Demà és 1 de Maig: Una breu història de l'efemèride, de la jornada que és el simbol de la lluita i reivindicacions del món obrer

 

Avui dimecres, dia 1 de maig, se celebra en gairebé tot el Món el Dia del Treball, una jornada reivindicativa del moviment obrer nascuda durant la Revolució Industrial i que va ser declarada festiva el Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional el 1889.

La idea naix de l'homenatge a un grup de sindicalistes nord-americans  condemnats per participar en la vaga de l’1 de maig de 1886 a Chicago, en reivindicació de les 8 hores laborals. Les organitzacions laborals i sindicals estaven al carrer, com hem dit, per reclamar i exigir una jornada laboral de vuit hores que la patronal no complia, tot i que la Llei Ingersoll la reconeixia. 

La vaga va durar tres dies, fins al 4 de maig, dia en que va tindre lloc la denominada Revolta de Haymarket, durant la qual un desconegut va llançar una bomba a la policia que dissolia una manifestació de forma violenta. Van ser detinguts vuit obrers i cinc foren condemnats a morts. La vaga va acabar amb milers de treballadors ferits i molts despatxats del treball, una majoria eren immigrants europeus. 

Els fets marcaren l'inici d'una jornada que se celebra a quasi tots els països, tot i que Estats Units i el Canadà la celebren el primer dilluns de setembre amb el nom de Labor Day. La reivindicació de les vuit hores de feina no arribarà a Espanya fins al 1919, amb la vaga de La Canadenca, quan la plantilla de l'empresa elèctrica entre febrer i març es va declarar en vaga i, de rebot, Barcelona es va quedar sense sense llum, sense pa i sense serveis mínims.

La festa de l’1 de maig adquireix gran importància en finalitzar la segona guerra mundial sobre tot per l'augment de països de règims socialistes, cas de l’antiga Unió Soviètica, i gràcies també a la propaganda i importància que se li donava al dia en els països de la seua influència.

L’Església, durant el papat de Pius XII, va declarar el dia com a la festivitat de Sant Josep Obrer, un intent de fer més suau la reivindicació i la lluita laboral que representava la jornada.

 

Revolta de Haymarket

 

L'1 de Maig a l'estat espanyol

 A l'Espanya l'1 de Maig no va començar bé. En l'època de la Restauració, amb socialistes i anarquistes dividits, es va aconseguir el 1890 que 30.000 persones es manifestaren a Madrid.

En els anys següents, les autoritats van respondre les mobilitzacions amb repressió, de manera que fins a 1902 no es va celebrar amb actes públics, després del qual arribava un temps de tolerància, i les manifestacions eren l'acte central de les celebracions que s'amenitzaven per bandes de música que interpretaven himnes obrers.

Les protestes van tornar en 1921 amb un 1 de Maig que exigia responsabilitats per la guerra de Marroc on els obrers posaven la sang, perquè els privilegiats es deslliuraven del servei militar a canvi d'una aportació econòmica. El desastre de la guerra impulsava el dictador Miguel Primo de Rivera a ocupar el poder. Durant el seu mandat les úniques celebracions permeses del Dia del Treball havien de fer-se a porta tancada.

En la Segona República, les organitzacions obreres van gaudir de més llibertat, però no de més unió. El primer 1 de Maig, en 1931, es va celebrar amb enfrontament polític: Els socialistes volien una jornada lúdica mentre els anarquistes apostaven per un dia de lluita. Cinc anys després, 1 de maig de 1936, la festivitat reflectia l'ambient de tensió en una nació polaritzada entre l'esquerra i la dreta. A Madrid van eixir al carrer mig milió de persones, entre ensenyes republicanes i banderes roges.

En la Guerra Civil, l'1 de Maig només es commemorava en la zona republicana. En el territori sublevat franquista va estar prohibit per ser una jornada símbol de l'esquerra i de la lluita de classes.

Festa d'Exaltació del Treball Nacional.

En 1939, amb la victòria franquista es van il·legalitzar els sindicats i els partits d'esquerra. Només es permetien les aclamacions al nou Estat, però l'1 de Maig tradicional, Franco el va convertir en el 18 de juliol, aniversari del “alçament nacional”, amb una festa d'Exaltació del Treball Nacional.

Després de la Segona Guerra Mundial, amb el planeta dividit en un bàndol capitalista i un altre socialista, l'Església catòlica va voler assignar un sentit cristià a l'1 de Maig i, com hem dit, va establir la festivitat de Sant Josep Artesà, o Sant Josep Obrer.

