Els parcs d'Oliva i Gandia, que ofereixen servei a la Safor-Valldigna, amb problemes d'actuació per falta de personal

 

Els parcs comarcals de la Safor (Oliva i Gandia) passen per problemes pel conflicte laboral del Consorci Provincial de Bombers de València, dependent de la Diputació, una situació que pot impedir actuar amb rapidesa i eficàcia davant situacions d'emergència.

El parc d'Oliva ha patit el tancament algun temps per falta de personal, però ahir va reobrir amb dos bombers arribats d'altres destins, però no té assegurada l'operativitat tots els dies. A Gandia la situació és semblant, no hi ha prou personal per a una segona eixida, és a dir si es produeixen dues actuacions al mateix temps, no tenen efectius disponibles. A Gandia, el vehicle destinat a incendis forestals no disposa de personal mentre l'escala de rescat amb cistella que arriba al vuité pis, no te la ITV en vigor. En cas de necessitat, hauria de vindre un vehicle similar del parc d'Alzira. 

Ahir va haver-hi una reunió sense cap resultat: la protesta continuarà. Compromís per Oliva culpa al diputat del consorci, Avelino Mascarell, alcalde de Xeraco, de fracàs en la seua gestió, al mateix temps que adverteix que tampoc hi ha reforços forestals, amb un servei pràcticament desmantellat en plena temporada d'alt risc d'incendis.

Sense acord en la reunió d'ahir 

Fonts sindicals del Consorci de Bombers de València després de la reunió sense acord  d'ahir divendres amb la direcció de l’entitat, dependent de la Diputació, han dit que la direcció afirma que, "pel sostre de despesa, no pot atendre les demandes del preacord. El fer hores extres es pot incomplir,  el sostre de despesa no, i lamentablement el tancament de parcs continuarà per falta d’efectius".

Els  sindicats UGT, Intersindical i CGT des del 29 de juny deixen de fer hores extra com a mesura de protesta davant els incompliments del PP, responsable del servei, en matèria d’augment de la plantilla. Això fa que cada dia hi haja parcs i recursos que no funcionen per falta de personal, de mitjana uns 20 efectius al dia incloent-hi totes les categories. 

 

 

 Els parcs de bombers, segons les dimensions, necessiten un mínim entre 4 i 7 efectius per a funcionar, per la qual cosa, si algun no arriba a la xifra, es tanca i els efectius restants es reparteixen en altres instal·lacions. Així ahir divendres Gandia es va quedar amb quatre bombers i un sol vehicle. Tot això en un moment en què la Comunitat Valenciana està en alerta taronja per risc alt d’incendis forestals.

Fonts de la Diputació de València asseguren que mantenen la "voluntat de continuar en el procés de millora contínua de les condicions de treball de la totalitat de la plantilla" i que van presentar una modificació del preacord del 27 de març de 2025 que inclou "un pla de millora concret, viable i quantificat”, estructurat al voltant dels eixos: Temps de treball, formació i retribucions salarials".

La gran majoria de les paelles que es cuinaran a Falles, festes i a casa, no portaran l’arròs cultivat a l’Albufera

 

La Unió Llauradora i Ramadera ha denunciat l’arribada el passat dijous al port de València d’un nou carregament de 5.000 tones d’arròs redó procedent de l’Índia, destinat a Arrocerías Pons, empresa proveïdora de Mercadona amb seu a Massanassa (l’Horta Sud). L'organització agrària ha assenyalat que en un mes han entrat vora 20.000 tones d’arròs importat per marques comercials assentades al País Valencià. 

Cal dir que l'arròs redó importat es competència directa amb el cultivat a les zones productores del País Valencià. La Unió critica l'aposta de les empreses per comprar l'arròs de fora, més barat,  i majorment ve països d'Àsia, mentre el valencià no es ven, i els llauradors arrossers han de vendre a preu baix el seu producte. 

 

 

 

La Unió reclama l’activació d’una clàusula de salvaguarda per protegir el sector arrosser europeu i més que res  la implantació d’un etiquetatge obligatori d’origen per garantir la transparència. En aquest cas es recorda la importància que els paquets tinguen la seua Denominació d’Origen Arròs de València per certificar-ne la qualitat i procedència. 

