Tavernes va celebrar ahir la "Pujà" i posava la fi oficial a les Festes 2024

 

Anit Tavernes va celebrar la processó de la "Pujà" del Santíssim Crist de la Sang, patró de la ciutat, des de la parroquial de Sant Pere a l'ermita del Calvari, en l'acte que oficialment posava fi de manera oficial a les Festes del Poble 2024. 

 

 

 

 

Les processons de la "Baixà" (de fa una setmana) i de la "Pujà" d'ahir nit són dos dels actes més massius i de major participació de veïns de les festes de Tavernes: de sempre, al llarg del temps, han tingut una gran presencia de vallers i valleres per acompanyar el patró, primer des de l'ermita del Calvari fins a Sant Pere en la "Baixà", i a l'inrevés al cap de vuit dies, en la Pujà.

 

 

 

 

 

 

 

 

La imatge del patró, després de la missa,  va eixir de la parroquial de Sant Pere per fer el recorregut habitual fins l’ermita del Calvari on romandrà fins la Baixà de l’any que ve. A la comitiva, hi han participat  la banda de cornetes i tambors, el grup de tabaleters i dolçainers, representants de les falles de Tavernes, representants de l’estament eclesial, i membres de la corporació municipal,  els quan van acompanyar el Crist al llarg del recorregut pels carrers de Tavernes, mentre la banda de música de la SIUM va tancar el seguici processional.

 

 

 

 

Fa una setmana recordàvem que les Festes Majors de Tavernes es van iniciar el 1885, i l’origen entronca amb l’epidèmia de còlera morbo que va patir la ciutat eixe any. L'Ajuntament d’aleshores va decidir baixar el Crist de la Sang de l’ermita del Calvari a l’església parroquial perquè als vallers els fora més fàcil demanar la seua intercessió en el temple per eliminar la mortal plaga.

 

 

 

Quan va desaparéixer l'epidèmia,  l’Ajuntament va celebrar unes festes dedicades al Crist i va efectuar una pujada solemne a l’ermita. La celebració va continuar els anys venidors i consolidats, foren l'origen de les Festes del Poble, que mantenen la celebració de la Baixà i la Pujà.