La dictadura de Franco celebrava el dia de Sant Josep Artesà amb actes del sindicat vertical, destinats a cantar les glòries del règim. La lluita de l'esquerra es limitava a concentracions urbanes, no arribaven a ser manifestacions, que eren dissoltes per la policia amb facilitat,

El dictador va morir el novembre de 1975 i les organitzacions sindicals van ser legalitzades a l'abril de 1977, però la primera celebració autoritzada va ser en el 1978, celebrada conjuntament pels dos grans sindicats UGT i CCOO, però en 1983 es va trencar la unió fins a la vaga general del 14 de desembre del 1988, que recuperaren la concòrdia. Des de llavors, al costat de les reivindicacions laborals, s'ha protestat per altres assumptes: en 2003 per la invasió de l'Iraq, secundada pel govern del PP.

La Conselleria d'Educació gestionarà les obres de reforma de l'IES Jaume II el Just: Serà positiu o negatiu? Dependrà del que tarden en executar-les.

 

El director general d'Infraestructures Educatives de la Generalitat, Rafael Valcárcel, ho va deixar ben clar a Tavernes: la gestió dels projectes del Pla Edificant dels instituts pendents a la comarca, en concret els de Tavernes i Gandia, seran assumits directament per la Conselleria d'Educació.

L'Ajuntament de Tavernes, com ací hem informat en múltiples articles, havia aprovat gestionar tant la redacció, com la licitació i execució de la remodelació del centre, això sí, amb els fons de la Generalitat.

Per tant, la Conselleria d'Educació passa a assumir la gestió iniciada pel consistori valler, i per a això les dues entitats hauran de subscriure un nou conveni de conformitat pel qual l'ajuntament renuncia a la tramitació en favor de la conselleria, que segons va dir Valcárcel, es compromet a mantindre els terminis establits des del principi: estimava fins als quatre/cinc anys per a les obres.

El Pla Edificant havia previst una inversió d'11 milions inicials, però la quantitat pot variar segons siga la redacció del nou projecte després que el nou govern de la Generalitat PP-Vox haja assumit també la decisió de l'anterior govern del Botànic: l'institut no serà demolit sinó remodelat totalment.

Esperem que es complisquen els terminis marcats, el centre compta amb més de cinquanta anys i necessita d'eixa remodelació perquè, no fa falta dir-ho molt alt, les necessitats en infraestructures dels instituts actuals estan molt lluny de les construccions dels anys 70 del segle passat.

Sempre és possible una acceleració en els tràmits i obres, depén en molts casos de la voluntat política del govern de torn, en aquest cas de la nova Generalitat i més després d'assumir les gestions i responsabilitats de l'obra.  Serà per tant una molt bona oportunitat perquè el PP de Tavernes s'apunte a l'èxit del projecte si aconsegueix que s'acceleren les obres de millora que, per unes causes o altres, segueixen de fa anys sense arrancar.

 

Pensar el cinema (II)

 Pensar el cinema

II

Què és això que anomenem cinema? La promesa d'un futur millor? En el temps hem vist com l'obra d'art passava d'una dependència del seu productor envers la crítica a una independència relativa de l'obra. En el cas del cinema no s'ha superat la primera etapa; com concepte roman en el segle del seu naixement. Lligat a la idea de progrés, convertit en consigna, informa i comunica no allò que hauríem de creure, sinó la resposta exacta, el saber, que confirma que ens comportem com si creguéssim. Això és particularment cert durant els anys quaranta i cinquanta, anys d'or en què l'espectador queia en el compte de com n’érem de forts en la foscúria de la sala. Dit d'una altra manera, sortíem d'aquesta millors de com havíem entrat. De fet, si el pas de les anomenades societats de les sobiranies, en el temps que rodava el cap del rei, a les societats de les disciplines, les del positivisme del XIX i XX, la del tancament en presons, escoles, tallers i hospitals, deixa lloc a la societat del control, és precisament a través del cinema, entre d’altres mitjans coneguts com de masses.

Obrir l'ull al fenomen, fantasiar-ho en completa llibertat aparent, crear la necessitat de l'ídol –jo en el seu lloc- per a viure la il·lusió del camp obert. El cinema és control, el millor cinema, el de l'or. Però hi ha cinema de plom i d'estany també. És curiós com l'acceptat com el setè art, que no tindria a veure amb la informació i les consignes i la comunicació, no deixa de ser propaganda. Just el contrari de la cosa mundana que ofereix resistència al món. Allò que hauria d’haver resistit a la mort, com les espardenyes de Van Gogh, és el que primer ha sucumbit. L'or com estrany i en qui no puc confiar.

