 |
Els cinc primers anys de la "Volta a peu a la platja"
L'any 1989 va començar amb el nom de "Cursa Popular" a la platja l'activitat esportiva que avui és més coneguda com a "Volta a peu a la platja de Tavernes", que ha celebrat enguany la seua 35a edició. Provarem de fer un resum del que foren els cinc primers anys, els inicis i la consolidació d'una prova que enguany ha arribat a la seua 35a edició i coincideix amb el 40é aniversari del club organitzador, Club Atletisme Valldigna.
La primera cursa celebrada a l’agost del 1989 va nàixer a iniciativa de la Discoteca Brufols, com una manera de promocionar l’esport en la platja, i comptava aleshores amb la col·laboració de la litografia Amadeo Aparisi i del club d'Atletisme de la Valldigna, com a organitzador, a més del patrocini de l’Ajuntament, essent des del principi una de les curses de més prestigi de la Safor.
La prova es desenvolupava sobre una distancia de 8.000 metres en recorregut urbà per la platja vallera, però l'eixida es feia des de la Discoteca Brufols, però el lloc de l'arribada inicialment al mateix punt canviava d'emplaçament, i en la tercera edició tenia lloc en la posta de la Creu Roja, a l'entrada de la platja, per no dificultar el trànsit rodat. Les inscripcions es feien en l'aleshores "Cèsar
Esports" de Tavernes o en la Fundació Esportiva Municipal i no es permetia la inscripció al mateix dia. No cal ni dir que no tenia res a vore el procés actual d'inscripció amb el de fa més de 30 anys, sense xarxes, mòbils, ordinadors... quasi tot era a mà.
 |
| L'eixida. 2014 |
L'organització havia marcat aquells primers anys per a participar tres categories per a
homes (júnior-senior-veterans) i una absoluta única per a dones. Les quantitats en premis eren bastant sucoses per a l'època (parlem de fa més de 30 anys) i que anaven des de 25.000 pessetes (150 euros actuals), el guanyador absolut d'homes, amb 20.000 pessetes (120 euros) i 15.000 pessetes (90 euros) per al segon
i tercer premi. Cal dir que en aquells primers anys el sou base mensual estava al voltant de 69.000 pessetes mensuals, sobre els 415 euros.
El panorama de les dones era diferent – eren altres temps- i s'hi marcava una categoria
única, i de premis 10.000 pessetes (60 euros) i 5.000 pessetes (30 euros) per a
les dues dones primeres classificades, una circumstància que es va canviar.
Això avui en dia seria impensable, i de fet amb el pas del temps la mateixa
organització ho va corregir arribant a la situació actual de total igualtat en
premis i quantitat en metàl·lic.
La primera edició amb una participació pràcticament local i la d'alguns estiuejant, la podem considerar com a una especie de prova general, on tots aprenien de les dificultats que sorgien, i es corregien per a les edicions següents. El segon any 1990 la cursa ja vivia un augment en la participació, amb 500 corredors/corredores mentre la tercera edició s'incrementava fins a 600 corredors/corredores totals.
 |
| Eixida. 2018 |
Aquelles
primeres edicions ja havia adquirit algunes de les característiques que
fan que la volta a peu a la platja siga coneguda, reconeguda i atraga a
molt atletes amb un nom fet: Una cursa
que agrada als participants pel gran ambient que es viu al carrer, el
nombrós públic en les voreres del carrer i els balcons dels edificis
aplaudint i animant i una bona organització del Club d'Atletisme.
Atletes que cal esmentar en aquelles primers proves són Miguel Rubio, de Transportes El Minuto de Paterna que ja s'havia proclamat campió de la II Cursa Popular i repetia victòria en la III Cursa Popular del 1991 amb un temps lleugerament superior als 23 minuts per als 8.200 metres del trajecte que es va celebrar ahir divendres per la vesprada a la platja de Tavernes. L'anglés John Rowling, de l'equip Kelme d'Elx es va classificar en segon lloc.
 |
| L'eixida. 2012 |
En categoria veterans, el subcampió
mundial José Luis Zamora de la Pobla Llarga va repetir la victòria que ja
havia aconseguit l'any 1990, mentre en categoria Júnior va resultar guanyador Francisco
Rosselló de Carlet. A l'apartat de les dones la victòria se
la va endur Pilar Font d'Ontinyent. Els premis especials als primers
classificats locals foren per a Alexandre Ciscar i Juan José Ripoll.
El lliurament de trofeus i premis aquests primers anys es realitzava en el transcurs de la Festa de
l'Esport que es celebrava per la nit a la Discoteca Brufols. La III edició va significar la consolidació definitiva com una de les
proves senyeres del País Valencià i es sobrepassava àmpliament les previsions de l’organització
que, l'últim dia, va denegar més de 100 sol·licituds
de participació rebudes fora de termini en voler apuntar-se abans de l'eixida immediata.
 |
| Organització i participants del C.A. Valldigna 2014 |
La
quarta edició va reunir a 800 atletes, algun ja de gran prestigi pels
triomfs i resultats en proves semblants, mentre la cursa s'havia
convertit en un esdeveniment esportiu de prou renom. Aquell any 1992 va
guanyar l'atleta anglés de l'equip alacantí Kelme, John Rowling, mentre
el subcampió era Alberto Casal del Taugres Castelló, segon classificat
en la prova internacional de Siete Aguas i tercer en la marató de
València, mentre el tercer Rafa Ortiz del Caixa Ontinyent havia estat el
guanyador de la Volta a Peu de València.
En dones va guanyar la reconeguda atleta del València CF Maria Fernández de Castro, que va repetir èxit en edicions posteriors, cosa que impulsaria la popularitat de la prova i també la participació femenina en les següents edicions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Podeu enviar els vostres comentaris d'actualitat. La Cotorra de la Vall els publicará com a notícia sempre que siguen d'interés general i després de comprovar-ne la veracitat.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.