El Tavernes Rugbi Club ha celebrat el 90é aniversari de la seua fundació

 

El Tavernes Rugbi Club va celebrar el passat divendres els 90 anys de la seua fundació en un acte a la casa de la Cultura que, a més d'una xerrada que va recordar la història dels 90 anys, va haver-hi la presentació d'un còmic, elaborat per l'editorial Camacuc, sobre el club valler, i una gran exposició temàtica al voltant del club (trofeus, equipaments, fotografies...) . 

 

 

 

   

 

L'acte va comptar amb la presència de Miguel Ángel Martín, director general de la Reial Federació Espanyola de Rugbi; José Luis López i Juan José Ferri, president i secretari de la Federació Valenciana, una ampla representació de l'Ajuntament i de directius del club, amb el seu president  Maikel Grau al capdavant.

 

 

 

El parlament i desenvolupament de l'acte, a càrrec de Josep V. Molina, jugador i president del club que va ser, va servir per recordar la història del club, els grans esdeveniments esportiu, alhora que es va recordar i homenatjar tant els noms mítics del rugbi valler com als presidents, empreses i col·laboradors.

 

 

Molina recordava com el club va ser fundant en el 1934 per  Jose Mª Segovia, els germans Gil i els “pieds noir” Guillermo i Gerocopoulos, i va arrelar i sumar joves del poble (Salvador Pachés i “La Pandilla” formada per Sandalio, El Guapo, el Bessó, Bono, Plancha...). El club va créixer i superar reptes, fins arribar a la dècada de 1940, quan va arribar dues vegades a les semifinals d'Espanya contra el Reial Madrid, perdent la primera però a l'any 1943 "els huertanos" (nom despectiu amb que els de la capital nomenaven els vallers) els venceren, tot i que la final la perderen contra "La Samboiana", el club degà de l'estat espanyol.

 

 

 També va desgranar la historia primera del club, amb la incorporació de jugadors que han quedat en la memòria rugbística local com Salvador Gascón, “Màquina”, “Farina” i un grup nodrit de gent del poble, fins arribar als moments actuals on el club ha passat per moments difícils, però sempre ha tornat a renàixer i ara ho fa amb força essent un referent d'aquest esport en les terres valencianes.

  

 

L'acte va servir per fer un homenatge a Juan Alberola i Vicent Talens "Torrero", components d'aquell equip subcampió d'Espanya, i a Paco Cuñat, jugador del club, directiu i persona que sempre s'ha desviscut en pro del rugbi local. El club també va reconéixer la tasca informativa en el Levante-EMV duta per Pepe Juan durant 35 anys. 

 

A l'apartat d'empreses es va fer un reconeixement a "Alpesa", a "Fisioclinica Zeus" i a "Disvall", així  com als presidents que ha tingut el club, i es va fer un recordatori a tants i tants jugadors que han format part de l'equip de Rugbi local.

 

Fotografies: Vicent Alberola Giner, a qui agraïm sincerament el permís de la seua reproducció

El ple d'aquesta vesprada prendrà coneixement de la renuncia de Juan Bautista Talens com a regidor socialista.

 

Avui dilluns el consistori valler celebrarà el ple (avançat) de novembre amb un primer punt de  "Coneixement pel ple de l'escrit de renúncia al càrrec de regidor presentat pel Sr. Juan Bautista Talens Felis, del grup socialista". És habitual que el regidor que renúncia al càrrec aprofite el primer ple per acomiadar-se i explicar al Poble els motius pels quals ha pres la decisió, i en aquest cas podria llegir la carta que el 16 d'octubre va presentar dirigida al ple municipal.

L'ex-regidor no té cap obligació d'acudir a la sessió perquè la renúncia va ser efectiva i deixa de ser regidor quan la va firmar davant del secretari municipal. Una vegada firmada la renúncia, el secretari ho comunica a la Junta Electoral perquè designe el/la regidor/a que el substituirà, substitució que segurament es farà efectiva en el pròxim plenari.

La renúncia de Talens no farà canviar el resultat final de qualsevol punt del ple: el grup de govern queda temporalment amb 8 regidors i l'oposició també en 8, però si es dóna un empat en alguna votació, el vot de qualitat de l'alcaldessa decidirà i desfarà l'empat. 

És normal i habitual que un regidor que ha renunciat (per tant ja és ex-regidor)  es presente en el ple, s'acomiade del consistori i els portaveus li dediquen unes paraules de lloança a la tasca feta. Pels fets esdevinguts, el dubte i l'expectació que hi ha és vore si hi acudirà i quin serà el seu acomiadament.