Potser hauríem de deixar al cinema en repòs i no atribuir-li historicitats estètiques, classificacions de gèneres, escoles, autors, productores i atribucions nacionals. Solament efectes de sentit. Més que endossar-li dominants epistemològics del tipus què cal saber aquí, qui ho sap, com ho sabem i amb quin grau de certesa, com es transmet el coneixement d'un a l’altre i amb quin grau de fiabilitat (McHale, 1986), atorgar-li una dominant ontològica, en el sentit d'una descripció teòrica d'un univers, i convidar-lo a respondre qüestions del tipus què és un món, quines classes de món existeixen, com estan constituïts i com els diferenciem, quin és el món existencial d'un text, i quina és la manera existencial del món (o mons) que projecta (Ibíd, p. 60).

 

Amb això tampoc volíem atorgar-li recursos exclusivament postmoderns, com serien un nou ús existencial del perspectivisme narratiu, diferent del principalment psicològic del modernisme; duplicació i multiplicacions de començaments, finals i accions narradores; la tematització paròdica de l'autor o del lector implícit; el tractament sobre idèntiques bases del fet i la ficció, realitat i mite, veritat i mentida, original i imitació, com un mitjà per subratllar la indicibilitat, l’autoreferencialitat i meta ficció com un mitjà de dramatitzar la indefugible circularitat (1991, 293); la retracció; la reversibilitat; el fet de no plantejar hipòtesi, sinó impossibilitats, vist que la realitat no és més que un compost d’artefactes i ficcions, que en realitat no existeix, etcètera, però si apropar-lo un poc més al món de la seducció, als ritus i mites allí introduïts, gens productius i molt pertorbadors.

La veritable essència d’allò que pertorba, de fet, té a veure amb la ambivalència: pertorbador és tot això que mou afectes contrastants, contradictoris, quan la por es barreja amb la fascinació, l'atracció amb la vergonya (1994, 56). La relació de l'espectador amb la pantalla, i els seus voltants, podria ser la mateixa que s'estableix entre l'analista i el pacient. Sempre, en qualsevol cas, s'ha de respondre a la pregunta què vull jo, què liquida el contracte de la transferència entre ambdós. I aquesta pregunta no és aprop del saber, sinó del desig. El cinema només és poderós gràcies al seu mite. Els seus relats, el seu realisme o el seu imaginari, la seva psicologia, els seus efectes de sentit, tot això és secundari. Només el mite és poderós, i, en el cor del mite cinematogràfic, resideix la seducció (1989, 91).

Hem llegit el cinema i l'hem pensat com el lloc del saber i la seva progressió. Però l'objecte així visualitzat està mort. Cap cosa no trobarem d’alteritat, de rostres i màscares, del convertir-se en invisible, de les veus i els fantasmes que l'habiten i que existeixen per a la meva visió, d'ironia, d'aparença, de simulació, de secret i desafiament, de la passió per la regla, sinó només la llei del sentit. I el cinema és una mica més. Cada vegada un poc menys entre el soroll digital. Cada vegada més aprop del clar del bosc, amagat en les seves pròpies entranyes, escriu i inscriu d'una manera més i més radical la nostra manca de parla. Pensar-lo de nou, despullat d'ítems, ens ajudaria, potser, a entendre millor com de forts vàrem ser algun dia.

Josep Franco i Giner

Bibliografia:

Calinescu, Matei. (1991). Cinc cares de la modernitat. Madrid, Tecnos.
Carotenuto, Aldo. (1994). Riti i miti della seduzione. Milano, Bompiani.
Baudrillard, Jean. (1989). De la seducció. Madrid, Càtedra.
Deleuze, Gilles. (1995). "Tenir una idea en cinema", Arxipèlag, 22.
Heidegger, Martin/ (1958). Art i Poesia. Mèxic, FCE.
____(1987). De camí a la parla. Barcelona, Serbal.
____(1988). Identitat i Diferència. Barcelona, Anthropos.
McHale, Brian. (1986). "Change of Dominant from Modernism to Postmodernism. Writing". En Approaching Postmodernism. Ed. Douwe W. Fokkema i Hans Bertens, Amsterdam i Philadelphia, John Benjamins.

