Els goigs són composicions poètiques de caràcter popular
dedicats a la Mare de Déu, a Crist o als Sants. La composició poètica segueix l'esquema
dels tradicionals "goigs/gojos" valencians: lloar les virtuts o els fets
miraculosos d'un sant.
L'escriptor i professor d'Otos, com tots els anys quan arriba els primers dies de gener, ens oferim uns "Goigs a Sant Antoni" especials. Són més de 20
anys on, els escrits d'Olivares, ens narra els esdeveniments més destacats de
l'any que ha acabat fa uns pocs dies i fa un repàs - de vegades irònic- del
que ha estat l'actualitat política, cultural, socials, successos.... i on enguany no hi podia mancar el protagonisme de la DANA.
Sant Antoni 2025
Disculpeu-mos sant Antoni
si no estem prou entonats,
de tantes coses a dir,
no sabem com començar.
En primer lloc agraïm
que cuideu los animals
sense comptar-los les potes
ni mirar los engonals.
Estem força desvanits
de lo vostre patronat
i de tots los bons consells
que mos feu any rere any.
Com a fills del Carrenou
celebrem lo vostre sant,
mes si véreu males cares,
no penseu que és personal.
I ara pareu bé l’orella,
que és molt gros ço que ha passat:
Lo jorn vint-i-nou d’octubre,
sent sant Narcís i dimarts,
lo cel esclatà a València
com no ho havíem vist mai.
La pluja va caure a cànters,
els rius es van desbordar,
los ponts anaren a l’orsa,
les llums es van apagar,
los carrers semblaven séquies
i les hortes, l’ampla mar.
La gent que tornava a casa,
de l’escola o del treball,
pensaven en la família
i en l’escalfor de la llar.
Però es veren un tsunami,
i sense temps de dir ai,
com si foren una brossa,
al fang els va arrossegar.
Del cel devíeu sentir,
tots els crits i tots els planys
dels xiquets que s’ofegaven,
dels vells i els infortunats,
de les dones i dels hòmens
agarrats en un ramal
mentre el mòbil avisava
del perill amb un senyal.
I sabeu en l’entretant
què feia l’autoritat?
Los peixets caçaven mosques
i lo peix gros, elefants.
I ara milers de persones
que en sa vida han fet cap mal
han quedat desemparades,
mà darrere i mà davant.
Sense cotxe, sense casa,
sense empresa ni treball,
amb una hipoteca al coll
i ni un gallet en el banc.
Més amarg és ço d’aquells
que han perdut lo seu germà,
son pare, la seua filla
la veïna o l’amant!
Sort encara, sant Antoni,
de la solidaritat
dels veïns i les veïnes,
dels bombers i dels soldats,
voluntaris de València,
i dels pobles acostats,
de les províncies d’Espanya,
de França i de Portugal.
No fou mes gran la tragèdia
perquè enmig l’adversitat,
de terra broten herois
com roselles en sembrat.
Valga’m Déu, fills estimats,
quina enfangada tan gran.
N’havia sentit campanes,
però no n’estava al cas.
Solem rebre de València,
les notícies amb retard,
si haguera sigut Madrid,
cantaria un altre gall.
Vos pregue que em dispenseu
per haver-me’n descuidat,
però feu tals rebomboris,
d’uns quants anys arrere ençà,
que per més que hi posem ganes,
no hi donem coll tots los Sants.
Penseu en la gent de Gaza,
en Síria i el Kurdistan,
en el Líban i Ucraïna,
en Iemen i Azerbaidjan,
els que venen en pasteres,
les dones d’Afganistan,
les xiquetes violades,
les màfies de traficants...
I a Amèrica, per a postres,
ara torna a manar Trump.
Quant a l’assumpte de l’aigua
que anomenàveu abans,
em diu lo pare sant Pere
que al cel tot seguix igual.
Se’n recorda que aquell dia
los mobles va arrossegar,
d’ací en avall feu vosaltres
vostra santa voluntat.
Adoreu fums de canyot,
bufeu en caldo gelat,
feu lo niu a vora riu,
tireu pedres al teulat.
Creus me’n faig de la gran barra
d’aquell peixot tan llepat,
vull pensar que a hores d’ara
ja es deu haver disculpat.
De les obres no mai fetes
que haurien pal·liat lo mal,
llance la primera pedra
qui estiga net de pecat...
Altra vegada, fills meus,
em tindreu de perdonar,
veníeu buscant consol,
i eixireu escalivats.
Si em permeteu un consell,
deixeu-vos de pleitejar:
més junts davall la senyera,
i menys glòries d’ofrenar.
Déu vos guard, gent de València,
cureu los desventurats,
i no escolteu les sirenes
que s’enyoren del passat.
J. Olivares
Enguany Joan Olivares ha recitat ell mateix els gojos. Us oferim el vídeo
Original audio Joan Olivares Alfonso
https://www.facebook.com/share/v/1EmmqyN5kR/