La Unió critica la pràctica d’algunes empreses de vendre arròs importat com si fora valencià, mostrant només el distribuïdor local o inclús imatges icòniques del País Valencià. "Aquesta estratègia arruïna els productors i enganya els consumidors", lamenta La Unió, que conclou: "Preferim que deixen de fer gala públicament d’eixa suposada valenciania i que aposten verdaderament pels arrossos valencians i pels seus productors".

 

 

 "Només el segell de la DO garanteix que és valencià" afirma la Unió, que insisteix en la importància de consumir arròs valencià per protegir el sector, garantir la qualitat del producte i preservar els aiguamolls valencians, ecosistemes clau com ara l’Albufera i la Marjal Pego-Oliva.

L’organització exigeix a la Conselleria d’Agricultura inspeccions sobre la procedència i analítiques d’aquest arròs, així com controls rigorosos en les instal·lacions de les empreses importadores. A més, reclamen a la Unió Europea un reglament que obligue a indicar l’origen de l’arròs en les etiquetes, tal com ja passa amb altres productes alimentaris.

TRADICIONS: Dimecres, 9 de juliol, celebrarem el Dia de la Sang, també dita del "Clot de la Font"

 

El segon dimecres de juliol, com és tradició i tots els anys, celebrem el "Dia de la Sang” o “Dia del Clot de la Font”, nom indistint  que emprem a la Valldigna segons la població on visques, perquè aquesta efemèride és tradicional a la comarca i la celebren Tavernes, Benifairó i Simat. El pròxim dimecres, dia 9, es muntara un porrat al Clot de la Font, al peu de la Muntanya de l'Ombria, s'inaugurarà la temporada de concerts del festival "Sete Sois, Sete Luas" i la barriada del Crist de la Sang celebrarà al llarg de la setmana diversos actes dedicats al Crist de la Sang. 

 

I com solem fer tots els anys perquè són històries de bon recordar, parlem de  la festivitat en el marc històric, almenys que no es perda en la memòria  el caràcter i consideració de gran jornada festiva que abans tenia. Abans, quan el calendari laboral no havia unificat els dies festius, el Dia de la Sang era un dia important dins del cicle festiu d'estiu de Tavernes, però d'ençà que va perdre la consideració de festa local només per la vesprada i ja quasi a boqueta nit, es recupera una poca part del que era la celebració, i sobre tot al Clot de la Font, d'altres dècades. 

 

 

 

 

 

Abans, recordem-ho, a Tavernes era festa grossa, quan això de l’estiueig a la platja era cosa d’unes quantes famílies benestants, mentre el Dia del Clot de la Font era per a moltes famílies i colles d'amics jornada de paella en el paratge, d'assajar el primer meló d'Alger i celebrar el porrat. I si ens agrada la gastronomia popular i tradicional, era el dia del berenar de la coca oberta de tomaca i pebres, adobada amb tonyina de sorra i de la coca morena. 

 

Un costum gastronòmic que es va perdent, per no dir que s'ha perdut, substituït  per les pizzes italianes que s'hi han imposat per tot arreu. Però, si hem de fer cas a alguns historiadors que tracten de la gastronomia i cuina popular, les pizzes italianes són una adaptació de les nostres coques tradicionals, que arribarien a Nàpols en aquell temps que el Regne de Nàpols formava part de la Corona d'Aragó i allí, evolucionaren a traves del temps alhora que anaren escampant-se per tota Itàlia. Siga com siga, una bona coca nostra no té res a envejar a una pizza.

A Tavernes,  la barriada del Crist ha fet festa el Dia de la Sang i voltants, amb actes religiosos i populars que es dediquen al Santíssim Crist de la Sang. De sempre era costum les revetles i els sopars a la fresca dels veïns dels carrers de la barriada.  I enguany no pot ser menys, i els festers han preparat una programació que podeu consultar tot seguit en el cartell oficial.

 

 
 

Hi ha referències històriques de com se celebraven antigament i com la festa era nomenada pels vallers “les Festes de la Granota”.  No ens inventem res, i si bé ho pensem, eixe nom ens parla de vivències i realitats de fa anys, molts anys, de quan la Partida era plena de camps d'arròs. 