El Centre Excursionista instal·la un banc de fusta-mirador en la muntanya de l'Ombria

 

Ahir diumenge, 28 d'abril, els membres del Centre Excursionista instal·laren un banc de fusta a la muntanya de l'Ombria, en concret el lloc és la lloma que es troba a l'esquerra del camí de la Cadira, un punt immillorable per poder gaudir de vistes espectaculars de la Valldigna, les Creus i de la mar, fins a Cullera.

 

 

"El nostre desig és que els muntanyers i tothom en general que arribe fins a eixe punt puga gaudir dels nostres paisatges mentre fa un descans de les caminades" ens ha indicat Vicent Felis, president del Centre Excursionista. Ara només cal que la gent ho respecte i tinguen eixa finalitat durant molts anys, afegim nosaltres.

 

El banc i dues taules de fusta foren comprades per l'Ajuntament i s'han cedit al CETV perquè les col·loquen als llocs de més utilitat.

El Centre Excursionista organitza el dimecres, dia 1 de maig, la tradicional "Pujada a les Creus"

 El Centre Excursionista de Tavernes organitza aquest dimecres, dia 1 de maig, la tradicional pujada a Les Creus amb eixida a les 8'30 hores des de la plaça de l'Església, amb l'itinerari habitual de tots els anys: Fontetes de Cantus fins al mirador de les Creus, Alt de les Creus, font de la Sangonera on es dinarà i baixada pels Amoladors. En acabar l'activitat hi haurà xocolatada en la seu del CETV. Es recomana bon calcer per a  la muntanya i portar aigua.

 

1 de maig anys 70 amb membres del CETV

 

 Un poc d'història

La pujada a Les Creues és una activitat iniciada a finals dels anys 1950/principi dels anys 1960 per Ricard Maria Carles, el primer mossén de la recentment creada parròquia de Sant Josep, una activitat que continuaria amb el pas dels anys i que, en aquell temps unia el  caràcter excursionista amb el religiós amb la celebració d'una missa en el cim. 

 

Imatges d'arxiu

L'1 de maig en aquells temps, en plena dictadura franquista, era una jornada molt distinta a l'actual, d'esquena totalment a les commemoracions i reivindicacions laborals i socials obreres actuals. En aquells temps el regim franquista aprofitava la diada mundial dedicada a la classe treballadora per a realitzar la seua demostració sindical a càrrec de la denominada "Organización Sindical Educación y Descanso" en l'estadi Chamartín de Madrid: grups de treballadors i treballadores executaven exercicis gimnàstics i els grups folklòrics de mitja Espanya hi acudien a actuar davant el dictador.

Fins que mossén Ricado Maria Carles va ser nomenat bisbe de Tortosa era el grup DYA qui organitzava la pujada, i després va continuar la tradició el CETV, cosa que ha vingut realitzant des de l'any 1972. Ja són 52 anys ininterromputs, excepte el temps de pandèmia Covid quan, el que no havia pogut fer mai el mal oratge, ni la pluja ni el vent, impedir la pujada, ho va poder la pandèmia i el confinament aquells anys.

 

Panell informatiu de l'Alt de les Creus.

 

Actualment no se celebra la missa, però la gent del poble, de totes les edats, i molts muntanyers de les comarques veïnes segueixen fent aquest itinerari que permet, en arribar al cim, admirar la bellesa del paisatge de la Valldigna i un gran de costa, entre Dénia i València en dies clars, i amb alguna ocasió l'illa d'Eivissa, i les comarques de l'interior.

CURS 2024-2025: Calendari de sol·licituds, admissió i matriculació d'alumnes el curs que ve en centres educatius

 

La Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació ha publicat el calendari d’admissió i matriculació d’alumnes per al pròxim curs escolar 2024-2025 en Infantil, Primària, ESO i Batxillerat. El procés es farà de forma telemàtica.

La presentació de sol·licituds de plaça en Infantil i Primària serà de demà, 30 de abril, fins al 6 de juny.  Després de la baremació,  es publicaran les llistes provisionals el dia 1 de juliol i les definitives el 15 de juliol. D’aquesta manera, la matrícula telemàtica serà del 15 al 19 de juliol i la presencial del 15 al 23 de juliol.

La presentació de sol·licituds per a l’alumnat d'ESO serà del 4 al 10 de juny. Les llistes provisionals es publicaran l’11 de juliol, després de la presentació de reclamacions es publicaran les llistes definitives el 22 de juliol. A continuació, del 22 al 25 de juliol es procedirà a la matrícula telemàtica i del 22 al 26 de juliol a la presencial.

