El nostre Llibre de Festes 2024 (Pàgina 10): L'any 1886 "Lo Rat Penat" va visitar la Valldigna

 

La visita de "Lo Rat Penat" a la Valldigna un 2 de febrer del 1886  

El 2  de febrer del 1886 van visitar la Valldigna trenta membres de la societat “Lo Rat Penat”, l'eix del valencianisme  cultural  d'aquella època, baixaren a l'estació de Tavernes amb l'objectiu de visitar el monestir de Santa  Maria i, de passada, alguns dels pobles. Els excursionistes, protagonistes del moviment cultural i  literari anomenat la Renaixença, eren integrants del "Centre d'Excursions científico-literárles i artístiques de Lo Rat Penat" que presidia el poeta i periodista Teodor Llorente. Aquella excursió la podem explicar gràcies a Rafael Roca, de la Universitat de València, autor de molts estudis sobre Teodor Llorente i que també ens va  facilitar còpia de les fotografies de la família Llorente.

El mateix Teodor Llorente va publicar una completa explicació a Las Provincias, de com arribaren a l'estació de Tavernes i contemplaren “el hermoso rincón de Valldigna: montañas,  en forma de herradura,  lo  cierran  dejando abierta a levante  la playa del mar”. Arribaren a peu a Benifairó  a l’hora de l’eixida de la missa major, i "las mujeres y los ninos portaban la menuda candela de amarillenta cera y cabo verde,  recuerdo de la solemne fiesta del día". No cal dir que era el dia de la Candelera.  El mossèn del poble, Francesc  Giner, els va rebre i els va mostrar l’església i els florons del sostre procedents del monestir i les relíquies de Sant Benet Màrtir que el pare franciscà José Alberola havia enviat des de Roma  en 1803.

 

 

Teodor Lloente

 

Continuaren la caminada fins a Simat on foren rebuts per Benito Almiñana, comerciant, que els va oferir el dinar en el seu magatzem de caixes de taronges. Després visitaren el monestir, l’objectiu principal de l’excursió. En entrar pel Portal Nou, sense vall ni pont llevadís, ja pogueren observar l’abandó, la desolació i la mort del recinte, i els efectes d’anys de deixadesa i  espoli. L’aspecte era lamentable: parets enrunades, llenços de muralla caiguts, portals sense portes i finestres trencades.

 

Només  el temple quedava en peu, i escrivia Teodor Llorente: “Pocas veces han tenido  los excursionistas impresión semejante.  Creían encontrar un templo, de aspecto monacal, severo y tétrico: nada de eso; lo que se presentó  a sus ojos parecía una decoración  de teatro, en la que diera rienda  suelta  a su fantasía  el  más  caprichoso escenógrafo".  És l’artística i  exuberant decoració que singularitza el temple de la Valldigna i que van atribuir al barroquisme.

 

 

 

 

Destaca la descripció de l'altar  que, “en forma de gigantesco  pabellón, se eleva en el centro del crucero, subiendo hasta la cúpula. Sobre una plataforma cuadrada, se levantan cuatro caprichosísimas columnas, de alto pedestal abalaustrado y fuste salomónico, que sostienen un dosel de contornos y líneas muy movidas,  poblado de ángeles y serafines. En sus cuatro ángulos herguíanse,  al nivel  del alto cornisamento, cuatro santos de la orden del Cister, y en la cima, sobre la cúpula calada, el globo que circuye la sierpe simbólica, y encima de él,  ya en el hueco de la elevadísima cúpula,  la  imagen  de la  Purísima",  que encara es conservava. Tot això ara ha desaparegut i no en queda més que el record. Llorente ja ens informa que el propietari de València llogava l’església per fer caixes de taronja.  Al refectori comprovaren les arcades enfonsades, així com a l’aula capitular. 

 

Els membres del  Centre  Excursionista prengueren  notes i  dissenys, copiaren  inscripcions i   realitzaren fotografies.  Aquella excursió degué animar altres:  el 5 de setembre  del 1889 Julià Ribera, professor d'àrab de la  Universitat de Saragossa,  i   mossén Roc Chabàs,  canonge i   ratpenatista, el visitaren. Chabàs publicava a la revista  “El Archivo” les seues impressions a més de constatar que el "claustre"  de l'abat  era dempeus perquè no havia tingut comprador. Ja sabem que després es ve vendre, traslladat a Torrelodones, fins que fa una anys la Generalitat el va tornar a comprar per emplaçar-lo al lloc original. 

 

 

 

Josep Bodria, poeta de “Lo Rat Penat”, potser que estaria present en algunes de les visites que farien membres del Centre Excursionista a la Valldigna, igual visitaria el castell de Marinyén i sabria de la llegenda de la “Reina Mora”, que esmenta al seu llibre “Fulles seques” (1900)

 

qu’es va tirar de l’abim

des de dalt d’una finestra

del castell qu’es mira avuy

fet runes allà en Valldigna

d’una alta serra en lo cim.

 

El nostre agraïment a Rafael Roca per haver-nos facilitat en el seu dia la informació i fotografies