El grup parlamentari Compromís, ha presentat avui davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana una querella criminal contra el President de les Corts, Juan Cotino, per presumpta prevaricació i vulneració dels drets individuals en l’elecció del Consell Valencià de Cultura (CVC) el passat 14 de juliol.
La diputada Mónica Oltra ha explicat en roda de premsa que “mentre l’equip jurídic de Compromís preparava un recurs davant el Tribunal Constitucional per les irregularitats en l’elecció del CVC es van adonar que l’actuació del President dels Corts pot tenir també conseqüències penals i en aqueix sentit hem emprès aquesta acció judicial, perquè des de Compromís no estem disposats que es vulneren els nostres drets de la forma que es va fer en aqueix ple de les Corts”.
Segons indica Compromís en la seua querella, dels 21 membres que havien d’haver resultat triats en la votació del CVC, només en foren 19, a causa de la renúncia per incompatibilitat de Josep Martí García (candidat proposat pel grup socialista), i degut també que el candidat proposat per Compromís, Joan Francesc Mira i Castera, únicament va rebre 45 vots, quantitat insuficient per a resultar electe per no arribar a els dos terços del total de diputats que integren les Corts Valencianes.
Resulta que, per a l’elecció dels integrants del CVC, es va utilitzar un sistema de votació i escrutini irregular per inaplicació de l’art. 178.3 del Reglament de les Corts Valencianes a aquelles eleccions que s’han de produir per majoria qualificada, al permetre’s obrir la llista i proclamar als candidats més votats.
En efecte, aquesta manera de votar i efectuar l’escrutini en el cas del CVC va arribar a produir l’anatema jurídic de proclamar-se només 19 dels 21 membres a triar. Si es permet obrir en la votació una llista consensuada de candidats per a un òrgan que requereix votació per majoria qualificada com és el cas del CVC i en l’escrutini uns candidats obtenen els 2/3 requerits i uns altres no, llavors no han de proclamar-se els candidats que sí haguessen obtingut aquesta majoria, com va fer la Taula de les Corts Valencianes, sinó que el que procedeix és l’aplicació del disposat a aquest efecte per l’article 178 RC ,apartats 4 al 8, que entre altres qüestions assenyala que:
Segona votació que mai es va produir.
Segons Oltra “Juan Cotino va incórrer en prevaricació per prendre una decisió injusta sabent que era injusta, perquè el reglament de les Corts és molt clar respecte a les successives votacions si no són triats tots els membres del CVC a la primera i a més, com consta en el diari de sessions, des de Compromís li vam advertir allí mateix de la irregularitat que anava a produir-se”.
Els articles 404, 405 i 542 del Codi Penal, que són els quals Compromís sol·licita que s’apliquen, tenen penes de multa de tres a vuit mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic d’un màxim de deu anys. A més, en la querella es demana que s’aplique l’agreujant de discriminació per raons ideològiques que preveu el codi penal.
“Cotino va actuar com un sheriff del salvatge oest, aplicant la llei com a ell i al seu partit li convenia. Des de Compromís ja hem dit en moltes ocasions que no anem a consentir que xafen els nostres drets, que són també els drets dels ciutadans, i en aqueix sentit anem a seguir acudint a la justícia cada vegada que es cometa una il·legalitat”, ha assenyalat Oltra.
La diputada Mónica Oltra ha explicat en roda de premsa que “mentre l’equip jurídic de Compromís preparava un recurs davant el Tribunal Constitucional per les irregularitats en l’elecció del CVC es van adonar que l’actuació del President dels Corts pot tenir també conseqüències penals i en aqueix sentit hem emprès aquesta acció judicial, perquè des de Compromís no estem disposats que es vulneren els nostres drets de la forma que es va fer en aqueix ple de les Corts”.
Segons indica Compromís en la seua querella, dels 21 membres que havien d’haver resultat triats en la votació del CVC, només en foren 19, a causa de la renúncia per incompatibilitat de Josep Martí García (candidat proposat pel grup socialista), i degut també que el candidat proposat per Compromís, Joan Francesc Mira i Castera, únicament va rebre 45 vots, quantitat insuficient per a resultar electe per no arribar a els dos terços del total de diputats que integren les Corts Valencianes.
Resulta que, per a l’elecció dels integrants del CVC, es va utilitzar un sistema de votació i escrutini irregular per inaplicació de l’art. 178.3 del Reglament de les Corts Valencianes a aquelles eleccions que s’han de produir per majoria qualificada, al permetre’s obrir la llista i proclamar als candidats més votats.
En efecte, aquesta manera de votar i efectuar l’escrutini en el cas del CVC va arribar a produir l’anatema jurídic de proclamar-se només 19 dels 21 membres a triar. Si es permet obrir en la votació una llista consensuada de candidats per a un òrgan que requereix votació per majoria qualificada com és el cas del CVC i en l’escrutini uns candidats obtenen els 2/3 requerits i uns altres no, llavors no han de proclamar-se els candidats que sí haguessen obtingut aquesta majoria, com va fer la Taula de les Corts Valencianes, sinó que el que procedeix és l’aplicació del disposat a aquest efecte per l’article 178 RC ,apartats 4 al 8, que entre altres qüestions assenyala que:
“Si en la primera votació no es cobriren els llocs amb els requisits que es refereix l’apartat anterior, es realitzarà una segona votació entre els candidats que no hagen arribat a la majoria requerida”
Segona votació que mai es va produir.
Segons Oltra “Juan Cotino va incórrer en prevaricació per prendre una decisió injusta sabent que era injusta, perquè el reglament de les Corts és molt clar respecte a les successives votacions si no són triats tots els membres del CVC a la primera i a més, com consta en el diari de sessions, des de Compromís li vam advertir allí mateix de la irregularitat que anava a produir-se”.
Els articles 404, 405 i 542 del Codi Penal, que són els quals Compromís sol·licita que s’apliquen, tenen penes de multa de tres a vuit mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic d’un màxim de deu anys. A més, en la querella es demana que s’aplique l’agreujant de discriminació per raons ideològiques que preveu el codi penal.
“Cotino va actuar com un sheriff del salvatge oest, aplicant la llei com a ell i al seu partit li convenia. Des de Compromís ja hem dit en moltes ocasions que no anem a consentir que xafen els nostres drets, que són també els drets dels ciutadans, i en aqueix sentit anem a seguir acudint a la justícia cada vegada que es cometa una il·legalitat”, ha assenyalat Oltra.
Publicat en Llibertat i Igualtat
-
Vos comprenc i apoye, els del PP no canvíen encara canvíen el collar, no volen que creixcam, no els interesa, ni a ells ni al Psoe.
ResponEliminaUna abraçada de menut a menut, que més prompte o mes tard, creixerem i els farem pasar per l'aro.