 

El nom "Festes de la Granota", documentat a inicis del segle XX, ens recorda la tasca d'alguns veïns de la barriada per aquests temps: capturar granotes pels arrossars de la Partida i vendre-les a Tavernes pels carrers i obtindre alguns guanys. Avui ha desaparegut de la gastronomia popular vallera, però tot i que no semble la granota és una menja exquisida i si ho pregunteu als vostres majors, segur que molts encara us podran parlar de "l'arròs caldós amb cuixes de granotes". 

 

 

 

Quan a partir dels anys 1970 es va imposar la moda d'anar a la mar a passar l'estiu, un resultat del gran boom urbanístic de la platja que, unit al nou calendari laboral, va fer que la festa quasi desapareguera. Les darrers dècades ha pres un poc d'embranzida primer per formar part dels "Porrats de la Safor" i també a l'impuls que li dóna acollir el primer concert del festival "Sete Sois Sete Luas", tot i que any rere any el porrat va minvant en paradetes.

  

Era una de les festes grans del cicle estival a la Valldigna (la primera Sant Pere) i donava també inici al cicle de festes populars de barriada i carrers que s'hi celebraven per tot arreu de les tres poblacions, algunes vegades amb ball i festa al voltant de la rondalla. Després vindria Sant Jaume i Sant Llorenç amb el seu porrat com a més significatius. Temps era temps... 

 

La justícia dóna la raó a Tavernes en el contenciós de la mota del Vaca i possibilita una nova licitació

 

El tribunal ha donat la raó a l'Ajuntament en el contenciós que mantenia amb l'empresa Cadersa al voltant de l'execució de la mota del riu Vaca. El tribunal considera que l'empresa havia d'haver représ les obres del "Condicionament ambiental en la via ciclopeatonal marge esquerre del riu Vaca", tal com li va demanar en el seu moment l'Ajuntament. 

 

Aquesta obra fa temps que està paralitzada i, després de mesos sense treballar, la zona afectada ha tornat pràcticament a l'estat inicial en haver crescut amplament la malesa i vegetació (foto superior, 2 de juliol). De tota manera, segons hem sabut, la sentència a favor de l'Ajuntament en la causa judicial no es ferma i l'empresa la pot recórrer en cassació.  

  

Tram del casc urbà del projecte de mota, segons la licitació PCSP en l'any 2021

Recordem la història 

 

En el mes de juliol del 2021, el govern de Compromís licita la construcció de la mota, que es va adjudicar a Cadersa per  408.789 euros.  El govern de M. Rajoy havia anul·lat el projecte del Vaca (39 milions), i Tavernes es veia obligat a executar l'obra  per legalitzar la zona d'afecció del riu en el Vergeret i evitar la demolició d'habitatges en els 10 edificis declarats "il·legals" pel Tribunal Suprem. La sentència del Suprem confirmava i reconeixia que el PP va construir la urbanització El Vergeret  en zona inundable i sense permís de la Confederació. 

 

El projecte li havia costat al govern de Compromís reunions, gestions, canvis, etc. i consensos durant anys amb la Confederació, però a la fi! les obres es van iniciar. A l'estiu del 2022 es van paralitzar en aparéixer en el marge del riu una entrada erosiva, tapada per capes de vegetació durant dècades, i de la qual no hi havia constància en cap dels plànols que tenia Confederació de la partió de les terres al costat. Una espècie de "mossa" en el mur que trencava l'execució en línia recta i desfeia la planificació. Un entrebanc en un projecte molt complex, que ja havia patit de modificats en la redacció feta amb participació de Confederació per donar la conformitat al projecte.

 

Ara, es paralitzava l'obra i s'havia de redactar un modificat per eixe tram de la mota i havia de ser revistat i aprovat novament per la Confederació, organisme competent i qui ha d’autoritzar totes les actuacions. 

 

 

La mota i "el problema" durant les obres vista des del camí del Tol·lo (any 2022)

 

Una represa d'obres fallida i l'obra acabada en els tribunals

I arribem al desembre del 2023. El nou govern municipal demana a l'empresa reiniciar les obres, però  l’empresa al·lega que desconeixia el modificat del projecte i tampoc no acceptava els preus que li proposava l’Ajuntament: la paralització havia coincidit amb el gran augment de preus d'aquell temps.