 

Eren altres temps...

Dues visions, la tècnica front a la política, amb xoc final

La premsa comarcal i també nosaltres ens férem ressò del contingut de la carta on justificava la renuncia i venia a justificar-la per la mala relació amb l'alcaldessa, amb paràgrafs com:

-  "Mentre he intentat aplicar un enfocament metòdic per resoldre els problemes del municipi, l'alcaldessa ha buscat constantment brillar a costa dels altres, sense importar-li el treball en equip. Sovint m'he trobat sol, sense el recolzament necessari per complir amb les meves responsabilitats. He treballat sempre pensant tant en el present com en el futur del nostre poble, amb l'objectiu de deixar un llegat de millores duradores per a totes i tots. En canvi, ella sembla estar més centrada en la pròxima legislatura, preocupant-se més per mantenir el poder que per millorar la vida dels ciutadans".

- "És dolorós constatar que moltes del les promeses de campanya s'han quedat pel camí. Les decisions unilaterals que s'han pres han demostrat una manca de compromís real amb el poble i amb la gent que va confiar en nosaltres. 

- ... sembla que l'alcaldessa està més preocupada per deixar aquests projectes per a altres legislatures, amb l'objectiu de maximitzar el rèdit polític a llarg termini. Ella no actua com una líder, sinó com una cap: o és fa el que ella diu, o tens problemes. No hi ha espai per al debat o per considerar altres punts de vista, i això afecta greument la capacitat de treballar pel bé comú".

- "...he de prioritzar la meva salut mental, perquè treballar amb una persona egòlatra i autoritària és extremadament difícil"

AEMET amplia les zones de risc per grans pluges i publica un avís especial per la DANA, amb atenció a demà dimarts

 

AEMET ha augmentat la zona geogràfica que té risc de grans pluges amb avis taronja per al nord de Castelló i zones d'Andalusia. L'avís especial d'AEMET centra l'atenció per a demà dimarts,  on diu que en punts del País Valencià es poden superar els 150 litres en 24 hores.

 Us oferim, tot seguit, el text traduït literalment de l'avís especial emés per AEMET:

A partir del dilluns 28 començarà la part més adversa de l'episodi. És probable que la DANA es desplace cap al sud-oest fins a situar-se en la rodalia del golf de Cadis, alhora que es produirà una ciclogènesi en nivells baixos donant lloc a una baixa en superfície a l'entorn del litoral  sud peninsular a partir de la vesprada-nit. 

 

D'aquesta manera la DANA evolucionarà molt probablement a una borrasca freda aïllada. Com a conseqüència, al Mediterrani s'establirà un vent de llevant que augmentarà el dimarts, afavorint l'arribada de gran quantitat d'humitat  a l'est peninsular. S'esperen ruixats molt forts sense poder descartar, hui dia, que aconseguisquen localment intensitat torrencial, a més de ser persistents i anar acompanyats de ratxes de vent molt forts.

 

 

Encara existeix incertesa sobre la localització exacta dels majors acumulats. El dilluns 28 el més probable és que els màxims s'aconseguesquen a Tarragona i Castelló, així com en l'Estret  i, des de la vesprada, també en el sud-est peninsular. El dimarts 29, que es preveu el dia àlgid d'aquest episodi, la major probabilitat d'aquestes precipitacions intenses estarà en l'àrea mediterrània peninsular (menys probables a Barcelona i Girona) i entorn de l'Estret i, en menor mesura, en el centre i meitat sud. És probable que en punts de la Comunitat Valenciana i Múrcia se superen els 150 mm en 24 hores.

El dimecres 30 les zones més probables de registrar precipitacions localment molt fortes i persistents serien l'oest d'Alborán, Estret i sota Guadalquivir, així com el quadrant nord-est, principalment a l'entorn de Castelló i Tarragona. Els vessants cantàbric i atlàntic, amb excepció del quadrant sud-oest peninsular, i Balears, tindrien molta menor afectació aquests dies.

A partir del dijous, encara que la incertesa augmenta considerablement, el més probable és que la baixa (pressió) es desplace cap a Portugal, augmentant així la probabilitat de les precipitacions fortes en el sud i quadrant sud-oest peninsular i Balears; i disminuint en l'àrea mediterrània peninsular.

Sobre la duració de l'episodi els diversos escenaris coincideixen que continuarà com a mínim fins al citat dijous 31 però alguns el prorroguen fins al dissabte 2 de novembre.

