L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.279
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES: 52.813

dimarts, 6 de març de 2018

PLENARI MARÇ 2018: Josep Fernández, director de Bolomor, serà fill adoptiu de Tavernes





El consistori de Tavernes, per una unanimitat dels grups,  va aprovar la proposta d’alcaldia d’iniciar expedient per declarar fill adoptiu de Tavernes a Josep Fernández Peris, el director de les excavacions de Bolomor.

L’alcalde Jordi Joan va motivar la proposta per la implicació i tasca realitzada durant els darrers 29 anys pel doctor Fernández en l’estudi, promoció i difusió del jaciment i de Tavernes. “Potser siga la persona que gràcies als treballs fets a Bolomor haja donat a conéixer més Tavernes que cap altre, i no parlem d’Espanya o Europa sinó a nivell mundial. Tavernes i Bolomor tenen avui dia un lloc rellevant en el món científic de la prehistòria humana gràcies als seus treballs investigadors”.

Primera visita de l'alcalde a Bolomor (passada legislatura), quan es van ultimar les actuacions per difondre el jaciment

Vora 30 anys de treball científic profitós per a Tavernes i el País Valencià 


Josep Fernandez va iniciar la tasca investigadora a Bolomor fa vora 30 anys. De fet la primera campanya científica que va dirigir va tindre lloc el 1989, dins del que s’anomena en termes generals “Projecte arqueològic "Cova del Bolomor" a La Valldigna” que patrocinen el Museu de Prehistòria de València i el Departament de Prehistòria de la Universitat de València.

Els treballs des d’aleshores ença ha estat ingent i profitós: En 1991-93 es realitzen les primeres datacions cronomètriques i els estudis estratigràfics per Pilar Fumanal, i això porta a fitar una nova cronologia de la presencia de l’home en les terres valencianes, fins als 500.000 anys amb la qual cosa Bolomor es posa al nivell d'altres jaciments ibèrics i europeus i ja passava a ser una referència internacional.

Els estudis geomorfològics, estratigràfics, climàtics i ambientals realitzats van permetre reconstruir l'evolució geològica de la Valldigna i de la Mediterrània valenciana durant el Quaternari, amb una explicació de canvis i avatars de les faunes, la botànica, el clima, el nivell de la mar, les conductes prehistòriques humanes. Bolomor es convertia en un referent en l’explicació del clima a Europa. 


Parietal de Bolomor
El 1994 s’exhuma la primera troballa humana fòssil, un molar, que passa a ser el valencià més antics amb 120.000 anys d’antiguitat, al qual seguiran altres restes humanes entre les quals cal destacar un gran fragment de parietal ( 2006). El parietal de Bolomor al costat de mitja dotzena de restes més és estudiat en el 2012 per l'equip del professor Arsuaga (Atapuerca) configurant el futur del que potser "Home de Bolomor o de la Valldigna".

El salt qualitatiu de les investigacions la darrer década es dirigeix a aprofundir en l'explicació de les conductes dels neandertals mitjançant tres enfocaments: tecnologia lítica, anàlisi de l'espai dels campaments i consum faunístic. 


Restes òssies humanes d'una passada campanya
Entre els èxits més rellevants de la dècada hi ha la demostració per primera vegada de l'existència en el Plistocè mitjà del denominat "Petit menú neandertal", que es comprova ja sense dubtes a partir del 2007 amb els estudis centrats en les restes de conills (2008), tortugues (2008) i ocells (2009).

Bolomor demostrava a la comunitat científica, en contra dels plantejaments vigents, que els homínids del Plistocè mitjà tenien una dieta més àmplia, rica i variada del que fins ara estava establert. Això va aprofundir en l'acostament del Neandertal a la Modernitat antropològica i cultural vigent avui. 


Llars de foc de Bolomor 
Les llars de foc


Però potser l’èxit més important de les investigacions dutes a cap per Josep Fernández i l’equip d'investigadors ha estat la troballa de les llars més antigues del sud d'Europa amb una edat de 250.000 anys.

La Cova del Bolomor queda a l'avantguarda internacional en els estudis sobre l'origen de la tecnologia del foc en ser un dels jaciments més antics amb presència de foc controlat i l'únic que presenta evidències al llarg d'una seqüència estratigràfica de més de 300.000 anys. Encara que ens tracten de presumptuosos, podem afirmar que el  foc va ser domat i/o domesticat a la Valldigna. 

Totes les troballes científics del jaciment han estat publicades en revistes internacionals de gran difusió i impacte en la comunitat científica internacional, com Journal of Human Evolution, PLOS ONE, Quaternary Science Reviews o Quaternary International, entre d'altres. També s'han publicat diferents treballs de caràcter divulgatiu enfocats a donar a conèixer aquests descobriments al gran públic i integrar el jaciment en la societat com: L'Avenç (2001), Sedek (2003), Sapiens (2006), DIVAL (2007 ), SAO (2008), Revista de la Safor (2009), Revista DYA (2009), El Cultural (2009), Plaza (2016).

Portada del llibre publicat amb motiu del 25 aniversari de Bolomor


L’ajuntament de Tavernes el 2013 va celebrar els actes commemoratius del "25 Aniversari de les Excavacions a la Cova del Bolomor" en el que va ser el primer reconeixement públic a Josep Fernández i l’equip d’investigadors. Les jornades van comptar ambla presencia de prestigiosos prehistoriadors amb Projeccions, conferències, taules rodones, tallers divulgatius, visites al jaciment, amb una gran participació del veïnat de Tavernes.