Quant a l’admissió en Batxillerat, la presentació de sol·licituds serà del 4 al 10 de juny i la publicació de llistes provisionals el 16 de juliol. Posteriorment, el 25 de juliol es publicaran els llistats definitius per a realitzar la matrícula telemàtica del 25 al 30 de juliol i la presencial del 25 al 31 de juliol.

Per a demanar plaça en un Centre d’Educació Especial o Unitats Específiques en Centres Ordinaris el termini serà del 30 de maig al 6 de juny.

PROCÉS TELEMÀTIC

La presentació de sol·licituds per a obtenir plaça en un centre educatiu es realitzarà de forma telemàtica a través de la web específica que s’activarà en pròximes dates.

Una de les novetats per al pròxim curs és que en Infantil, Primària i ESO les famílies poden sol·licitar fins a 20 opcions de centres educatius ordenades per prioritat, enfront de les 10 opcions que hi havia fins ara, com a resultat de l’aplicació del districte únic.

El calendari amb les dates (publicació de vacants, presentació de reclamacions etc.) pot consultar-se en el següent enllaç:

https://dogv.gva.es/datos/2024/04/26/pdf/2024_3667.pdf

"L'Entusiasta" de Benifairó aconsegueix un primer premi en el 47é Certamen de Bandes de la Diputació

 

La Societat Musical L'Entusiasta de Benifairó ha aconseguit aquesta vesprada un primer premi en el 47é Certamen de Bandes de la Diputació de València, celebrat al Palau de la Música. La banda valldignenca ha aconseguit 87'13 punts en la Secció Segona, que és la corresponent a bandes que es presentaven amb un nombre no superior a 70 músics. L'Entusiasta ha participat  exactament amb eixe nombre: 70 músics, dirigits per Albert Gonzàlvez Cardós.

 

En la segona secció i per ordre d'actuació han participat:

- Agrupació Artístico-Musical Santa Bàrbara de Piles (primer premi amb 81'38 punts)
- Societat Musical l'Entusiasta de Benifairó de la Valldigna (primer premi amb 87'13 punts)
- Societat Musical Santa Cecília de Xelva (primer premi i esment d'honor amb 96 punts)

 

 Les bases del certament indicaven com a peça obligada "Cançons de la meua terra" de Ferrer Ferran, una composició de nova creació que han interpretat les 3 bandes i que s'ha estrenat en aquest 47é Certamen de Bandes. Comprén els moviments: I. El Tio Pep. La manta al coll; II. La Panderola. Serra de Mariola;  III. Ramonet, si vas a l’hort. Quisiera ser tan alta. El dia de Pasqua.

 

 

A més a més la banda de Benifairó, dirigida per  Albert Gonzàlvez Cardós, ha interpretat el pasdoble "Sospirs del Serpis" de José Carbonell García i com a obra lliure "Fourth Symphony", d’Alfred Reed, en els seus moviments  I. Elegy II. Intermezzo III. Tarantella.

El jurat ha estat presidit pel professor i compositor  Francisco Zacarés Fort, acompanyat de personalitats de la composició com són Isabel Latorre, Amadora Mercado i Roberto Sancasto.

Quant als premis, la banda que aconseguia la major puntuació en la secció secció ha rebut 4.500 euros, y si suma la menció d'honor  el premi apuja a 5.500 euros.  Enguany hi havia dos nous premis: un de 500 euros a la banda guanyadora en l'apartat d'obra obligada (Santa Cecília de Chelva) i un altre de 700 euros al millor solista de tot el certamen (el tuba de Quart de Poblet).

 

Andreu Valor presentarà el dia 5 a la Casa de la Cultura "A mamar, tots els versos", un disc basat en textos de Vicent Andrés Estelles

 

 “A mamar, tots els versos!” és el darrer disc d'Andreu Valor, és un homenatge al poeta de Burjassot, al fill del forner, a un dels escriptors més importants de la nostra cultura i contemporaneïtat: Vicent Andrés Estellés. Andreu Valor el presenta a la Casa de la Cultura de Tavernes el pròxim dia 5 de maig, a les 19'30. 

¿S'aprofitarà l'avinentesa i, finalment, es corregirà l'oblit existent en el mural de la Casa de la Cultura on, tot i reproduir un text d'Estellés, no hi apareix el nom del poeta?.