ACTUALITZADA: Alerta groga avui i tota la informació sobre una DANA que portarà pluges a tot el País Valencià

 

 Una DANA (Depressió Aïllada en Nivell Alts) s'ha format sobre la península en separar-se una massa d'aire fred de la circulació general. Va entrar pel nord i es desplaça fins localitzar-se prop de l'àrea mediterrània, per dirigir-se a partir d'avui diumenge cap al sud peninsular, en la zona del golf de Cadis.

L'animació següent mostra com és la temperatura prevista a uns 5.500 metres (-25ºC), i com la DANA es va aïllant de la circulació general (d'ací el nom d'aquest fenomen, Depressió Aïllada en Nivells Alts o gota freda). Com algunes vegades hem dit, aquest fenomen no vol dir pluges torrencials, però aquestes es produeixen amb una sèrie de circumstàncies, i això sembla que ara si que es donen. 

 

L'entrada de la DANA a la península va portar ahir dissabte pluges a moltes zones del nord peninsular i amb una abaixada general de temperatures i nevades en zones altes de muntanya. 

Avui diumenge, amb el seu desplaçament cap al sud - ja hem dit que es preveu se situe al final sobre Andalusia-  el vent de llevant començara a guanyar força i produirà pluges en la costa valenciana, a Catalunya i Balears. S'espera que el dilluns la DANA estiga ja localitzada al golf de Cadis i nord del Marroc, on romandrà fins al dimecres i començar a moure's cap al nord fins a ser reabsorbida per la circulació general.

La previsió amb detall

El mapa superior ens indica la previsió d'acumulat de pluges fins al dimecres i la Valldigna i la Safor queden dins de la zona marcada en roig vermell, de més pluges. Les previsions parlen d'una situació que durarà  fins al dimecres.

 Avui diumenge: AEMET ha ampliat la zona afectada per avís groc a tot el litoral del País Valencià i comarques de l'interior de Castelló. El desplaçament de la DANA ens durà pluges que poden ser localment fortes i arribar a 20 litres en una hora amb acumulats que poden arribar a de 60 litres entre migdia i la mitja nit. Previsió de possibles tempestes en el litoral, on bufarà el vent des del nord/nord-est amb alguna ratxa forta. 

Demà dilluns:  Cel ennuvolat amb pluges generals que podran ser fortes i persistents localment, i amb tronades en alguns punts.  Augment lleuger de les temperatures. AEMET no ha activat encara cap alerta per al dilluns.

 

Ací hi ha la previsió de pluges a Tavernes. Els últims dies s'ha anat incrementant la quantitat de pluja acumulada en un dia, fins als 114 litres que s'anuncien per a dimarts

Dimarts: Totes les previsions diuen que serà el pitjor dia de la DANA, i alguns models meteorològics parlen d'acumulats totals sobre 300 litres al nord de Castelló i comarques de València. Vent de l'est i nord-est moderat amb intervals de fort en el litoral. Temperatures mínimes en ascens lleuger.

Dimecres: Tot apunta a un millora de la situació, amb pluges en el nord del País Valencià i cada vegada menys freqüents al sud. Encara plourà però ho farà en general amb menys intensitat i de forma dispersa.

I sembla ser que tindrem també una entrada plovedora de mes de novembre.

.

El relat original de la tribu espanyola a través de CIFESA (III)

 

EL RELAT ORIGINAL DE LA TRIBU ESPANYOLA A TRAVÉS DE CIFESA

III

 

L'estranyament està servit. El cinema fundador del cinema espanyol, en la seva versió cifesiana, representativa d'una ideologia i d'uns orígens que duren, d'una cosmovisió col·lectiva que roman canviada a l'empara del crit "està de moda".

V Simposi Internacional de l´Associació Andalusa de Semiòtica. Almeria, 16, 17 i 18 de desembre de 1993, dins la secció Semiòtica, Cultura i Ideologies i Reunió Internacional In Memoriam Iuri M. Lotman, Universitat de Granada, Granada

