La Conselleria d'Educació gestionarà les obres de reforma de l'IES Jaume II el Just: Serà positiu o negatiu? Dependrà del que tarden en executar-les.

 

El director general d'Infraestructures Educatives de la Generalitat, Rafael Valcárcel, ho va deixar ben clar a Tavernes: la gestió dels projectes del Pla Edificant dels instituts pendents a la comarca, en concret els de Tavernes i Gandia, seran assumits directament per la Conselleria d'Educació.

L'Ajuntament de Tavernes, com ací hem informat en múltiples articles, havia aprovat gestionar tant la redacció, com la licitació i execució de la remodelació del centre, això sí, amb els fons de la Generalitat.

Per tant, la Conselleria d'Educació passa a assumir la gestió iniciada pel consistori valler, i per a això les dues entitats hauran de subscriure un nou conveni de conformitat pel qual l'ajuntament renuncia a la tramitació en favor de la conselleria, que segons va dir Valcárcel, es compromet a mantindre els terminis establits des del principi: estimava fins als quatre/cinc anys per a les obres.

El Pla Edificant havia previst una inversió d'11 milions inicials, però la quantitat pot variar segons siga la redacció del nou projecte després que el nou govern de la Generalitat PP-Vox haja assumit també la decisió de l'anterior govern del Botànic: l'institut no serà demolit sinó remodelat totalment.

Esperem que es complisquen els terminis marcats, el centre compta amb més de cinquanta anys i necessita d'eixa remodelació perquè, no fa falta dir-ho molt alt, les necessitats en infraestructures dels instituts actuals estan molt lluny de les construccions dels anys 70 del segle passat.

Sempre és possible una acceleració en els tràmits i obres, depén en molts casos de la voluntat política del govern de torn, en aquest cas de la nova Generalitat i més després d'assumir les gestions i responsabilitats de l'obra.  Serà per tant una molt bona oportunitat perquè el PP de Tavernes s'apunte a l'èxit del projecte si aconsegueix que s'acceleren les obres de millora que, per unes causes o altres, segueixen de fa anys sense arrancar.

 

Pensar el cinema (II)

 Pensar el cinema

II

Què és això que anomenem cinema? La promesa d'un futur millor? En el temps hem vist com l'obra d'art passava d'una dependència del seu productor envers la crítica a una independència relativa de l'obra. En el cas del cinema no s'ha superat la primera etapa; com concepte roman en el segle del seu naixement. Lligat a la idea de progrés, convertit en consigna, informa i comunica no allò que hauríem de creure, sinó la resposta exacta, el saber, que confirma que ens comportem com si creguéssim. Això és particularment cert durant els anys quaranta i cinquanta, anys d'or en què l'espectador queia en el compte de com n’érem de forts en la foscúria de la sala. Dit d'una altra manera, sortíem d'aquesta millors de com havíem entrat. De fet, si el pas de les anomenades societats de les sobiranies, en el temps que rodava el cap del rei, a les societats de les disciplines, les del positivisme del XIX i XX, la del tancament en presons, escoles, tallers i hospitals, deixa lloc a la societat del control, és precisament a través del cinema, entre d’altres mitjans coneguts com de masses.

Obrir l'ull al fenomen, fantasiar-ho en completa llibertat aparent, crear la necessitat de l'ídol –jo en el seu lloc- per a viure la il·lusió del camp obert. El cinema és control, el millor cinema, el de l'or. Però hi ha cinema de plom i d'estany també. És curiós com l'acceptat com el setè art, que no tindria a veure amb la informació i les consignes i la comunicació, no deixa de ser propaganda. Just el contrari de la cosa mundana que ofereix resistència al món. Allò que hauria d’haver resistit a la mort, com les espardenyes de Van Gogh, és el que primer ha sucumbit. L'or com estrany i en qui no puc confiar.

Potser hauríem de deixar al cinema en repòs i no atribuir-li historicitats estètiques, classificacions de gèneres, escoles, autors, productores i atribucions nacionals. Solament efectes de sentit. Més que endossar-li dominants epistemològics del tipus què cal saber aquí, qui ho sap, com ho sabem i amb quin grau de certesa, com es transmet el coneixement d'un a l’altre i amb quin grau de fiabilitat (McHale, 1986), atorgar-li una dominant ontològica, en el sentit d'una descripció teòrica d'un univers, i convidar-lo a respondre qüestions del tipus què és un món, quines classes de món existeixen, com estan constituïts i com els diferenciem, quin és el món existencial d'un text, i quina és la manera existencial del món (o mons) que projecta (Ibíd, p. 60).