El disc  és un recull de poemes de Vicent Andrés Estellés, el poeta innominat al mural de la Casa de la Cultura, un recull de tota la seua obra on Andreu Valor ha tractat d’elegir amb consciència una tria variada en contingut, temàtiques i sensibilitats i portades a un terreny musical actual, renovat, replet d’influències folk/pop/indie nord-europeu.

Una presentació del dia, acompanyada d'un espectacle amb escenografia, projeccions, detalls, textos, veus i missatges que emanen de l’autor i que reviuen la seua essència. Una posta en escena que contextualitza la vida del poeta i l’ubica en la fonamental importància que té en les nostres vides, “valencianament” i universalment.

“A mamar, tots els versos!” és un disc compost per deu poemes musicats de Vicent Andrés Estellés que apel·len a creure en la vida, en les utopies i a fer viable allò que en principi és impensable. És un viatge atemporal que l’autor ens proposa i que el cantautor ens aproxima cuidant al detall cada vers, abraçant-los amb una vestimenta sonora que desitja remoure i trontollar la vida de qui l’escolta. 

.

 

Dissabte de matí es va celebrar la 3a edició de la Biofira de Tavernes

 

La tercera edició de la Biofira de Tavernes, un esdeveniment organitzat per l'Ajuntament a través de les regidories de Medi Ambient i Educació, es va celebrar dissabte dia 27 al llarg del passat matí en la plaça de l’escriptor Rafael Chirbes de la Casa de la Cultura. Enguany al contrari de passades edicions on hi hagué una bona presència d'entitats i associacions locals relacionades amb la temàtica mediambiental,  la participació ha estat només de centres educatius locals.

 

L'objectiu concret era impulsar la cura del medi ambient i educar en la importància de respectar-lo i cuidar-lo, a més de prendre consciència que es pot ajudar a preservar l’ecosistema i l’entorn natural amb petites accions diàries, moltes de les quals es mostren en les parades dels centres participants.

 

 

 

La jornada ha permés a la ciutadania conéixer diversos aspectes mediambientals i educatius de la mà dels centres escolars, públics i concertats, i instituts de Tavernes, els veritables protagonistes en ser els participants majoritaris i quasi únics enguany. 

 

En aquesta tercera edició s'ha notat l'absència d'associacions i entitats valleres que van aportar les seues experiències mediambientals a través de tallers i explicacions en panels en les dues anteriors edicions, cas de  l’Agrupament Escolta L’Ombria, l’Agrupament Escolata La Valldigna, el Centre Excursionista, el Centre Ocupacional la Valldigna. Tampoc, en contra del que va ser comú abans, organitzacions i productors ecològics com l’Associació Justícia Alimentària, EUCRANTE, la Fundació LIMNE, l’Horteta de Greta, la parada ABC Apicultura del Mercat Municipal, o fins i tot el mateix Ajuntament amb la lluita biològica amb cryptolemus.

 

 

 

Al llarg de la setmana, i dins de les activitats escolars, l'alumnat dels centres participants han efectuat un dibuix referent a la temàtica mediambiental i de reciclatge. Els dibuixos seleccionats de cada categoria han estat exposats en els finestrals de la Biblioteca Municipal perquè tots els assistents els pogueren votar i elegir així els guanyadors.

 

 

 

 

Com a complement de les activitats que són les pròpies de la Biofira, l'Escola de Dansa Xaro Arlandis ha celebrat el Dia Internacional de la Dansa amb una demostració de diversos balls a càrrec de l'alumnat.

MILLORA DE VÍDEO: El CEIP Magraner va organitzar la "II Trobada d’Escoles UNESCO d’Infantil i Primària" del País Valencià a la Casa de la Cultura

 

Ahir es va celebrar la "II Trobada d’Escoles UNESCO d’Infantil i Primària" del País Valencià, activitat organitzada pel CEIP Magraner, com a escola associada a la xarxa d'escoles UNESCO, i que es va celebrar a la Casa de la Cultura.

 

 

 

La trobada va sumar un conjunt d'actes a partir de les 10'30 amb la participació de 287 alumnes i 40 professors de diversos col·legis valencians (Sagrado Corazón de València, CEIP Argentina de Benferri,CEIP San Vicent d'Alcoi, Lope de Vega International School de Benidorm, Tomàs Llacer d'Alcoi, centre EE, i Pou de la Muntanya de Dénia, a més del CEIP Magraner). Al final de la noticia hi ha el vídeo resum confeccionat pel CEIP Magraner i que aconsellem de vore.

