Fa 9 anys que l'escriptor Rafael Chirbes Magraner va traspassar

 

Avui fa 9 anys. El 15 d'agost del 2015 va morir l’escriptor valler Rafael Chirbes a la localitat de Beniarbeig (la Marina Alta). Havia nascut a Tavernes el 27 de juny del 1949, i va ser nomenat fill predilecte en el ple de març del 2015. Entre els seus guardons, cal esmentar el Premi Nacional de Narrativa en el 2014 per la novel·la "En la orilla" i, en dos ocasions, del Premi Nacional de la Crítica, per la novel·la "Crematorio" en el 2007 i també per "En la orilla" en el 2014. La Generalitat Valenciana li va concedir el 9 d'octubre del 2015 la distinció al Mèrit Cultural, a títol pòstum.

Rafael Chirbes va iniciar la seua dilatada i reconeguda carrera com a crític gastronòmic. El 1984 naixia "Sobremesa", una publicació pionera a l’estat espanyol dedicada exclusivament al vi i la gastronomia de la qual Chirbes va ser un dels primers directors de la revista i, com a tal, la seua labor crítica va ser determinant en el procés de consolidació de l'anomenada nova cuina espanyola.

Chirbes rep la placa de reconeixement com a fill predilecte de Tavernes

Els viatges, derivats del seu treball, el portaren per tot món i a escriure no només sobre gastronomia, sinó també sobre la relació entre el menjar i les ciutats. Durant més de dues dècades va publicar múltiples reportatges i crítiques en diferents mitjans escrits, que l'editorial Anagrama va reunir en dos volums, respectivament titulats "Mediterraneos" (1997) i "El viajero sedentario" (2004). És autor també d’assaig i de crítica literària que es plasma als volums “El novelista perplejo” (2002) i “Por cuenta pròpia” (2010).

La publicació de la seua primera novel·la “Mimoun” (1988), va ser a finals dels anys vuitanta, quan l'autor té ja més de quaranta anys. Ja en la dècada dels noranta, va publicar “En la lucha final” (1991), “Los disparos del cazador” (1992), “La buena letra” (1994) i “La larga marcha” (1996). La seua narrativa comença a llegir-se, conèixer-se i ser molt reconeguda a partir de l'any 2007, després de guanyar el primer Premi de la Crítica amb “Crematorio”.

La buena letra - La bona lletra ha estat traduïda al valencià

“La caida de Madrid” (2000), “Los viejos amigos” (2003), “Crematorio” (2007) i “En la orilla” (2013) són obres que marquen la culminació de l'obra narrativa de Chirbes, en época de la crisi i la postcrisi a l’Estat, quan es convertirà en autor de referència i de lectura imprescindible.

La pràctica totalitat de la producció narrativa de Chirbes pot ser llegida com una memòria literària de la época de post guerra civil, amb la Transició, primer, i l'arribada de la democràcia, amb els anys de bonança econòmica i la crisi després, s'arribaran a fondre entre si per a oferir la memòria incòmoda de les últimes vuit dècades de la història de l’estat espanyol.

La plaça de la Casa de la Cultura du el seu nom. Moment de la inauguració

El gener del 2016 es publicava pòstumament l'última novel·la de Chirbes, “París-Austerlitz”, un text que li va suposar més de vint anys de treball intermitent i que va deixar acabada i llesta per a la impremta pocs mesos abans de la seua mort. Una novel·la de caràcter evocador (com tants passatges dels seus textos) fins a un cert punt autobiogràfic, amb la qual Rafael Chirbes tancava el cercle que havia obert quasi trenta anys abans amb “Mimoun”, i ens llegava l'últim d'aquests centellejos d'una vida.

Rafael Chirbes va deixar preparats 6 parts del que anaven a ser els seus "Diarios", per a publicar després de la seua mort, volums que han estat editats per l'editorial Anagrama. Cal recordar que l'Ajuntament de Tavernes va adquirir en propietat la casa natal de l’escriptor, situada al Carrer Lepant número 31, front la Casa de la Cultura amb l'objectiu de potenciar i donar a conéixer l'obra del novel·lista valler.