 

Amb això tampoc volíem atorgar-li recursos exclusivament postmoderns, com serien un nou ús existencial del perspectivisme narratiu, diferent del principalment psicològic del modernisme; duplicació i multiplicacions de començaments, finals i accions narradores; la tematització paròdica de l'autor o del lector implícit; el tractament sobre idèntiques bases del fet i la ficció, realitat i mite, veritat i mentida, original i imitació, com un mitjà per subratllar la indicibilitat, l’autoreferencialitat i meta ficció com un mitjà de dramatitzar la indefugible circularitat (1991, 293); la retracció; la reversibilitat; el fet de no plantejar hipòtesi, sinó impossibilitats, vist que la realitat no és més que un compost d’artefactes i ficcions, que en realitat no existeix, etcètera, però si apropar-lo un poc més al món de la seducció, als ritus i mites allí introduïts, gens productius i molt pertorbadors.

La veritable essència d’allò que pertorba, de fet, té a veure amb la ambivalència: pertorbador és tot això que mou afectes contrastants, contradictoris, quan la por es barreja amb la fascinació, l'atracció amb la vergonya (1994, 56). La relació de l'espectador amb la pantalla, i els seus voltants, podria ser la mateixa que s'estableix entre l'analista i el pacient. Sempre, en qualsevol cas, s'ha de respondre a la pregunta què vull jo, què liquida el contracte de la transferència entre ambdós. I aquesta pregunta no és aprop del saber, sinó del desig. El cinema només és poderós gràcies al seu mite. Els seus relats, el seu realisme o el seu imaginari, la seva psicologia, els seus efectes de sentit, tot això és secundari. Només el mite és poderós, i, en el cor del mite cinematogràfic, resideix la seducció (1989, 91).

Hem llegit el cinema i l'hem pensat com el lloc del saber i la seva progressió. Però l'objecte així visualitzat està mort. Cap cosa no trobarem d’alteritat, de rostres i màscares, del convertir-se en invisible, de les veus i els fantasmes que l'habiten i que existeixen per a la meva visió, d'ironia, d'aparença, de simulació, de secret i desafiament, de la passió per la regla, sinó només la llei del sentit. I el cinema és una mica més. Cada vegada un poc menys entre el soroll digital. Cada vegada més aprop del clar del bosc, amagat en les seves pròpies entranyes, escriu i inscriu d'una manera més i més radical la nostra manca de parla. Pensar-lo de nou, despullat d'ítems, ens ajudaria, potser, a entendre millor com de forts vàrem ser algun dia.

Josep Franco i Giner

Bibliografia:

Calinescu, Matei. (1991). Cinc cares de la modernitat. Madrid, Tecnos.
Carotenuto, Aldo. (1994). Riti i miti della seduzione. Milano, Bompiani.
Baudrillard, Jean. (1989). De la seducció. Madrid, Càtedra.
Deleuze, Gilles. (1995). "Tenir una idea en cinema", Arxipèlag, 22.
Heidegger, Martin/ (1958). Art i Poesia. Mèxic, FCE.
____(1987). De camí a la parla. Barcelona, Serbal.
____(1988). Identitat i Diferència. Barcelona, Anthropos.
McHale, Brian. (1986). "Change of Dominant from Modernism to Postmodernism. Writing". En Approaching Postmodernism. Ed. Douwe W. Fokkema i Hans Bertens, Amsterdam i Philadelphia, John Benjamins.

El Centre Excursionista instal·la un banc de fusta-mirador en la muntanya de l'Ombria

 

Ahir diumenge, 28 d'abril, els membres del Centre Excursionista instal·laren un banc de fusta a la muntanya de l'Ombria, en concret el lloc és la lloma que es troba a l'esquerra del camí de la Cadira, un punt immillorable per poder gaudir de vistes espectaculars de la Valldigna, les Creus i de la mar, fins a Cullera.

 

 

"El nostre desig és que els muntanyers i tothom en general que arribe fins a eixe punt puga gaudir dels nostres paisatges mentre fa un descans de les caminades" ens ha indicat Vicent Felis, president del Centre Excursionista. Ara només cal que la gent ho respecte i tinguen eixa finalitat durant molts anys, afegim nosaltres.

