures en descens des del dilluns i, amb el pas del front entre dilluns i dimarts, amb la consegüent arribada d'aire fred, desplomarà els registres en àmplies zones del país.

 

 

Demà dimarts s'espera que s'esqueixe el embossament fred amb formació d'una nova borrasca al Mediterrani. Per tant, pluges que poden ser intenses a les illes Balears al matí, mentre es desplaçaren cap a València, Castelló, Tarragona i Barcelona, amb especial incidència a Tarragona.

 

El dimecres la inestabilitat es reduiria, i el fred acompanyaria gran part de la jornada en la península. Tan sols quedarien algunes febles precipitacions en l'est i nord. El dijous seria molt semblant, amb l'excepció d'un nou front que arribaria a últimes hores des del nord-oest.

 

A més de les pluges, el vent també serà destacables en el temps de la setmana vinent. El dilluns ja podrien donar-se algunes ratxes fortes en zones del nord-oest, però serà el dimarts quan les ratxes s'intensifiquen, i podríem dir que serà un dia de pur vent en tota la península.

El dimecres, com passarà amb les precipitacions, la intensitat anirà a menys. Les ratxes de vent seran en general bastant més febles, només destacaran en zones de l'est i de la vall de l'Ebre.

Els valencianoparlants som per a la Generalitat del PP i VOX uns ciutadans de segona. O millor dir de tercera?

 

Ahir l'Agència Espanyola de Meteorologia (AEMET) va emetre una alerta roja per fortes pluges al litoral del País Valencià, amb acumulats de 180 litres per metre quadrat en dotze hores i de 250 en 36 hores.

Tot seguit, Protecció Civil  va enviar un avís als telèfons mòbils amb el sistema Es-Alert. I saltava la sorpresa: fent cas omís de la legalitat de dues llengües oficials als País Valencià es ve enviar només en castellà i, afegit, en anglès, no oficial. Amb valencià, la llengua pròpia dels valencians, res de res. La Generalitat del PP i VOX dins de la campanya d'anihilar el valencià, reduir-lo al no-res, tornava a usar la discriminació lingüística contra la llengua pròpia del país.

Un avís que, cal dir-ho ben clar, s'enviava en una llengua no oficial: l'anglés, mentre s'obviava una de les dues llengües oficials. Ja no som els valencianoparlants ni ciutadans de segona, ara som ciutadans de tercera, almenys quan a consideració que tenen a la llengua que hem aprés de la nostra mare.  I després s'erigeixen en defensors de la identitat, de la llengua, etc. 

No s'ha enviat Es-Alert en les dues llengües oficials. Han deixat de banda una llengua oficial i, com sempre, els discriminats som els valencianoparlants. Igual ha estat per accelerar l'enviament, no fora cas que si es feia en valencià es colara en el text alguna paraula que s'assemblara massa al català normatiu d'ús normal a universitats, escoles i mitjans de comunicació. 

Ja ho van dir l’ex-consellera Salomé Pradas i el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, que en octubre del 2024 es va retardar l'alerta perquè es van introduir INCORRECCIONS lingüístiques en el text final perquè no semblés català. I ara no podia passar igual... per tant  fora el valencià! Mort el gos, s'ha acabat la ràbia!

A 25 de desembre... ¿fum, fum, fum?

 

Fa uns dies publicàvem en aquest blog la noticia de la visita del president de la Confederació, Miguel Polo, a Tavernes on inicialment pensàvem que havia informat del desbloqueig del projecte - promesa de Madrid el 2017- de canalització del Vaca al pas per la ciutat, com una separata del projecte global del 2005. 

Finalment, va ser tot el projecte global, segons la informació que uns dies després publicaria el diari Levante-EMV,  "El año que viene, con un presupuesto asignado de 400.000 euros, los técnicos revisarán toda la documentación  - el projecte global del riu- para que derive en un nuevo proyecto que se pueda ejecutar cuanto antes".

O siga que si la realitat fos com l'anuncia el diari, ara resultaria que la Confederació i el Ministeri han estat enganyant Tavernes des del 2017 amb la promesa d'executar un projecte parcial que sabien, suposadament, que era pobre i curt donada la situació global del Vaca. Sembla ser que calia una DANA com la de l'octubre del 2024 per "convèncer-se" finalment de la bestiesa que es va dur a cap el 2011 quan es va eliminar el projecte prioritari i urgent del 2005 amb una inversió de 47 milions d'euros (iva inclós) i per a més inri, sufragat amb fons europeus. Després de la inundació del 1996 i del 2007, i la posterior del 2018.