Des que vam començar d’ensumar el cinema espanyol, a través d'una de les seves productores més reputades i significatives, hem tingut la sensació de confrontar-nos amb uns textos als quals havíem de fer parlar, que repetien en veu baixa, però perfectament audible, una mateixa cosa. Al principi no sabíem què era això que es negava a ser reduït a història, a ser domesticat en la narració del nostre propi comentari. Conscientment o inconscientment aquest crit de desassossec sempre retornava, idèntic a si mateix i no obstant canviat, enmig del nostre interès per concloure en algun lloc. Aquesta pròpia posició, la nostra, interessada ens impedia finalment de dominar, per mitjà de la tecnologia utilitzada en la història que teixíem, aquesta alteritat ostensiva, infinitat de l'escriptura intransitiva, que els textos “exposaven” amb tota la seva materialitat. La manifestació positiva de la seva queixa a ser reduïts a història era tan gran que vam decidir deixar-los oberts com a rostres altres evadits per sempre en la seva atrevida condició del de fora, on l'ontologia de l'Ésser no pogués assolir mai aquesta ontotopia cristal·litzada del text fílmic desplaçat del seu propi argument, ectòpia argumental, i que s'insistia a emplaçar en algun lloc de la tradició present, fins i tot projectant un futur prometedor per allò que, al nostre entendre, era terriblement real i irreductible: que els textos fílmics fundadors del cinema espanyol no parlen, sinó que sangloten una pèrdua, canviada de vestidures en cada cas, com vèiem, però, insistim, sempre idèntica: la Decadència d'Espanya. 

 

 

 

Cantada per la Literatura Espanyola des de Gracián fins a Ortega i Gasset, fins al punt d'haver de dedicar Juan Ramón Jiménez un poema a aquest últim agraint-li que hagi estat el que demana la fi de les històries de la història, el cinema espanyol venia a repetir allò mateix combinant estils gairebé personals, però tots centrípets, enfonsant-se cap a l'irresistible remolí de l'abisme interior: calia narrar urgentment l'Ésser cultural nacional com fos, la nostra témoignance, fins i tot recorrent als mitjans més moderns; o precisament per això, recorrent als massmedia; així, per exemple Audiovisual Español ‘93. És tan gran l'obsessió per posar ordre entre tants caos (caosmovisió), que s'està fins i tot disposat a tornar a exercir de talismà oracular per acabar d'una vegada per totes amb aquelles altres veus que es neguen a seguir el camí cap al centre, pudent i putrefacte, i es dediquen a dinamitar com poden la pretensió d'unitat, ordre, grandesa, d'aquesta estimada identitat nacional cultural espanyola que exigeix com a condició prèvia voler convertir-se en Papa, pare, de tots els espanyols.

 

 

 

Deliris de grandesa llavors (Fanés, 1989), quan Cifesa es va posar en marxa; deliris de grandesa ara, quan es narra la posada en marxa de Cifesa. Es que res no ha canviat en aquest país?, deia un crític dels anys trenta, referint-se a la continua revisitació de textos teatrals per convertir-los en èxits cinematogràfics; es que res no ha canviat en aquest país?, insistim ara, finat el '96, referint-nos a aquesta ceguesa que pretén fer moderns uns textos que estan reclamant a crit encès que els deixin en pau en el seu mite original. Perquè es tracta d'això, d'un relat original fundador de la tribu espanyola. Ja sabem que hi ha altres tribus, però l'espanyola és la més forta i desesperada alhora. De tàntal ha de ser la pena en veure la mel tan a prop i tan inútil el braç que la tempte d’agafar; braç doblement culpable: tan gran i tan inexpert: orgue que en la seva impotència vessa llàgrimes de semen. Si s'és un nan, una tribu petita, gairebé se'n pot oblidar un de modernitats i fer-se directament postmodern, però sent una tribu que gairebé hagués pogut assolir les modernitats d'altres estats europeus, la pena i la desesperació es fan grans i insofribles, i per això se segueix furgant en el mateix: escriure una història del cinema espanyol que classifiqui gèneres, escoles, autors; que continuï fent sèries, conjunts, etcètera, com si aquí les coses funcionessin igual que en altres llocs. 

 

 

 

Una història que col·loca l'atipicitat del cinema espanyol en la manca d'interès, en la destrucció del patrimoni, en la manca de records, en la impossibilitat d'accés al poc que hi ha. Plors i més plors de nen entremaliat de bolquer papal, per no admetre finalment l'única atipicitat possible del cinema espanyol: la seva entelèquia inherent, la seva repetició incessant del plaer pel passat. Així les coses els pegats s'inventen i cremen a les mans. De la historiografia espanyola se'n podria salvar gairebé tot, excepte les voluntats messiàniques i missioneres. Si observem breument el posat de manifest per Cifesa es podria resumir així: cant líric de la Decadència durant la República; cant èpic de la Decadència durant l'Autarquia; cant epigonal de la Decadència i agònic per no sentir-ho ja com a propi durant els anys d'obertura del règim. Cant de la Decadència, idealisme, metafísica del poble que busca a la seva terra les seves arrels (com els nazis) i a l'aire els seus somnis (com els feixistes). Tot el goig d'allò per dir reduït a allò dit urgent, obsessió pel qual no transita el símbol i cau en la blanca raó. Així, la cinematografia (i ara la historiografia) fundadora del cinema espanyol. Fins quan?