 

El banc i dues taules de fusta foren comprades per l'Ajuntament i s'han cedit al CETV perquè les col·loquen als llocs de més utilitat.

CURS 2024-2025: Calendari de sol·licituds, admissió i matriculació d'alumnes el curs que ve en centres educatius

 

La Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació ha publicat el calendari d’admissió i matriculació d’alumnes per al pròxim curs escolar 2024-2025 en Infantil, Primària, ESO i Batxillerat. El procés es farà de forma telemàtica.

La presentació de sol·licituds de plaça en Infantil i Primària serà de demà, 30 de abril, fins al 6 de juny.  Després de la baremació,  es publicaran les llistes provisionals el dia 1 de juliol i les definitives el 15 de juliol. D’aquesta manera, la matrícula telemàtica serà del 15 al 19 de juliol i la presencial del 15 al 23 de juliol.

La presentació de sol·licituds per a l’alumnat d'ESO serà del 4 al 10 de juny. Les llistes provisionals es publicaran l’11 de juliol, després de la presentació de reclamacions es publicaran les llistes definitives el 22 de juliol. A continuació, del 22 al 25 de juliol es procedirà a la matrícula telemàtica i del 22 al 26 de juliol a la presencial.

Quant a l’admissió en Batxillerat, la presentació de sol·licituds serà del 4 al 10 de juny i la publicació de llistes provisionals el 16 de juliol. Posteriorment, el 25 de juliol es publicaran els llistats definitius per a realitzar la matrícula telemàtica del 25 al 30 de juliol i la presencial del 25 al 31 de juliol.

Per a demanar plaça en un Centre d’Educació Especial o Unitats Específiques en Centres Ordinaris el termini serà del 30 de maig al 6 de juny.

PROCÉS TELEMÀTIC

La presentació de sol·licituds per a obtenir plaça en un centre educatiu es realitzarà de forma telemàtica a través de la web específica que s’activarà en pròximes dates.

Una de les novetats per al pròxim curs és que en Infantil, Primària i ESO les famílies poden sol·licitar fins a 20 opcions de centres educatius ordenades per prioritat, enfront de les 10 opcions que hi havia fins ara, com a resultat de l’aplicació del districte únic.

El calendari amb les dates (publicació de vacants, presentació de reclamacions etc.) pot consultar-se en el següent enllaç:

https://dogv.gva.es/datos/2024/04/26/pdf/2024_3667.pdf

"L'Entusiasta" de Benifairó aconsegueix un primer premi en el 47é Certamen de Bandes de la Diputació

 

La Societat Musical L'Entusiasta de Benifairó ha aconseguit aquesta vesprada un primer premi en el 47é Certamen de Bandes de la Diputació de València, celebrat al Palau de la Música. La banda valldignenca ha aconseguit 87'13 punts en la Secció Segona, que és la corresponent a bandes que es presentaven amb un nombre no superior a 70 músics. L'Entusiasta ha participat  exactament amb eixe nombre: 70 músics, dirigits per Albert Gonzàlvez Cardós.

 

En la segona secció i per ordre d'actuació han participat:

- Agrupació Artístico-Musical Santa Bàrbara de Piles (primer premi amb 81'38 punts)
- Societat Musical l'Entusiasta de Benifairó de la Valldigna (primer premi amb 87'13 punts)
- Societat Musical Santa Cecília de Xelva (primer premi i esment d'honor amb 96 punts)

 

 Les bases del certament indicaven com a peça obligada "Cançons de la meua terra" de Ferrer Ferran, una composició de nova creació que han interpretat les 3 bandes i que s'ha estrenat en aquest 47é Certamen de Bandes. Comprén els moviments: I. El Tio Pep. La manta al coll; II. La Panderola. Serra de Mariola;  III. Ramonet, si vas a l’hort. Quisiera ser tan alta. El dia de Pasqua.

 

 

A més a més la banda de Benifairó, dirigida per  Albert Gonzàlvez Cardós, ha interpretat el pasdoble "Sospirs del Serpis" de José Carbonell García i com a obra lliure "Fourth Symphony", d’Alfred Reed, en els seus moviments  I. Elegy II. Intermezzo III. Tarantella.

El jurat ha estat presidit pel professor i compositor  Francisco Zacarés Fort, acompanyat de personalitats de la composició com són Isabel Latorre, Amadora Mercado i Roberto Sancasto.

