1 de setembre del 2024 |
Els ullals a Tavernes
Els ullals a Tavernes són una conseqüència de l'estructura tectònica de la Valldigna que obliga al subsistema hidrogeològic de la serra de les Agulles a presentar una orientació NO-SE en les aigües subterrànies. Aquestes s'aboquen a la plana costera i són les que majorment alimenten els ullals que podem trobar en el nostre terme.
Els ullals a la Valldigna s’ubiquen en la marjal de Tavernes, on podem trobar cinc ullals principals històrics. De nord a sud del nostre terme localitzem l’ullal del Passiego, l’ullal del Conill, l’ullal del Gat, l’ullal de les Penyetes, l’ullal Gran, l’ullal del Cavaller i l’ullal de Beltrà. Tots ells es troben pròxims a les muntanyes i distants de la mar sobre els 2 km, on cal esmentar que molts estan en procés de desaparició per aterraments que han modificat llur morfologia original i aquesta, ara mateix, no ofereix sempre el tipus de fauna i flora que identifiquen aquests tipus de paisatges palustres.
"Els Ullals" (Gran i Penyetes) el 17 de novembre del 2024 |
L'ullal del Passiego, localitzat vora les muntanyetes de Sant Llorenç, té una extensió sobre els 2.400 m2, mentre l’ullal del Gat és circular, d'uns 2.500 m2. Conegut com a “terra erma” s’alinea amb l'ullal del Conill, de 1.000 m2. Aquests ullals generalment estan aterrats o coberts de bova, i només hi presenten una petita làmina d'aigua molt contaminada perquè la gent els usa com abocadors. Un ullal ben conservat, malgrat la degradació patida els darrers anys, és l'ullal del Cavaller, circular, enclotat i de reduïdes dimensions (25 m2), ubicat al marge esquerre del camí Vell de Gandia.
També ben conservats, gràcies al treball de draga i condicionament duts a cap en passades legislatures, és el conjunt format pels l’ullal de les Penyetes (de forma irregular de 40 ha) i l’ullal Gran (de forma circular d'unes 130 ha). Els dos plegats formen el conjunt que popularment diguem a Tavernes “Els Ullals”, on tot i ser ullals no s’hi observa els característics “brolls” de contacte directe amb l'aqüífer, ni la presència d'aigua cristal·lina de gran qualitat.