El tira i arronsa acaba sense acord i l’Ajuntament inicia l’expedient de resolució del contracte per incompliment greu i exigeix a l’empresa una indemnització, perquè és obra subvencionada per Diputació, ja prorrogada, i s’hauria de tornar la subvenció.  

L’empresa, com podíem llegir en premsa, afirmava que mai no ha deixat una obra inacabada però no podien assumir les exigències de l’Ajuntament i ni decidir si seguia o no sense conéixer el modificat per solucionar el problema sorgit. També afirmava que no era culpa seua la paralització i que si l'obra no s'havia représ després de 8 mesos era per causes alienes a l'empresa, i per tant reclamava resoldre el contracte i devolució dels avals. I la disputa, acabava en els tribunals en un contenció-administratiu que s'ha fallat a favor de l'Ajuntament, tot i que la sentència si que anul·la la indemnització demanada per l'Ajuntament a l'empresa per valor de 1689,21 euros.  

A partir d'ara i després la sentència que considera ajustat a dret la petició de inici de les obres, s'haurà de refer el projecte inicial, amb la solució tècnica per aqueix tram problemàtic, i de nou la Confederació l'haurà d'aprovar. I després valorar l'obra ja executada, la liquidació a l'empresa i tornar a licitar i adjudicar un nou projecte d'acabament de la mota. Això sempre i quan el recurs de cassació de l'empresa no canvie el sentit de la sentència, que inicialment afavoreix l'Ajuntament. 

El projecte explicat breument 

 

Integració paisatgística i mirador elevat sobre el riu i la ciutat de la moto, segons la licitació PCSP

El projecte inicial contemplava una mota de terra de 1’5 km al costat del riu Vaca, entre l'assut i el Tol·lo, amb altura variable i integrada en el casc urbà, enjardinada amb espècies autòctones i, en el tram de l'Avinguda de les Corts Valencianes, amb un carril compartit per vianants i bicicletes.  

El govern de Compromís va dividir el projecte en dos unitats i va aconseguir ajudes per pagar vora el milió total que costaria tota l'actuació. La primera unitat s'aprofitaria com a tram de la Via Verda Tavernes-Carcaixent,  pel costat de l’Avinguda de les Corts Valencianes, i s'integrava dins de les infraestructures del mur-mota del Vaca, i el Ministeri de Transició Ecològica va acceptar pagar-la.  La segona segon unitat seria la integració paisatgística i urbana del mur mota, a càrrec l’àrea de Medi Ambient de la Diputació,  que va confirmar la seua ajuda en l’execució.

La platja de la Goleta ja és APTA per al bany. Les analítiques confirmen el bon estat de l'aigua

  

 

El servei de  Qualitat d'Aigües de la Conselleria de Medi Ambient ha informat a l'Ajuntament que la qualitat de l'aigua de la platja de la Goleta és APTA per al bany, per tant i des de fa només uns minuts (són les 15 hores 25 minuts quan redactem) es reobri la platja per a ús dels banyistes.

 

Aquesta novetat es complementa amb la hissada novament de la bandera blava i la retirada de la bandera roja de prohibició que ha onejat des d'ahir perquè el servei de salvament de Creu Roja col·loque en el pal la convenient segons l'estat de la mar.

 

 La prohibició del bany en la platja de la Goleta va començar ahir i s'ha mantingut avui durant tot el matí i primeres hores de la vesprada, perquè no s'havien rebut els resultats de les analítiques de control de l'aigua de bany que ahir va realitzar el servei de Qualitat d'Aigües de la Conselleria de Medi Ambient.

Resultats de les analítiques últimes 

 

Una sentència judicial avala el pagament de complements de productivitat firmats per Llàcer als agents de la Policia Local

 

 

El jutjat contenciós administratiu número 7 de València, a través de la sentència 208/2025, avala el pagament de complements de productivitat als agents de la Policia Local de Tavernes segons els decrets firmats pel regidor Josep Llàcer, quan era responsable de Seguretat Ciutadana.