Quant als premis, la banda que aconseguia la major puntuació en la secció secció ha rebut 4.500 euros, y si suma la menció d'honor  el premi apuja a 5.500 euros.  Enguany hi havia dos nous premis: un de 500 euros a la banda guanyadora en l'apartat d'obra obligada (Santa Cecília de Chelva) i un altre de 700 euros al millor solista de tot el certamen (el tuba de Quart de Poblet).

 

Dissabte de matí es va celebrar la 3a edició de la Biofira de Tavernes

 

La tercera edició de la Biofira de Tavernes, un esdeveniment organitzat per l'Ajuntament a través de les regidories de Medi Ambient i Educació, es va celebrar dissabte dia 27 al llarg del passat matí en la plaça de l’escriptor Rafael Chirbes de la Casa de la Cultura. Enguany al contrari de passades edicions on hi hagué una bona presència d'entitats i associacions locals relacionades amb la temàtica mediambiental,  la participació ha estat només de centres educatius locals.

 

L'objectiu concret era impulsar la cura del medi ambient i educar en la importància de respectar-lo i cuidar-lo, a més de prendre consciència que es pot ajudar a preservar l’ecosistema i l’entorn natural amb petites accions diàries, moltes de les quals es mostren en les parades dels centres participants.

 

 

 

La jornada ha permés a la ciutadania conéixer diversos aspectes mediambientals i educatius de la mà dels centres escolars, públics i concertats, i instituts de Tavernes, els veritables protagonistes en ser els participants majoritaris i quasi únics enguany. 

 

En aquesta tercera edició s'ha notat l'absència d'associacions i entitats valleres que van aportar les seues experiències mediambientals a través de tallers i explicacions en panels en les dues anteriors edicions, cas de  l’Agrupament Escolta L’Ombria, l’Agrupament Escolata La Valldigna, el Centre Excursionista, el Centre Ocupacional la Valldigna. Tampoc, en contra del que va ser comú abans, organitzacions i productors ecològics com l’Associació Justícia Alimentària, EUCRANTE, la Fundació LIMNE, l’Horteta de Greta, la parada ABC Apicultura del Mercat Municipal, o fins i tot el mateix Ajuntament amb la lluita biològica amb cryptolemus.

 

 

 

Al llarg de la setmana, i dins de les activitats escolars, l'alumnat dels centres participants han efectuat un dibuix referent a la temàtica mediambiental i de reciclatge. Els dibuixos seleccionats de cada categoria han estat exposats en els finestrals de la Biblioteca Municipal perquè tots els assistents els pogueren votar i elegir així els guanyadors.

 

 

 

 

Com a complement de les activitats que són les pròpies de la Biofira, l'Escola de Dansa Xaro Arlandis ha celebrat el Dia Internacional de la Dansa amb una demostració de diversos balls a càrrec de l'alumnat.

MILLORA DE VÍDEO: El CEIP Magraner va organitzar la "II Trobada d’Escoles UNESCO d’Infantil i Primària" del País Valencià a la Casa de la Cultura

 

Ahir es va celebrar la "II Trobada d’Escoles UNESCO d’Infantil i Primària" del País Valencià, activitat organitzada pel CEIP Magraner, com a escola associada a la xarxa d'escoles UNESCO, i que es va celebrar a la Casa de la Cultura.

 

 

 

La trobada va sumar un conjunt d'actes a partir de les 10'30 amb la participació de 287 alumnes i 40 professors de diversos col·legis valencians (Sagrado Corazón de València, CEIP Argentina de Benferri,CEIP San Vicent d'Alcoi, Lope de Vega International School de Benidorm, Tomàs Llacer d'Alcoi, centre EE, i Pou de la Muntanya de Dénia, a més del CEIP Magraner). Al final de la noticia hi ha el vídeo resum confeccionat pel CEIP Magraner i que aconsellem de vore.

 

 

 

 

 

 

Una jornada intensa, plena d'activitat i marcadament de convivència, intercanvi d’experiències i sobre tot, conscienciació sobre el valor del medi ambient, la necessitat de cuidar-lo i respectar-lo. Uns aspectes sobre els quals incidiren en la primera activitat els xiquets i xiquetes, representants dels centres participants, quan pujaren a l'escenari de la Casa de la Cultura per explicar les activitats que realitza cada col·legi. Aquesta explicació va finalitzar en la interpretació conjunta de l'Himne de la Trobada.

