El castell de Marinyén: Un treball de final de Màster estudia els morters de la Torre de l'Homenatge com a pas previ a futures intervencions

Un treball de final de Màster, del qual és autora Càtia Castellet Vidal, es centra en la identificació i caracterització dels morters medievals de la Torre de l'Homenatge, a més d'afrontar l'estudi dels usats en el treball de consolidació que va tindre lloc el passat 2021. 

Va ser l'any passat quan, amb una actuació conjunta de l'Ajuntament de Benifairó i la Generalitat Valenciana, es va dur a cap un treball de consolidació d'estructures singulars del castell, treballs dirigits per Pablo Sañudo i Antonia Zalbidea i realitzats pel restaurador Andrés Ballesteros Labrado.

El treball-estudi dut a cap per Càtia Castellet Vidal servirà com a punt de partida  a noves línies d'investigació, que facilitaran en futurs treballs en el castell de Marinyén, reproduir els mètodes constructius i materials emprats, amb la qual cosa es podran identificat aquelles estructures coetànies.

Torre de l'Homenatge: abans i després de la intervenció (Foto: C. Castellet)

El treball dut a cap.

Càtia Castellet Vidal ha desenvolupat tot un estudi de de caracterització dels morters medievals pertanyents a la Torre de l’Homenatge del castell de Marinyén, datat en les primeres estructures àrabs en el segle XI. Ubicat al terme de Benifairó  va ser declarat com Bé d'Interés Cultural (BIC) l'any 2002. 

La caracterització dels morters s'ha desenvolupat per mitjà de seguiment fotogràfic i microscòpic (MO, FESEM i SEM-EDX), així com per examen de determinació granulomètrica a través d'assaig normatiu, aixi com per anàlisi i composició química de les mostres arqueològiques extretes dels estrats muraris de la Torre de l’Homenatge.

Conjuntament s'ha abordat l'estudi en relació als morters utilitzats en la intervenció de consolidació que va tindre lloc en 2021, treballs de restauració, com hem dit, duts a terme sota la direcció de Pablo Sañudo i Antonia Zalbidea i realitzats pel restaurador Andrés Ballesteros Labrado, en els quals la mateixa autora del treball de Màster va participar-hi  en el grup de treball a través de la modalitat de pràctiques extracurriculars del Màster de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la UPV (Universitat Politècnica de València).

. 

Torre de l'Homenatge: detalls de la intervenció (Foto: C. Castellet)

En aquesta intervenció es van dur a terme tasques de consolidació dels morters dels murs amb ús de morters tradicionals de calç grassa i nous morters proposats per a reintegració volumètrica i cromàtica, així com satisfer les llacunes, segellament i ompliment de clivelles. Els morters proposats i utilitzats van ser avaluats per assajos normatius tecnològics, comprovant d'aquesta manera la resistència i el grau de deterioració dels mateixos per a conéixer tant el comportament hídric com la durabilitat en el temps.

Uns treballs que han permés conéixer, identificar i caracteritzar els morters originals pertanyents a la Torre de l’Homenatge així com establir característiques i resultats interessants i útils sobre els morters utilitzats en la consolidació d'aquesta. Tot això ha aportat dades interessants i necessàries que seran aplicables en accions de consolidació futures en el bé immoble, alhora que es contribueix a posar en valor el conjunt arquitectònic del Castell de Marinyén i s'aporta una documentació tècnica que permet promoure accions futures, bé siguen didàctiques o bé de cara a les futures sol·licituds per a actuacions de conservació i protecció dels béns immobles del Patrimoni Cultural del País Valencià.

 

Torre de l'Homenatge: detalls de la intervenció (Foto: C. Castellet)

 

Una breu història del monument 

 Cal iniciar aquest resum recordant que l'Ajuntament de Benifairó, mitjançant recursos propis i una subvenció de la Conselleria de Cultura, va acabar temps arrere obres d'emergència al castell de Marinyén, també conegut popularment com "de la Reina Mora". La intervenció principal va ser a la Torre de l’Homenatge, una de les parts més emblemàtiques i que amenaçava ruïna i perill d'ensorrament.