El jutjat va admetre el recurs presentat pels agents contra la decisió de l'Ajuntament que pretenia deixar sense efecte el pagament marcat en unes resolucions del mes de febrer del 2024. Per tant, ens trobem davant una novetat important en el tema de les productivitats de la policia, ja que el tribunal del contenciós administratiu dóna la raó als sindicats policial davant del mateix Ajuntament, i avala com a legals els decrets de Llàcer. 

El regidor Josep Llàcer, de Compromís, té un argument més en la seua defensa dins del procediment en que estàs investigat per aquest mateix assumpte i els seus advocats inclouran l'escrit i la sentència en la documentació del procediment en la seua contra que se segueix en els jutjats de Sueca. 

Els dos decrets autoritzant el pagament de la productivitat, en base a l'organització de la plantilla durant els dies del Festivern,  es pagaven en la nòmina de febrer del 2024. Contra eixos decrets els sindicats CC.OO i STAS-Intersindical van presentar un recurs de reposició en representació del personal administratiu de l'Ajuntament en considerar que no eren ajustats a dret. 

El recurs de CCOO i STAS-Intersindical va propiciar un informe del secretari municipal i del cap de personal de l'Ajuntament on se senyalava que la productivitat que s'havia pactat en el Consell de la Policia era nul·la per no ser eixe l'òrgan competent, sinó la Mesa General de Negociació. 

Com a conseqüència d'eixos informes, l'Ajuntament va estimar el recurs contra els decrets de Josep Llàcer, i el procediment va derivar en una investigació penal al regidor de Compromís, que era el responsable de la Seguretat Ciutadana en la passada legislatura. La sentència del tribunal contenciós-administratiu lleva la raó a l'Ajuntament i als dos sindicats esmentats i avala la legalitat dels decrets de Llàcer. 

 

La sentència 

 La sentencia assenyala que les productivitats es perceben  des del 2013 i el jutjat deixa clar que "consta i no es discuteix que l'Ajuntament de Tavernes de la Valldigna s'ha atingut a ells durant un llarg període de temps sense haver-los qüestionat gens ni mica".

La resolució del contenciós administratiu indica que s'ha d'estimar íntegrament el recurs i el jutge en la sentencia diu (traduïm): "De fet, consta i no es discuteix que l'Ajuntament de Tavernes de la Valldigna s'ha atingut a ells durant un llarg període de temps (almenys des del 2021) sense haver-los qüestionat gens ni mica i sense que conste un motiu concret pel qual, ara (o l'any 2024) haja decidit fer-ho.
En tals circumstàncies, per tant, no és rellevant, a l'efecte de resoldre el present plet, si els citats Acords adoptats en el si del Consell de Policia i actes dictats pel Regidor de Seguretat Ciutadana van ser dictats o no per òrgan competent o si són o no contraris a determinades normes jurídiques".

En conseqüència: "1. S'anul·la l'actuació administrativa impugnada. 2. Es declaren ajustades a Dret les Resolucions números 339 i 341 de l'Ajuntament de Tavernes de la Valldigna de data 29 de gener de 2024, amb totes les conseqüències inherents". 

 Més informació amb les notícies sobre l'assumpte que publicàrem en el seu moment:

Publicàrem el 14 de maig

https://lacotorradelavall.blogspot.com/2025/05/el-judici-de-telediari-al-regidor-josep.html

Publicàrem el 15 de maig 

https://lacotorradelavall.blogspot.com/2025/05/linforme-que-ha-servit-dimputacio-al.html

Conselleria de Medi Ambient demana a l'Ajuntament tancar la platja de la Goleta per contaminació fecal d'origen residual

Platja de la Goleta

 La Conselleria de Medi Ambient ha comunicat a l'Ajuntament que dins de les actuacions previstes en el Programa de Control de Qualitat de les Aigües de Bany s'han identificat en la platja de la Goleta nivells elevats de paràmetres microbiològics en les mostres preses ahir, dia 1 de juliol.