 

 

 

 

 

 

Una jornada intensa, plena d'activitat i marcadament de convivència, intercanvi d’experiències i sobre tot, conscienciació sobre el valor del medi ambient, la necessitat de cuidar-lo i respectar-lo. Uns aspectes sobre els quals incidiren en la primera activitat els xiquets i xiquetes, representants dels centres participants, quan pujaren a l'escenari de la Casa de la Cultura per explicar les activitats que realitza cada col·legi. Aquesta explicació va finalitzar en la interpretació conjunta de l'Himne de la Trobada.

 

L'acte institucional va comptar amb els parlaments de Faustí Giner, director del Magraner,  Jesús Martínez , coordinador autonòmic de la Xarxa Escoles UNESCO, i de l'alcaldessa Lara Romero. En aquest apartat va tindre lloc l'explicació de l'exposició "El Museu de l'Absud" que es podia vore al vestíbul de la Casa de la Cultura i que havia aportat cada centre a eixa mostra, aixi com es va lliurar al CEIP Pou de la Muntanya de Dénia la mascota Lua, que representa tot el treball que efectuen aquestes escoles per la millora medi ambiental del planeta.

 

Després de l'acte institucional, i d'un esmorzar conjunt a la plaça Rafael Chirbes de la Casa de la Cultura van tindre lloc diversos tallers relacionats amb el medi ambient, a més de defensa del patrimoni, reciclatge de plàstics, jocs tradicional i també de la introducció a la marxa nòrdica, entre altres. Cal destacar i agrair les entitats valleres i persones individuals que han col·laborat en aquests tallers (Centre Excursionista, IES La Valldigna, Salva Alario, Andrea Sansaloni).

 

 

En acabar els tallers va tindre lloc la "mascletà", imitació perfectament aconseguida dels coets i disparades a partir de la botella de litre i mig amb arrós, que va servir com a pòrtic del dinar de germanor que celebraren tots plegats en la plaça. 

 

Les fotografies que publiquem, i sobre tot el vídeo, parlen i expliquen millor que res el que ha estat la jornada i el valor didàctic i educatiu que tenen aquestes activitats dins de la formació dels nostres menuts i menudes en vistes a aconseguir un planeta millor.

 

 Agraïm al CEIP Magraner la informació facilitada

Representants de las mancomunitats de les Riberes i Safor visiten les obres del Centre d'Acollida d'Animals Abandonats de Tavernes

Simulació d'entrada del centre en la PCSP

 

El president de la Mancomunitat de la Safor, Voro Femenia, la presidenta de la Ribera Alta, Francisca Momparler i el president del Consorci de la Ribera (integra la Ribera Alta i Baixa) Josep Mur han estat acompanyats per l'alcaldessa Lara Romero i el regidor d'Obres, Josep Llàcer, de Compromís,  en la visita realitzada a les obres de construcció del Centre d'Animals Abandonats, en el Polígon del Golfo.

 

El solar avui (Ajuntament)

El projecte impulsat per Compromís Tavernes al llarg de la passada legislatura i sobre el qual hem informat amplament aquests anys passats, comença a ser una realitat després d'haver superat alguns problemes administratius derivats d'actualització de preus. Ara les obres ja estan començades i, de l'exterior estant, es pot observar com s'ha reomplit tota la parcel·la que queda preparada per a la construcció dels fonaments, així com també en breu es formigonarà la superfície que constituirà la base de l'edifici.

El Centre d'Acollida d'Animals Abandonats es construirà sobre un solar d’uns 3.000m2 cedit per l'Ajuntament de Tavernes, amb una inversió prevista sobre 1'3 milions d'euros. Les obres es calcula que tindran una durada sobre l'any, amb la qual cosa es podrà començar el servei a l'estiu del 2025.

Mònica Palomares i Josep Llàcer amb l'alcalde Sergi Gonzàlez en l'acte de cessió de terrenys al Consorci.

Breu història del Centre de Tavernes

El projecte del Centre d'Animals Abandonat va estar impulsat pel govern de Compromís a través d'un conjunt de gestiones iniciades l'any 2019 amb el Consorci Ribera-Valldigna, al qual pertany Tavernes. 

La regidora de Benestar Animal, Mònica Palomares, de Compromís, i el regidor d'Obres Públiques, Josep Llàcer, foren els encarregats de proposar el terreny i tramitar tota la documentació urbanística i condicions legals per a poder cedir la parcel·la  de propietat municipal de 3.035 m2 situada en el polígon del Golfo.