Per què ens han passat en raons des del 2017 argumentant que calia un estudi de cost-benefici per vore si era rendible executar la separata del pas del Vaca per Tavernes? La seguretat de Tavernes es mesurava amb la rendibilitat econòmica d'un projecte? Per què deien que s'havia de desfer la comanda de gestió que tenia en aquells anys encomanada Acuamed i passar-la al Ministeri? 

 

 

Hi havia un projecte del 2005 de tot el riu Vaca, global a executar entre Simat i Xeraco,  amb millora d'evacuació de les aigües pluvials al llarg del recorregut, zones naturals -els Clots- per retindre avingudes, ampliar el llit en la zona que afecte Tavernes i millores en la desembocadura a Xeraco, sense oblidar la permeabilització del ferrocarril i autopista, per evitar retencions d'aigües. Era un projecte que es contemplava en el Pla Hidrològic encara vigent com a prioritari i urgent. Però des del 2005 del projecte, en són 20 anys, no s'ha avançat res. Calia, com hem dit, una DANA i els greus avisos que ens donen de les conseqüències del canvi climàtic perquè alguna cosa començarà a moure's de nou.

Ara diuen que es revisara tot el projecte, que pot ser una realitat en any i mig després que s'adjudique. Tant de bo fos veritat, no una venda més de fum, i que sobre el 2028/2029, després de redacció, aprovació, licitació i adjudicació vegem les obres començades. Quant de temps hem perdut!

 

 

I pensar a més amb la quantitat de temps i esforços perduts en les reunions mantingudes a Madrid i València, en passades legislatures pel govern de Compromís, i en l'actual pel nou govern.  Suposadament Confederació i Ministeri, o Ministeri i Confederació tant s'hi val, sabien de la necessitat de no fer parxes i mamprendre de nou el projecte global. Una realitat que ara es publica i es diu clarament en la noticia del diari Levante-EMV que deixa palesa com és de necessari "desempolsar" el projecte que estava mort en el calaix anys i anys, i reprendre'l amb les millores derivades de les noves tècniques i nous estudis sobre dinàmica hidrològica d'aquests anys. Calia una DANA com la de l'octubre del 2024 perquè alguna cosa començara a canviar.

No cal ni que diguem, ho hem demostrat i ho hem publicat desenes de vegades en aquests anys, que ens alegra i ens satisfà la notícia, com no podia ser d'una altra manera com a vallers i valldignencs. Esperem que siga una feliç realitat: per Tavernes, per la Valldigna, pel Vergeret i per la solució a problemes de la ciutat en urbanisme i inundabilitat.

No obstant, quan pensem en el projecte de la regeneració de la Goleta, la permeabilització de l'autopista que va anunciar el president Zaplana després de la riuada del 1996, la circumval·lació del poble, etc i etc. tantes promeses que passen anys i no s'executen...  desitgem i esperem no estar davant una nova venda de fum. De vegades a desembre passa com a la nadala: a 25 de desembre, fum fum fum. I ara i ací, nosaltres volem enganyar-nos de totes totes!

Concert de Nadal de les tres corals valleres, "Marinyén", "Veus de vent" i "Quinze de març" a l'església de Sant Josep

Cant comú

 

Les tres corals de la nostra ciutat "Marinyén", "Veus de vent" i "Quinze de Març" - actuaren en aquest ordre-  oferiren el tradicional Concert de Nadal en l'església parroquial de Sant Josep. Un esdeveniment musical celebrat amb bon ambient, bona assistència i molt bona qualitat musical que també facilita la mateixa església amb el sostre de volta de canó i sense cúpula, cosa que permet que les veus no es barregen i millore l'audició. 

Actuació de les tres corals 

 Un concert de gran qualitat, com són sempre els de Nadal, i on els presents entre els quals hi havia una nodrida representació de l'Ajuntament valler, tornaren a escoltar les nadales més reeixides i populars del folklore d'aquestes festes, en un recorregut efectuat no només de les nadales de casa sinó moltes del folklore tradicional d'altres indrets europeus. No cal ni dir que totes les peces foren agraïdes pels assistents amb grans aplaudiments i com a nota el detall de color i de Nadal en la vestimenta dels i de les coralistes, com un anunci clar que les festes les tenim a tocar. En acabar es va efectuar un repartiment de polvorons i bombons als assistents. 

Després de les nadales interpretades per cada coral, tots plegats oferiren com a cant camú les interpretacions "Adestes Fideles" i "Nit de Pau", acabant amb el desig d'un Bon Nadal a Tavernes.

