El nostre Llibre de Festes 2024 (Pàgina 2): Els inicis del Festival Sete Sóis, Sete Luas

Finals del segle passat: Inicis del Festival Sete Sóis Sete Luas a Tavernes. 

Tavernes va ser elegida l’any 1997 com a una de les seus espanyoles del Festival Internacional “Sete Sóis, Sete Luas”. El festival havia nascut en el 1993 a iniciativa d’Itàlia i Portugal sota la idea que les iniciatives culturals de qualitat no han de ser exclusives de les grans capitals. Així es creava una xarxa cultural alternativa de ciutats petites i mitjanes de tota l’Europa Meridional que, en aquell 1997,  ja involucrava més de 70 poblacions.

L’elecció de Tavernes com a primera seu espanyola del festival va ser realitat després d’intenses negociacions amb l’organització conjunta italo-portuguesa. Els aleshores tècnica de Cultura, Fabiola Serra, i  regidor Antonio Bono (PP) van saber moure els fils, amb desplaçament fins i tot a Europa, per aconseguir que Tavernes s’integrés en un circuit cultural europeu de primera fila.

 

 

Sirtos iniciava la programació estable del festival a Tavernes

El juliol del 1997 s'iniciava una programació estable, que dura fins avui, amb el concert estrena en Espanya del grup de folk de Grècia “Sirtos Ensemble”  i, en agost, gaudírem de la presència de “Wisky Trail”, un grup que investigava la música cèltica, escocesa i irlandesa,  la seua relació amb la cultura de les faules i mitologies cèltiques i la influència amb la cultura europea en general. Com a cloenda d’aquesta primera participació vallera, el 12 d’octubre es representava l’obra teatral “Bustric” de l’italià Sergio Bini.

Des del primer moment, el festival oferia espectacles de gran qualitat, de renom en altres països, però de vegades molt diferents dels que veiem i estàvem acostumats a Tavernes.  Les actuacions tenien lloc majorment a la capella de Santa Maria de la platja, amb gran èxit de públic i amb espectacles que arribaren a superar els 1.000 espectadors.

 

 

Ghymes d'Hongria

L’any 1998, el segon, la programació va ser encetada en juny pel grup hongarés “Ghymes” de música folklòrica i, a juliol, el fonambulista Ramon Kelvink, oferí un espectacle d’equilibri, corda fluixa i perxa oscil·lant en la Goleta. Kelvink havia actuat a ciutats com Paris, Milà o Pisa, amb acrobàcies i equilibris a la Torre Eiffel, la catedral o la torre inclinada.

El mes d’agost va ser el torn de “I fratelli Mancuso”, cant líric sicilià a base de cançons de faena, romanços, serenates i cançons de bressol, i del conjunt de música popular “Tammorra” de Sicília (Itàlia), ambdues actuacions en la capella de la platja. 

 

Compagnia dei folli

 

Aquell estiu el públic valler va gaudir de la “Compagnia dei folli” amb teatre de carrer en el llac de la Goleta. Els italians arribaven precedits  per molta fama en haver tancat en dues ocasions els espectacles finals del Carnaval de Venècia. Van representar “La caiguda de l’arcàngel Llucifer”, l’etern conflicte entre les forces del Mal, encarnades per l’arcàngel caigut Llucifer i les forces del Bé, encarnades pels quatre elements de terra, aigua, aire i foc. Un tema inspirat en el teatre medieval, representat moltes vegades a França, Itàlia i Alemanya des del segle XIII fins al XV. El festival el tancava a setembre el quintet vocal de Gènova (Itàlia) “Le voci atroci” en l’auditori de la Unió Musical. 

 

José Saramago, l'alcalde Eugenio Pérez, i el regidor de Cultura Antonio Bono,  el diputat Lis i Marco Abbondança en la presentació del festival l'any 1999

 

L’any 1999 va representar un salt qualitatiu i quantitatiu en la programació del festival facilitat pel conveni subscrit amb la Diputació de València que suposava 2’5 milions de les antigues pessetes (15.000 euros) per a despeses, promoció i difusió. I eixa implicació es va comprovar quan la presentació oficial del Festival “Sete Sóis, Sete Luas” realitzada a la ciutat del Túria, comptava amb la presència i protagonisme del Premi Nobel 1998, el portugués José Saramago, una de les personalitats que de sempre l’havia recolzat. De fet, el nom del festival està pres dels personatges Balzar Sete Sóis i Blimunda Sete Luas de la seua novel·la “Memorial del convent”.

 

 

Aringa e Verdurini: Òpera bufa

 

 La programació oficial del 1999 s’obria amb l’estrena a l’estat espanyol del grup “Bendo” d’Eslovàquia i del grup espanyol “El Club de la Serpiente samba p’a tu” en juliol i amb dos grups italians “Ricardo Tesi i Banditalia” i “Bizantina”, en estrena a l’estat espanyol. El mes d'agost va ser el torn dels grups portuguesos “Brigada Victor Jara” i “Ronda Dos Quatro Caminhos”. 

 

L’activitat del festival a Tavernes es tancava a setembre, a l’Auditori de la Societat Musical, en rigorosa estrena estatal de l’espectacle còmico-musical dels italians “Aringa e Verdurini”, un singular duet d’un músic i una actriu, basat en l’arranjament d’antics temes musicals, plens de gags i invencions. 

 

Brigada Víctor Jara

Tavernes era seu del festival, i en contrapartida també contribuïa a la programació general internacional amb grups teatrals i musicals valencians que actuaven en gira per Itàlia i Portugal. L’any 1998 Tavernes havia enviat com a representant de la nostra ciutat al grup de música tradicional “Urbàlia Rurana” que va actuar a Pontedera, Ponsacco y Terricciola, en la Toscana. L'any 1999 van ser els grups teatrals “Xarxa Teatre” i “Teatre de l’Ull”, el grup musical “Al Tall” i l’espectacle “Els nostres poetes” qui efectuaven una gira per les ciutats italianes i portugueses que, al igual que Tavernes, acollien el festival Internacional.

Els cantants Lluís Miquel Campos i Paco Muñoz i l’actor Juli Mira, participaven en l’espectacle “Els nostres poetes. D’Ausiàs March als nostres dies”, amb una estrena que va tindre lloc a Pontedera (La Toscana), seu italiana del festival, dins del programa d’intercanvi cultural establert entre les seus de Portugal, Itàlia i Tavernes. 

 

 

L'espectacle "Els nostres poetes" es va plasmar en un CD

A Pontedera, l’organització del Festival “Sete Sóis, Sete Luas” va projectar sobre una pantalla la traducció a l’italià dels textos dels poetes valencians que eren la base de l’espectacle, una actuació on es recitava Ausiàs March precisament en els paratges on foren escrits molts dels seus versos i que servia per recordar les estades del poeta de la Safor a terres italianes. Especialment aplaudit i emotiu, fins i tot per al públic, la recitació del poema “Veles e vents”, on el poeta demana bon oratge per al viatge de retorn a València.