 

L'acte institucional va comptar amb els parlaments de Faustí Giner, director del Magraner,  Jesús Martínez , coordinador autonòmic de la Xarxa Escoles UNESCO, i de l'alcaldessa Lara Romero. En aquest apartat va tindre lloc l'explicació de l'exposició "El Museu de l'Absud" que es podia vore al vestíbul de la Casa de la Cultura i que havia aportat cada centre a eixa mostra, aixi com es va lliurar al CEIP Pou de la Muntanya de Dénia la mascota Lua, que representa tot el treball que efectuen aquestes escoles per la millora medi ambiental del planeta.

 

Després de l'acte institucional, i d'un esmorzar conjunt a la plaça Rafael Chirbes de la Casa de la Cultura van tindre lloc diversos tallers relacionats amb el medi ambient, a més de defensa del patrimoni, reciclatge de plàstics, jocs tradicional i també de la introducció a la marxa nòrdica, entre altres. Cal destacar i agrair les entitats valleres i persones individuals que han col·laborat en aquests tallers (Centre Excursionista, IES La Valldigna, Salva Alario, Andrea Sansaloni).

 

 

En acabar els tallers va tindre lloc la "mascletà", imitació perfectament aconseguida dels coets i disparades a partir de la botella de litre i mig amb arrós, que va servir com a pòrtic del dinar de germanor que celebraren tots plegats en la plaça. 

 

Les fotografies que publiquem, i sobre tot el vídeo, parlen i expliquen millor que res el que ha estat la jornada i el valor didàctic i educatiu que tenen aquestes activitats dins de la formació dels nostres menuts i menudes en vistes a aconseguir un planeta millor.

 

 Agraïm al CEIP Magraner la informació facilitada

Representants de las mancomunitats de les Riberes i Safor visiten les obres del Centre d'Acollida d'Animals Abandonats de Tavernes

Simulació d'entrada del centre en la PCSP

 

El president de la Mancomunitat de la Safor, Voro Femenia, la presidenta de la Ribera Alta, Francisca Momparler i el president del Consorci de la Ribera (integra la Ribera Alta i Baixa) Josep Mur han estat acompanyats per l'alcaldessa Lara Romero i el regidor d'Obres, Josep Llàcer, de Compromís,  en la visita realitzada a les obres de construcció del Centre d'Animals Abandonats, en el Polígon del Golfo.

 

El solar avui (Ajuntament)

El projecte impulsat per Compromís Tavernes al llarg de la passada legislatura i sobre el qual hem informat amplament aquests anys passats, comença a ser una realitat després d'haver superat alguns problemes administratius derivats d'actualització de preus. Ara les obres ja estan començades i, de l'exterior estant, es pot observar com s'ha reomplit tota la parcel·la que queda preparada per a la construcció dels fonaments, així com també en breu es formigonarà la superfície que constituirà la base de l'edifici.

El Centre d'Acollida d'Animals Abandonats es construirà sobre un solar d’uns 3.000m2 cedit per l'Ajuntament de Tavernes, amb una inversió prevista sobre 1'3 milions d'euros. Les obres es calcula que tindran una durada sobre l'any, amb la qual cosa es podrà començar el servei a l'estiu del 2025.

Mònica Palomares i Josep Llàcer amb l'alcalde Sergi Gonzàlez en l'acte de cessió de terrenys al Consorci.

Breu història del Centre de Tavernes

El projecte del Centre d'Animals Abandonat va estar impulsat pel govern de Compromís a través d'un conjunt de gestiones iniciades l'any 2019 amb el Consorci Ribera-Valldigna, al qual pertany Tavernes. 

La regidora de Benestar Animal, Mònica Palomares, de Compromís, i el regidor d'Obres Públiques, Josep Llàcer, foren els encarregats de proposar el terreny i tramitar tota la documentació urbanística i condicions legals per a poder cedir la parcel·la  de propietat municipal de 3.035 m2 situada en el polígon del Golfo.

Inicialment s'havia de construir un centre només a Tavernes, però al projecte es va sumar la Mancomunitat de la Safor, de manera que finalment seran dos centre, el de Tavernes i de construcció a l'Alcúdia, i el servei que s'oferirà serà totalment mancomunat entre les dues entitats.