Els vídeos d'algunes nadales

 

 

 

 

 

 

  

URGENT: Alerta roja per a demà diumenge per possibles pluges torrencials a la Valldigna i zona litoral valenciana

 

Alerta roja en el litoral de València, i per tant a la Valldigna, per situació meteorològica molt greu i adversa que pot deixar pluges torrencials, inundacions sobtades, tornados, mànegues marines i tempestes molt fortes, entre altres fatídics fenòmens. 

La situació és de tal gravetat que l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ha activat l'alerta roja per al litoral de la província de València, amb risc meteorològic extrem. L'emergència començarà a les 12 hores de demà diumenge i es prolongarà durant tota la jornada, i pot ser que  fins almenys les 6 de la matinada de dilluns.

Les precipitacions "poden ser persistents, localment torrencials i superar el llindar dels 180 l/m² en 12 hores". Segons la previsió compartida per l'agència meteorològica, els totals de l'episodi de diumenge i primeres hores del dilluns "podran superar els 250 l/m²".

La causa és la borrasca Emilia, de gran impacte que a començat a afectar el País Valencià però que tendrà el seu major impacte demà diumenge a la província de València i, sobretot, en la costa de la meitat sud i el prelitoral.

Des d'Emergències de la Generalitat Valenciana es recomana "evitar desplaçaments i activitats a l'aire lliure" mentre dure l'alerta. Nombrosos municipis de la província de València estan suspenent els actes previstos per al diumenge i aconsellant als seus ciutadans que no aparquen en zones inundables ni s'acosten a llocs amb el risc de crescudes, com a rius o rambles que poden veure's ràpidament desbordats.

El CECOPAL municipal  s'ha reunit aquesta vesprada i ha acordat decretar per a demà 14 de desembre les següents 

Mesures preventives:

- Tancament de parcs i jardins.

- Tancament dels accessos a les platges. 

- Tancament de totes les instal·lacions municipals esportives i culturals.

-  Tancament del cementeri municipal.

- Suspensió de totes les activitats a l’aire lliure. 

 

 Recomanacions a la ciutadania:

- Eviteu desplaçaments innecessaris.

- En cas de ser imprescindible desplaçar-se amb vehicle, no accediu a zones inundables, platges, barrancs, rambles ni rius.

- Informeu-vos sempre a través dels canals oficials. 

 

Decretada alerta taronja per a demà diumenge per previsió de fortes pluges a la nostra comarca

 

La Conselleria d’Emergències i Interior del País Valencià,  ha emès un avís especial per fortes o molt fortes pluges, a més de persistents i amb tempestes, a les comarques del centre del País Valencià demà diumenge, dia 14. 

També l’Agència Espanyola de Meteorologia (AEMET) ha publicat un butlletí de fenòmens meteorològics adversos amb nivell taronja per pluges a les comarques del Camp de Morvedre, el Camp de Túria, la Canal de Navarrés, la Costera, la Foia de Bunyol, l’Horta Nord, l’Horta Oest, l’Horta Sud, la Plana d’Utiel-Requena, el Racó d’Ademús, la Ribera Alta, la Ribera Baixa, la Safor, els Serrans, la Vall d’Albaida i també a València ciutat.

Demà s’espera un augment de la inestabilitat a l’àrea mediterrània, amb precipitacions que podrien deixar acumulacions significatives al sud-est de la península ibèrica, i la  Generalitat informa que és probable que aquestes pluges afecten l’àrea mediterrània a partir de diumenge, tot i que la intensitat aniria minvant progressivament.

La conselleria recomana als municipis i organismes competents de mantenir la vigilància de tots els avisos amb l’objectiu d’activar amb temps els plans de protecció civil i establir mesures preventives necessàries.

Cal prestar atenció als cursos d’aigua i evitar l’estacionament de vehicles en zones susceptibles d’inundació, com ara llits secs, vores de rius i barrancs. Tot i que no ploga en aquell punt, pot haver-hi avingudes que arrosseguen vehicles i persones.

També s’aconsella de senyalitzar i impedir el pas de vehicles vora vials inundables, i informar de la situació de risc a les zones d’acampada o altres activitats que es desenvolupin als termes municipals.

El pressupost del 2026 serà de 19 milions i es preveu s'aprove en el ple de dilluns

El ple ordinari de desembre, a celebrar dilluns, està anunciat a les 19 hores, i dins del conjunt de punts està previst aprovar el pressupost municipal per al 2026, cosa segura si atenem a la composició del consistori i la correlació de forces. En una primera anàlisi trobem un pressupost continuista i que no se'n fuig gens ni mica dels d'anys anteriors i amb una previsió de 19'1 milions en ingressos i despeses i un augment de poc més de 0'5 milions respecte al del 2025 (l'actual vigent) que era de 18'5 milions. 