Segons la Conselleria se supera els valors màxims admesos en contaminació fecal, cosa que indicaria una contaminació d'origen residual. El mostreig efectuat en la zona del Passeig dels Tarongers indica  

 

- Escherichia coli valor de 72 NPM/100 ml. Valor màxim 500 ufc/100 ml). *

- Enterococos intestinales (provisionsl) > 2005 NPM/100 ml (valor màxim 200utc/100 ml). *

(*) NPM: Nombre més probable en 100 ml. (valor màxim 500 ufc/100 ml).  

   UFC: Unitats formadores de colònies. Recompte bacterià indicador de la quantitat de microorganismes vius en un líquid. El determina el nombre de colònies individuals i descriu el nombre de cèl·lules d'un organisme en l'aigua.

 

Avui es prendran noves mostres i es comunicarà el resultat a l'Ajuntament. Mentre dura aquest episodi, onejarà la bandera roja.

 

Per tant la Conselleria ha demanat tancar la zona de Bany en la platja de la Goleta i arriar la bandera blava i facilitar la informació de la situació en els accessos a la platja i posta sanitària.  L'Ajuntament haurà d'informar les possibles causes de la contaminació residual, així com de les actuacions que du a cap per eliminar-la.

L'Ajuntament licita les obres d'acabament de la piscina per un valor superior als 2 milions d'euros

 

L'Ajuntament ha licitat les obres del projecte d'acabament de la piscina coberta per un total bàsic, impostos inclosos de 2.132,723'52 euros (desglossat en 1.762.581,42€ més el 21% d'IVA 370.142'10 euros) i amb una previsió de durada de les obres de 8 mesos des del dia de formalització de l'acta de replanteig i inici de les mateixes.

El projecte contempla els treballs que calen per a dur a cap l'acabament de la piscina coberta, on es tenen en compte entre altres actuacions  les reparacions de danys existents, els revestiments, cobertes, la façana i les instal·lacions de climatització i ventilació, fontaneria i sanejament. 

Així mateix el projecte compren les obres d'urbanització de la zona del voltant de l'edifici, amb una vial de vianants entre la piscina i el CEIP Alfàndec i l'habilitació d'una nova entrada als usuaris que s'obrirà al costat de la zona de jocs del Parc dels Vents, amb la qual cosa es podrà entrar a les instal·lacions des de l'avinguda de les Corts Valencianes (Vore plànol).

 

Plànol general segons la PCSP 

 

Les empreses interessades en l'execució del projecte poden presentar les seues ofertes fins el dia 21 de l'actual mes de juliol. Donada la quantia de les obres, els treballs a realitzar s'han dividit en lots, de manera que les empreses puguen presentar ofertes a distints lots segons la seua qualificació, i que detallem, amb el seu valor impostos inclosos: 

Lot 1 Obra .....    870.669,11 euros
Lot 2 Urbanització.....   211.692,51 euros
Lot 3 Instal·lacions de climatització, ventilació i ACS ....   431.421,66 euros
Lot 4 Instal·lació de la piscina...    110.885,79 euros
Lot 5 Instal·lació de gas propà....     35.224,53 euros
Lot 6 Instal·lació fotovoltaica....       35.912,34 euros
Lot 7 Instal·lació tèrmica per a ACS....    338.549,63 euros
Lot 8 Control de les instal·lacions......  98.367,93 euros

 

 

La zona del riu Vaca que limita amb el casc urbà experimenta un gran creixement de canyes el darrer mes

 

Ens envien unes fotos del Vaca des del pont del carrer Escorxador, la primera que obri la noticia, és d'avui mateix en fer-se de dia i la segona, la que hi ha més davall ens diuen que és del dia 18 del passat mes de maig. I que comparem les dues, i vorem com en poc més de un mes, les canyes han fet de les seues, s'han apoderat i han començat a envair tot el llit del riu.

Ens comenta l'autor de les fotos que, com ací fa uns dies publicàrem, l'Ajuntament estava netejant rius i barrancs vist que la Confederació no actua.  I per tant demana si es podria atendre amb urgència aquesta zona del riu, com altres anys ha fet, perquè pensa que en unes poques setmanes la vegetació va a créixer molt més i cada vegada serà més complicat i difícil.  Dit queda.  

Agraïm les fotografies i l'interés. 