Josep Franco i Giner


Referències bibliogràfiques

ARENDT, H. (1974). Los orígenes del totalitarismo. Madrid: Taurus.
DUSSEL, E. (1974). Método para una filosofía de la liberación. Salamanca: Sígueme.
FANÉS, F. (1989). El cas Cifesa: vint anys de cine espanyol (1932-1951). València: Filmoteca.
FRANCO, J. (1997). «Apuntes para una Semiótica de la Deconstrucción seguidos de una aplicación práctica sobre el cine de cifesa: entre el mito y el onanistrón cyburgués» En Signa 6, Revista de la Asociación Española de Semiótica, 239-258. Madrid: UNED.
GIRARD, R. (1982). El misterio de nuestro mundo: claves para una interpretación antropológica. Salamanca: Sígueme.
___(1983). La violencia y lo sagrado. Barcelona: Anagrama.
LARUELLE, F. (1980). «Irrécusable, irrecevable». En Textes pour Emmanuel Lévinas, F. Laurelle (ed.). París: Jean-Michel.
___(1980). «Au-delà du pouvoir: Le concept transcendental de la diaspora». En Textes pour Emmanuel Lévinas, F. Laurelle (ed.). París: Jean-Michel.
LÉVINAS, E. (1976). Noms propes. Montpellier: Fata Morgana.
___(1977). Totalidad e infinito: ensayo sobre la exterioridad. Salamanca: Sígueme.
SÁNCHEZ MECA, D. (1989). En torno al superhombre: Nietzsche y la crisis de la modernidad. Barcelona: Anthropos.
___(1996). «Del egoísmo a la hospitalidad: Lévinas o la intempestividad de un pensador judío». En Signa 5. Revista de la Asociación Española de Semiótica, 61-80. Madrid: UNED.
SÁNCHEZ-VIDAL, A. (1991). El cine de Florián Rey. Zaragoza: Caja de Ahorros de la Inmaculada.
SCHMITT (1958). «Nehmen, Teilen, Weiden». Verfassungslehre. Berlín: Duncker und Humblot.
SERRES, M. (1983). Rome: le livre des fondations. París: Grasset.

La matinada de diumenge, en concret a les 3 hores, cal endarrerir els rellotges a les 2 hores

 

 

El darrer diumenge d'octubre, enguany demà dia 27, en plena tardor, com és costum hi ha canvi d'hora: entra en vigor el denominat horari d'hivern i a les 3 de la pròxima matinada, ja en diumenge, haurem d'endarrerir una hora el rellotge, i posar les busques a les 2 amb la qual cosa la nit tindrà una hora més.

La modificació horària és norma general a tota la Unió Europea, tot i que es va celebrar una consulta no vinculant l'estiu del 2018 per intentar conéixer l'opinió de la ciutadania pensant en un canvi que havia de ser definitiu. D'un total de 4,6 milions de respostes, un 84% va demanar eliminar el canvi d'hora, i un 64% preferia l'horari d'estiu. Però no hi ha res decidit: el Parlament Europeu ha ajornat la decisió.

A Espanya hi ha dos sectors que pensen el contrari. Segons el CIS d’abril de 2022, un 65,6% dels enquestats volia acabar amb el canvi horari i gairebé un 71% preferia seguir amb el d’estiu, pensant en més hores de llum a la vesprada i afavorir l'oci i el turisme.

Aquells que prefereixen l’horari d’hivern al·leguen que així s'evitarà que els mesos de fred hi haja zones on no es fa de dia fins a les 9/10 del matí, mentre que amb horari d'estiu començarien el dia laboral o l'entrada a les escoles a les fosques. 

Un debat que no està tancat, però cal saber que nomes el 40% de països del Món i una quarta part de la població mundial  canvia d'hora.  Actualment, el canvi es manté a Europa i a l’Amèrica del Nord, amb les excepcions d'Islàndia, que  va abandonar el canvi d’hora fa més de cinquanta anys i Rússia que va decidir guiar-se sempre per l'horari d’estiu.

