divendres, 8 d’agost del 2025

TRADICIONS I CULTURA POPULAR AL VOLTANT DE SANT LLORENÇ (II): Les ermites que Tavernes ha dedicat a Sant Llorenç al llarg dels segles

Sant Llorenç de l'Alcudiola actualment restaurada
 

La devoció de Tavernes a Sant Llorenç, com apuntàvem ahir, és molt antiga, del segle XVI, i els actes dedicats al sant sempre s'han celebrat en una ermita que, per circumstàncies històriques, ha tingut un emplaçament canviant. Així la primera ermita de la Valldigna dedicada a Sant Llorenç de la qual tenim constància documentada és la nomenada tradicionalment de Sant Llorenç d'Alcudiola, bastida segurament al segle XVI en la partida del terme que porta eixe nom, prop del terme de Favara, i prop també de l'alqueria de moriscos d'Alcudiola. 

L'origen d'aquesta ermita cal unir-lo al de l'antiga parròquia de l'alqueria d'Alcudiola, que va quedar deshabitada  amb l'expulsió dels moriscos (any 1609) i el temple va passar a ser una simple ermita rural que compartien Tavernes i Favara fins que aquesta darrera localitat quedara annexionada a la parròquia de Cullera.

El llogaret de l'Alcudiola hauria de tindre bastants pobladors, si tenim en compte l'època a que ens referim,  i això es pot deduir del fet que en desembre del 1534 es va desmembrar de la parròquia del Ràfol i va formar parròquia pròpia al temps que el llogaret del Massalari passava a dependre de l’Alcudiola.

Amb els anys, Favara es desmembrava de l’església parroquial de Cullera i passava també a dependre de la nova parròquia de l’Alcudiola, sota l’advocació de Sant Llorenç. La resolució eclesiàstica determinava que les misses els dies festius i dominicals serien dues, una  a l'Alcudiola on acudiran també els veïns del Massalari i una altra a Favara.  (Arxiu General del Regne de València. Convents 795).

 

 

Malgrat això, no hem d’oblidar que els veïns moriscos continuaven practicant la seua religió, usos i costums i ho confirmaria la troballa de la la «maqbara» (el cementeri islàmic) de l'antic poblat de l'Alcudiola (de  l'àrab al-qúdia que significa tossal o pujol, amb el sufix mossàrab –ola per remarcar que era de poca elevació) durant les obres de construcció de la A-38 en febrer del 2028, de la qual cosa donarem informació.

L’execució de les obres de rehabilitació de l’ermita va dur aparellat la realització d’un conjunt de cates arqueològiques ordenades a fer per la Conselleria de Cultura, actuació que va servir per localitzar el 2013 prop de l’ermita un cementeri amb un total de 16 enterraments dels segles XVI y XVII i la cimentació de l’antiga església de l’Alcudiola, que es va despoblar el 1609 coincidint amb l’expulsió dels moriscos, va desaparéixer però va romandre l'ermita.

No obstant, la devoció a Sant Llorenç va quedar molt arrelada a Tavernes i també a la veïna localitat de Favara, que celebra en aquests dies les seues festes majors dedicades precisament a aquest sant. Fa molt, molt de temps,  la celebració era comuna,  s'hi celebraven processons i romeries per demanar al sant que protegira les collites i els termes, una festa que segurament seria l’origen de l’actual porrat de Sant Llorenç.
 

Imatge antiga de l'ermita de Sant Llorenç del Teularet (desapareguda)
 
Després del despoblament, i amb el pas del temps, sorgiren rivalitats entre Tavernes i Favara pel lloc i, al final, es va prendre una decisió salomònica: cada poble es va bastir l’ermita pròpia en altres llocs i la d'Alcudiola va quedar abandonada quan cada poble va començar a celebrar el dia del sant pel seu compte.
 
Tavernes va construir l’ermita de Sant Llorenç a un turó de la partida del Teularet, una edificació amb l'estil clàssic de les ermites rurals valencianes on es va celebrar durant moltes i moltes dècades la festa i porrat dedicat al sant. 
 
Al lloc hi acudiren, sempre a peu o amb algun carro, centenars de veïns i veïnes valleres... fins que van arribar les obres de l'autopista i, cosa que potser ara seria més impensable i impossible, l'ermita es va enderrocar. Tavernes perdia un edifici històric, arrelat a una tradició secular i del qual avui no en queda res, ni  del lloc ni la ubicació travessada al damunt per l'asfalt de l'AP-7. Només roman en el record de la gent més gran del poble i alguna fotografia.
 
L'actual ermita de Sant Llorenç
 
 
La concessionària de l'autopista es va comprometre a bastir-ne una de nova, i l'emplaçament triat va ser el racó Joana. És l'actual ermita, on aquest diumenge, festivitat de Sant Llorenç, festejarem al sant amb oficis religiosos i el tradicional porrat a més d'un recital del festival "Sete Sóis, Sete Luas" programat  a les 20 hores, amb el grup valencià Mala, banda de folk en valencià nominada com a millor disc revelació en els Premis Ovidi Montllor 2024. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Podeu enviar els vostres comentaris d'actualitat. La Cotorra de la Vall els publicará com a notícia sempre que siguen d'interés general i després de comprovar-ne la veracitat.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.