Intentarem explicar a grans trets les xifres del pressupost 2026

 

Capítols d'ingressos

Al capítol de ingressos cal dir que, tot i les gran pujades dels darrers anys  i que han incrementat els pagaments municipals (sous, manteniment, serveis...), l'Ajuntament continua un any més sense modificar els impostos i majorment les taxes que, diga el que diga el PP, porten anys sense modificar-se.

El capítol 1 té conceptuada per al 2026 pràcticament la mateixa quantitat per IBI que el 2025, sobre uns 7 milions d'ingressos entre IBI urbana i rústica. Aquest capítol augmenta al seu total de 8'6 milions (Pràcticament igual que el 2025) en sumar els impostos de vehicles, increment valor terrenys i IAE empresarial. El capítol 2 d'impostos indirectes (ICIO:Impost Construccions, Instal·lacions  front als 190.000 del 2025.

El Capítol 3,  dels ingressos per les taxes municipals, multes de trànsit, llicències urbanístiques, cobraments per serveis i espectacles culturals, o per retirada de vehicles dels carrers, entre molts altres, preveu uns ingressos de 2'5 milions, i disminueix respecte al 2025 en 150.000 euros.  

Cal remarcar que les taxes continuen igual des del 2012, excepte la taxa de recollida de residus sòlids urbans (fem domèstic i altres), que ha augmentat  per donar acompliment  a la  directiva "verda" europea, vigent a Europa des del 2022 però que a Espanya va començar a aplicar-s'hi el 2025. Tal com hem informat en altres ocasions és un tribut específic, diferenciat i no deficitari, és a dir que l'Ajuntament ha de recaptar dels veïns el cost real de la recollida i transport dels residus urbans. 

El capítol 4 de transferències corrents (de l'Estat i altres administracions) es valora quasi sobre els 7'7 milions i s'incrementa més dels 0'6 milions respecte el 2025 en considerar l'Ajuntament que rebrà majors ingressos per la participació en els tributs de l'estat, subvencions, política d'igualtat i fons de cooperació municipal.

La resta de capítols (p.e. el capítol 5 d'ingressos patrimonials o el capítol 8 d'Actius Financers) ofereixen quantitats intranscendents en el global del pressupost.

 

Les retribucions del personal són el 55% de la despesa del municipi

 

Capítols de despeses 

El capítol 1 contempla les retribucions de tot el personal de l'Ajuntament (sous, SS, gratificacions, productivitat, etc) i suma un total de 10'5 milions (sobre el 55% de la despesa total del pressupost)  front als 10 milions del 2025. 

El capítol 2, de despeses pels béns corrents i serveis oferits per l'Ajuntament,  compren una ben llarga relació de conceptes i es calcula que es gastaran 7 milions front als 6'8 milions del 2025. En aquest apartat entren les partides més grosses cas de neteja viaria, recollida de fem i jardineria o la despesa d'electricitat.  

El capítol 3 i el capítol 9 (els considerem ací conjunts en ser el pagament de capital i interessos bancaris) disminueix: un total de poc més de 300.000 euros front els 443.000 euros del 2025. 

El capítol 4,  de transferències corrents, o siga pagaments d'ajudes, subvencions a entitats i associacions locals, etc. és de  642.000 euros, inferior als  688.000 euros del 2025.

El capítol 5, fondo de contingència i despesa imprevista veu desapareguts els 200.000 euros del 2025 i es queda en 0 euros. 

El capítol 6 és el de les inversions reals, per a les quals hi ha pressupostades enguany 564.000 euros front els 301.000 euros del 2025, és a dir, sobre el 3% del pressupost.

Els capítols 7 i 8 (Béns i Serveis / Actius Financers) no ofereixen massa transcendència pressupostària.

 

Us oferim una comparativa resum entre el pressupost del 2025 i del 2026

 

Els participants de "Tavernes Camina" acomiaden el curs 2025 amb un esmorzar de germanor

 

Els components del programa de salut "Tavernes  Camina" ha celebrat la festivitat de les pròximes festes de Nadal amb una darrera caminada pel terme fins a la zona de las Cinco Hermanas on ha celebrat un esmorzar de confraternització.

I què millor que un esmorzar de germanor per recobrar festes i seguir després el camí de tornada fins a Tavernes des d'un lloc que permet visitar el paisatge de la zona costera del nostre terme a més dels ullals. 

