Els pressupostos de l'Estat 2023 dedicaran 200.000 euros per a treballs de consolidació i millora del castell de Marinyén

 

El castell de Marinyén (popularment conegut com a Castell de la Reina Mora) tindrà una assignació de 200.000 euros dins del pressupost de l'estat del 2023 per atendre tasques de recuperació i consolidació d'un monument que, encara que ubicat ara al terme de Benifairó, és un símbol i patrimoni de tota la Valldigna.

La noticia l'ha publicada avui el diari Levante-EMV, citant com a font a ERPV, una assignació que hauria aconseguit aquest partit dins del procés de negociació que han mantingut per recolzar el pressupost de l'estat del 2023 i on inclouen propostes per atendre projectes que tenen difícil cabuda i finançament d'altra manera.

El castell de Marinyén, com a símbol de la Valldigna, està completament arrelat a la història de la nostra comarca i més quan tot el territori, sense diferenciacions en termes municipals que no hi existien, era un únic territori sota la jurisdicció de l'abat de Valldigna.

Vista general del cos central de la fortalesa

Una breu història 

El primer que hem de dir i recordar es que l'Ajuntament de Benifairó, mitjançant recursos propis i una subvenció de la Conselleria de Cultura, va acabar temps arrere obres d'emergència al castell de Marinyén, també conegut popularment com "de la Reina Mora". La intervenció principal va ser a la Torre de l’Homenatge, una de les parts més emblemàtiques i que amenaçava ruïna i perill d'ensorrament.

Aquelles obres van tindre com a dificultat el fet del transport del material pel complicat accés per la senda que du al cim del castell, i que va obligar a l'ús d'helicòpters.

Tornant a la història d'aquest monument, un dels més emblemàtics patrimonis culturals de la Valldigna, cal dir que està lligat des de la més remota antiguitat a la historia de la vall que va ser primer nomenada Alfàndec i posteriorment Valldigna.

 

Cos central de la fortalesa amb l'aljub a la dreta

 

La seua construcció inicial àrab del segle XI fins al XIII, ocupa el cim d'un turó sobre els 240 metres, emmarcat entre dos barrancs, i per tant era considerat inexpugnable, cosa a la qual hi contribuïa el fet de comptar amb dues muralles. El recinte àrab emmurallat conserva part dels llenços de la muralla, de vegades d'1 metre de gruix, així com la porta de l'Albacar i un conjunt de casetes només traspassada aquest porta.

Hi ha un segon recinte, més elevat, i també emmurallat d'època cristiana, que ocupa el cim del turó i on s'observen un conjunt de construccions entre les quals destaca la petita capella gòtica, situada per damunt d'una altra estança amb volta construïda amb rajola i en part ensorrada, i envoltada per un conjunt de dependències. 

 

Torre de l'homenatge

En el conjunt superior destaca l'escala de pujada que s'obri a una porta d'arc de mig punt i com a entrada a la mateixa Torre de l'Homenatge, amb visió sobre una gran part de la Valldigna i també els aljubs per a proveïment d'aigua.

 A l’època monacal, va tindre protagonisme amb ocasió de la guerra entre Castella i Aragó, la denominada Guerra de la Unió o “dels dos Peres”. Valldigna va patir la invasió de les tropes castellanes que saquejaren els llogarets valldignencs, mentre els monjos, amb els objectes religiosos, es refugiaren al castell.

 

La capella gòtica presenta un estat ruinós

L’any 1397 un temporal molt fort afecta el castell, que esperarà fins el 1442 perquè l’abat Llop Palací escometa la reconstrucció. Les Germanies afectaren la Valldigna i a l’estiu del 1521, els agermanats l’envaïren, saquejaren els pobles. Els monjos i part de la població morisca de Benifairó s’havien refugiat al castell, lloc on serien obligats a batejar-se.

Les ràtzies pirates a la costa Mediterrània van ser constants al segle XVI. El castell va ser i proveït d’armes i cavalls i als marenys de Tavernes es basteix la torre de guaita. La desfeta turca a Lepant iniciava un llarg període de pau a la costa. El 22 de setembre del 1609 es va publicar el decret d’expulsió dels moriscos, i els de Valldigna s’embarcaren al port de Dénia. El castell és abandonat definitivament, ja no calia per protegir els pobladors i entrà en procés de degradació.

 

 

Més informació: 

Temps passats vam publicar un conjunt de 6 articles on recollíem una extensa explicació del castell de Marinyén, segons el llibre "El castell de Marinyén" (2009) de M. Joan. Us els recordem per si és del vostre interés 

1  https://lacotorradelavall.blogspot.com/2020/09/el-castell-de-marinyen-lalbacar-i-la.html

2  https://lacotorradelavall.blogspot.com/2020/09/el-castell-de-marinyen-ii-recinte.html

3  https://lacotorradelavall.blogspot.com/2020/10/el-castell-de-marinyen-iii-recinte.html

4  https://lacotorradelavall.blogspot.com/2020/10/el-castell-de-marinyen-iv-la-torre-de.html

5 https://lacotorradelavall.blogspot.com/2020/10/el-castell-de-marinyen-v-altres.html

6 https://lacotorradelavall.blogspot.com/2020/10/el-castell-de-marinyen-vi-i-final-de.html