 

AEMET activa avís groc: Un dia més ens afectarà l'onada de calor, que pot continuar encara uns dies més

Calor, calor i calor. I ja portem bastants dies en la mateixa situació, una onada de calor continuada que per persistent fa que notem més els efectes. I sembla que encara continuarà uns quants dies més, tot i que a poc a poc refrescara un poc.

Ahir dilluns va ser un dia bastant xafogós i calorós, potser el més dur del que hem tingut fins ara i a la Valldigna ho vam notar amb valor excepcionals i que no és habitual vore'ls a la nostra comarca, tant a prop de la mar. Així i tot durant la nit es fa difícil descansar i dormir.

Segons AVAMET ahir dilluns a la Valldigna, Barx en l'estació de la Visteta va superar els 39ºC, a Benifairó a Cambro-Pator els 37ºC, mentre a Tavernes les tres estacions d'AVAMET registraren màximes entre 35 i 37ºC.  La nit passada a Barx es va registrar mínimes entre 18 i 21ºC, a Benifairó 21ºC i a Tavernes entre 22 i 24º C al poble, però són mínimes que es donen ja de matinada. No consten dades de Simat.

AEMET continua amb avís groc per calor al nostre territori. Deduïm que avui, entrada al mes de juliol tindrem un dia semblant al d'ahir i les temperatures al País Valencià seran altes, amb punts on novament superaran els 40ºC en les comarques centrals de l'interior i amb l'ambient pesat i xafogós, sense brises que puguen alleugerir-lo.  Amb aquests condicionants, hi ha risc elevat d'incendi forestal. Precaució.

ACTUALITZEM: Canvi i millora de les parades, i nou horari d'autobús Tavernes-estació-platja vigent des d'ahir.

 

Nota: Actualitzem l'article que vam publicar sobre horaris i parades de la línia d'autobús L102 de Tavernes-Estació-Platja - anada i tornada- amb nou gràfic del trajecte i la inclusió de les parades en la zona sud de la platja.  

La Marina Gandiense, empresa concessionària del transport de viatgers entre Tavernes-estació del tren-platja ha donat a conéixer en el seu Facebook el nou horari d'autobús que regirà a partir de dilluns, dia 30 de juny.

Com vam informar fa uns mesos, la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori ja havia iniciat la licitació del servei públic de transport regular amb autobusos de la denominada "València litoral", línies de passatgers de titularitat de la Generalitat, i que compren sublínies d'autobusos de les dues Riberes i de la Safor, per a les quals la Generalitat abona una quantitat superior als 41 milions per una concessió total de 10 anys.

En aquest paquet, està compresa la sublínia "CV-113 Safor Nord", que comprén a més del trajecte Simat-Gandia, el trajecte L102 Tavernes, estació i platja, amb anada i tornada, i que en aquest cas presta l'empresa Marina Gandiense per concessió de la Generalitat. No és per tant, al contrari del que de vegades es pensa,  una responsabilitat o competència de l'Ajuntament els horaris del servei.  

Nous horaris a partir de demà, els de dies laborables i cap de setmana 

 

 

Informació de les parades de l'autobús, des de Tavernes a la platja i tornada

L'autobús segueix un traçat circular que comença a l'Avinguda de la Valldigna (poble), travessa Tavernes i segueix per la carretera fins a l'estació. Des d'ací cap a la platja, on  recorre primer la part sud fins al carrer Les Barques on gira per recórrer després tota l'Avinguda de la Marina i la part nord pel passeig de la Goleta fins a arribar als campets (Carrer Cullera). Allí dona la volta per fer el camí a l'inrevés al d'anada, però ja sense recórrer la part sud, i cercar la carretera per entrar de nou a l'estació i tornar a Tavernes. 

 

La Goleta ara (CAPÍTOL 2): A Tavernes fa 2 anys que esperem, 2 anys sense saber res del projecte de la Goleta

La Goleta, 29 de juny

 

A Tavernes continuem esperant, i com diu Llach “Esperem, ben segur que esperem. És l'espera dels que no ens aturarem fins que no calgui dir: no és això”. Esperem un projecte del qual fa dos anys que no en sabem res, des de l’exposició publica el mes de juny del 2023.