 

Reunió a la Mancomunitat de la Safor de l'equip de seguiment dels projectes

 

 

Algunes característiques de l'edifici a construir

Les característiques de l'edifici, amb les dependències que tindrà el refugi i la superfície de cadascuna que nosaltres van ser publicades en el document de licitació d'obres. Les hem resumides en aquest quadre:

 

 
La parcel·la disposarà igualment de zones enjardinades i prop de l'accés a l'edifici, hi haurà una zona aparcabicis i zona general d'aparcament per a vehicles. L'edifici disposarà d'una aula per a poder desenvolupar tallers i activitats de formació a persones i grups animalistes, i també a centres educatius, i també si ha previst un edifici per animals de major grandària. 

Segons ens ha comentat Josep Llàcer ,"el centre estarà ben dotat, tant de material, vehicles com de personal, i seran les mancomunitats les encarregades de realitzar el procés selectiu de les persones que hi treballaran. Llàcer ha posat l'èmfasi "en la col·laboració coordinada amb les associacions animalistes, del poble i de les comarques, alhora de dur endavant tot el treball i sobre tot el procés d'adopció dels animals que s'arrepleguen abandonats".

Plànol general

 

El refugi de Tavernes, conjuntament amb el de l'Alcúdia, com ja hem dit oferiran el servei a les comarques de la Safor, Valldigna, la Ribera Baixa i la Ribera Alta.  A més de Tavernes, els municipis que ja s'han adherit al servei en les comarques de la Safor i la Valldigna són: Ador, Alfauir, Almiserà, Almoines, l’Alqueria de la Comtessa, Barx, Bellreguard, Beniarjó, Benifairó de la Valldigna, Beniflà, Benirredrà, Daimús, Guardamar de La Safor, Miramar, Palmera, Potries, Rafelcofer, el Real de Gandia, Villalonga i Ròtova. 

A les dues comarques de la Ribera s'han adherit:  l’Alcúdia, Alfarp, Algemesí, Alzira, Antella, Benifaió, Benimodo, Càrcer, Carlet, Corbera, Cotes, Cullera, l’Ènova, Favara, Fortaleny, Gavarda, Guadassuar, Llaurí, Llombai, la Pobla Llarga, Polinyà, Rafelguaraf, Real, Riola, Sant Joanet, Sellent, Senyera, Sumacàrcer, Tous i Castelló.

L'Ajuntament estableix un protocol per als actes de reconeixement a treballadors o a persones amb mèrits.

L’acomiadament per jubilació del personal de l’Ajuntament i  aquells casos que el municipi faça un reconeixement a persones per la seua trajectòria professional, esportiva o altres mèrits, tindran a partir d'ara unes pautes noves i diferenciades.

Fins ara, per tradició o costum, el reconeixement se celebrava en una sessió del ple, abans de l’inici, però no s'havien consensuat els detalls entre els grups municipals. Ara el que es vol és que els assumptes propis del ple i el que són el reconeixement a alguna persona per mèrits tinguen un tractament diferenciat,  i se li done a cada cosa la importància que té, sense confondre’ls.

D'ací que s'haja determinat un nou protocol de funcionament amb un conjunt de pautes, general que són pràcticament comunes,  en els dos casos:  l’acomiadament de personal treballador en ocasió de la jubilació i reconeixement a persones o entitats que destaquen per mèrits. 

- Els actes es faran sempre en els mesos parells (febrer, abril, juny, agost, octubre i desembre) i mig hora abans d’iniciar-se la sessió ordinària del ple del mes en qüestió.

- El reconeixement se li comunicarà a l’interessat que podrà anar acompanyat de familiars o persones pròximes, igualment es traslladarà a la Junta de Portaveus. 

- L’acte tindrà caràcter públic i es podran obtindré imatges, vídeos i fotografies que l’Ajuntament podrà difondre públicament com a informació. La persona objecte d’acomiadament o qualsevol que les acompanyara podrà decidir no figurar-hi o demanar que no se’n faça publicitat, cosa que comunicarà al Gabinet d’Alcaldia.

- L’alcaldessa o persona que la substituesca, en nom de l’Ajuntament entregarà en ambdós casos un record a la persona implicada o bé a qui la represente.

El CEIP Magraner organitza i celebra avui la "II Trobada d'Escoles UNESCO" del País Valencià

 

El CEIP Magranaer organitza la "II Trobada d’Escoles UNESCO d’Infantil i Primària" del País Valencià, on participen 287 alumnes i 40 professors de diversos col·legis valencians (Sagrado Corazón de València, CEIP Argentina de Benferri,CEIP San Vicent d'Alcoi, Lope de Vega International School de Benidorm, Tomàs Llacer d'Alcoi, centre EE, i Pou de la Muntanya de Dénia, a més del CEIP Magraner) en una jornada marcadament de convivència i intercanvi d’experiències.

