L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.065
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES:
18.443

dijous, 6 de juliol de 2017

PUNT DE VISTA: "Indignació i perplexitat" per Sico Fons



No comprenc, jo, les persones. Per què s’entesten a demanar l’impossible? A ningú no se li acudiria exigir o pregar a un lleó famolenc que no es menge una gasela, o a una vaca que no pasture en un prat de saborosa herba o a un gos que no copule amb una gossa d’eixida o a un banquer que no et robe tots els diners que tens, que has tingut i que tindràs. Llavors, per què la gent s’estranya tant quan veu que l’actual partit governant –un partit de dretes, no ho oblidem– es dedica amb tota impunitat a cometre malifetes? Per què hom indigna davant d’alguns actes tan habituals i anodins com la corrupció política, els subornaments, les mentides, el retall de despeses públiques o l’absolut abandonament de la cultura i l’educació pública?

És normal que un partit de dretes promoga tals activitats. Està en la seua naturalesa, no ho poden evitar. Així ha sigut sempre i així continuarà sent.

Així doncs, no comprenc la indignació de certes persones. Què esperaven, que després de demanar-li-ho per favor i amb tota l’educació del món, el lleó li perdonara la vida a la gasela? Facen el favor de baixar de la figuera i no demanen la lluna en un cove, que ja som majorets i el món no es va fer ahir.

Quant a aquella típica lletania que els socialistes també ho van fer, jo tinc la meua pròpia teoria. Deixant a banda el dubtes més que fonamentats sobre el presumpte progressisme del PSOE, diré açò següent: des que el món és món, és a dir, des que existeixen els estats, sempre han manat les dretes (les oligarquies, per dir-ho d’una altra manera). I clar, amb tants segles d’experiència els conservadors, fatxes, reaccionaris, carques o com vulgueu anomenar-los, han assolit una gran habilitat en això de robar i putejar sense que es note. I si es nota sempre tindran els mitjans de comunicació afins per a dissimular i dir que els altres encara ho feien pitjor.

Fa ja uns anys, arribaren al poder els socialistes –uns pobres desgraciats, no ens enganyem–, i naturalment, ells –o alguns d’ells–també van voler traure-hi “resquit”. Van voler fer un poc de justícia social per allò de justificar la seua presumpta ideologia i, clar, traure’n uns merescuts guanys, que per això eren ara els amos.

Dissortadament, però, els pobres tenien tan poca experiència en això de robar i ho feren tan malament, que de seguida els van agafar per tots els costats. Mâ que van arribar a ser rucs! Però com pretenien competir en gràcia i estil amb la gent de dretes de tota la vida? Robar... volem dir governar és un art difícil no apte per a qualssevol aixafaterrossos. Ah, com trobe a faltar els vells temps d’Alfonso XIII, del comte de Romanones, de Cánovas del Castillo o Miguel Primo de Rivera. Allò sí que eren bons temps. Allò sí que era gràcia i art per a rob... per a governar.

Sico Fons

 Les opinions vessades en els articles són pròpies de l'autor.