Aquelles obres van tindre com a dificultat el fet del transport del material pel complicat accés per la senda que du al cim del castell, i que va obligar a l'ús d'helicòpters. 

 

Vista general Torre de l'Homenatge després de la intervenció (Foto: C. Castellet)

Tornant a la història d'aquest monument, un dels més emblemàtics patrimonis culturals de la Valldigna i que està lligat des de la més remota antiguitat a la historia del que va ser primer en nom vall d'Alfàndec i posteriorment Valldigna, cal recordar que la construcció inicial àrab del segle XI fins al XIII, ocupa el cim d'un turó sobre els 240 metres, emmarcat entre dos barrancs, i per tant era considerat inexpugnable, cosa a la qual hi contribuïa el fet de comptar amb dues muralles. El recinte àrab emmurallat conserva part dels llenços de la muralla, de vegades d'1 metre de gruix, així com la porta de l'Albacar i un conjunt de casetes només traspassada aquest porta.

Hi ha un segon recinte, més elevat, i també emmurallat d'època cristiana, que ocupa el cim del turó i on s'observen un conjunt de construccions entre les quals destaca la petita capella gòtica, situada per damunt d'una altra estança amb volta construïda amb rajola i en part ensorrada, i envoltada per un conjunt de dependències. 

 

Torre de l'Homenatge després de la intervenció (Foto: C. Castellet)

En el conjunt superior destaca l'escala de pujada que s'obri a una porta d'arc de mig punt i com a entrada a la mateixa Torre de l'Homenatge, amb visió sobre una gran part de la Valldigna i també els aljubs per a proveïment d'aigua.

 A l’època monacal, va tindre protagonisme amb ocasió de la guerra entre Castella i Aragó, la denominada Guerra de la Unió o “dels dos Peres”. Valldigna va patir la invasió de les tropes castellanes que saquejaren els llogarets valldignencs, mentre els monjos, amb els objectes religiosos, es refugiaren al castell.

 

La capella gòtica presenta un estat ruinós

 

L’any 1397 un temporal molt fort afecta el castell, que esperarà fins el 1442 perquè l’abat Llop Palací escometa la reconstrucció. Les Germanies afectaren la Valldigna i a l’estiu del 1521, els agermanats l’envaïren, saquejaren els pobles. Els monjos i part de la població morisca de Benifairó s’havien refugiat al castell, lloc on serien obligats a batejar-se.

Les ràtzies pirates a la costa Mediterrània van ser constants al segle XVI. El castell va ser i proveït d’armes i cavalls i als marenys de Tavernes es basteix la torre de guaita. La desfeta turca a Lepant iniciava un llarg període de pau a la costa. El 22 de setembre del 1609 es va publicar el decret d’expulsió dels moriscos, i els de Valldigna s’embarcaren al port de Dénia. El castell és abandonat definitivament, ja no calia per protegir els pobladors i entrà en procés de degradació.

 

Restes de la primera muralla del castell

 

 

Més informació: 

Temps passats vam publicar un conjunt de 6 articles on recollíem tota la història del castell de Marinyén, segons el llibre "El castell de Marinyén" (2009) de M. Joan. Us els recordem per si és del vostre interés 

1  https://lacotorradelavall.blogspot.com/2020/09/el-castell-de-marinyen-lalbacar-i-la.html

2  https://lacotorradelavall.blogspot.com/2020/09/el-castell-de-marinyen-ii-recinte.html

3  https://lacotorradelavall.blogspot.com/2020/10/el-castell-de-marinyen-iii-recinte.html

4  https://lacotorradelavall.blogspot.com/2020/10/el-castell-de-marinyen-iv-la-torre-de.html

5 https://lacotorradelavall.blogspot.com/2020/10/el-castell-de-marinyen-v-altres.html

6 https://lacotorradelavall.blogspot.com/2020/10/el-castell-de-marinyen-vi-i-final-de.html

Elaboració a partir de la informació i fotografies facilitades per Càtia Castellet Vidal (el nostre agraïment)