Compromís La Safor-Valldigna es concentra a Benifairó en solidaritat amb l'exalcalde Josep Antoni Alberola i el col·lectiu local

 

Compromís de la Safor-Valldigna ha protagonitzat una concentració de recolzament a l'exalcalde de Benifairó, Josep Antoni Alberola Verdú, i al col·lectiu local davant els continus atacs i insults públics que han patit i pateixen per part de desconeguts.

L'acte, a la porta de la Casa Consistorial de Benifairó, ha reunit a militants i càrrecs de Compromís arribats de diverses localitats, majorment de les localitats de la Valldigna, entre les quals hi havia la secretaria comarcal, Jacinta Rubio.

 

Els distints parlaments han posat èmfasi i han recordat fets sobradament coneguts en els darrers anys, com les destrosses al vehicle de l'exalcalde, insults a través de les xarxes socials, i fins i tot amenaces escrites deixades en la bustia de sa casa.

 

 

 

El col·lectiu benifaironer no s'ha lliurat tampoc, i els presents han estat explicant les actuacions totalment lamentables contra l'organització com insults en forma de càntics de "Viva Espanya, puta Compromís" en la celebració de la victòria d'Espanya en l'Eurocopa en la zona del Pí o en els sopars de carrers en les festes locals. 

 

Sobre  aquests fets, en el manifest llegit, s'ha assenyalat que Benifairó és un poble respectuós i pacífic, i no mereix tindre entre els habitants a individus intolerants i que fomenten l'odi entre ciutadans i famílies, personatges que són contraris al respecte als veïns, a la pluralitat política i no guarden respecte a les mínimes normes socials i de convivència, i més en una localitat que, com han repetit, és menuda i es coneixen tots. 

 

 

Compromís de la Safor-Valldigna espera que s'investiguen fins al final els fets - recordem que l'exalcalde va denunciar els fets a la Guàrdia Civil- i que s'identifiquen i sancionen als autors. També s'ha lamentat que cap partit s'haja solidaritzat amb l'exalcalde i col·lectiu local, malgrat haver-se publicat els fets en la premsa comarcal.

 

Molta, molta arena la que ja hi ha dipositada en la Goleta. Confiem que faça el treball esperat en cas de DANA

 

Continuen els treballs de reposició d'arena a la Goleta. Sembla ser que aquesta vegada Costes s'ha pres més seriosament la problemàtica i està dipositant una quantitat d'arena com en anys no s'havia vist en les reposicions. Això sí, és una arena que no s'assembla massa a la que sempre ha tingut la Goleta, d'arenes fines i daurades, i aquesta presenta un to més obscur.

L'arena dipositada en aquests treballs - pel que es pot apreciar des de fora la zona delimitada de treballs i que té el pas prohibit a persones alienes als treballs- té una grossària que pot estar al voltant de 80 cm. com es veu millor en la zona més pròxima al canal de desaigüe i que ens separa de Cullera. Per tal de que comproveu el que estem dient, publiquem tres fotografies, des de principi estiu fins ara.

13 de juliol

28 setembre

10 octubre

25 octubre

També s'aprecia el treball de la mar dels dies passats, bastant "marejada" i amb prou ones, que  han provocat un escaló en la tongada d'arena ja dipositada. També es veu en la fotografia superior.  

També es pot apreciar el gran mur d'arena, sobre un metre d'alçada i uns 6 metres d'amplada, que s'ha construït en la zona de "l'avió", davant del llac de la Goleta, suposem com a mesura de prevenció pels possibles embats d'un temporal en temps de DANA.

 

I tot per a què? Doncs no sabem el resultat que donarà, perquè els temporals són cada vegada més forts, les onades més altes, i la mar anirà fent el seu treball. Queda clar que tota aquesta aportació d'arena té un objectiu principal: en cas de temporals i DANA protegir la primera línia d'edificis dels embats de la mar i posar traves a una possible entrada de les ones en la urbanització. 

Desitgem i esperem que això no esdevinga, perquè cada vegada que les previsions d'oratge indiquen una possible DANA - com la que s'anuncia a partir de diumenge-dilluns- som molts els vallers i valleres que pensem en la Goleta. I les últimes previsions assenyalen que seria una DANA molt forta, amb pluges intenses sobre la zona de Tavernes i vent forts en intensitat del nord-est, i aquest vent de gregal du grans onades.

I mentrestant, a esperar que el Ministeri de Transició Ecològica (MITECO) ens diga alguna novetat respecte eixe projecte de regeneració del tram de costa Brosquil-La Goleta.