 

El CEIP Magraner, escola associada a la xarxa d'escoles UNESCO, està al capdavant d’una iniciativa que compren un conjunt d'actes que s'iniciaran a partir de les 10'30 en la Casa de la Cultura vallera, en l'acte institucional on participarà Faustí Giner, director del Magraner,  Jesús Martínez , coordinador autonòmic de la Xarxa Escoles UNESCO, i l'alcaldessa Lara Romero, durant el qual es lliurarà al CEIP Pou de la Muntanya de Dénia la mascota Lua, que representa tot el treball que efectuen aquestes escoles per la millora medi ambiental del planeta.

 

Després de l'acte institucional, hi ha organitzat diversos tallers relacionats amb el medi ambient, a més de defensa del patrimoni, reciclatge de plàstics, jocs tradicional i també de la introducció a la marxa nòrdica, entre altres.

 

Avui és 25 d'abril i fa 317 de la batalla d'Almansa: "Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança"...

 

 

Un any més Almansa, i el record avui, dia 25 d'abril, de la batalla de trista història per a tots els territoris de l'antiga Corona d'Aragó. Una batalla que va tindre lloc als afores de la ciutat el 25 d’abril del 1707 (fa 317 anys), un dilluns de Pasqua,  on van lluitar les tropes borbòniques, a les ordres de James Fitz-James Stuart, duc de Berwick, i les austriacistes, comandades pel portugués António Luís de Sousa, marqués Das Minas, i el francés Henri de Massue, comte de Galway. 

La batalla d’Almansa s’inscriu en la guerra de Successió espanyola, conflicte europeu suscitat a la mort del rei Carles II (1700) de la dinastia dels Aústria, mort sense descendència. La majoria de potències europees (Anglaterra, Àustria, Països Baixos, Portugal…)  s’aliaren i sostingueren com a candidat  l’arxiduc Carles d’Àustria oposant-se a Felip d’Anjou (Felip V), nét del rei francès Lluís XIV. La corona castellana va recolzar el candidat francès.

L’exèrcit de Felip V disposava de 25.000 homes, castellans i francesos, i el de l’arxiduc, de 16.000, però els primers eren superiors en cavalleria i artilleria. La participació de valencians va ser pràcticament nul·la, ja que l'aspirant Carles desconfiava de les intencions del general Joan Baptista Basset i els seus seguidors i va impedir que hi intervinguera un regiment compost per 12.000 valencians i aragonesos. El combat va començar a primeres hores de la vesprada, va ser dur i cruel: hi va haver vora 10.000 morts i  més de 12.000 ferits en total.

Retrat de Felipe V. El museu de Xàtiva té el quadre penjat al revés per haver cremat la ciutat i haver-li canviat el nom a "Nueva Colònia de San Felipe" 

 

Fa 317 anys. Més que una batalla dins de la lluita pel tro d'Espanya, va haver-hi una confrontació importantíssima de potències europees per raons geoestratègiques, que va condicionar tot el procés de creació de l’Estat espanyol actual i també de l’Europa actual.

Els valencians patirem - encara patim- les conseqüències. La derrota obrí les portes de l’ocupació borbònica del País Valencià, que d’aquesta manera perdé les institucions amb què s’havia regit durant cinc segles. El decret de Nova Planta, dictat per Felip V el 29 de juliol de 1707, imposà al País Valencià (i a la corona d’Aragó) les lleis, usos, costums i tribunals castellans, que també foren imposats pocs anys després a Catalunya i a les Illes (tret de Menorca, que passà a mans angleses). 

Va ser també el començament de la repressió dels maulets i de les atrocitats i les humiliacions contra la població civil, com ara la crema de Xàtiva per l’exèrcit del Borbó comandat pel general d’Asfeld i el posterior canvi de nom pel de Colonia Nueva de San Felipe. 

 L'esdeveniment històric va tindre i té gran transcendència: la pèrdua dels Furs i la desaparició del Regne de València. El desastre per la pèrdua de les llibertats fou tan gran i colpidor dins del poble valencià que ha quedat reflectit en la dita que ha perdurat fins avui: ‘Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança".

 

 

 

L'entorn del rellotge de sol de l'Avinguda de la Marina millora amb el canvi de les lluminàries

 

L'entorn del rellotge de sol instal·lat en el centre de l'Avinguda de la Marina millora amb el canvi dels quatre punts de llum que l'envoltaven per uns altres més moderns i més eficients. Els anteriors, a banda de fer poca llum, gastaven molta electricitat.

