divendres, 30 de juliol del 2010

Prevenció, prevenció i prevenció.


L’incendi que ha tingut lloc el passat dimecres a Simat ha posat en solfa la necessitat de tindre a TOTA la Valldigna unes brigades de vigilància forestal. No és la primera vegada, ni la segona, ni la tercera que la Valldigna es veu afectada per incendis devastadors i, pel que es veu, donada la intencionalitat d’aquest darrer, no serà l’última.
I arribats aquest punt, cal lamentar com ha fet palés EUPV en una nota "que la Conselleria de Medi Ambient denegués les subvencions als projectes de Voluntariat Ambiental que varen redactar Benifairó i Simat com a mesura efectiva per a la prevenció d’incendis".
La cosa més cridanera és que, com diu la nota d'EUPV "la Conselleria de Medi Ambient si va aprobar i subvencionar el projecte engegat per Barx, quan es dóna la circumstància que els projectes de Barx, Benifairó i Simat foren redactats de forma coordinada pels respectius ajuntaments. Els de Benifairó i Simat foren denegats en base a una insuficient valoració del projecte."
Per tant podem dir que eren projectes semblants, complementaris i, globalment, formaven un únic projecte que podia atallar el perill en una gran part del territori muntanyenc de la nostra comarca.

I arribats ací hem de parlar de Tavernes. LLuny en el temps queda aquelles brigades del Voluntariat Mediambiental que recorrien durant tot l’estiu la Valldigna, i on tinguérem fins it to la sort que hi participaren gent de fora. La continuïtat d’aquell projecte, els avatars polítics haguts a la presumpta capital de la Valldigna se’ls emportà, com el vent s’emporta el fum dels incendis.
No volem ser aus de mal averany: els darrers anys hem tingut algunes experiències amb la Muntanya de les Creus ( No és diu la Muntanya de les Tres Creus, com comença a ser normal entre les joves), i amb la sort que els incendis no anaren a més. Perquè s’imagineu un foc rodat cap al Racó Joana i després que girés a la massa boscosa del Massalari?
El Racó Joana, el Mirador, el Massalari, el Clot de la Font o la mateix falda de la Muntanya de les Creus. Són paratges que avui presenten un bon estat forestal i això va estar possible gràcies a que fa dècades i durant anys i anys els alumnes de les escoles, dels scouters les repoblaren amb la col·laboració municipal. Últimament l’esperit repoblador, sentim dir-ho, s’ha refredat bastant. I també el de prevenció. ¿O és inexistent?
Tots els paratges que acabem d’esmentar ens poden volar qualsevol dia perquè... ¿Hi ha vigilància? Hi ha Voluntariat Ambiental a Tavernes? Quins mitjans de prevenció i actuació ràpida té preparats la presumpta capital de la Valldigna per atallar l’acció de qualsevol piròman? La resposta pensem que és el silenci absolut.
Sí, costa diners organitzar un Voluntariat MediAmbiental com cal, amb els mitjans i dotació humana suficient. Però ¿Quan costa, materialment i sentimental, vore per exemple la muntanya enfront del Clot de la Font completament calcinada? ¿O qualsevol altre paratge de la Valldigna?. La destrucció del paisatge, dels nostres valors mediambientals, això no és pot valorar en diners. Ni tampoc el temps i dedicació que cal perquè torne a la situació d'abans de l'incendi.

Arribats aci ens hem de preguntar: ¿Quin paper juga i/o hauria de jugar la Mancomunitat de la Valldigna en aquesta tasca preventiva? Sincerament no sabem que diuen amb exactidut els seus estatus sobre aquest particular, però si pensem que es podria considerar com a tasca complementària d’aqueixa funció que sí té l’ens mancomunal: promocionar el turisme i els valors de la Valldigna. I quin millor valor que el nostre medi natural!!!

-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Podeu enviar els vostres comentaris d'actualitat. La Cotorra de la Vall els publicará com a notícia sempre que siguen d'interés general i després de comprovar-ne la veracitat.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.