En total han estat sobre les 80 persones les que hi han participat, acompanyades pels regidors Enrique Cuñat (Compromís) i Zeus Grau (EU) amb la col·laboració de les regidories de Sanitat i la d'Esport. 

Us oferim una galeria de l'esmorzar del grup,  en el que ens desitgen a tots i totes un Bon Nadal. Igualment els hi desitgem i els encoratgem a seguir amb aquesta activitat saludable l'any 2026.

Galeria de fotos 

 

 

RECORDEM: Ja ha començat el compte enrere per al Festivern. Un any més Tavernes serà l'epicentre musical i cultural del País Valencià per celebrar l'Any Nou.

 

El Festivern, el festival de música de les comarques centrals, celebra la seua XIX edició del 29 al 31 de desembre a Tavernes, que una vegada més es convertirà en l’epicentre cultural i musical del País Valencià en els últims dies de l’any. La cita reunirà més de vint bandes i artistes en un cartell que promet emocions fortes i una experiència inoblidable per als assistents.

Entre els caps de cartell destaca La Fúmiga, que tancarà la seua gira 2025 al festival, i amb ells encapçalen també el cartell Figa Flawas, Auxili —que presentaran el seu últim treball Aborigen— i The Tyets. També s’incorporen noves propostes com Biznaga, que debutaran al Festivern, i Abril, amb el seu primer disc Instruccions per estimar una cirera amb la seua primera gira. Altres noms destacats inclouen Juantxo Skalari & La Rude Band, dins de la gira 30 aniversari Skalari30ak, Malifeta, que repeteixen després de l’èxit de l’any passat, i Jimena Amarillo, amb la gira de presentació del seu nou disc Angélika.

El cartell es completa amb artistes de referència com Boikot, Pep Gimeno ‘Botifarra’, Ginestà, Pep de la Tona, Las Ninyas del Corro o Primavera Valenciana, tribut a La Gossa Sorda i Obrint Pas. Cada nit del festival finalitzarà amb les sessions de DJ Plan B, DJ Trapella i Las Hienas DJ Set, que posaran el toc final a cada jornada.

En aquesta edició, el Festivern ha reactivat les seues xarxes socials amb el lema “una cançoneta i mo n’anem”, un homenatge a la cançó La Penúltima de La Fúmiga que reforça la connexió entre la banda i el festival.

A més dels concerts, el festival oferirà zona d’acampada, activitats esportives, concursos i propostes paral·leles, convertint Tavernes en un punt de trobada imprescindible per a milers de persones que volen viure la nit de Cap d’Any amb música i festa.

L'oratge que ens espera els pròxims dies: previsió de DANA i pluges fins a final de la pròxima setmana

 

Una nova borrasca d'alt impacte batejada com Emília deixarà un fort temporal durant les pròximes jornades en bona part del sud i l'est peninsular. La formació de la borrasca Emilia a l'estret avui divendres afavorirà la presència de fortes pluges primer en les regions de l'oest i sud-oest, especialment a Extremadura, Huelva, Sevilla, Cadis i Màlaga. Les Illes Canàries també es veuran afectades per la borrasca Emilia, amb un intens temporal i forts vents que podran superar els 90 km/h en diverses de les illes.

A partir de demà dissabte i amb possible conversió de la borrasca en DANA s'esperen pluges a les regions del sud-est i la costa mediterrània, on podrien ser més intenses al nord d'Alacant. Entre el dissabte i el diumenge, les precipitacions s'estendran a altres zones del litoral Mediterrani des de l'est d'Andalusia, passant per Múrcia i el País Valencià fins a Catalunya i Balears. La borrasca s'encarregarà d'intensificar el vent de llevant que, sumat a l'aire fred en altura i a l'orografia, podria intensificar les precipitacions en aquestes zones. 

 

Per al diumenge s'esperen fortes tempestes amb pluges en regions de Cadis, Màlaga, Almeria, Múrcia i Alacant i com avance el dia s'expandiran a altres punts del mediterrani com València, Castelló o Catalunya, on s'esperen intenses tempestes durant la vesprada i la nit. 

Serà entre diumenge i dilluns, quan Emilia se'ns aproparà de manera més directa i les pluges podran ser més generals, localment fortes o molt fortes, i fins i tot acompanyades de tempestes. Una situació que podria deixar acumulats superiors als 100 mm en alguns punts de la façana mediterrània, especialment a la Marina Alta, la Safor, la Vall d'Albaida, la Costanera i el sud de la Ribera.

Per a dilluns i dimarts s'espera l’arribada d’una nova borrasca, que aportaria noves pluges intenses i mantindria actiu el temporal fins a mitjan setmana.