El dia de Sant Llorenç i voltants, i millor el dia 12, són ideals per vore "Els Perseids", la pluja d'estrelles o llàgrimes de Sant Llorenç

 

 

 El fenomen astronòmic de la pluja d'estels, també conegut popularment com a les llàgrimes de Sant Llorenç, tot i que des de mitjan de juliol podia observar-se, són tradicionalment el voltant de Sant Llorenç els millors dies de l'any per observar-hi aquest fenomen.

Enric Marco del Departament d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València  ens assabent que enguany serà el 12 d'agost el dia ideal per a contemplar la pluja de meteors del Perseids, una activitat que s'allarga des del 17 de juliol al 24 d’agost, amb un màxim el 12 d’agost. 

 

La taxa màxima observable serà de 150 meteors per hora i el radiant es troba en direcció de la constel·lació de Perseu. El cos principal responsable de crear la pluja dels Perseids ha sigut identificat com el cometa 109P/Swift-Tuttle i el millor moment per a veure-les, encara que amb una Lluna minvant, serà en la matinada del dia 12 d’agost, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

El pas del cometa109P/Swift-Tuttle per les proximitats del Sol ens ofereix un espectacle astronòmic, un ball de llums celestes que ens recorda que som part del cosmos i que la nau Terra viatja sense aturar-se. La pluja de meteors també es coneguda com a "Els Perseids" i són les restes de la cua de pols còsmica que deixa anar el cometa Swift-Tuttle amb el pas pel cel. S'anomenen "Els Perseids" per referencia al radiant on es troben, la constel·lació de Perseu, prop de Cassiopea. 

 

 

  

 

Com és sabut, aquest cometa és un tros de gel brut (gels d’aigua, amoníac, etc. i pols) i com que s’escalfa cada vegada que s’acosta al Sol, emet material en immensos dolls que formen cues de pols i gas ionitzat. Aquests dies la Terra creua l’òrbita del cometa i es troba amb els seus residus.

 

Per gaudir dels Perseids  millor que res cercar un lloc fosc, allunyat de les ciutats on el cel nocturn encara estiga net i es veja la Via Làctia. I no cal equipament especial, ni prismàtics, ni telescopis. Simplement caldrà que us estireu a terra sobre una tovallola a la platja (si està ben fosca) o al camp molt millor i podreu veure tot el cel de cop i no us perdreu cap meteor. 

 

 El nostre agraïment a Enric Marco del Departament d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València