El Miteco va presentar quatre possibles solucions, tal com vam informar amb tot detall en diversos articles el mes de juliol del 2023 (i que podeu cercar i consultar), però ja va triar la denominada “alternativa 4” que,  no contempla cap tipus d'escullera per retindre l'arena, com demanava un estudi de la Universitat Politècnica de València, i com hi ha projectes executats i pel mateix Miteco en localitats costaneres valencianes, cas d'Almenara (foto de davall) o Dénia.

 

El projecte triat pel Miteco d'eixida (Alternativa 4) contemplava un cost de 16 milions (sense IVA) per a la regeneració de les platges del Brosquil i Goleta, 2100 metres de longitud,  i un termini de 10 mesos quan s'adjudique, la construcció d'un espigó en el límit entre la platja del Brosquil nord i el Brosquil sud (terme de Cullera), la prolongació de l'espigó al sud de La Goleta (35 metres més de l'actual, canal de San Pablo) i abocament de 823.226,61 m³ en total (vora la meitat seria a la Goleta de Tavernes) procedent del jaciment marí de Cullera per a regenerar un ample mínim en tota la costa de 50 m. Com a complement la regeneració dunar amb creació de nous espais dunars i la construcció de nous accessos a la platja i reposició altres existents. 

 

Imatge del projecte Alternativa 4. L'elaboració pròpia es refereix a la de l'empresa redactora

 

Qüestions al voltant del projecte, o ¿podem saber alguna cosa més mirant Dénia?

Un projecte semblant és el que dut a cap el govern espanyol a Dénia (vore foto davall). Segons la delegada del govern va dir a la premsa és una obra per a 25 anys i això ens fa pensar que la regeneració de la Goleta, si s’executa, tindrà data de caducitat. Sembla clar que no serà per a sempre i més si el canvi climàtic segueix amb aquestes modificacions de la climatologia: desgel de pols, escalfament general del planeta amb desgel de pols i desaparició de les geleres, augment del nivell de la mar amb unes previsions per a la Mediterrània per a tremolar, temporals més greus que els de la DANA Glòria, etc.

 

I a banda d'aquestes qüestions mediambientals; una altra que enllaça amb el problema de la nova partió (deslinde).  Si finalment, es du a cap la regeneració de la Goleta, la primera línia d’edificacions de la platja ¿continuarà afectada per l’espai del domini públic? ¿O caldrà fer una nova partió quan acabe la regeneració? Perquè els habitatges estaran molt més allunyats de la mar, i l’afecció d’onades no serà la mateixa... ¿caldrà per tant anul·lar la partió prevista? 

 

Se li donarà solució?

 

I de Tavernes, què? Per ara res, cap novetat

Doncs per ara, res. Cap novetat. El projecte triat d'eixida pel Miteco (només el beneeix el PSOE local, no és ben vist per tots per la falta d'espigons o esculls soterrats que retinguen l'arena) contemplava un cost de 16 milions (sense IVA) per a la regeneració de les platges del Brosquil i Goleta. Com hem dit,  ho repetim, per executar la:

1: Construcció d'un espigó en el límit entre la platja del Brosquil nord i el Brosquil sud (terme de Cullera). Serà perpendicular a la costa, amb una longitud total de 60 metres.

2: Prolongació de l'espigó al sud de La Goleta (canal San Pablo), perpendicular a la costa i tindrà 35 metres més de l'existent.

3: Ús d'un volum d'arena de 823.226,61 m³ (la meitat a la Goleta) procedent del jaciment marí Zona 15, situat al golf de València. L'ample mínim a regenerar en tota la costa serà de 50 m.

4: Regeneració dunar amb creació de nous espais dunars i construcció de nous accessos a la platja i reposició altres existents. 

 

Menys reposicions d'arena i més espigons és la reclamació d'alguns sectors 

 

 

 La Delegada del Govern, Pilar Bernabé, acompanyada de l'alcaldessa Lara Romero, en una visita a la Goleta fa dos anys anunciaven alegrement que tot estaria acabat per al 2026 i parlaven de fons europeus per l'execució. Però a meitat del 2025 i sense cap noticia que ens indique que el projecte va endavant, sincerament, mirem impossible la data del 2026, i la del 2027... i vorem si el 2028.