Les xifres col·loquen el territori valencià entre els més baixos pel que fa al poder adquisitiu dels seus ciutadans. Les dades de l’ Institut Nacional d’Estadística (INE), sobre l’última enquesta d’estructura salarial, diuen que la valenciana és una de les regions a la cua en sous dels seus ciutadans. Aquesta realitat de fet, contrasta amb les polítiques de despesa pública de la Generalitat Valenciana. Polítiques que primen la visibilitat per sobre de la conveniència comuna.
Les xifres ho confirmen al plànol general. El poder adquisitiu dels espanyols es situa per davall de la mitjana europea. I està molt lluny dels Estats membres on la vida és més assequible, com ara Luxemburg, Regne Unit, Xipre, Països Baixos i Àustria, segons l’informe de consum publicat recentment per la Comissió.
El salari medi al país es situa als 21.500€ bruts a l’any, la qual cosa suposa quasi la meitat de la retribució dels més de 40.000€ del Regne Unit, entre d’altres països, i inferior a la mitjana de la UE, segons les dades sobre l’evolució del salari entre els anys 2003 i 2008. La bretxa salarial és una altra de les assignatures pendents i la diferencia retributiva és un 34,4% més a favor dels treballadors homes.
En definitiva, i tot i que el salari mínim interprofessional sí que ha estat apujat notablement al llarg dels últims anys, un 15% més que l’ IPC, actualment no supera els 633€, per la qual cosa no constitueix un referent adient per a entendre la situació per la que travessa l’economia.
Les diferències al cost de vida entre els diversos territoris espanyols són més que notables. Tant pel que fa a la renda com a la situació del preus. Els salaris més elevats corresponen al País Basc, Catalunya i Comunitat de Madrid. Aquestos tres territoris, juntament amb la Comunitat Foral de Navarra presentaren uns guanys superiors a la mitjana estatal, a la qual no arriba la mitjana valenciana.
Les dades de l’ INE diuen que estem situats en un dels últims llocs d’entre el conjunt de totes les autonomies. Per descomptat, aquestes dades no es corresponen amb la imatge que des del govern autonòmic es tracta d’impulsar contínuament.
Encariment de la vida
Tanmateix a aquesta situació s’afegeix el fet que els preus dels productes de consum van a l’alça any rere any, o inclús més rere mes. L’ Índex de Preus al Consum (IPC o inflació) és el que marca l’actualització dels salaris. Si tenim en compte la comparació de preus entre 2001, any d’entrada de l’euro, i 2010, la inflació suposa que el preus han apujat vora un 24%. Al carrer, no obstant, aquesta pujada es situa inclús en el triple per a molts articles bàsics o d’ús quotidià.
Al cas valencià, a més a més, s’hi afegeixen altres factors que fan de l’encariment de vida una prova difícil per al ciutadà comú. Les polítiques de grans esdeveniments no es correspon a les possibilitats de la majoria dels seus habitants.
Al fil d’aquesta situació, el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV) publicava la setmana passada l’ordre de la Conselleria d’Economia, Hisenda i Treball per la qual es dicten les normes per a l’elaboració del pressupost de la Generalitat per a l’exercici 2011. El text estableix que els comptes deuen tindre com a objectiu principal “pal·liar, en la mesura de lo possible, els efectes adversos que la crisi està causant a l’economia valenciana i, sobretot, posar els elements necessaris per a que l’eixida de la mateixa es produeixca en les millors condicions i la nostra economia recupere els nivells de creixement que la caracteritzaven”.
Paraules que no es corresponen amb les actuacions de la Generalitat al llarg dels últims anys, i concretament dels últims mesos, com el viatge del Consell a Brussel·les.
A la caçera del millonari
Promocionar la Comunitat Valenciana com a destinació cinc estrelles. Eixa ha estat la política del Consell, tractant d’atraure els turistes d’alt poder adquisitiu cap als que s’ha teixit una xarxa de serveis que, lluny de resultar útils als ciutadans, configuren un nou esglaó a sortejar. L’America’s Cup, el Gran Premi de Fórmula 1 o la eixida de la Volvo Oceans Race des d’Alacant són només alguns dels exemples. Al voltant d’ells s’han creat zones d'oci, infraestructures i activitats que res tenen a vore amb les vertaderes necessitats dels valencians.
Ser un producte del luxe per als visitants, ha estat fins ara l’objectiu del Govern valencià. Mentrestant, els ciutadans han hagut d’assumir els altíssims costos d’una política de vistes a l’exterior que es centra en la imatge que es projecta enlloc de en la realitat que es viu de portes endins. Els grans esdeveniments han ajudat, entre d’altres coses, a buidar més encara els fons públics.
Tanmateix, la valenciana continua sent la comunitat líder en matèries com ara l'endeutament o l’atur. Qüestions a les que encara no s’ha plantejat posar solució tot i ser l’evidència que la nostra economia està greument ferida.
- Font i fotografia: L'informatiu
-