Inicialment s'havia de construir un centre només a Tavernes, però al projecte es va sumar la Mancomunitat de la Safor, de manera que finalment seran dos centre, el de Tavernes i de construcció a l'Alcúdia, i el servei que s'oferirà serà totalment mancomunat entre les dues entitats.

 

Reunió a la Mancomunitat de la Safor de l'equip de seguiment dels projectes

 

 

Algunes característiques de l'edifici a construir

Les característiques de l'edifici, amb les dependències que tindrà el refugi i la superfície de cadascuna que nosaltres van ser publicades en el document de licitació d'obres. Les hem resumides en aquest quadre:

 

 
La parcel·la disposarà igualment de zones enjardinades i prop de l'accés a l'edifici, hi haurà una zona aparcabicis i zona general d'aparcament per a vehicles. L'edifici disposarà d'una aula per a poder desenvolupar tallers i activitats de formació a persones i grups animalistes, i també a centres educatius, i també si ha previst un edifici per animals de major grandària. 

Segons ens ha comentat Josep Llàcer ,"el centre estarà ben dotat, tant de material, vehicles com de personal, i seran les mancomunitats les encarregades de realitzar el procés selectiu de les persones que hi treballaran. Llàcer ha posat l'èmfasi "en la col·laboració coordinada amb les associacions animalistes, del poble i de les comarques, alhora de dur endavant tot el treball i sobre tot el procés d'adopció dels animals que s'arrepleguen abandonats".

Plànol general

 

El refugi de Tavernes, conjuntament amb el de l'Alcúdia, com ja hem dit oferiran el servei a les comarques de la Safor, Valldigna, la Ribera Baixa i la Ribera Alta.  A més de Tavernes, els municipis que ja s'han adherit al servei en les comarques de la Safor i la Valldigna són: Ador, Alfauir, Almiserà, Almoines, l’Alqueria de la Comtessa, Barx, Bellreguard, Beniarjó, Benifairó de la Valldigna, Beniflà, Benirredrà, Daimús, Guardamar de La Safor, Miramar, Palmera, Potries, Rafelcofer, el Real de Gandia, Villalonga i Ròtova. 

A les dues comarques de la Ribera s'han adherit:  l’Alcúdia, Alfarp, Algemesí, Alzira, Antella, Benifaió, Benimodo, Càrcer, Carlet, Corbera, Cotes, Cullera, l’Ènova, Favara, Fortaleny, Gavarda, Guadassuar, Llaurí, Llombai, la Pobla Llarga, Polinyà, Rafelguaraf, Real, Riola, Sant Joanet, Sellent, Senyera, Sumacàrcer, Tous i Castelló.

L'Ajuntament estableix un protocol per als actes de reconeixement a treballadors o a persones amb mèrits.

L’acomiadament per jubilació del personal de l’Ajuntament i  aquells casos que el municipi faça un reconeixement a persones per la seua trajectòria professional, esportiva o altres mèrits, tindran a partir d'ara unes pautes noves i diferenciades.

Fins ara, per tradició o costum, el reconeixement se celebrava en una sessió del ple, abans de l’inici, però no s'havien consensuat els detalls entre els grups municipals. Ara el que es vol és que els assumptes propis del ple i el que són el reconeixement a alguna persona per mèrits tinguen un tractament diferenciat,  i se li done a cada cosa la importància que té, sense confondre’ls.

D'ací que s'haja determinat un nou protocol de funcionament amb un conjunt de pautes, general que són pràcticament comunes,  en els dos casos:  l’acomiadament de personal treballador en ocasió de la jubilació i reconeixement a persones o entitats que destaquen per mèrits. 

- Els actes es faran sempre en els mesos parells (febrer, abril, juny, agost, octubre i desembre) i mig hora abans d’iniciar-se la sessió ordinària del ple del mes en qüestió.

- El reconeixement se li comunicarà a l’interessat que podrà anar acompanyat de familiars o persones pròximes, igualment es traslladarà a la Junta de Portaveus. 

- L’acte tindrà caràcter públic i es podran obtindré imatges, vídeos i fotografies que l’Ajuntament podrà difondre públicament com a informació. La persona objecte d’acomiadament o qualsevol que les acompanyara podrà decidir no figurar-hi o demanar que no se’n faça publicitat, cosa que comunicarà al Gabinet d’Alcaldia.

- L’alcaldessa o persona que la substituesca, en nom de l’Ajuntament entregarà en ambdós casos un record a la persona implicada o bé a qui la represente.