El canvi s'emmarca dins del treball que du a cap l'empresa Electromat Energia, S.L., de Simat, adjudicatària del programa de substitució de l'enllumenat de la zona sud de la platja (sectors 1-2-3).  L'obra suposa una inversió total segons contracte de 137.840'70 euros, impostos inclosos, i s'ha pogut executar gràcies a la subvenció de l'IVACE (Institut Valencià de Competitivitat Empresarial) que va aconseguir el govern de Compromís en la passada legislatura .

 

Els 4 punts de llum formen part dels  283 punts de la il·luminació pública que s'està renovant amb l'objectiu d'aconseguir millorar l'eficiència energètica de l'enllumenat, una reducció del consum d'energia,  millora de la il·luminació i reducció de les emissions de CO2 llançades a l'atmosfera, preservant així el medi ambient.

Festival "Tavernes en Cambra": Actuació diumenge de "Tavara Trombone Quartet" i "Plaerdemavida Ensemble" a la Casa de la Cultura

 

El "Festival Internacional Tavernes en Cambra" ofereix un nou concert el pròxim diumenge, dia 28, a les 20 hores a la Casa de la Cultura.

 

L'espectacle s'iniciara amb un vermut musical a càrrec de la jove formació vallera "Tavara Trombone Quartet", format per Joan Palomares Nicasio, Amor Sala Alberola, Batiste Serra Rentero i Gerard Martí Segura .

 

 

 

Tot seguit, hi haurà el concert de "Plaerdemavida Ensemble" un trio de música vocal de cambra format per Paloma Chiner (soprano), Jorge Fanjul (violoncello) i Pablo García-Berlanga (piano) amb un repertori centrat en la música vocal de cambra des de finals del segle XVIII fins als nostres dies. 

 

El trio va iniciar la seua activitat l'any 2015 amb el projecte Azulão, materialitzat en un disc en 2016. Han oferit actuacions en escenaris com Carnegie Hall de Nova York, Kioi Hall de Tòquio i han efectuat gires per Geòrgia, Itàlia i Espanya.

 

 

 

Destaquen també les actuacions en el Festival de Música de Menorca i en el Festival ENSEMS, en el Palau de la Música de València amb l'espectacle "EGO", amb estrenes absolutes de compositors com Voro García o Isabel Latorre.

L'any 2019 gravaren els albums “Desitge, Amor i Mort”, homenatge als compositors R.Wagner i F.Listz i “Sons de Llevant“, àlbum que rescata el patrimoni musical valencià.

 

Tavernes culmina un procés iniciat en 2019 i ja disposa del distintiu de la Xarxa de Destinacions Turístiques Intel·ligents

 

L'acte ahir a Benidorm

 

Tavernes  ja disposa del distintiu de la Xarxa de Destinacions Turístiques Intel·ligents, un proces que va iniciar el govern de Compromís en gener del 2019. Ahir culminaven els tràmits en arreplegar el distintiu en un acte a Benidorm que servia per celebrar el 10é aniversari del model de DTI-CV i el 5é aniversari de la Xarxa DTI-CV.

 

Inici del procés al 2019, a la Fira Fitur

Tavernes va iniciar el camí amb la participació en el programa “Destinacions Turístiques Intel·ligents (DTI CV)” en gener del 2019, tot coincidint amb la presència vallera a FITUR. La Xarxa de Destinacions Turístiques Intel·ligents de la Comunitat Valenciana està pensada per a compartir experiències, informació i bones pràctiques entre tots els municipis adherits. 

Fitur 19: Tavernes iniciava la participació en el programa DTI

 

Turisme Comunitat Valenciana, a través del Invat-tur, va iniciar en 2014 el procés de transformació de les destinacions amb la implantació del model de destinacions turístiques intel·ligents, al qual com hem dit es va adherir Tavernes en el 2019. 

Després d'un any d'enviament de dades sobre els punts que demana Invat-tur, es va passar a la segona fase fase del procés quan va ser la incorporació definitiva de Tavernes, que va quedar inclós en el denominat nivell 1. Aquest nivell, el primer i més senzill per les condicions que imposa, contempla entre altres qüestions tindre elaborat un pla turístic o estratègic de turisme i comptar amb una Comissió Tècnica Interdepartamental.