Campanya 2024: Vista general dels treballs al nivell XV |
L'equip de Bolomor ha donat enguany com a acabats els treballs d'excavació del nivell XV de Bolomor. Han estat tres anys de treballs sobre una superfície aproximada de 20 m2 , i per tant és ara el moment de fer un balanç del que han estat les tres darreres campanyes.
Les excavacions a Bolomor han arribat a la seua 36a edició a iniciativa, patrocini, supervisió i autorització final del Museu de Prehistòria de València i la Generalitat. Aquestes entitats són les responsables últimes dels treballs del jaciment, es fan càrrec de les despeses d'excavacions amb una subvenció i, a elles, l'equip científic de Bolomor, presenta anualment el projecte i planificació d'excavació, amb indicació de les dates, perquè les aproven, així com després tota la justificació de les despeses.
Josep Fernández observa els treball en la zona més interior del nivell XV |
Any 2023 al nivell XV: S'aprecia al centre l'aparició del mant estalagmític |
Treballs d'investigació del nivell XV
Nivell XV: l'estalagmita central separa les dues zones d'excavació |
Una realitat és innegable: la seqüència estratigràfica i la sedimentació de Bolomor, i més en aquests nivells inferiors, es la més completa del Quaternari valencià i permet avanços sobre aspectes paleoclimàtics del més remot passat dels valencians. Tot i això, Fernàndez ha confirmat que el treball en el nivell XV està acabat, els científics tenen la informació que necessitaven, i en un futur s'hauria de treballar en altres zones del jaciment.
El treball dels 3 anys ha facilitat avançar en el coneixement de la vida de l'home de Bolomor fa 300.000 anys. Així Fernàndez ha confirmat el reconeixement en les excavacions de 3 assentaments prehistòrics del pleistocè mitjà, amb climatologia freda. Els humans no ocuparien tota la cova, sinó la part interior.
Molar de cavall exhumat enguany |
En el nivell XV s'han exhumat milers de restes òssies i molts utensilis lítics, cosa que ha permet saber com era la seua vida i quina la dieta alimentària, basada en la caça, majorment cavalls, molt abundant en restes òssies de caps i extremitats, però també cabres, cèrvols, rinoceronts i caça petita, com aus o conills.
Fernández assegura que eren animals que serien morts en el pla de la Valldigna o límits pròxims, que gaudirien de un especejament inicial, per dur les parts de més carn a la cova, que es serviria de llar però també de protecció.
Rascadora en quarsita verda |
Aquests animals serien tallats amb diverses eines, fabricades en quarsita, pedra molt dura i que aconseguien dels al·luvions del Xúquer - cal recordar que la línia de costa estava alguns quilòmetres mar endins- havent-se identificat algun tipus de quarsita provinent de Conca, cas de una rascadora de quarsita verda, que apareix en el nivell XV i XVII arrossegada pel riu. Posteriorment, l'erosió del riu descobriria capes diferents, de quarsita daurada, com es troba en nivells més moderns de la cova. La quarsita era treballada a base de colps per aconseguir peces menudes amb un tall fi, amb el qual tallaven la carn o vegetals, o servia per rascar les pells, segons el sentit de l'ús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Podeu enviar els vostres comentaris d'actualitat. La Cotorra de la Vall els publicará com a notícia sempre que siguen d'interés general i després de comprovar-ne la veracitat.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.